El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: març 2010

Com ja sabreu Canonical va decidir posar els botons “minimitzar-maximitzar-tancar ” a la part esquerra de les finestres (Sembla que nomès als temes Ambiance i Radiance) i aquest fet ha originat una gran controversia entre els usuaris de Ubuntu, ja que molts pensen que és un gran error per part de la companyia.

A causa d’aquest canvi, la part dreta de la finestra ha quedat “buida” i alguns usuaris ja han començat a publicar mock-ups amb propostes força interessamts per posar en aquest espai buit.

Propostes

ZeitButton

(més…)

A Phoronix van publicar ahir una comparació de rendiment entre l’Ubuntu 10.04 i el MacOSX 10.6.2. Per fer les proves s’han fet servir les darreres versions disponibles fins al moment de tots dos sistemes operatius a un Mac Mini amb un processador Intel Core 2 Due a 2.00GHz amb 1GB de memòria RAM DDR3 i una targeta gràfica NVIDIA GeForce 9400. S’han fet les proves deixant les configuracions per defecte de tots dos sistemes.

Els tests realitzats inclouen: Urban Terror, OpenArena, Warsow, X-Plane 9, MPlayer, Codificació MP3 Lame, Mencoder, dcraw, compressió 7-Zip i Gzip, GraphicsMagick, John The Ripper, MAFFT, PostgreSQL, Sudokut, Crafty, TSCP, Tachyon, C-Ray i Bork. A continuació teniu els resultats:

Joc Urban Terror

Joc OpenArena

(més…)

S’acaba de publicar la cinquena alfa de Chakra, una distribució inicialment basada en Arch que fa servir KDE com a entorn d’escriptori per defecte i que tracta de funcionar només amb biblioteques Qt evitant l’ús de les biblioteques GTK.

En Manu Tortosa, un dels traductors de KDE al català i desenvolupador de Chakra ens ha comentat que entre les principals novetats que trobarem en aquesta nova versió es pot destacar:

  • Instal·lador completament reescrit, ara inclou un mode «fàcil», la instal·lació triga menys de 15 minuts i ara es pot usar en monitors més petits (800×600) com ara els dels netbooks.
  • KDE 4.4.1, amb una selecció més completa de programari: Amarok, Kaffeine, Choqok. K3b, Yakuake, Rekonq…
  • Implementació completa de les impressores, també en mode Live.
  • Gestió completa de suports òptics, es poden muntar imatges de CD/DVD també en mode Live
  • Molts idiomes afegits al menú d’arrencada
  • Primera versió alliberada del Kernel Chakra amb implementació LZMA (nucli diferent del d’Arch)
  • Nou gestor de paquets Shaman2 i Aqpm2

Podeu baixar-la des del servidor de Caliu o visitar el projecte a Sourceforge:

http://chakra-project.org/img/alpha5-news.png

Segons es pot llegir a InfoWorld, un dels primers passos significatius que ha realitzat Oracle després de la compra de Sun afecta directament a Solaris, que podrà obtindre’s de forma gratuïta des de la pàgina web, però amb una llicència d’ús de només 90 dies. A més, caldrà un registre previ per baixar-se aquesta versió de prova. El canvi de llicència no té caràcter retroactiu, per la qual cosa els clients que van adquirir Solaris en el passat podran continuar fent-lo servir sense cap mena de restricció, tot i que probablement ja no tindran accés a actualitzacions i correccions d’errors.

Això, d’entrada, no afecta a OpenSolaris quant a termes de llicència. El que sí que podria afectar seria que OpenSolaris no rebera els canvis fets a Solaris, cosa que conjuntament amb el fet que la comunitat darrere d’OpenSolaris no és molt nombrosa, faria que OpenSolaris acabara sent abandonada. El canvi de llicència de Solaris podria afectar sobretot a aquelles petites i mitjanes empreses que cercant una solució gratuïta i potent van acabar amb aquest sistema operatiu. En el futur s’hauran de debatre en iniciar un manteniment propi d’OpenSolaris, pagar les llicències o bé trobar una altra solució (probablement basada en GNU/Linux).

Serà interessant veure què passa amb la resta de grans projectes: MySQL, OpenOffice.org, VirtualBox, etc. Per sort, en aquests casos, hi ha molta més comunitat al darrere i es crearien forks en cas que fora necessari (de fet, ja existeixen un parell de forks de MySQL i també de l’OpenOffice.org).

http://www.windowsitpro.net/main//gnlcontent/uploads/images/stories/CodeIT2/solaris_logo.png

TestDisk és un programari de codi obert sota llicencia GPL, principalment creat per recuperar particions eliminades, arreglar la taula de particions i convertir dics no bootejables en bootejables, problemes que poden ser causats al manipular particions del nostre disc dur incorrectament. El programa s’executa en la terminal, però és bastant fàcil d’utilitzar, i altament recomanat.

