El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: agost 2008

El monstre de la radiació

Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de forma la següent manera:
<a href="http://tira.somgnu.cat/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>

Editorial 39 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

Des dels laboratoris d’HP ens arriba la notícia que ha finalitzat la recerca de la Resistència Perduda. Un component electrònic elemental, l’existència del qual es va formular matemàticament feia anys, que s’ha convertit en realitat gràcies als nanotubs.

La memo-resistència és capaç d’emmagatzemar (llegiu “recordar”) el seu darrer estat, independentment de si té o no flux elèctric. Les aplicacions pràctiques de tal component són òbvies per a qualsevol enginyer: la RAM deixarà de ser volàtil i podrem esperar equips, tot tipus d’equips, d’arrencada immediata. Així, s’acabaran les esperes per carregar un nucli, els controladors i les interfícies gràfiques. Altra aplicació afectaria al camp de les xarxes neurals, permetent la implantació de xarxes en maquinari on cada neurona no tindria que ser reprogramada repetidament, ja que conservaria l’estat de la darrera passada. L’invent, per entendre’ns, permet revolucionar la tecnologia dels sistemes experts.

Mentrestant, a Amazon i Google treballen en un nou concepte de suport d’aplicacions en xarxa. El “cloud computering” permet que el desenvolupador puga ignorar potencials problemes d’escalabilitat en serveix en xarxa. Si un programa l’utilitzen de forma concurrent 10 usuaris o 10.000, no importa: els recursos requerits s’escalen linealment. El servei sempre es trobarà disponible i sempre serà àgil, a pesar de la càrrega.

A Suïssa, en preparació de l’enorme volum de dades que s’han de processar amb cada experiment que es realitze a l’LHC (Large Hadron Collider), ja tenen a punt l’anomenada The Grid: una xarxa de 55.000 servidors connectats per una xarxa de fibra òptica d’alta velocitat, unes 10.000 vegades més ràpida que un ADSL convencional, que seria capaç de transmetre 10 pel·lícules en alta definició d’Europa als Estats Units en dos segons. No és que siga la infraestructura d’Internet per al futur, perquè és més que això: és la infraestructura per a totes les comunicacions del futur. Digueu adéu a la TV (digital o no), al telèfon, a l’ADSL… tot això ha mort.

Benvinguts a The Grid.

Per fi una editorial positiva, pensareu. Una editorial a on no es critica a professors d’universitat, ni s’humilia a autors novells, ni critica a la comunitat, ni es dedica al “Microsoft Banshing”. Una editorial que mira cap a endavant, que parla de les meravelles de la tecnologia…

No caurà eixa breva.

Perquè, veiem, mentre tot això succeeix per allà fora, què passa per aquí?. Bé, us explique la gran notícia nacional sobre tecnologia: segons una nota de premsa que ens han enviat a la redacció com a mínim unes dotze vegades “neix el postre d’Internet, la @rroba dóna el pas cap a la taula dels ciutadans.

I no és broma.

“És un element de cohesió social el que una gran efemèride com el diainternet, Dia Mundial de la Societat de la Informació i de les Telecomunicacions, tinga el seu particular postre, “la @arroba del diainternet“, sens dubte, una forma diferent de compartir les noves tecnologies amb els nostres amics, familiars o companys de treball. Aquest esperit festiu és totalment compatible amb l’atenció que es presta en eixa jornada amb els no connectats”. Ah, sí… eixos pobres desgraciats.

Mentre Luis Arroyo, Director de Diainternet i autor de l’anterior informació, s’injecta insulina per contrarestar els efectes tant del “pastís” (mai millor dit) com de les seues paraules, Isabel Martínez-Cubells, Regidora del Districte de Chamberí per l’Ajuntament de Madrid, anuncia que es faran 10.000 @rrobes d’eixes a les festes de San Isidre, a costa, clar és, de les arques municipals.

La pastissera es troba encantada. Segons Carmen Moreno, creadora del dolç: “Ens va semblar una idea extraordinària i acceptàrem el repte encantats. A què té gust Internet?, fou la primera pregunta […]”. Per mi seria l’última pregunta abans d’entrar en estat de coma etílic, i si és a això a on ha arribat la política del desenvolupament institucional de cara al sector TI a l’Estat Espanyol, jo vull migrar ja.

Ben pensat, la ximpleria… no…, la criminal estupidesa aquesta del pastís i la importància que li volen donar, és una bona metàfora de tot allò dolent que passa a l’àrea tecnològica i científica a l’Estat: la @arroba, dolç que engreixa però que no alimenta, és l’aparador, el triomf de la forma sobre el fons, l’excusa per fotos i discursos buits sota el pretext d’assistir al desenvolupament. El repartiment de pastissets congregarà, com sempre, una bona quantitat de carronyers que semblaran no haver menjat en mesos, tan pareguts a les empreses del sector que, gràcies a les nefastes polítiques públiques, s’han convertit en captaires de l’Estat, sempre demanant subvencions a canvi de projectes suposadament “innovadors”, però en realitat vacus, trillats o directament vaporosos, en comptes de, què diria jo, cercar una via de negoci rendible, competitiva i de mercat.

