El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juliol 2013

El mes passat, en la web de Linux van anunciar que GNU/Linux segueix encapçalant la «Llista dels 500 supercomputadors» (Top500 SuperComputers) del món més ràpids i que aquesta vegada el nombre s’ha incrementat fins a un 95,2 %.

Són molts els punts forts innegables que té GNU/Linux avui dia en la computació, però si hi ha una àrea en la qual té control total i indiscutible és la supercomputació.

Tianhe-I

Tianhe-I

Al novembre de l’any passat, la Llista dels 500 mostraven a GNU/Linux en el 94% total dels 500 supercomputadors del món, i ara aquesta xifra ha pujat.

Aquesta llista va ser anunciada el dilluns 16 de juny en la International Supercomputing Conference en Leipzig (Alemanya) on mostrava a GNU/Linux amb un 95,2%. Jay Lyman, analista de programari empresarial en 451 Research, va afegir:

«Veiem que Linux continua amb el seu domini en la Llista dels 500 supercomputadors amb més del 90% dels sistemes basats en clústers Linux. Tenint en compte el maquinari en Linux, la interconnexió i suport d’aplicacions, no crec que això vagi a canviar cap a endavant.»

Gràfic Sistemes Operatius

Gràfic Sistemes Operatius

En la web Top500 SuperComputers podem veure diferents estadístiques i gràfics sobre els supercomputadors. En el gràfic de família de sistema operatiu que usen els supercomputadors, podem veure que Unix té un 3,2%, Mixed (barrejat) un 0.8% (¿entenc que serà una barreja entre Unix i Linux?) i un trist 0,3% té Windows davant el 95,2% que posseeix Linux.

Font: Linux.com
Gràfics: Top500 SuperComputers
Traducció: PortalLinux.es

Com ho sentiu. LibreOffice 4.1 i Apache OpenOffice 4.0 han arribat amb un parell de dies de diferència. Tots dos amb una novetat important a nivell d’interfície: una barra lateral (que ja fa servir KOffice o el paquet Symfony d’IBM).

De l’Apache OpenOffice 4.0 no diré gaire cosa. No està traduït al català: des de Softcatalà vam haver de decidir en quin paquet ofimàtic dedicar els nostres esforços, i vam triar LibreOffice (era l’opció més natural i lògica). (més…)

LXDE i Razor-Qt són dos entorns d’escriptori per GNU/Linux amb objectius semblants: crear un entorn lleuger, ràpid i eficient en l’ús dels recursos. Malgrat tot els separava l’ús de diferents biblioteques.

Després de valorar els diferents escenaris que hauran d’afronatar els desenvolupadors de LXDE quan la versió 2 de les biblioteques GTK arribi al final del seu cicle de vida i uns primers flirtejos amb les biblioteques Qt, sembla que han apostat per canviar a Qt.

Posteriorment, un cop eliminat el problema tècnic que impedia treballar conjuntament amb el projecte Razor-Qt ha passat el què semblava el millor per les dues comunitats. En paraules d’un dels desenvolupadors de LXDE:

En lloc de dos escriptoris incomplets en podem tenir un de realment bo.

Personalment trobo fantàstic que, en uns temps en que sembla més fàcil dividir que unir esforços, aquests dos projectes hagin deixat de banda els egos i tribalismes pel bé comú. Molts ànims i endavant!

Canonical vol recaptar 32 milions de dòlars per portar a terme la creació del seu dispositiu mòbil (telèfon mòbil) que permetrà també ser un ordinador en connectar-lo a una pantalla a través d’una connexió HDMI.

Els diners estaran destinats al desenvolupament i manufactura d’un mòbil nou anomenat Ubuntu Edge. S’inicia així un període de 30 dies on la gent pot començar a fer les seues aportacions. En 1 dia ja han aconseguit 3 milions de dòlars. Sembla que ho aconseguiran! (més…)

Hui m’he alçat llegint una notícia molt interessant: Richard Hughes, un desenvolupador del GNOME, ha creat un «Centre de programari del GNOME» (paquet conegut com gnome-software).

Aquest paquet formarà part de Fedora 20. La finalitat no és cap altra que actuar de frontend per a la gestió de paquets, però amb un enfocament més com el Centre de programari de l’Ubuntu. No sé quina serà l’acceptació, però la veritat és que ja feia temps que calia un programa així. A més, si ho integren amb el GNOME Extensions, seria la canya.

hi-res-home-page-1-700x525

Si sou desenvolupadors en entorns GNU/Linux probablement traballareu amb Netbeans, Eclipse, Gedit, Kate, Vim, Emacs, Komodo Edit, Ninja IDE, Geany, Anjuta o molts altres (especial menció a Sublime Text, l’IDE més lleuger i maco que he vist fins ara, però no lliure).

Totes són bones opcions i al final es tracta de trobar-se còmode. A nivell personal m’he trobat amb què:

  • El Netbeans i l’Eclipse consumeixen molts recursos
  • Gedit, Kate, Vim no em donen el que vull (amb extensions i tal es poden configurar molt, però no m’hi acostume)
  • Komodo Edit el vaig fer servir durant molt de temps, però finalment el vaig deixar de banda perquè no podia debugar
  • Geany esta bé, però té manca de funcionalitats
  • Ninja IDE no l’he provat en excès, però no m’ha acabat de convèncier
  • Anjuta no em serveix per a PHP

En definitiva, sóc dels molts que per una o per l’altra va acabar amb Sublime Text 2. Una delícia, una meravella. Però no és lliure i tot i que es pot fer servir sense pagar, sempre t’acaba recordant que estaria bé que pagares una llicència. (més…)

Ja farà més d’un any que us vàrem explicar com utilitzar el cercador DuckDuckGo per cercar millor el web en Català – doncs bé, com que últimament Google ha aixecat molta polseguera, m’ha semblat una bona idea refrescar perquè crec que aquest és el millor cercador de tots:

Recordeu que si voleu afegir nous mètodes de cerca com !optimot o !wca, només cal que els demaneu i els afegiran! (més…)

Firefox és el meu navegador preferit, sempre ho ha sigut. Més encara després de tot allò del PRISM. GNOME-Shell també resulta ser el meu escriptori GNU/Linux preferit. La integració per defecte de tots dos és generalment bona.

Ara bé, és possible integrar el Firefox una miqueta més amb el GNOME-Shell utilitzant dues extensions:

  • GNOME3 Theme for Firefox. Aquest és un tema per al Firefox que modifica l’aparença i li dóna el toc del GNOME3. El resultat és una integració molt bona.
  • HTitle. Aquesta extensió elimina la barra de títol de la finestra quan el Firefox es troba maximitzat. Ho fa gairebé com ja ho fa el Google Chrome, però aprifitant encara millor l’espai.

I ací teniu el resultat: