Per què l’Opera i el Chrome posen paquets precompilats disponibles per a ‘moltes’ distribucions de forma que per instal·lar-los només cal baixar-los i ‘fer doble clic’ i, en canvi, amb el Firefox això no ho podem fer?.
Opinió
Hui vull aprofitar per escriure sobre un tema que estem portant un grup de valencians (i no valencians) de Softcatalà i també de l’equip de traducció de KDE. Amb l’ajuda d’un script d’adaptació podem crear les traduccions en variant valenciana a partir de la variant general, això vol dir que la feina és gairebé zero en este aspecte.
El problema arriba a l’hora d’aconseguir un reconeixement d’esta variant a la xarxa. ??L’objectiu final és aconseguir localitzacions coherents amb la unitat lingüística però adaptades a les variants valencianes. Tot i que la variant ca@valencia ja està reconeguda per l’IANA i que existeixen uns quants programes que ja poden estar en variant valenciana (sobretot els del projecte Mozilla), el camí que ens queda per recórrer és llarg.
Per això, vull aprofitar i demanar-vos ajuda a tots, especialment als valencians que llegiu este bloc. Existeixen diversos punts als quals estem tenint una “lluita activa” i necessitem gent que comente a les pàgines per tal que la cosa es faça visible. Penseu que és senzill: només heu de fer un comentari curt dient que “us sembla bé” o “enhorabona” o el que siga segons l’ocasió. És a dir, quan es presenta una traducció nova, sempre està bé dir: “Gràcies per la traducció” o “Thanks! I’ve been looking forward to it!”; quan es fa una proposta per crear/afegir la variant valenciana, doncs s’ha de fer comentaris del tipus “Jo també vull este programa en valencià” o coses per l’estil.
A continuació vos pose les pàgines on estaria bé que comentàreu. No és complicat, i així podrem impulsar la nostra llengua (la majoria de llocs requereixen tindre compte o bé registrar-se per poder comentar):
- Pàgina per demanar la creació de la variant valenciana per al Songbird
- Informe per a aconseguir que el qt-linguist tinga en compte la variant ca-valencia
- Paquet de valencià per al firefox (com veieu, ací els blaveros comenten dient que això no és valencià, per tant cal dir “Gràcies” i que no esteu d’acord amb el que diu el blavero)
- Paquet de valencià per al thunderbird (el mateix que amb el firefox)
- Bug a l’Ubuntu respecte a la forma de triar el valencià (ací podeu comentar i sobretot fer clic sobre el diàleg de dalt sobre si ens afecta este bug)
Encara hi ha més fronts, en alguns casos és més complicat que en d’altres. Però es tracta d’anar fent camí: com més desenvolupadors ens ho faciliten, més reconeixement tindrem.
Gràcies per la vostra ajuda!
Durant les darreres setmanes s’ha iniciat un procés interessant al qual hem d’estar atents: la possibilitat que el projecte GNOME se separe del projecte GNU. Alguns desenvolupadors de GNOME creuen que no sempre es pot evitar l’ús d’elements privatius a l’escriptori, i ja coneixeu l’opinió de Richard Stallman al respecte. Si ben és cert que el projecte GNU actua com a “creador de directrius per al desenvolupament de programari lliure”, no tothom hi és d’acord amb tot. Per això mateix s’ha plantejat la possibilitat de sotmetre a votació la separació del projecte GNOME de GNU.
És complicat. Avançar ràpidament i aconseguir un sistema lliure que siga compatible amb tot el maquinari nou és molt complicat, per la qual cosa es requereix molt cops haver de tirar de biblioteques/programari/mòduls privatius. Richard Stallman vol evitar siga com siga tot això, i evidentment es troba davant d’un mur massa gran. Si es vol un sistema completament lliure, sembla que tot i que el desenvolupament és ràpid, no ho és suficient o existeixen massa problemes per aconseguir abastar-ho tot.
Jo, molts cops, ho pense d’aquesta manera: si GNU/Linux es convertira poc a poc en un sistema cada cop menys lliure, per què no em passe directament a MacOSX?. El nucli de MacOSX és parcialment lliure, i té elements parcialment lliures: però és un sistema privatiu al cap i a la fi. Quin sentit té, llavors, un sistema GNU/Linux que no siga el més lliure possible?. És més: si GNU/Linux no continuara sent el més lliure possible… la comunitat continuaria sent tan activa i extensa?. Potser pensem que a nivell personal la llibertat o no del programari no ens afecta ja que “no sabem programar”, però… el programari lliure ens ha permès una cosa molt important per a la nostra llibertat: tindre programes en la nostra llengua.