Pot ser especialment útil a l’hora de desinstal·lar un sistema operatiu, ja que si no es fa correctament, podriem eliminar alguna partició o el sector d’arrancada.

(més…)

Després d’una setmana amb poca activitat, la millor manera d’acabar-la és arreplegant les notícies més interessants de les que no hem parlat. Així que, anem per elles:

Ahir se celebrava la jornada Connecta’l al valencià a la Universitat Politècnica de València. La Gema Ramírez, com a representant d’Apertium i jo, com a representant de Softcatalà, vam haver de fer xarrades sobre el nostre projecte. Allà vaig parlar bàsicament de Softvalencià i vaig voler explicar la importància que té el fet de navegar identificant-nos en la nostra llengua.

Per descomptat, no vaig poder evitar de parlar de Lliurex, que fa servir un codi d’identificació conegut com a «qcv», totalment secessionista ja que es considera una cosa que no té res a vore amb el català. També vaig mostrar la meua preocupació respecte al que passarà amb el Windows en valencià, que es va anunciar no fa molt arran de l’acord entre la Generalitat Valenciana i Microsoft per tal de crear un centre d’investigació a Torrevella.

Un altre cas important i preocupant és l’OpenOffice.org. Recentment la Generalitat ha aconseguit ficar la seua traducció amb codi es_VA al Pootle. He d’admetre que em fa vergonya, vergonya de la dolenta. No entenc com els de Sun (o el que siguen ara) han pogut acceptar això. És clar: diners. Però els diners no poden anar en contra de certes coses.

En fi. Per acabar vull des d’ací vull agrair la tasca que es fa des de les universitats valencianes: realment tenim a gent molt conscienciada treballant per la nostra llengua. I també expressar la meua admiració per la feina que fa la gent d’Apertium: un grup de gent que ha muntat una empresa solvent i d’èxit al voltant d’un projecte lliure. I són d’Alacant!.

Presentació de Softvalencià a la UPV

Aquests dies no he pogut escriure articles ja que he estat engrescat amb la iniciativa Softvalencià. Per als escèptics: sí, això és una iniciativa blavera en la que he estat treballant per trencar la unitat de la llengua catalana. Com ja sabeu, sóc ben reconegut en el món blaver, conjuntament amb altres membres de la comunitat catalano-blavera.

Bé, però parlem seriosament. La iniciativa Softvalencià no és ni més ni menys que una campanya de promoció del programari en català (preferiblement en variant valenciana) al País Valencià. Com ja sabreu (perquè ho he comentat més d’un cop al bloc), des de fa temps s’ha estat treballant en crear adaptacions valencianes de totes les traduccions catalanes en variant general. Aquesta tasca requereix una feina mínima gràcies a una eina d’adaptació automàtica en la que s’ha treballat durant molt de temps.

Existeixen moltes raons per les quals s’ha fet aquesta tasca, però crec que és millor que, si esteu interessats, vos llegiu les preguntes més freqüents que hem redactat. Personalment entenc que aquesta iniciativa pot provocar que molta gent la veja amb mals ulls, però també crec que és necessària per promoure l’ús del programari en la nostra llengua al País Valencià on gairebé és nul.

A Softvalencià es podrà trobar:

  • Traductor de valencià a anglès, francès, portuguès i castellà (i viceversa) – això és una novetat molt interessant que donarà peu a nous projectes a Softcatalà
  • Corrector de valencià
  • I programari en variant valenciana que anirem afegint

http://www.softvalencia.org/wp-content/themes/vesper/images/logo_sv.png

El nostre company Joan va escriure un article al seu bloc parlant sobre les diferències entre el programari lliure i el programari de codi obert. He d’admetre que tenia una idea molt equivocada sobre allò que és conegut com a open source, un terme que molta gent utilitza erròniament. Paral·lelament, al màster de programari lliure que estic fent a la UOC, un dels primers temes és sobre llicències i les pràctiques que he hagut de fer tracten, entre d’altres coses, veure’n les diferències.

