El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2009

Secret Maryo Chronicles és un joc de plataformes bidimensional, amb un desenvolupament, disseny i enemics molt semblants als del gran Super Mario Bros.Logo del Secret Maryo Chronicles

La instal·lació del joc és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu. O sigui, que es pot instal·lar directament des del Synaptic amb els paquets “smc”, “smc-data” i “smc-music”. Si sou “terminalòfils”, també el podeu instal·lar amb la comanda següent:

sudo apt-get install smc smc-data smc-music

Un cop instal·lat, podrem executar el joc des del menú “Aplicacions>Jocs>Secret Maryo Chronicles”.

Secret Maryo Chronicles

Secret Maryo Chronicles

El funcionament del joc és molt senzill. Hem d’anar-nos passant pantalles saltant per les plataformes, pujant per les lianes, xafant els enemics i agafant monedes. Tindrem com a ajuda els bolets, les flors de foc i alguns altres (he comentat ja que és un clon del Super Mario Bros?).

Un bon joc per als aficionats als jocs del Mario… Ai, perdó, del Maryo! 🙂

Fa un parell de dies l’equip de KDE ja ha publicat el calendari de publicacions per a la propera gran versió de KDE, la 4.4. A partir del 10 d’octubre s’iniciarà un procés que ens portarà a la versió final que està previst que es publique a meitat de febrer de 2010.

De la mateixa manera, també podeu consultar les característiques planejades per a aquesta nova versió (més endavant tractarem de fer una revisió a les característiques noves més interessants). Per ara, us deixem amb el calendari que ells han publicat:

Fa un temps en Guillem em va proposar d’obrir un canal de xat per a la nostra comunitat. Vam pensar en quina xarxa obririem el canal, i, finalment, tot seguint la nostra filosofia, ho hem preparat al nostre servidor. Lo servei escolta a irc.alliberats.cat via 6667/tcp.

Per ara només hi ha un canal, #alliberats, que pretenem que serveixi per a obrir encara més la nostra comunitat.

En resum,

Servidor: irc.alliberats.cat
Port: 6667
Canal: #alliberats

(Per accedir al canal només heu de teclejar /join #alliberats una vegada estigueu connectats)

Us recomanem el programa XChat, que és lliure. Teniu altres opcions, com el clàssic mIRC o bé el ChatZilla, que funciona com a add-on del Firefox.

Aviam si ens hi veiem!

Alliberats.cat Xat

Tres programadors estaven pixant drets als lavabos.
El primer programador acaba amb la tasca i es dirigeix a rentar-se les mans.
Una vegada acabat, s’asseca les mans acuradament, fa servir tovallola de paper rere tovallola fins que finalment no queda ni una gota d’humitat a les seues mans.
Es gira cap als altres dos i diu: “A Microsoft, estem entrenats per ser extremadament minuciosos”.
El segon programador acaba la seua tasca a l’urinal i es dirigeix a rentar-se les mans. Fa servir una sola tovallola de paper i s’assegura de fer servir tota la superfície del paper per assecar-se les mans.
Es gira i diu: “A Apple no som només extremadament minuciosos, sinó que, a més, estem entrenats per ser extremadament eficients”.
El tercer programador acaba i es dirigeix directament a la porta mentre diu sense gairebé girar-se: “A Linux no ens pixem les mans”.

  • Extret d’ubuntuforums i modificat lliurement per mi (l’original parla de microsoft, intel i sun)

Existeixen moltes formes de configurar un servidor Apache, MySQL i PHP al nostre ordinador. Fins ara, jo havia fet servir Xampp, una eina molt útil i fàcil d’instal·lar i fer servir. Ara bé, també és cert que no hi ha molta documentació (tot i que realment el Xampp no és més que un lampp, conegut per molts i per tant no ha d’haver-ne molta documentació perquè no és necessari).

Hui explicaré una altra manera, i ho faig més a mode d’enrecordar-me jo per a un futur de com fer-ho que per altra cosa (per això mateix ho explique només per a Ubuntu…). Si algú ho veu interessant o vol apuntar alguna cosa, no dubteu a fer-ho.

Paquets que cal instal·lar

Bàsicament executant la següent ordre serà suficient:
sudo apt-get install apache2 php5-mysql libapache2-mod-php5 mysql-server phpmyadmin
Durant la instal·lació, a la configuració del mysql us demanarà que introduïu una contrasenya. No ho deixeu buit, perquè si no, el phpmyadmin no us deixarà entrar després (per defecte no permet entrar sense contrasenya). Una vegada instal·lat, cada vegada que inicieu el sistema tot allò necessari del servidor s’arrencarà per defecte.