Abans d’acabar, vull posar un exemple curiós. Penseu en Android, el sistema operatiu de Google per a telèfons mòbils. Suposadament és lliure, no?. Doncs la decisió d’incloure el català o no depèn de Google, no de nosaltres. Per descomptat que Google acabarà afegint la traducció ja que hi ha molta gent disposada a participar-hi, però el fet és que és Google qui decideix al cap i a la fi: a l’igual que Microsoft decideix fer una traducció parcial del Windows, a l’igual que Apple decideix que el català no fa la talla per ser afegit entre les traduccions de MacOSX. La diferència és que amb el programari lliure decidim nosaltres, i amb el programari privatiu decideixen altres per nosaltres (i a sobre hem de donar les gràcies).
Un sistema 100% lliure és una cosa molt complicada i és clar que els avantatges del programari lliure són clars i els del projecte GNOME, el mateix Linus Torvalds i els altres entenen que compartir codi, modificar-lo i millorar-lo és el que fa que tot i millore i avance ràpidament. Potser Richard Stallman hauria de saber actuar davant d’aquestes (i altres) situacions i saber aconseguir el que vol sense les reaccions tan en contra que genera per “culpa” de la manera en què prova de guiar els principis del programari lliure.
Ahir, parlant amb l’Isaac, em va comentar que havia llegit una anotació on es parlava d’una possible aturada del desenvolupament de VLC per al sistema operatiu Mac OS. VLC és un dels projectes de programari lliure que més ha triomfat. Actualment, és un dels millors reproductors multimèdia que es pot trobar (segons el meu parer, és el millor), i té suport per a la majoria de códecs.
VLC és multiplataforma (té versions per a Linux, Mac OS i Windows) però, segons es pot llegir a MacNN, actualment no hi ha programadors que es dediquin a mantenir VLC per a l’entorn Mac OS.
Segons VideoLAN, els responsables de VLC, aquesta situació s’ha exagerat força. Tot i que, efectivament, necessiten més voluntaris per a VLC en aquest entorn, el seu desenvolupament no s’ha aturat. VideoLAN explica que els problemes i les regressions que hi ha hagut a la versió de 64 bits per a Mac OS són degudes a diversos motius. D’una banda, s’està treballant en un canvi del motor gràfic que utilitza passant de Cocoa a Lunettes. Això, juntament amb els pocs voluntaris que tenen per a desenvolupar VLC en Mac OS, sí que ha provocat l’aturada de la programació de l’entorn gràfic de VLC (que és un 1% del codi) per a aquest entorn. Però la resta de desenvolupament per a Mac OS segueix endavant. Apart d’això, també denuncien certs bloquejos per part d’Apple.
En resum, segons VideoLAN hi ha hagut un cert ralentiment en el desenvolupament de VLC per a Mac OS, però en cap cas s’ha aturat el seu desenvolupament en aquest entorn. Lògicament, VideoLAN agrairia l’aparició de nous voluntaris que els ajudessin en la programació de VLC en Mac OS.
Històricament, els dos entorns d’escriptori més utilitzats han estat Gnome i KDE (no necessàriament en aquest ordre). Fa un temps, semblava que el tercer en discòrdia havia de ser XFCE, però darrerament han anat sorgint altres entorns que li volen discutir aquest lloc. Un dels que sona amb més força, i del qual n’he llegit molt bones crítiques, és LXDE.
Per confirmar aquest fet, darrerament han sortit algunes versions de les distribucions més conegudes que porten instal·lat de forma predeterminada aquest entorn. Generalment, són versions no oficials, però sí oficialment suportades (en Fedora es coneixen com a Spins).
Tot i això, a les distribucions que no tenen aquestes versions amb l’escriptori LXDE predeterminat, segurament hi podreu instal·lar aquest entorn per mitjà dels paquets corresponents.
L’entorn LXDE (Lightweight X11 Desktop Environment), com el seu propi nom indica, és molt lleuger, i està enfocat a executar-se en ordinadors amb pocs recursos. Si voleu provar alguna d’aquestes distribucions, us llisto les que he trobat:
- Mandriva One 2010 LXDE. Spin de Mandriva One 2010 amb LXDE com a entorn d’escriptori predeterminat. Mandriva és una de les distribucions de Linux més utilitzades.