La qüestió és que si llegiu la definició de programari lliure i la de codi obert, vos costarà trobar les diferències. De fet, probablement veureu que hi ha alguna cosa diferent, però no tindreu clar el què. Així que, primerament, veurem les definicions d’un i de l’altre:

Programari lliure

Llibertat 0 / La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit.
Llibertat 1 /La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés al codi font és un requisit.
Llibertat 2 / La llibertat de redistribuir còpies.
Llibertat 3 / La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar. Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

Programari de codi obert

1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2. Codi font: ha d’estar inclòs o obtenir-se lliurement.
3. Permetre modificacions o treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d’estar permesa.
4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pedaços deixant el codi original sense canvis.
5. No restringir el seu ús a cap persona o grup: ningú pot deixar-se fora.
6. No restringir el seu ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos.
7. Distribució de la llicència: han d’aplicar-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa i la llicència ha de romandre intacta al distribuir o modificar el programari.
8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com part d’una distribució major.
9. La llicència no ha de restringir altre programari: la llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també ser de codi obert.
10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o d’altra forma específica del mitjà de suport del programari.

L’Open Source Initiative (OSI) va redactar la llicència coneguda com a open source tot basant-se en el contracte social de Debian. Això dista molt de la concepció que jo mateix tenia del programari de codi obert. He d’admetre la meua ignorància, ja que pensava que codi obert volia dir només que el codi estava a la vista. També he d’admetre que aquesta confusió prové de la lectura del llibre de Richard Stallman (Free Software, Free Society), on ell parla sovint del fet que el programari de codi obert no és programari lliure.

Diferències entre programari lliure i programari de codi obert

Si s’analitzen les definicions, es pot arribar a les següents conclusions:

  • Tot programari lliure és programari de codi obert, però no tot programari de codi obert pot considerar-se programari lliure
  • Al punt número 4 de la llicència de programari de codi obert s’està indicant que existeix la possibilitat de no poder millorar el codi de forma directa, sinó que s’ha de fer amb pedaços. Això entra en conflicte directament amb la llibertat número 3 del programari lliure.
  • El punt número 9 també podria ser punt de conflicte, però s’ha d’analitzar bé ja que si realment hi ha alguna diferència, no es veu de forma directa. Realment, es podria dir que aquest punt entraria en conflicte amb llicències com la GPL. De fet, però, també existeix l’LGPL que permet barrejar biblioteques privatives amb programari lliure. Per tant, en realitat, el punt 9 sembla no entrar en conflicte amb els principis de programari lliure.
  • És interessant remarcar el desig d’igualtat que la llicència open source difon amb els punts que volen garantir l’accés a tothom. Pensem en les biblioteques Qt: Nokia permet fer-les servir lliurement amb programari lliure, però en altres casos s’ha d’obtindre una llicència especial.
  • Per últim, cal remarcar que la llicència de codi obert sembla molt enfocada a la distribució del programari, no tant a la seua llicència pròpia. És a dir, el que es diu en tot moment és que la llicència del programa original s’ha de mantindre intacta i el codi ha d’ésser obert. Però això no garanteix poder fer allò que vulguem amb el codi (bàsicament pel que ja hem comentat del punt 4).

I vosaltres, quines conclusions en traieu?.

Tot i que estava previst per ahir, avui s’ha alliberat la primera Beta d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). Aquest petit retard és degut a que s’ha volgut esperar una mica per resoldre alguns problemes crítics que volien tenir arreglats en la versió Beta. Les novetats més interessants que porta aquesta tercera alpha són les següents:

  • La versió del nucli de Linux que porta és la 2.6.32. Ja vam comentar que no teníem clar si s’utilitzaria aquesta o la 2.6.33 en Ubuntu 10.04. Sembla ser que al final s’ha optat per la 2.6.32. Això és degut al fet que, sent Lucid Lynx una versió LTS, s’ha preferit utilitzar un nucli més “veterà”, i que per tant ha estat més provat i és més estable
  • S’ha eliminat completament el HAL, fent més ràpid l’arranc i l’aturada del sistema
  • Ja està disponible la Ubuntu Music Store, tot i que de moment no hi ha música per a baixar-se (???)
  • Nous temes

En versions anteriors d’Ubuntu, només hi havia una versió Beta. En aquest cas, tenint en compte que es tracta d’una LTS, hi haurà dues versions Beta, per tal de fer que la gent s’animi abans a provar les versions de desenvolupament i que, per tant, la versió final sigui tant estable. Si voleu provar la primera Beta d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/releases/10.04/

Kubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/releases/10.04/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/beta-1/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/beta-1/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/10.04/beta-1/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/beta-1/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/beta-1/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Beta i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, tot i que ja hauria de ser força més estable que les versions Alpha. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.