El teu blog de Linux en català

Opinió

Aprofitant que ja tinc instal·lada la versió Beta d’Ubuntu 9.10 en el meu Netbook, vaig voler provar-hi el que en principi ha de ser una de les bases del proper Gnome 3 (que té previst el seu llençament a finals de març del 2010) el Gnome Shell. Aquest no ve instal·lat de forma predeterminada a Ubuntu Karmic Koala, però sí que està disponible per a poder instal·lar una versió. Cal dir que es troba encara en una fase molt primària de desenvolupament o sigui que, d’una banda, encara no té totes les característiques finals i, a més, encara és força inestable, o sigui que jo no el recomanaria per al seu ús habitual.

Com he comentat, el Gnome Shell és fàcilment instal·lable en Ubuntu Karmic, i és que es pot tenir directament des del Synaptic amb el paquet “gnome-shell” que es troba als seus repositoris oficials. També es pot instal·lar des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install gnome-shell

Un cop instal·lat, el Gnome Shell no s’engega automàticament, sinó que ho hem de fer nosaltres. Per a fer-ho, només cal obrir un terminal i executar el següent:

gnome-shell --replace

Un cop l’executem, veurem com canvia la barra superior de Gnome canvia, i tenim una ordre a mà esquerra que hi posa “Activitats”. Aquesta és la base del Gnome Shell. Si hi fem clic (o si ens acostem al marge superior esquerra de la pantalla) la part “útil” de la pantalla es farà més petita i se’ns hi ordenaran les finestres que hi tinguem obertes. A mà esquerra hi veurem el menú d’aplicacions, llocs i documents recents per poder-los anant obrint.

A la part inferior dreta de la pantalla, hi veurem un símbol “+” que, si el premem, ens obrirà nous escriptoris, on podrem anar obrint els programes. Però això és una mica difícil d’explicar amb paraules, o sigui que he gravat un vídeo:

He de dir que el programa funciona prou bé en quant a rendiment (i això que l’estic provant en un Netbook), però es nota molt que encara està en desenvolupament, perquè ja m’ha petat diverses vegades, i he obert el corresponent Bug al Launchpad. El seu funcionament en sí m’ha agradat, però caldrà veure les noves funcionalitats que se li vagin afegint.

Miguel de Icaza, una de les icones més importants del programari lliure (va ser un dels fundadors de l’escriptori GNOME), ja fa un temps que va començar a relacionar-se i treballar per Novell desenvolupant Moonlight i sembla que altres tasques relacionades amb Microsoft.

No fa molt es va conèixer que Microsoft obrirà un “Laboratori de Programari Lliure” i sembla que Miguel de Icaza és qui dirigirà aquest laboratori després de la renúncia de Sam Ramji. Sobre aquesta qüestió va ser preguntat Richard Stallman en la celebració del dia del Programari Lliure a Boston. Richard Stallman va ser clar: “Icaza és bàsicament un traïdor a la comunitat del programari lliure”.

La resposta de Icaza ha estat bàsicament la següent:

Vull dir que Déu estima a totes les critatures. Des del formidable elefant fins a la més petita formiga. I això inclou el Richard Stallman. Quant a mi, crec que hi ha un món de possibilitats, i si Richard vol discutir-hi com podem millorar la mancomunitat de l’Open Source/Programari Lliure al món, ell té la meva adreça de correu electrònic. Amb amor, Miguel.

Cal dir que cada u és lliure de fer el que vulga a la seua vida. Respecte molt a l’Stallman perquè és coherent amb sí mateix i perquè es passa la vida defenent en allò que creu; però el que no té sentit és ja ficar-se en les decisions dels altres. És una llàstima que Miguel de Icaza ja no forme part de GNOME o d’altres projectes lliures que no estiguen tan “controlats” com ho pot esta un “Laboratori de Programari Lliure” de Microsoft, però no podem culpar als altres de no seguir les nostres idees.

