El teu blog de Linux en català

Hui vos parlem d’una extensió per al Nautilus que permet convertir documents entre més de 100 formats diferents. Tot i que existeixen aplicacions que ja fan això, poder fer-ho des del mateix Nautilus (ara Fitxers al GNOME), doncs ens pot estalviar una miqueta de faena.

El Nautilus Document Converter fa servir la biblioteca unoconv que permet, entre d’altres coses:

  • Conversió entre més de 100 formats de documents diferents
  • En cas necessari, inicia el LibreOffice per a fer la conversió
  • Es poden utilitzar plantilles de conversió
  • Multiplataforma

Instal·lació

A l’Ubuntu, podeu afegir el repositori ppa següent:
sudo add-apt-repository ppa:atareao/nautilus-extensions
sudo apt-get update
sudo apt-get install nautilus-document-converter

Nautilus Document Converter

Nautilus Document Converter

Potser alguns de vosaltres no sabeu que Nautilus és un tàxon, una agrupació d’organismes, amb nom o sense. Interessant de saber, però que res té a veure amb el gestor de fitxers del GNOME, que és del que parlarem en este article.

A la versió més recent del GNOME, la 3.14, i també per a la versió futura: la 3.16, Nautilus començarà a integrar completament tots els menús en format popover. És un format bastant més bonic que els menús clàssics.

Carlos Soriano ha estat dissenyant i treballant en com ha de funcionar tot això. Tenim alguns diagrames de com haurà de ser una vegada implementat:

menus_contextuals_nautilusEl Carlos Soriano ens explica al seu blog com avança la faena, tot explicant la complexitat de portar menús que inicialment havien estat fets amb GtkUIManager i que ara calia portar-los a GAction+GMenu. Este procés li ha portat a haver de replantejar els menús mateixos, cosa que no està gens malament ja que possiblement hi ha massa menús qui fan masses coses.

Un dels punts més importants d’aquest redisseny és que Carlos està implementat una API per poder estendre els menús fàcilment. Això permetrà que es puguen fer modificacions fàcilment i que més gent s’hi puga involucrar.

I ací tenim els primers resultats (desenvolupament al 40%):

nautilus-view-menu

nautilus-action-menu

A partir d’Ubuntu 10.04, la barra d’adreces del nautilus, ja no té un botó que ens permetia passa de la barra en mode gràfic a la barra en mode text.

Barra d'adreces nautilus abans de Gnome 2.30

Barra d'adreces nautilus abans de Gnome 2.30

Per tant ja no podem anar a una carpeta indicant manualment la localització amb el teclat. Tampoc hi ha cap opció amagada en els menús. Ho hem de fer amb el ratolí.

Gnome intenta cada cop simplificar més la seva interfície, i això es bo. El problema es que hi ha funcionalitats que mentre no son útils per a tots els usuaris si que ho són per a alguns, que poden trobar-les a faltar.

I es que és cert, que la barra gràfica et permet moure’t d’una manera més intuïtiva (requereix menys interacció per anar a alguns llocs), però tot i així té algunes limitacions com ara:

  • Si vols copiar i enganxar una adreça, ja no ho pots fer.
  • Si vols anar a un directori semblant però per diversos nivells per sota, no ho pots fer ràpidament.
  • Si vols editar manualment una connexió sftp/ftp o similar, ja no ho pots fer des de la línia d’adreces del Nautilus.

Per recuperar aquesta funcionalitat tenim aquestes opcions:

  • Executant Control + L, ens portarà al mode text. Esc ens portarà de nou al mode gràfic.
  • Instal·lar la nova versió de Nautilus Elementary que recupera aquest botó.
  • Executar la comanda que canvia per defecte Nautilus a mode text
Barra d'adreces Nautilus en mode text

Barra d'adreces Nautilus en mode text. Premeu Control + L per a que aparegui.

Si el mode de prémer Control + L no us agrada, podeu instal·lar Nautilus Elementary:

sudo add-apt-repository ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
nautilus -q #reiniciar nautilus

Si preferiu canviar-ho sempre per defecte mode text:
gconftool-2 --type=Boolean --set /apps/nautilus/preferences/always_use_location_entry true

Per recuperar el mode gràfic un altre cop:
gconftool-2 --type=Boolean --set /apps/nautilus/preferences/always_use_location_entry false

De totes maneres, sens dubte, la manera més fàcil, és fer servir la combinació de tecles Control + L, i Esc.

I per cert, Ubuntu 10.10 (o la nova versió de Gnome que porta), no soluciona aquesta mancança.



Una de les coses que m’agraden de Dolphin, el navegador de fitxers de KDE, és la seua capacitat de personalització i el seu aspecte general. S’ha de dir que està prou aconseguit i és molt potent: la divisió de la finestra ja la tenien implementada molt abans que al Nautilus, té un munt d’opcions de configuració, és molt adaptable…

Nautilus no té això. És més senzill, més «funcional». Això no vol dir que no siga possible millorar el seu aspecte, ni que siga un poc. Per això hui vull parlar de nautilus-elementary una modificació del Nautilus fàcilment instal·lable (cas de l’Ubuntu, he estat cercant per a altres distribucions, però no he trobat res) i que millora dos aspectes bàsics:

  • La barra esquerra: l’última millora ha estat separar per «volums», «directoris» i «xarxa»
  • La ruta de navegació superior (allà on posa Home | Directori | … a dintre d’un botó)

Interfície del Nautilus amb Elementary

Instal·lació

La instal·lació de Nautilus elementary a Ubuntu consisteix només en afegir un repositori i actualitzar el sistema:

sudo add-apt-repository ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade

Caldrà fer una cosa més, però. Per poder tindre el mateix aspecte de la ruta de navegació superior, haureu de baixar i descomprimir un fitxer al vostre home. Simplement feu el que posem a continuació:

cd #això és per posar-nos al directori arrel del nostre home
wget http://gnaag.k2city.eu/nautilus-breadcrumbs-hack.tar.gz
tar -xvf nautilus-breadcrumbs-hack.tar.gz
nautilus -q #per reiniciar el nautilus

Per acabar, haureu d’anar a Edita > Preferències i allà anar a la pestanya Tweaks i marcar la casella Show like breadcrumbs. Reinicieu novament el nautilus amb l’ordre «nautilus -q» i ja ho tindreu igual que a la captura. També podeu jugar amb altres paràmetres que permeten, per exemple, posar els controls a la part esquerra o amagar allò de «Llocs».

El GNOME 2.30 es va presentar ara fa ja algunes setmanes. Aquells qui esteu provant les versions en desenvolupament de Fedora, Ubuntu, OpenSUSE o distribucions rolling com Arch o Gentoo ja l’estareu gaudint. Doncs bé, un dels petits detalls que van canviar és la forma en què es presenten les imatges al nautilus. Ara han afegit un marc blanc que li dóna molt bon aspecte. Ací teniu la captura del detallet…

Aprofitant que en Pau va publicar un post sobre un possible look d’una futura versió de Rythmbox, he pensat en compartir unes imatges que he trobat a Muylinux sobre el possible aspecte que podría tenir Nautilus, el navegador d’arxius per defecte de gnome, si li féssin un senzill rentat de cara. La veritat és que igual que la proposta pel Rythmbox, la trobo senzilla i molt atractiva. Cada cop estic més segur que gnome no trigarà a posar-se al dia!

Bé, anem pel recull…

Nautilus té dos modes de funcionament bàsics: un que és conegut com el “mode navegador”, que fan servir distribucions com l’Ubuntu o l’OpenSUSE i un altre mode simplificat que el fan servir distribucions com Fedora o Gentoo. El mode navegador ofereix tot un seguit d’afegits com les diferents barres d’eines, la subfinestra lateral, etc. El mode simplificat té poca cosa, només mostra les carpetes, sense gaire opcions.

Nautilus Elementary és un nou mode que simplifica lleugerament el mode navegador tot mantenint la barra d’eines però estalviant el màxim espai possible també amb la possibilitat d’amagar el menú superior i la subfinestra lateral. El resultat el podeu veure a la següent captura (per afegir o llevar el menú superior, feu servir la combinació Alt+M):

Nautilus elementary amb menú i subfinestra lateral

Instal·lació

Aquells qui tingueu Ubuntu, podeu fer servir el següent repositori PPA (tingueu en compte que si ja teníeu alguna altra versió “alternativa” del Nautilus, això la reemplaçarà):

sudo add-apt-repository ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade

Amb això ja s’instal·larà tot. Haureu de matar el Nautilus i tornar-lo a iniciar (simplement obrint qualsevol carpeta):

pkill nautilus

Desinstal·lació

Per a la desinstal·lació caldrà que elimineu el repositori que heu afegit abans i torneu a instal·lar el nautilus. Per fer-ho, podeu instal·lar el paquet ppa-purge, que bàsicament permet eliminar repositoris PPA de la mateixa manera que els afegit: amb una ordre per terminal. Un cop instal·lat, executeu:

sudo ppa-purge ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa

sudo apt-get update && sudo apt-get install nautilus

Nautilus Elementary: mode més simplificat

En les darreres versions de Nautilus (l’explorador de fitxers de l’entorn Gnome), tenim la possibilitat d’obrir diverses pestanyes en el mateix explorador. Però no podem veure el contingut de totes aquestes pestanyes alhora, cosa que facilitaria molt tasques com, per exemple, copiar fitxers entre directoris.

Holger Berndt ha penjat una modificació del Nautilus que permet precisament això, visualitzar en el Nautilus dos panells de navegació alhora. Per a instal·lar-lo, cal configurar uns repositoris PPA del Launchpad específics. Ho podem fer des de la pestanya “Altre programari” de les “Fonts de programari” (al menú “Sistema>Administració”), afegint el repositori “ppa:berndth/ppa”, o bé, si ho preferiu, des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo add-apt-repository ppa:berndth/ppa

Un cop configurat, anem al Gestor d’actualitzacions (des del menú “Sistema>Administració”), fem una comprovació dels paquets nous i instal·lem les actualitzacions (en tindrem tres relacionades amb el Nautilus). Ara, per tenir aquesta nova funcionalitat, només ens caldrà reiniciar l’ordinador. També podem fer-ho sense haver de reiniciar, tancant totes les finestres que tinguem obertes del Nautilus i executant des d’un terminal la comanda següent:

killall nautilus

Si tornem a obrir el Nautilus, no hi veurem cap canvi directament, però si anem a “Visualitza>Extra pane” la zona de navegació se’ns dividirà en dos, i podrem veure alhora dues carpetes, tenint la possibilitat de copiar fitxers o carpetes entre ells arrossegant-los. També podem accedir de forma més senzilla a aquesta vista prement el botó F3.

Nautilus amb vista de doble panell

Nautilus amb vista de doble panell

Si, per algun motiu desconegut i ocult, no us agrada el mètode d’arrossegar elements entre els panells, si feu clic sobre un fitxer o carpeta amb el botó dret, tindreu les noves opcions “Copy to” i “Move to” per a poder copiar-lo o moure’l a la carpeta que tingueu oberta a l’altre panell.

Per finalitzar, permeteu-me una darrera reflexió personal. Quan es parla de les virtuts del Programari Lliure, una de les que es comenta sovint és que, com que tenim disponible el codi font dels programes, podem modificar una aplicació per adequar-la a les nostres necessitats. Molta gent respon: “I per què he de voler modificar un programa?”, o “Total, jo no sé modificar programes”. Tenen raó. El que passa és que, en Programari Lliure, és molt important la comunitat, i en aquesta segur que hi haurà algú que sí en sàpiga, i agafi el codi font d’un programa concret (en aquest cas, del Nautilus), hi faci una modificació tan útil com la que presentem en aquesta anotació i la posi a disposició de la comunitat. O sigui que, visca el Programari Lliure. 🙂

Font: Web Upd8

Fa unes setmanes, el Pol ens va explicar com copiar fitxers des de terminal de forma segura a un ordinador remot. Avui veurem com navegar, també de forma segura, per les carpetes i fitxers d’un equip remot, de manera que hi treballarem com si fos un directori propi, i hi podrem copiar dades, visualitzar documents, o el que més ens interessi.

El primer que necessitem és instal·lar el servidor ssh en l’equip al qual ens volem connectar (això també era necessari en l’scp que ens va presentar el Pol). Això es pot fer a través del paquet “openssh-server”, que tenim disponible directament des dels repositoris oficials de la majoria de distribucions. En el cas d’Ubuntu, el podem instal·lar directament des del Synaptic o, si ho preferim, des d’un terminal:

sudo apt-get install openssh-server

D’aquest ordinador remot, apart, necessitem saber la seva adreça ip. Podem conèixer-la executant-hi la comanda següent:

ifconfig | grep "inet addr"

Aquesta comanda ens retornarà dues adreces ip: la 127.0.0.1 i una altra. Ens interessa l’altra. 🙂

Un cop instal·lat el servidor en la màquina remota, en el nostre equip local obrim un Nautilus (o l’explorador de fitxers que utilitzem habitualment) i, en la barra d’adreces escrivim el següent:

sftp://adreça_ip_remota

Amb aquesta comanda, el primer cop que ens connectem ens demanarà confirmació. Acceptem, i després ens demanarà l’usuari i constrasenya amb què ens volem connectar.

El servidor remot ens demana l'usuari de connexió

El servidor remot ens demana l'usuari de connexió

Un cop entrades, ja hi estarem connectats, i ens podrem moure pels seus directoris com si fos la nostra màquina local. Com sabrem si estem veient els nostres directoris o els remots? Doncs, perquè a la barra d’adreces el nostre directori actual començarà per “sftp://adreça_ip_remota” si estem veient els directoris remots.

Nautilus amb la connexió a l'equip remot

Nautilus amb la connexió a l'equip remot

Apart d’això, si us fixeu en la captura anterior, a la barra lateral del Nautilus tindrem un accés directe a aquest equip remot, com si fos un dispositiu que hàgim connectat, del qual ens podrem desonnectar també com si desmuntéssim un dispositiu.

Amb aquesta connexió, com he comentat abans, podrem copiar fitxers d’un equip a l’altre, obrir els documents remots, copiar carpetes, o el que més ens interessi. A més, com que estem utilitzant la infrastructura ssh, totes les dades viatjaran xifrades.

Per últim, només volia comentar que el programa sftp també es pot invocar des d’un terminal, de la mateixa manera que ho hem fet des del Nautilus.