Activació del phpmyadmin

A l’hora de configurar llocs web a local, caldrà modificar dos fitxers: /etc/apache2/sites-available/default [1] i /etc/hosts [2]. Per configurar el phpmyadmin, haurem d’editar el fitxer [1] i afegir les següents línies:
<VirtualHost *:80>
DocumentRoot /usr/share/phpmyadmin
ServerName phpmyadmin.local
</VirtualHost>

Seguidament haurem d’editar el fitxer [2] i al costat de localhost, just al costat d’on us posa el nom de la màquina (en el meu cas “karmic”), haureu d’afegir la referència  a local del phpmyadmin. En aquest cas, phpmyadmin.local. Així quedarà:
127.0.0.1    localhost
127.0.1.1    karmic phpmyadmin.local

Finalment caldrà fer un reload o reiniciar l’apache amb l’ordre:
sudo /etc/init.d/apache reload (o restart)
Activació de llocs web a local

Jo, per exemple, he creat la carpeta “webs” a dins de la meua carpeta d’usuari. Allà he ficat una altra carpeta amb nom “somgnu”, que serà el lloc web que tindré a local. Per tant, la ruta serà /home/pau/webs/somgnu. Amb això, editem el fitxer [1] i afegim la línia següent:
<VirtualHost *:80>
DocumentRoot /home/pau/webs/somgnu
ServerName somgnu.local
</VirtualHost>

Ara haurem de fer el mateix que hem fet amb el phpmyadmin. Editem el fitxer [2] i al costat de phpmyadmin.local afegim somgnu.local, cosa que vol dir que des del navegador, si introduïm http://somgnu.local accedirem a la pàgina web en local. A l’igual que abans, caldrà reiniciar o fer un reload a l’apache per a que tot funcione.

Aquesta guia pot fer-se més i més gran, per ara així m’està bé. Si coneixeu guies més esteses o alguna cosa millor en català (no serà difícil trobar-ne), apunteu-ho als comentaris i en faré referència ací.

Altra forma d’habilitar VirtualHosts i mod_rewrite

Si volem poder fer servir mod_rewrite (fitxers .htaccess), caldrà activar aquesta opció amb l’ordre següent:
sudo a2enmod rewrite

Per altra part, he estat tenint problemes a l’hora d’activar els virtualhost. Llavors, l’alternativa ha estat crear un fitxer diferent per cada virtualhost que volem crear. Simplement, si tenim un domini.local que volem activar, crearem el fitxer:
sudo gedit /etc/apache2/sites-available/domini.local.conf

I dins hi posarem les dades:
<VirtualHost *:80>
DocumentRoot /ruta_a_les_dades/
ServerName domini.local
</VirtualHost>

I finalment activar aquest lloc amb a2ensite:
sudo a2ensite domini.local.conf

Possibles errors

Un dels errors més comuns que es presenta és el de:
Forbidden
You don't have permission to access / on this server.

El primer que heu de fer és mirar el registre a /var/log/apache/error.log. Potser que veieu un missatge com el següent:
(13)Permission denied: /home/pau/webs/.htaccess pcfg_openfile: unable to check htaccess file, ensure it is readable

El que heu de tindre en compte seria que la carpeta «webs» tinga permisos oberts:
chmod 777 /home/pau/webs

Després de perdre gairebé un dia sencer arreglant el meu ordinador, avui per fi puc respirar més tranquil·lament i aprofitar per fer un recull d’algunes notícies de la setmana que no hem publicat:

Ahir a la nit vaig descobrir que existia una versió de Moblin basada en Ubuntu i que, de fet, començarà a ser instal·lada en els ultra-portàtils de Dell. Jo, que ja faig servir Moblin (però la versió d’Intel, que està basada en Fedora i no es pot instal·lar a altres ordinadors que no siguen ultraportàtils), vaig decidir provar aquesta versió basada en Ubuntu.

La baixe, la copie fent servir còpia bit a bit (amb dd) a un pen usb i la connecte. Reinicie l’ordinador i em va eixir un menú on deia “Automtic installation”. Això ja em va fer dubtar, però com que jo sóc molt xulo, em vaig dir segur que alguna cosa preguntaria abans de fer res seriós.

Greu error. En menys de 5 segons, Moblin estava carregant-se totes les particions i creant de noves… NOOOOOOOO!!!!!!. Total, que mentre Moblin s’ho anava carregant tot, jo vaig anar corrent a fer clic al botó d’apagar l’ordinador (podeu imaginar-me corrent d’una banda de l’habitació, fent un bot super-mega-rolling amb dues volteretes i finalment apagant l’ordinador just quan el Moblin ja s’havia carregat totes les particions).

VISCA!! (em vaig dir). Llavors va iniciar-se la feina bona de debò, aquella que en el fons, tot i que ens fa molta ràbia, realment ens agrada. Què vas fer aquest cap de setmana? (et preguntaran dilluns), i tu dius que has estat fotut arreglant l’ordinador perquè s’havia esborrat tot. Però tu no fas servir Linux? (et diran), i tu miraràs cap a una altra banda cagant-te en els putos windowserus i maquerus.

Ells no saben el que TU SAPS FER (perdre dos dies seguits del cap de setmana, amb la teua dona o el teu home demanant-te quan acabaràs i tu dels nervis i fins als collons). Però ells no saben el que tu saps fer: tornar a la vida un ordinador que ha mort, recuperar les dades, i deixar-lo igual de bé o millor que abans. Això és satisfacció i la resta són tonteries.