Avui ha sortit la versió 2.28 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.Logo de GNOME

És més, les versions de prova de Ubuntu 9.10, per exemple, ja porten instal·lada la versió de desenvolupament de GNOME 2.28, o sigui que totes les millores que porti aquesta nova versió de GNOME les veurem implementades quan actualitzem a Karmic Koala (o a la nova versió de la nostra distribució). Cal saber que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el gestor de correu Evolution, tots els anomenats GNOME Games, el Nautilus, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

Algunes de les novetats que hi trobarem seran les següents:

  • S’ha afegit noves utilitats al Cheese, com ara la possibilitat de fer una ràfega de fotografies, o modificar paràmetres com la brillantor i el contrast amb que es prenen les fotografies. A més, tindrà algunes modificacions encaminades a millorar la seva visualització en Netbooks.
  • La gestió de Bluetooth ara es portarà de forma oficial des del projecte GNOME a través del GnomeBluetooth. Es millorarà la integració dels auriculars Bluetooth amb PulseAudio i es millorarà l’accés a Internet a través de telèfons mòbils.
  • El programa per a visualitzar PDFs, l’Evince, permetrà fer anotacions (de moment, només de tipus text) a sobre dels documents que estiguem visualitzant.
  • S’ha millorat l’administració d’energia. En concret, per a ordinadors amb més d’una bateria.
  • Per al reproductor multimèdia Totem, s’ha millorat la velocitat del Plugin de Youtube, i s’ha afegit algunes funcionalitats com la navegació pels menús de DVD i la possibilitat de reemprendre la reproducció d’un vídeo a partir del punt on s’estava quan es va tancar per últim cop.
  • S’ha fet moltíssimes millores a l’Empathy. Recordem que, en les noves versions d’Ubuntu, Empathy serà el client de missatgeria instantània que s’instal·larà en les properes versions d’Ubuntu, en detriment de Pidgin.

I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.

La setmana passada va ser alliberada la versió 3 de MoonOS (Makara). MoonOS és una distribució basada en Ubuntu, però que utilitza l’entorn d’escriptori Enlightment.Logo de MoonOSMoonOS és una distribució molt interessant, en part degut precisament a la utilització d’Enlightment. Aquest és un entorn molt lleuger, que s’executa perfectament amb ordinadors de baixes prestacions o una mica antics. Pot executar-se perfectament en ordinadors amb 128 Mb de RAM. Tot i ser un entorn lleuger, l’aspecte d’aquesta distribució està molt cuidat, i té un dels entorns més interessants que he vist (tot i que això és una apreciació molt personal).

Entorn de MoonOS

Entorn de MoonOS

Com he comentat abans, MoonOS està basada en Ubuntu. Realment, utilitza els repositoris oficials d’Ubuntu, afegint-li uns de propis (per a eines d’administració desenvolupades per l’equip MoonOS) i alguns repositoris de tercers, com Medibuntu i els PPA d’OpenOffice. MoonOS ja porta de forma predeterminada alguns programes que no venen de forma predeterminada amb Ubuntu, com ara el plugin de Flash, Java i alguns códecs privatius.

Podeu descarregar-vos el MoonOS des de la seva pàgina de descàrrega. Teniu disponible aquesta distribució en la seva edició Main Edition (amb Enlightment) o amb la LXDE Edition (on l’entorn d’escriptori és LXDE). La versió 3 de MoonOS de moment només està disponible en edició Main, i de tota manera us recomano aquesta edició perquè l’entorn Enlightment realment és molt interessant. A Desktop Linux Reviews hi ha un article molt interessant sobre MoonOS que recomano a qui li pugui interessar aquesta distribució.

Per a veure el funcionament d’aquesta distribució, he gravat aquest vídeo. He instal·lat el MoonOS en una màquina virtual a la qual només he assignat 128Mb de memòria RAM i 16Mb a la targeta de vídeo per poder veure el seu rendiment en aquests entorns.

Font: Viva Linux!

Avui ha sortit la versió 4.3 de KDE, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb GNOME. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

Aquells que ja esteu utilitzant les versions de prova de Kubuntu 9.10, per exemple, ja estàvem utilitzant les versions de desenvolupament de KDE 4.3. Com ja és habitual en KDE, l’entorn està molt ben treballat a nivell gràfic, i segurament el podríem catalogar com un dels millors entorns per a qualsevol sistema operatiu en aquest aspecte, gràcies al Plasma.