- Fedora LXDE Desktop. Amb posterioritat a l’spin de Mandriva, la comunitat de Fedora també va treure el seu propi Spin amb LXDE.
- Lubuntu. Basada en Ubuntu. Aquest el poso, tot i que encara no té versió definitiva. Estava previst que sortís la primera versió amb Ubuntu Karmic, però es va veure que no era prou estable, i s’esperarà a Ubuntu Lucid Lynx. En no ser una versió definitiva, cal anar amb compte si es vol provar.
En resum, si voleu provar aquest entorn d’escriptori que tantes lloances està recollint darrerament, teniu on escollir. Jo he provat en una màquina virtual les dues distribucions que us he presentat que tenen versió definitiva amb LXDE (Mandriva One 2010 LXDE i Fedora LXDE Desktop), i he de dir que la que m’ha sorprès molt gratament és Mandriva, tant pel seu aspecte gràfic com pel seu bon funcionament.
Mandriva One 2010 LXDE
Ara bé, la versió de Mandriva presenta un problema important, i és que no hi he pogut configurar l’idioma català. A l’apartat de configuració de l’idioma, n’hi ha molts altres, però no el català. Suposo que és necessari configurar algun repositori extra, però no ho he trobat. 🙁 Si algú que utilitzi habitualment Mandriva s’ha configurat aquesta distribució en català, que deixi un comentari a aquesta anotació.
Per cert, al projecte Lubuntu estan buscant col·laboradors per a ajudar a tirar endavant aquesta distribució.
Aquests dies passats han estat marcats pel moviment a la xarxa a favor de la defensa dels drets fonamentals a la xarxa. L’anomenada “Llei d’economia sostenible” tracta d’introduir (i no ho fa d’amagat) la possibilitat de poder tancar pàgines web sense cap tipus de resolució judicial. Jutges diferents actuen de forma diferent davant de les mateixes situacions, però al cap i a la fi són jutges i tenen un coneixement de la llei i una experiència que, al cap i a la fi, els dóna la competència per poder prendre aquests tipus de decisions. Qui decidirà ara si es tanca o no una pàgina? la policia d’Internet?.
Respecte als drets d’autor, personalment pense que fer una feina i viure de les “comissions per drets d’autor” que eixa feina dóna és injust i va contra l’avenç de la societat. Si parlem de música, la música és cultura, per què hauria la cultura estar tan exprimida fins al punt que si es posa una TV a un bar on està sonant música, no és només el canal de TV qui paga pels drets de posar aquella música, sinó també els del bar pel fet d’engegar la TV?. Però aquesta no és l’única incoherència al meu parer, ni la més estúpida (la més estúpida i injusta és clarament el “canon”).
I, després de tot, molts músics viuen de la música?. Probablement el 90% visquen dels concerts que fan (que sembla realment el que es podria considerar com a feina de “músic”) i l’altre 10% (si és que la xifra és tan alta) viu de quatre concerts i dels drets d’autor (al meu parer aquests estan cegats pels diners i per l’èxit).
S’ha de deixar clar, però, que no són només els músics: quantes investigacions científiques s’han vist interrompudes per topar-se amb patents? (infinites), quanta gent mor per no poder pagar medicaments?. Entenc que moltes d’aquestes coses “no són tan senzilles” i que el tema de la propietat intel·lectual és present per moltes raons de pes. Però ha de quedar clar que la “Propietat intel·lectual” es va crear amb la finalitat de fomentar la creació, les idees i així ajudar a avançar a la societat. En canvi, sembla que la propietat intel·lectual signifique deixar el poder en mans d’uns pocs i, per descomptat, no ajuda al desenvolupament de la societat.
Així que repetisc la frase que podeu veure tots els dies al requadre de la dreta i que va ser dita per Richard Stallman:
El desig de ser recompensats per la pròpia creativitat no justifica privar el món de la totalitat o part d’aquesta creativitat.
En les darreres versions de Nautilus (l’explorador de fitxers de l’entorn Gnome), tenim la possibilitat d’obrir diverses pestanyes en el mateix explorador. Però no podem veure el contingut de totes aquestes pestanyes alhora, cosa que facilitaria molt tasques com, per exemple, copiar fitxers entre directoris.
