El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: març 2008

L’home dibuixat es fa ressò de la xerrada que aquest dissabte farà el Richard Stallman al CCCB. L’esdeveniment concret és NOW, trobades en el present continu.

NOW és una plataforma de treball que es desenvoluparà en el CCCB del 2006 al 2009. El projecte reflexiona sobre el present a partir de les transformacions científiques, tecnològiques, artístiques, socials i espirituals que tenen lloc al principi del segle XXI. Perquè avui no és poden explicar l’art i la cultura si no s’interioritzen els conceptes científics i si no es treballa amb una visió sistèmica del món.

NOW és un procés de recerca, creació i difusió que aplega diferents agents locals i internacionals implicats a promoure un canvi de paradigma en la societat de la informació i del coneixement i en les cultures globalitzades.

La xerrada de l’Stallman inclosa en el programa tindrà com a títol “Programari lliure: l’hora dels drets humans” (bé, realment el títol és en castellà i la conferència també ho serà… a veure si aprenem anglès d’una vegada).

A les 19h del 5 d’abril, Hall CCCB. Debat
Software libre: la hora de los derechos humanos
Richard Stallman
Conferència a càrrec de Richard Stallman, President de la Free Software Foundation i creador del sistema operatiu GNU.

 

Editorial 35 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

Molta gent amb els seus imponents currículums i plomes ha parlat aquests dies de l’impost/gravamen/tribut/multa -de tot en té una mica- que suposa l’infame cànon digital. David Bravo i Javier de la Cueva han qüestionat la seua legalitat constitucional i han analitzat l’impacte que tindrà sobre les arques de l’Estat i de les administracions locals [1]; José María Lancho ha senyalat el nociu efecte que té sobre els altres nous creadors (els digitals) [2]; Carlos Castro ha explicat com milers d’euros han acabat en mans de les entitats de gestió, sense que s’ho meresquen, a costa de Linex i GuadaLinex [3]. Molts altres han remarcat com de caduc és el negoci de la indústria cinemato-discogràfica i la injustícia que suposa ignorar la presumpció d’innocència i obligar a pagar a justs per pecadors.

Tot és cert. Tot i que el tema és pesat, permeteu-me que aporte el meu propi punt de vista.

A la meua forma de veure-ho, l’equació és molt senzilla: tenim una indústria, A, en crisi; i una altra, B, a la qual li ha tocat pagar els plats trencats. El problema és que la mesura adoptada per “salvar” a A no solucionarà les seues tribulacions mentre que sí que contribuirà a l’enfonsament de B. Veiem com passa això: amb el cànon es legitima la còpia privada “en massa”. Si ja no ho feia tothom i encara en quedava algun despistat passant per caixa o taquilla per fer-se amb un disc o per veure alguna peli (jo mateix), a partir d’ara, ni de conya. Pot el cànon compensar la massiva pèrdua que suposa el 100% per ingressos de venda?. Pot ser, tot i que ho dubte.

Però, compte! Que la cosa es torna millor encara.

A la comunitat del programari lliure, per exemple, ja és habitual que la major part dels llibres, joguines i altres maquinetes electròniques es compren fora d’Espanya, a botigues en línia asiàtiques o americanes. No hi ha res que impedisca fer el mateix amb bobines de DVDs, discs durs i reproductors de medis. Tal com s’ha mencionat a fòrums i blocs, Portugal es troba allà a prop… i Andorra, Gibraltar i el Marroc. Des de Taiwan, Hong Kong o Wilmington, una comanda per vàries persones fa que les despeses d’enviament siguen poc o res, o al menys molt menys que el cànon, encara que la comanda es demane en mode “exprés”. Ja s’ha convertit en un costum allistar a tots els col·legues i amics de la llista de contactes cada vegada que algú realitzarà una comanda. Aquests contactes al mateix temps tenen els seus propis contactes, cosa que condueix a que les compres per Internet siguen cada vegada més freqüents.

Compres de les quals, les entitats de gestió no veuen ni un euro. Aquesta pràctica no pot fer altra cosa excepte que augmentar. No per qüestions morals, sinó simplement perquè l’impost que volen gravar-nos és molt car, i si es pot evitar pagar-ho, s’evitarà. Son les lleis del mercat. A les entitats sempre els quedarà el consol de posar la mà davant l’administració, per arreplegar les gravacions dels judicis i els plens dels ajuntaments, quant als consumidors, però… doncs adéu amics. I el mercat de l’electrònica de consum de l’Estat espanyol? Puc sentir el tronar de milers de persianes tancant sobre botigues, fàbriques de circuits i ensambladors de dispositius arreu del país degut al negoci perdut?.

Desolador, no?. Però, si al legislador no li importa, per què ens hauria d’importar als consumidors? Si després de tot passen olímpicament d’allò que diem.