KDE 4.3

KDE 4.3

Un dels aspectes que es va criticar més quan va sortir la versió 4.0 de KDE al gener del 2.008 (fa més d’un any i mig) va ser l’estabilitat, però els desenvolupadors de KDE s’hi van posar de valent, i ja des de la versió 4.2 (que va sortir fa mig any) l’entorn funciona molt fi. Cal saber que KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador d’arxius Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

Podeu trobar totes les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.3.

Ubuntu One és l’aposta de Canonical (l’empresa que hi ha rere Ubuntu) en l’àmbit del Cloud Computing. Per a resumir-ho, a través d’Ubuntu One, Canonical ens ofereix un espai en els seus servidors de 2Gb o 10Gb (depenent del pla que escollim). En el nostre ordinador, veurem aquest espai com una carpeta més dins el nostre arbre de directoris. És a dir, no veurem cap diferència respecte de qualsevol altra carpeta. Però podrem veure el contingut d’aquesta carpeta (i tot el que hi pengem) des de qualsevol ordinador on tinguem instal·lat l’Ubuntu One.

Logo d'Ubuntu One

De moment, Ubuntu One està en una versió Beta. És a dir, en una fase avançada de proves, però encara no té una versió definitiva. A més, Ubuntu One només es pot utilitzar en Ubuntu 9.04 (no es pot instal·lar en versions anteriors d’Ubuntu). Espero que més endavant l’obrin a altres sistemes i distribucions. Bé, això no és cert del tot, perquè des de qualsevol sistema podem accedir i pujar informació des d’un entorn web, però perdem la transparència i facilitat d’utilització que tenim amb el programa instal·lat. Per a poder-lo instal·lar, cal demanar una invitació a la pàgina d’Ubuntu One, connectant-nos amb el nostre usuari de Launchpad. La invitació triga un cert temps a arribar (a mi m’ha trigat unes tres setmanes).

Quan rebem la invitació, ens envien un enllaç a través del qual podem continuar amb el procés d’instal·lació. El primer que hem de fer és escollir un dels dos plans que tenim disponibles, depenent de les nostres necessitats. L’única diferència entre els dos plans és la quantitat d’espai que tenim i el seu preu:

  1. Pla de 2Gb: Gratuït
  2. Pla de 10Gb: 10$ al mes

Un cop adherits a algun d’aquests dos plans, rebem un altre missatge amb un enllaç on ens descriuen la resta del procés d’instal·lació. És molt senzill, i està molt ben explicat. Cal fer-lo a cada ordinador on vulguem tenir Ubuntu One. El primer que hem de fer és baixar-nos un fitxer “ubuntuone-jaunty-ppa.deb”. Des d’un terminal, hem d’anar al directori on hem desat el fitxer, i executar la comanda següent:

sudo dpkg -i ubuntuone-jaunty-ppa.deb

Instal·lant aquest fitxer, el que fem realment és afegir un nou repositori (que és on hi ha el programa Ubuntu One en sí) i la seva clau d’encriptació. Ara ja podem refrescar els repositoris i instal·lar el client d’Ubuntu One des de Synaptic o des d’un terminal, per mitjà de la comanda:

sudo apt-get install ubuntuone-client-gnome

El primer cop que executem Ubuntu One (“Aplicacions>Internet>Ubuntu One”) ens obrirà una finestra del Firefox on ens preguntarà si volem afegir aquest ordinador al nostre “núvol” d’Ubuntu One. Acceptem, i ens demanarà el nostre usuari i la contrasenya de Launchpad (només ens ho demanarà aquest primer cop). Ubuntu One s’arrencarà automàticament cada com que engeguem l’ordinador. El programa ens haurà creat una carpeta anomenada “Ubuntu One” sota el nostre directori d’usuari (/home/el_nostre_usuari), i tindrem disponible un enllaç a través del menú “Llocs”. Tot això aconsegueix que sigui molt amigable i fàcil d’utilitzar. Tot el que desem en aquesta carpeta es sincronitzarà de forma automàtica en tots els equips on tinguem instal·lat Ubuntu One. Aquesta carpeta també la tenim accessible de forma local. És a dir, si en algun moment no tenim connexió a Internet, seguirem tenint accés als fitxers de forma local i, quan tornem a tenir connexió, es sincronitzaran les modificacions. Això també implica que, tot i que els 2Gb els tinguem en un servidor, també estem ocupant aquest espai (o el que estiguem utilitzant a cada moment) en cadascun dels ordinadors on tinguem Ubuntu One.

Des dels ordinadors on no tenim instal·lat Ubuntu One també podem accedir i modificar la informació que tenim compartida a través d’un entorn web. Apart, des d’aquest entorn web podem compartir les carpetes que ens interessin (han de ser carpetes senceres) amb altres usuaris (encara que no tinguin instal·lat Ubuntu One), una opció que trobo molt interessant. Simplement hauran de donar-se d’alta al Launchpad. Si, a més, tenen instal·lat l’Ubuntu One, veuran aquestes carpetes compartides a “/home/el_seu_usuari/Ubuntu One/Shared With Me”.

En general, m’agrada molt el funcionament d’Ubuntu One. Tot i que conec algun altre programa semblant (a SomGNU han parlat força vegades del DropBox, i també fa molt bona pinta) no n’he provat cap, de manera que no puc comparar. Tot i ser una versió Beta, crec que està força afinada. Segurament se li podria afegir alguna utilitat (per exemple, poder compartir les carpetes a través de la carpeta “local”, i no només a través de la interfície web), però crec que són coses poc importants, i que el més urgent és arreglar els petits problemes que es puguin anar trobant (jo de moment no n’he patit cap).

En canvi, una part en la que crec que s’hauria d’avançar, com ja he comentat anteriorment, és en la compatibilitat del producte, primer per a poder-lo instal·lar en altres distribucions de GNU/Linux, i més endavant en altres plataformes.

Fa uns dies, a un bloc anomenat “maslinux” es va publicar un article  sobre KDE i GNOME. Sembla clar que l’autor ha vist que el tema de dir “GNOME és una merda, KDE és molt millor” porta molta discussió i visites (supose que això també passaria si ho diguérem ací). És en aquests moments quan els talibans linuxers treuen el cap i es mostren amb tot el seu esplendor.

I és que, a més de manipular els arguments, es mostren totalment contraris a acceptar res que no siga allò que diuen (a mi això em recorda als partits polítics, que poden fer autocrítica, però que mai poden acceptar les bonances dels altres). El món està petat d’aquest tipus de gent, i GNU/Linux no se’n lliura.

Això del KDE i el GNOME és només un exemple, perquè el mateix passa quan es parla de Linux i Windows (que si Windows és una merda, que si Linux és molt més bonic, etc.). Les nostres posicions s’han defendre des de diversos punts, però cal tindre sempre en compte que GNU/Linux és un sistema operatiu més, però que té una particularitat molt interessant que és el que fa avançar i aconseguir més usuaris: el fet que siga lliure.

Això, però, no el fa ni millor ni pitjor. Moltes vegades està bé riure una miqueta del Windows o del KDE, però no podem fer de la nostra posició la veritat absoluta per als demés. Molts usuaris de Windows s’han fet enrere a l’hora de passar-se a GNU/Linux per “culpa” de talibans. Supose que tots hem estat talibans en alguna ocasió, però per això mateix passa el temps i ens fem grans: per ser més savis a l’hora d’opinar i convèncer els demés.

Creieu que el món del programari lliure està petat de talibans?.

He llegit recentment en un fil d’UbuntuForums que, en resposta al poc suport que sembla que la Generalitat dóna a Linkat, la seva distribució educativa, s’acaba d’encetar el projecte Ubunkat. Apart del blog, hi ha obert un grup de Google on discutir l’evolució d’aquest projecte.