Per tot això, crec que la famosa @rroba de xocolate no és adequada per representar allò que per ací es cou. Permeteu-me suggerir un dolç més apropiat. Un dolç, crec, que simbolitza millor l’estat de l’I+D+I a l’Estat Espanyol. Un dolç que pot estar recobert de xocolate o sucre, que pot estar farcit o buit i que, per la seua forma, simbolitza la nota que atorgaria als dirigents i empresaris d’aquest Estat en matèria de coneixements de tecnologia aplicada, polítiques efectives per al desenvolupament de la indústria… i vergonya.

Permeteu-me suggerir un donut.

_______________________________

Aquí tenim un firefox portable en català, que desa absolutament tot en els seus arxius sense tocar l’ordinador.

N’hi ha prou en descarregar l’arxiu comprimit i descomprimint-lo en un pendrive o en l’ordinador. Aquest sistema ens permet tenir un firefox a part amb els seus complements, els historials, els marcadors, les contrasenyes… tot dins de una carpeta sense tocar configuracions de l’ordinador on el fem servir, així podem portar el nostre firefox personalitzat a qualsevol ordinador mantenint totes les nostres coses.

Si, ja sabem que això ja estava inventat, però nosaltres n’hem fet un de nostre en català i amb els diccionaris de català i castellà incorporats que ens permetran fer servir un corrector al escriure per internet.

Animo a fer-lo servir a tot aquell que ja faci servir firefox en el seu ordinador i a tot aquell que no s’atreveixi a provar, ja que és una forma de poder fer de tot al firefox sense por de fer-li res a l’ordinador.

L’arxiu a descarregar són 17MB, un cop descomprimit son uns 50MB, recorda que per a funcionar necessitarà un total de 100MB, ja que desa els arxius temporals junt amb ell.

Descarrega el firefox 3.0.1 en català

(més…)

tuxDesde epkis.cat volem felicitar a FentLinux.com, un projecte que ja fa 4 anys que conviu entre nosaltres.

 

 Felicitats!

(més…)

A la pàgina janauza fan un recull de 10 temes d’icones molt xulos. Us els deixem a continuació:

1. Black White 2 Style

2. Area o.42

3. Kamel

4. Somatic

5. Buuf Deuce

6. Square Dock

Cliqueu ací per descarregar

7. Black White 2 Gloss

9. Amora

10. AllBlack

Cliqueu ací per descarregar

Segons es pot llegir al bloc d’en Jordi Mas, el procés de traducció d’OpenOffice.org 3.0 al català ha finalitzat (bé, bàsicament el que ha finalitzat és el procés de presentacions de traduccions per a l’OOo 3.0).

Les dades semblen prou bones ja que la interfície s’ha traduït al 100% i a la part de documentació s’ha arribat al 73%. Aquesta part de documentació ha passat del 25% al 73%, o siga, una gran tasca per la qual tots estem agraïts i hauríem de convidar-los a una paella a tots els qui han participat (tingueu en compte que les paelles a València són el diumenge, no el dijous).

Copie i enganxe ací el que comenta el Jordi:

La documentació ha passat del 25% al 73% gràcies a la col·laboració del TERMCAT, que a més ens ha permès focalitzar-nos en actualitzar la traducció del programari. Addicionalment la traducció de l’aplicació ha guanyat en coherència i correctesa aplicant les 250 esmenes que s’han propossat durant el procés de traducció de la documentació i que la Sílvia ha implementat pacientment.

He pujat una construcció (build) de la versió 3.0 beta actual amb les traduccions finals. Si trobeu qualsevol errada o teniu cap comentari ens el podeu fer arribar a la llista de traducció al català de l’Openoffice.org.

Cal continuar treballant de cara a la versió 3.1 que és la que tenim previst tenir completament en català.

Opera LogoSi fa pocs dies Opera llençava la versió 9.52 definitiva del seu navegador web, ara anunciem el llençament de les primeres versions BETA de Opera 9.6.

Per descàsrregues feu click al link.

 

(més…)

Tot i que les millors aplicacions per a animacions i efectes especials es fan servir des de MacOSX, en realitat és que els efectes visuals es creen fent servir ordinadors amb GNU/Linux. Segons Robin Rowe, “A la indústria, GNU/Linux ha guanyat. S’està executant en pràcticament tots els servidors i escriptoris quees fan servir per presentar les animacions i els efectes especials”.

Els efectes especials de pel·lícules com Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull, Star Wars,: The Clone Wars, WALL-E, 300, The Golden Compass, Harry Potter i l’ordre del Fènix i I Am Legend, es van aconseguir fent servir clústers GNU/Linux (bàsicament, xàrcies d’ordinadors amb GNU/Linux).