Per desgràcia per a ells, hi ha una cosa que ni els legisladors ni els lobbies entenen: Internet i els seus pobladors no són com les masses a les quals se’ls podia manipular com anys enrere. Són una força de la natura, com els huracans i els sismes submarins. Com a col·lectiu tenim una edat intel·lectual de 3 anys, que cerca quasi exclusivament la seua immediata gratificació hedonista. Abolir el cànon per imposar el DRM no funcionarà: els internautes com a comunitat som com un xiquet malcriat, però individualment som massa llestos i trencarem tota restricció que se’ns prove d’interposar al davant. Pregunteu a tots els que ho han provat de fer abans quant de temps els han durat les seues claus criptogràfiques i caixes fortes digitals. Il·legalitzar la còpia privada no funcionarà: és tard per a això, exceptuant si es vol criminalitzar al 100% de la població de l’Estat.

I el cànon tampoc funcionarà. Només portarà a que el mercat dels productes informàtics a l’Estat es ressenta i inclús s’afone, sense que per tot això cap “artista” veja cap benefici.

Mentrestant, Amenábar, Bardem i el ministre, poden retratar-se somrients a les portes del Congrés pensant que han aconseguit alguna cosa amb tot això.

Una altra vegada serà, il·lusos.

_______________________________

 

Fa un parell de dies van publicar la darrera versió de l’OpenOffice.org, la 2.4.0. Es tracta d’una versió que corregeix nombrosos bugs a més d’incloure algunes petites novetats:

  • Suport de l’OpenOffice.org Impress a l’OpenGL, que li permet, amb un mòdul, mostrar transcisions entre presentacions en 3D.
  • Millores en l’elaboració de gràfics amb l’OpenOffice.org Cal i altres millores que permeten introduir fórmules més ràpidament i arrossegar i moure files i columnes.

Nova opció als gràfics de l'OpenOffice.org Calc

  • Diverses millores a l’OpenOffice.org Write, noves possibilitats de cercar i reemplaçar, millores en el menú d’impressió, en les eines d’autocorrecció…
  • I molts altres canvis.

Pel setembre està prevista la versió 3 de l’OpenOffice.org que incorporarà moltes novetats.

Aprofitem per comentar que fa poc l’OpenOffice.org compta amb una nova pàgina web més vistosa i més fàcil d’utilitzar que l’anterior, tot i que segueix estant només en anglès (les pàgines en altres idiomes són diferents).

Per acabar recordem que ja s’ha decidit on es farà l’OpenOffice.org Conference 2008, la del 2007 es va celebrar a Barcelona, que tindrà lloc a Pequín, just després des Jocs Olímpics.

Fa uns dies parlàvem al fòrum sobre quin programa es podria fer servir per canviar la mida a un gran nombre d’imatges. La solució final que vam trobar -i que no està gens malament- va ser fer servir el Gwenview.

Tot i així, existeixen programes a GNU/Linux que ja fan això. En aquest cas podem parlar de Phatch, un programa que ens permet processar imatges per lots: canviar la mida, rotar, canviar el nom, afegir marques d’aigua, arrodonir vores, afegir efectes, passar a mode de transparència i molt més.

Phatch és una eina fàcil de fer servir i prou intel·ligent, ja que permet crear llistes d’accions a executar i desar-les per a les següents vegades que el fem servir. A més, hi ha suport per a tot tipus de formats. Podeu trobar paquets per a Ubuntu.

CrossOver Office és una aplicació que existeix des de ja fa uns anys que permetia (i permet) instal·lar diverses aplicacions de Windows com el MS Office, Photoshop, Dreamweaver, etc., sense cap complicació i fent servir wine.

Recentment s’ha anunciat CrossOver Games, una aplicació semblant però especialitzada en la instal·lació de jocs de Windows a GNU/Linux. Això no és cap novetat, ja que el Cedega ja ho feia. Aquesta versió encara es troba en proves i recomanen llegir un article explicant les experiències que s’han tingut.

El requeriments no són excessius (tot i que una cosa és el programa base i una altra els requeriments dels jocs en si mateixos). Teniu disponible una versió de prova que dura uns 7 dies. Si us interessa, podeu comprar la versió completa per 39.95$ (aprofiteu ara que l’euro està pels núvols!).

Què funciona?. Doncs World of Warcraft i Guild Wars, Team Fortress 2, Peggle, Civilization IV i jocs similars. Jocs que tenen cds superprotegits encara no funcionen, de la mateixa manera no funcionen tampoc els jocs que fan servir directx 10 (almenys per ara).

Una de les característiques més interessants d’un sistema GNU/Linux és que és possible instal·lar-lo sense massa complicacions a un dispositiu usb que permetrà carregar-lo des de qualsevol ordinador que ho permeta.

Pràcticament totes les distribucions permeten fer això, però no amb totes és tan senzill com amb gOS. Amb un parell de programes (això sí, des del windows) es podrà disposar d’un sistema gOS complet en poc temps.