De moment, no hi ha molta informació sobre aquest projecte, però pel que he llegit, la intenció no és crear una distribució completament nova basada en Ubuntu, sinó que es tractaria de crear un nou “sabor” (no oficial) d’Ubuntu. O sigui, pel que he entès (tot i que pot ser que m’estigui equivocant) no es tractaria de crear tota la infrastructura que implica una distribució nova, amb paquets i repositoris propis sinó, partint de tota la infrastructura (paquets i repositoris) que ja té Ubuntu, fer una selecció dels paquets que haurien de venir instal·lats de forma predeterminada a Ubunkat. Lògicament, molts dels programes que hi haurien de venir instal·lats són de l’àmbit educatiu, apart dels més típics (ofimàtics, multimèdia, etc.).

En resum, sembla un projecte molt interessant, i que espero que tingui una evolució positiva. Des del mateix blog d’Ubunkat animen a la gent a que s’apunti per ajudar a l’avanç del projecte.

Llegeixo a MuyComputer aquesta mostra de que els diners ho mouen tot i que Microsoft pot fer el que li dona la gana a tot arreu.
El cas és que ASUS ha llançat una campanya publicitària del EeePC amb l’eslògan “És millor amb Windows”. Per què? No és estrany que en alguns casos estiguin al mateix preu les versions amb Linux i amb Windows? Doncs aquí tenim la resposta, llicencies de Windows XP a cost zero.
Lo més divertit de tot és que ASUS, potser té raó, als EeePC el Windows XP (sistema de fa una colla d’anys) va millor que el Xandros limitat que porten de sèrie, amb el que es poden fer poques coses i a sobre és lent. Però va, ara compara el rendiment que agafa Windows XP amb el de Ubuntu Jaunty.

asus_windows

Una altra cosa curiosa de la campanya, és que diu que és millor, però no menciona en cap moment a l’altre sistema ni el compara, de fet els arguments són força inestables.
Destaquen que ve amb microsoft works preinstal·lat, wow, quina gran cosa…
Durant els vídes de la campanya, es veuen coses curioses:
Treuen el portàtil obren la tapa i ja tenen el sistema iniciat, què ens volen fer creure? Que no triga gens a iniciar? Au va..
Fan servir la galeria d’imatges de Windows Live, que pel que recordo és força lenta, sería divertit veure com funciona en un EeePC.  A més aquesta gent treu l’internet de l’ambient, des d’una platja envien una foto, i això sense cap perifèric 3G ni res semblant…
Destaquen la webcam integrada, de lo bé que funciona amb el Windows Live Messenger. Recordo que amb Linux funciona perfectament la webcam.

De tot el que mostren no hi ha res que es faigi millor amb windows i segurament ells mateixos ho saben, ja que van ser els primers en oferir els netbooks amb Linux, però aquí mana microsoft, i les empreses es venen a la mínima (qui diu empreses, diu governs, administracions…).

(més…)

A partir de l’anunci del pla Escuela 2.0 impulsat pel govern central s’ha reobert el debat sobre la necessitat o no de que aquests ordinadors funcionin amb programari lliure.

El Govern ja s’ha posicionat: almenys portaran Microsoft Windows i cada comunitat autònoma podrà decidir si porta o no GNU/Linux en doble-arrancada. Ho han deixat clar: almenys es pagaran les llicències de Microsoft Windows.

És per això que m’he proposat fer un llistat de raons per les quals elegir programari lliure en l’educació,

  • Té una filosofia de compartició de coneixements i treball en grup.
  • És molt més barat que el programari privatiu o inclús gratuït.
  • Impulsa l’economia local (serveis tècnics, programadors, etc).
  • Es pot modificar totalment segons les exigències, és dinàmic i flexible.
  • Permet utilitzar ordinadors que estan “obsolets”.
  • Permet entendre la ‘informàtica i fomentar l’aprenentatge d’aquesta.
  • Les actualitzacions són ràpides i  gratuïtes.
  • Apropa GNU/Linux en els primers moments de l’aprenentatge, trencant el monopoli de Microsoft Windows.
  • És bo per la comunitat, ja que aporta més usuaris, programadors, etc.

En definitiva, si deixem perdre l’oportunitat de que el jovent aprengui amb programari lliure continuarà vigent el monopoli de Microsoft Windows i del programari privatiu durant més temps.