En fi, el primer que vaig fer per recuperar la taula de particions va ser utilitzar testdisk. Aquesta eina és increïble: pot llegir taules de particions i recuperar-les com si res. Per desgràcia, la partició arrel / va sofrir alguns problemes i el sistema no arrenca. Per sort, tinc la partició /home, que no ha sofert cap problema i es troba intacta.

Se suposa que existeix una manera, tenint el /home a una altra partició, de poder fer una instal·lació nova, tot indicant on es troba el /home i així recuperar-ho tot fàcilment. He preguntat al fòrum, però com que ningú no em diu res, he buscat altres alternatives, i he pensat en copiar tot el directori del meu usuari anterior a una instal·lació nova. El problema és que fer un “cp -R” no funciona bé, ja que no respecta els permisos i aquestes coses. Així que la solució ha estat fer servir rsync. Amb la següent ordre:

rsync -va -H -A /directori_origen /directori_destí

D’aquesta forma, el directori origen a la partició on abans tenia el /home s’ha copiat a la nova instal·lació que he fet tot respectant els permisos. Potser no és la millor solució, però la còpia exacta respectant els permisos que fa rsync és impressionant i segur que molts de vosaltres ja la coneixeu. Podeu aprendre’n més si voleu.

En principi això era un article sobre rsync, però és clar que ha estat més una excusa per explicar-vos les meues lluites contra l’ordinador.

Miguel de Icaza, una de les icones més importants del programari lliure (va ser un dels fundadors de l’escriptori GNOME), ja fa un temps que va començar a relacionar-se i treballar per Novell desenvolupant Moonlight i sembla que altres tasques relacionades amb Microsoft.

No fa molt es va conèixer que Microsoft obrirà un “Laboratori de Programari Lliure” i sembla que Miguel de Icaza és qui dirigirà aquest laboratori després de la renúncia de Sam Ramji. Sobre aquesta qüestió va ser preguntat Richard Stallman en la celebració del dia del Programari Lliure a Boston. Richard Stallman va ser clar: “Icaza és bàsicament un traïdor a la comunitat del programari lliure”.

La resposta de Icaza ha estat bàsicament la següent:

Vull dir que Déu estima a totes les critatures. Des del formidable elefant fins a la més petita formiga. I això inclou el Richard Stallman. Quant a mi, crec que hi ha un món de possibilitats, i si Richard vol discutir-hi com podem millorar la mancomunitat de l’Open Source/Programari Lliure al món, ell té la meva adreça de correu electrònic. Amb amor, Miguel.

Cal dir que cada u és lliure de fer el que vulga a la seua vida. Respecte molt a l’Stallman perquè és coherent amb sí mateix i perquè es passa la vida defenent en allò que creu; però el que no té sentit és ja ficar-se en les decisions dels altres. És una llàstima que Miguel de Icaza ja no forme part de GNOME o d’altres projectes lliures que no estiguen tan “controlats” com ho pot esta un “Laboratori de Programari Lliure” de Microsoft, però no podem culpar als altres de no seguir les nostres idees.

Des del passat dilluns 7 de setembre està disponible el IDE NetBeans 6.7.1 en català.

FIG: Captura de NetBeans 6.7.1 amb català

L’altre dia vaig fer una entrada sobre com veure les fotos de les nostres vacances en forma de bonics mapes de caràcters ASCII, però he de reconèixer que és un post una mica inútil si no us parlo, a més, de com veure els vídeos de les vostres vacances en caràcters ASCII!

Igual que en el cas de les imatges, això ens permet reproduïr recursos a través de la terminal, cosa que, com el company Roger ens indicava, és una bona manera d’estalviar recursos o visualitzar arxius si no disposem d’entorn gràfic.

Bé, heus aquí com es fa. Hem d’instal·lar el paquet libcaca0 (o també l’he vist com libcaca, no ho sé, proveu-ho 😉 ). Es tracta d’una llibreria gràfica del reproductor mplayer que ens permet codificar vídeo de manera que obtens text enlloc de píxels. A la terminal:

sudo apt-get install libcaca0

Ja tenim tot el que fa falta. Per executar un vídeo a través de la terminal teclegem el següent:

mplayer -vo caca nom_de_la_pel·lícula.avi

(recordeu que ens hem d’assegurar d’haver accedit al directori on es troba a través de la terminal abans d’executar-ho, o bé escriure l’adreça del directori abans del nom de l’arxiu)

I a gaudir! Per si us ho esteu preguntant, el so se sent de manera completament normal, de manera que no és necessari conèixer el codi morse.

Aquí teniu una captura de pantalla d’aquest invent tan pràctic. El personatge que hi apareix és en Sheldon, de la magnífica sèrie d’humor americana The Big Bang Theory (la qual, per cert, us recomano).

sheldon-1.png

Espero que us sigui útil 😀 Salut!