Sembla que l’avantatge es troba en la possibilitat d’interconnexió de tots aquests ordinadors amb GNU/Linux amb controladors lliures, que permeten obtindre animacions 2D i 3D que seria molt difícil implementar amb els controladors privatius d’NVIDIA i ATI.

Concretant, la major part dels efectes foto-realistes són creats amb programes que compleixen l’especificació RISpec (RenderMan Interface Specification) de Pixar, que és ún estàndard obert molt documentat que consisteix en unes biblioteques API per a la programació i producció de gràfics 3D. Gràcies a això, existeixen programes com Pixie o Blender, que es poden fer servir com a font d’equipament lògic RISpec. Cal dir també que RenderMan software suite, desenvolupat per pixar i necessari per crear les animacions, no és un programa lliure (i tampoc de codi obert).

Sense cap mena de dubte, tot i que GNU/Linux no és clar guanyador quant a aplicacions d’animació, la validesa i el seu potencial queden reforçats quan pel·lícules com Indiana Jones o Ratatouille el fan servir. Sembla que només és qüestió de temps.

Després de molt de temps de temps de desenvolupament, Amarok 2 per fi ha arribat a la versió beta amb nom en codi Nerrivik i que ha estat publicada després de l’Akademy a Bèlgica.

Sembla que porta una gran quantitat de canvis des de la publicació de la segona alfa, entre els quals destaquen la interfície d’scripts, l’anomenat Amarok File Tracking (AFT) que permet desar totes les dades relacionades amb el comptatge de reproduccions, puntuacions i altra informació relacionada amb les cançons; també s’ha canviat una mica el aspecte gràfic i, per descomptat, s’han corregit un bon grapat d’errors.

Per altra part, els programadors ja comencen a donar dates i comenten que la versió final d’Amarok 2.0 es publicarà durant els mesos següents. Probablement abans de la publicació de KDE 4.2. L’única versió que ara es pot descarregar és la versió en tar.gz i, per tant, caldrà esperar a que els repositoris de desenvolupament d’Ubuntu i OpenSUSE s’actualitzen, és possible que no triguen molt més d’un parell de dies.

  • Per instal·lar la darrera versió a ubuntu cal afegir el següent repositori:

deb http://ppa.launchpad.net/project-neon/ubuntu hardy main

I després actualitzar i instal·lar:
sudo apt-get update
sudo apt-get install amarok-nightly

  • Per instal·lar-ho a OpenSUSE 11 només cal fer clic ací.

Fa molt de temps vam escriure un article sobre els virus a GNU/Linux (i un altre també sobre antivirus). Les conclusions finals no van ser que “a GNU/Linux no puguen existir virus” ni que “no existisquen”, sinó que GNU/Linux és un sistema molt més segur per la seua política de desenvolupament en comparació a altres sistemes tancats.

Abans de continuar amb el tema i la notícia d’actualitat, us recomanem que llegiu aquest article sobre virus a GNU/Linux (en castellà), ja que és prou complet i resoldrà molts dels vostres dubtes sobre aquest tema.

La qüestió és que el dia 5 d’agost va aparèixer un informe de Symantec avisant d’un troià per a GNU/Linux. Es tracta d’un troià que es troba a dins d’un fitxer infectat que entra al sistema quan l’instal·lem. Clar, això requereix permisos de superusuari i sembla que eixe és el moment en el qual el “virus” entra a l’ordinador.

Ara bé, cal anar fil per randa i veure què vol dir això i en quines situacions es podria produir la infecció. Podria tractar-se d’un fitxer empaquetat (deb, rpm, etc.) o d’un fitxer binari que, per instal·lar-lo, calguera introduir la contrasenya de root.

Però és que una situació com aquesta és molt complicada que es produïsca a GNU/Linux, ja que gairebé el 100% dels fitxers binaris o paquets precompilats a GNU/Linux són programari lliure, el codi font del qual està constantment revisat per diferents usuaris.

Això significaria que el troià només es trobaria a pàgines no “oficials” i no a cap repositori. És a dir, els paquets que instal·lem els usuaris de linux provenen sempre de pàgines tipus sourceforge o google code o repositoris oficials. O bé de programari privatiu, però que és de companyies que desenvolupen programes per a linux, a les quals no els interessa ficar un virus al seu paquet (ja, el programa privatiu és un virus en si mateix).

Així que per infectar el sistema amb aquest virus, caldria baixar-se un fitxer que ningú sap on es troba ni què fa, instal·lar-lo amb permisos de superusuari i aleshores el troià ens infectaria. Una mica ridícul, no?. Si no ho creieu així, els de Symantec us ofereixen la seua seguretat per un mòdic preu.

En conclusió: això que han descobert els de Symantec no és res per la qual cosa els usuaris de GNU/Linux ens hagem d’amoïnar. Un virus de debò no ens demanaria la contrasenya per obtindre permisos de superusuari, sinó que aprofitaria un forat de seguretat per aconseguir privilegis. I, gràcies a Sant iGNUcius, GNU/Linux és un sistema on els forats de seguretat són corregits molt abans que un virus comence a respirar.