Holger Berndt ha penjat una modificació del Nautilus que permet precisament això, visualitzar en el Nautilus dos panells de navegació alhora. Per a instal·lar-lo, cal configurar uns repositoris PPA del Launchpad específics. Ho podem fer des de la pestanya “Altre programari” de les “Fonts de programari” (al menú “Sistema>Administració”), afegint el repositori “ppa:berndth/ppa”, o bé, si ho preferiu, des d’un terminal, executant la comanda següent:
sudo add-apt-repository ppa:berndth/ppa
Un cop configurat, anem al Gestor d’actualitzacions (des del menú “Sistema>Administració”), fem una comprovació dels paquets nous i instal·lem les actualitzacions (en tindrem tres relacionades amb el Nautilus). Ara, per tenir aquesta nova funcionalitat, només ens caldrà reiniciar l’ordinador. També podem fer-ho sense haver de reiniciar, tancant totes les finestres que tinguem obertes del Nautilus i executant des d’un terminal la comanda següent:
killall nautilus
Si tornem a obrir el Nautilus, no hi veurem cap canvi directament, però si anem a “Visualitza>Extra pane” la zona de navegació se’ns dividirà en dos, i podrem veure alhora dues carpetes, tenint la possibilitat de copiar fitxers o carpetes entre ells arrossegant-los. També podem accedir de forma més senzilla a aquesta vista prement el botó F3.
Nautilus amb vista de doble panell
Si, per algun motiu desconegut i ocult, no us agrada el mètode d’arrossegar elements entre els panells, si feu clic sobre un fitxer o carpeta amb el botó dret, tindreu les noves opcions “Copy to” i “Move to” per a poder copiar-lo o moure’l a la carpeta que tingueu oberta a l’altre panell.
Per finalitzar, permeteu-me una darrera reflexió personal. Quan es parla de les virtuts del Programari Lliure, una de les que es comenta sovint és que, com que tenim disponible el codi font dels programes, podem modificar una aplicació per adequar-la a les nostres necessitats. Molta gent respon: “I per què he de voler modificar un programa?”, o “Total, jo no sé modificar programes”. Tenen raó. El que passa és que, en Programari Lliure, és molt important la comunitat, i en aquesta segur que hi haurà algú que sí en sàpiga, i agafi el codi font d’un programa concret (en aquest cas, del Nautilus), hi faci una modificació tan útil com la que presentem en aquesta anotació i la posi a disposició de la comunitat. O sigui que, visca el Programari Lliure. 🙂
Font: Web Upd8
La xarxa està que no para. Per tot arreu ho anuncien. Ahir, Google va presentar el seu esperat sistema operatiu, Google Chrome OS. Pels que encara no l’hàgiu vist, aquest va ser el vídeo de presentació:
Però, el més interessant és que han penjat el seu codi font, i explicaven com compilar aquest sistema operatiu (cal fer-ho des d’Ubuntu) per a poder utilitzar-lo. Poc ha trigat la gent a fer-ho. I el millor és que, molt amablement, han penjat imatges amb el Google Chrome OS instal·lat, preparades per poder utilitzar en màquines virtuals amb VirtualBox o VMWare. Per exemple, jo m’he baixat el que ha preparat Korben. El podeu descarregar d’aquest enllaç:
http://www.megaupload.com/?d=XIN4NSR0
Com que es tracta d’una imatge de VirtualBox, un cop descarregada i descomprimida la podeu utilitzar tal i com vaig explicar fa pocs dies. Quan l’engegueu, l’usuari d’entrada és “mark”, i la paraula de pas, “qrk”.
Jo ja l’he provat, i la meva primera impressió és que s’ha desenvolupat amb un objectiu molt concret: treballar en xarxa. L’aspecte del sistema operatiu redueix simplement el navegador Google Chrome. Ull, es tracta d’una versió molt preliminar, i segurament la versió final serà força diferent.
Amb la primera impressió, m’ha recordat moltíssim al projecte català EyeOS, amb la diferència que EyeOS funciona dins un navegador, però tens el teu sistema operatiu per darrere, mentre Google Chrome OS és el navegador (com he comentat, com a mínim és així a aquesta versió preliminar).
Si us animeu a provar-lo, escriviu les vostres sensacions amb aquest nou sistema operatiu.
Fonts: SomGNU, WebUpd8, OMG! Ubuntu, Ubuntips
D’entre totes les llibertats que el Programari Lliure ens dóna, la que més ens afecta com a catalano/valenciano-parlants és la possibilitat de poder traduir tot el programari a la nostra llengua: sense haver de pagar ningú ni haver de fer manifestacions ni accions de protesta que, en molts casos, ens mostren vers el món com a “radicals” i “sectaris”. Incongruències de la vida.