Què és necessari?

  • Fitxer ISO de gOS (podeu descarregar-lo des de la pàgina web, enllaç a continuació)
  • Programa fixgOS.exe (transforma la ISO per a que funcione al mode USB)
  • Una clau USB amb un mínim d’1GB d’espai lliure
  • Windows (ja sabem que això és complicat, però no hi ha més remei)

Procediment:

1. Heu de formatar la clau usb amb fat32 o fat16 (això podeu fer-ho clicant amb el botó dret sobre el volum des de “El meu ordinador”)
2. Creeu una carpeta anomenada gOS al vostre escriptori
3. Descarregueu la imatge ISO de gOS i deseu-la a la carpeta que heu creat
4. Descarregueu el programa gOSConvert.exe (cal extreure els continguts a la carpeta que heu creat)
5. Des de la carpeta gOS, feu clic sobre fixgOS.bat, això carregarà el conversor
6. Una vegada finalitzat el procés de conversió, heu de copiar tot el contingut de la carpeta gOS a la clau usb
7. Una vegada copiats els fitxers, heu d’anar a dins de la clau usb i executar makeboot.bat i seguir les intruccions
8. Ara ja podeu tornar a iniciar l’ordinador, seleccionar iniciar des del dispositiu usb i… ja podreu fer servir gOS des del vostre pen!

Des de diferents blocs, pàgines i medis es fan ressò del Dia de la Llibertat de Documents.

Des de l’Atzusac ens envien aquesta notícia:

De la mà de GNUAB (www.gnuab.org) arriba a la UAB activitats per celebrar el Dia de la Llibertat dels Documents (www.documentfreedom.org) i creiem que pot
ser interessant que se’n fes ressò, podeu trobar més informació a la web de gnuab.

Aquest dimecres 26 de març se celebra per primera vegada el Dia de la Llibertat dels Documents per tal de conscienciar sobre la necessitat i els
avantatges de l’adopció dels estàndards oberts en els nostres documents i, en particular, de l’actual estàndard OpenDocument (utilitzat a l’OpenOffice.org,
al KOffice i a altres aplicacions ofimàtiques). Arreu del món s’organitzaran actes i xerrades al voltant. Al nostre país, GNUAB ho farà a l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria del campus de Bellaterra de la UAB (www.gnuab.org/?q=node/13).

Dues de les distribucions més importants estan en ple desenvolupament: openSUSE i Mandriva.

openSUSE 11 es troba en un període encara poc madur, l’alfa 3. Com vam poder veure fa unes setmanes, un dels principals canvis d’aquesta nova versió serà el nou instal·lador molt més bonic i intuïtiu que el de versions anteriors.

La versió final treballarà amb el nucli 2.6.25 (cal tenir en compte que Ubuntu Hardy i Mandriva 2008.1 ho faran amb el 2.6.24), amb gcc 4.3 final i per descomptat amb GNOME 2.22. Com que la versió final es presentarà al juny, no està clar si KDE 4.1 (que està planejat per al juny també) s’inclourà o no.

Mentrestant, les captures parlen molt dels canvis planejats:

yast-2_thumb.png KDE4 Desktop

Per altra part, Mandriva està enllestint la publicació final de la versió 2008.1. Un dels punts interessants d’aquesta nova versió és que s’ha inclòs suport per a la sincronització de dispositius Windows Mobile 5+, Blackberry i Nokia.

També s’ha inclòs el Codeina multimedia codec installation system, que no és més que un instal·lador de còdecs multimèdia (propietaris i lliures). S’ha inclòs també el controlador RadeonHD per a targetes ATI sèrie 3xxx i altres millores substancials (també s’ha inclòs KDE 4.0.2).

Per cert, també tenim la beta d’Ubuntu Hardy… però d’això no parlem, que d’Ubuntu en parlem massa.

Nova tira de Bilo i Nano…

La guerra dels formats

Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de forma la següent manera:
<a href="http://tira.somgnu.cat/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>

 

Avui volem mostrar-vos un programa interessant per crear la casa dels nostres somnis (bé, amb certes limitacions). Es tracta de Sweet Home 3D (hogar dulce hogar, que dirien els castellans).

El programa permet dissenyar la nostra pròpia casa de forma virtual, permetent-nos personalitzar parets, finestres, portes i altres elements que tenen les cases normals (no, no funciona amb els pisos de 30 metres cuadrats).

Podem personalitzar el nombre de dormitoris, la cuina, el bany i les altres estàncies que tenen els rics a les seues cases i de les quals nosaltres no en sabem ni el nom. Fer-lo servir és prou senzill ja que hi ha una gran varietat d’elements predissenyats amb diferents mides. Finalment podrem imprimir el resultat.

Aquest programa té versions tant per a Windows, MacOSX com per a GNU/Linux, a més, es distribueix sota llicència GPL. No teniu raons per no provar-lo.