En molts casos hem de dependre de la bondat de la companyia en qüestió: Microsoft s’ha dignat a traduir Windows i alguna altra aplicació al català i Google ens manté una mica en suspens degut a que només les 40? primeres llengües en ús a Internet tenen dret a ser traduïdes. Llavors, no depenem de si nosaltres volem o no tindre el nostre programari en català, sinó que depenem de si “altres” consideren que som o no suficientment rendibles.
Apple no és menys: tot i la suposada rendibilitat que li podria garantir la traducció al català de les seues aplicacions, sembla impossible que acaben traduint res. Llavors, sembla que cal anar d’amagat i fer les traduccions d’una manera que es considera il·legal (modificant el programari intern del sistema), com han fet alguns usuaris.
Realment és complicat fer entendre les companyies que si tradueixen el programari al català, els pot eixir rendible. És complicat explicar-ho perquè no es pot assegurar: no som una llengua com el castellà, l’anglès, el francès o l’alemany, no som “tants” i no tenim influència sobre res o ningú que puga ajudar-nos a aconseguir el que volem. Gairebé tots estem d’acord amb el fet que la Generalitat de Catalunya, la Valenciana o el Govern de les Illes Balears no hauria de pagar cap companyia per a que traduira el seu programari al català.
El camí difícil és lluitar contra vent i marea, contra les companyies. Probablement, si tinguérem estat propi la cosa canviaria fins a cert punt, però això no és una realitat i per tant hem de jugar on toca: si les grans companyies informàtiques consideren que el català no té prou valor per a ser una llengua a traduir, llavors nosaltres podem decidir que aquesta o aqueixa companyia no té valor per a nosaltres.
L’única alternativa és, per tant, el programari lliure. Una opció que ens respecta i ens assegura que sempre tindrem el dret de fer servir la nostra llengua davant d’un ordinador, sense dependre si som suficientment rendibles per a la companyia o no.
Defensar la llengua i fer servir programari privatiu quan es té una alternativa lliure és llençar-se pedres a casa nostra: perquè estem pagant algú que no fa res de bo per la nostra cultura.
Llavors, si podeu prescindir d’aquell programari que no us “deixa” fer servir el català… prescindiu-ne i feu servir alguna opció lliure!.
Com ja hem anat avançant en diverses anotacios, avui ha estat alliberada la versió definitiva d’Ubuntu 9.10 (Karmic Koala), una de les distribucions de GNU/Linux més populars actualment. Per a poder-vos instal·lar aquesta versió definitiva, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):
Ubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/karmic/
Kubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/kubuntu/karmic/
Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/karmic/release/
Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythubuntu/releases/karmic/release/
UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/karmic/release/
Edubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/edubuntu/
Volia aprofitar aquesta anotació per fer una revisió/valoració d’algunes de les principals característiques que porta aquesta nova versió. Podeu trobar la llista completa a la pàgina de característiques d’Ubuntu 9.10.
- Temps d’arrancada millorat. Amb Ubuntu 9.04, el sistema ja engegava molt més ràpid que amb Ubuntu 8.10, i en la nova versió que acaba de sortir encara és més ràpid. No sé si s’arriba a la promesa dels 10 segons de temps d’arrancada (perquè els meus ordinadors no són massa nous, potser amb equips més actuals sí que s’hi arriba), però la veritat és que es nota. De tota manera, el que sí trobo espectacular és el temps d’aturada, que ara és de l’ordre dels 5 segons. Mai no he entès per què els ordinadors triguen tant a aturar-se, i amb Ubuntu 9.10 es demostra que el temps d’aturada es podia millorar molt.
- Nou Splash d’arranc. El tema d’arranc, sense ser una meravella, és molt més modern i agradable que en versions anteriors.
- Grub 2. A partir d’Ubuntu 9.10, el gestor d’arranc ja és Grub 2. En principi, la diferència no es nota massa (més aviat, molt poc), però Grub 2 permetrà l’utilització de temes que faran molt més agradable la pantalla per a escollir el sistema operatiu d’arranc.
- Gnome 2.28. Per sí sol, aquesta nova versió de l’entorn d’escriptori Gnome ja aporta moltíssimes novetats a Karmic Koala. Podeu veure’n un resum a l’anotació on anunciàvem el seu alliberament. A més, podreu provar Gnome Shell (encara en versió de desenvolupament), la base del proper Gnome 3.0.
- KDE 4.3. Si utilitzeu Kubuntu, tindreu la versió 4.3 de l’entorn d’escriptori KDE, que porta moltes millores en funcionalitats i estabilitat respecte de la 4.2. Podeu veure la revisió que en van fer a SomGNU.
- Ubuntu Software Center. Aquest programa, que substitueix l’opció “Aplicacions>Afegeix i Elimina…” ha estat una mica controvertit. Sobretot, perquè al principi se li va dir “Ubuntu Store”, i el nom no va agradar massa. La veritat és que de moment sembla només un rentat de cara de l’aplicació antiga. Caldrà veure com evoluciona.
- Ubuntu One. A Karmic, aquest programa ja vé instal·lat de forma predeterminada. La veritat és que, malgrat que a Jaunty jo ja el tenia instal·lat, no l’utilitzava. Tot i això, crec que és un programa molt interessant.
- Nova arquitectura per a targetes gràfiques Intel. Amb el nou mètode d’acceleració UXA, s’ha millorat el rendiment d’aquestes targetes gràfiques.
- Ext4 de forma predeterminada. A Jaunty era opcional, però a Karmic ja serà l’opció predeterminada per a les particions. La veritat és que es nota la millora de rendiment que aporta respecte d’ext3.
- Empathy en comptes de Pidgin. Com a programa de missatgeria instantània, Empathy ha substituït Pidgin en la instal·lació inicial. Poc després de saber-se aquesta notícia, Pidgin va anunciar el seu suport per a vídeoconferència…
- Palimpsest. No s’ha parlat massa d’aquest nou programa, que ens permet gestionar els nostres discos de manera fàcil i eficient. El trobo un dels grans encerts d’Ubuntu Karmic. A més, t’avisa si un dels teus discos fa la pinta que està a punt de passar a millor vida (a mi ja m’ha avisat en un dels discos durs, i ja estic pensant en canviar-lo).
- Aspecte gràfic. Les icones que porta Karmic s’han millorat força respecte de Jaunty, s’ha modernitzat l’àrea de notificació, i s’ha modificat el color de les vores de les finestres, enfosquin-lo força.
- Versions actualitzades del programari. Qui s’instal·li Ubuntu Karmic Koala podrà gaudir de les versions més actuals dels programes, com per exemple OpenOffice.org 3.1.1, Firefox 3.5.3, Gimp 2.6.7, etc.
A més de tot això la “sensació” (com dic, és només una sensació personal i no ho he pogut comprovar, per això no ho he posat com una característica més) que la bateria del portàtil em dura força més amb Ubuntu Karmic que amb Jaunty. Algú que hagi utilitzat els dos sistemes en portàtils ho pot confirmar o desmentir?
Per últim, volia comentar que a Phoronix ja s’ha fet algunes proves de rendiment amb alguna versió de desenvolupament que hi ha hagut fins ara. Ubuntu Karmic Koala ha mostrat una certa millora de rendiment respecte de Jaunty en Netbooks i ha donat un rendiment considerablement millor que FreeBSD en un equip “normal”. Cal tenir en compte també una última comparativa, on s’ha detectat un pitjor rendiment que Jaunty en equips antics. Si bé en aquesta última comparativa cal tenir en compte que s’està comparant una versió madura (Jaunty), que ha anat tenint actualitzacions que la poden haver millorat en els últims mesos, amb una versió quasi-definitiva (Karmic) que encara ha d’acabar de madurar.
En general, tinc la sensació que Karmic Koala serà una molt bona versió, com ja ha estat la Jaunty Jackalope (no tinc la mateixa opinió d’Intrepid Ibex, on crec que el rendiment del sistema era una mica baix). Per l’experiència que he tingut fins ara amb les diverses versions de proves (tant en màquines virtuals com en el meu Netbook), es comporta millor que Ubuntu 9.04, i les noves característiques són força interessants. En Ubuntu, a l’igual que en la majoria de distribucions, com que el temps que passa entre les respectives versions és força baix (6 mesos) no acostuma a haver-hi diferències espectaculars entre una versió i una altra (com sí passa en altres sistemes operatius, que es canvien cada x anys). Crec que les novetats d’aquesta versió són prou interessants, i permeten seguir avançant en el bon camí.
Comentaris recents