El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: abril 2008

Editorial 36 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

L’altre dia vaig estar a una reunió a on, entre d’altres, hi havia professors universitaris i algun que altre rector. Era una d’aqueixes reunions a on els uns i els altres es recriminen el poc que fan a favor o en contra d’alguna cosa.

Alguns membres de la comunitat li retreien el poc que feia la universitat per promoure el programari lliure. Mentre que al Món Real TM el programari lliure continua guanyant al terreny corporatiu, institucional i domèstic, la universitat espanyola (amb honroses excepcions) continua obstinada en ensenyar tecnologies propietàries, fins i tot demanant que els treballs s’entreguen en formats propietaris no estandarditzats.

Els professors universitaris es defenien al·legant el poc incentiu que tenen per a desenvolupar als seus departaments, amb els seus alumnes, projectes basats en codi obert… Caldria preguntar-se quins incentius reben per ensenyar i exigir l’ús de programari privatiu i de qui provenen aquests incentius.

Finalment es va acordar que algun tipus de pla d’ajudes o primes seria el més convenient per motivar els professors. Per descomptat vaig dir que aquesta era una idea pèssima i els vaig explicar el perquè.

Primer: incentius? Significa això que hem de pagar-los més per fer una cosa que entra a dins de les seues competències i per la qual cosa ja se’ls està pagant?. Com ja van indicar els membres de la comunitat, si la missió de la universitat és convertir als alumnes en elements útils per a la societat, ensenyar tecnologies lliures entra a dins de les seues competències. S’ha acabat la discussió. Ara bé, si la tasca de la universitat és una altra… llavors significa que no he entès per a què serveix la institució universitària.

A més, basar l’educació dels futurs enginyers informàtics en els incentius que reben de vés a saber qui… significa això que en aquests moments una llicenciatura es podrà convalidar per un títol de Microsoft Certified Engineer?

Segon: Hom és massa tolerant amb la indolència dels suposats professionals a l’àmbit de l’ensenyament. La idea que es premie artificialment inclús abans de realitzar un treball és la d’algú que ha deixat de ser ensenyant, abandonant tota vocació educativa, per a convertir-se en funcionari de pòlissa, trienni i torne vostè demà. Aquest tipus d’individu és una xacra per a la nostra societat. Els nostres fills són qui els encomanem i, per la seua desídia, ens tornen fills desidiosos, ciutadans apàtics, éssers amb la creativitat i les inquietuds matades pel tedi d’uns professors sense iniciativa, sense carisma, ni passió.

I finalment: això s’enfronta amb les idees subjacents del programari lliure. És un clar indicatiu de com de desconnectats estan els seus proponents del mode de funcionar de la comunitat, motor principal del programari lliure. Els incentius a priori són completament contraris a l’esperit del moviment. Al programari lliure, primer s’han de fer els mèrits i després… ja veurem. L’única cosa que fomenta el sistema pre-incentius és una picaresca on es realitzaren projectes totalment absurds i irrellevants una vegada cobrats els euros/crèdits concedits.

Bé, però, si tot i així volen incentius per a projectes i als contribuents no els importa?, doncs propose com a mesura per a la seua concessió, sia en forma de crèdits o finançament, que es desenvolupen treballs i que es pengen al Sourceforge. O, potser millor, en una forja d’aquest estil, però per a projectes d’aquest tipus, als quals pogueren contribuir membres de qualsevol universitat espanyola i estrangera de manera lliure i sense cap obligació, estem o no parlant de programari lliure?. S’amidaria l’activitat a llarg d’un període X, diguem-ne un any, i es bonificaria el professor/departament en funció d’aquesta activitat. Que no es registra cap activitat?, llavors no hi haurà calés.

Això tindria una sèrie de conseqüències curioses. Existeixen molts projectes molts nobles al Sourceforge que mai passen de la fase alfa per manca d’activitat, i caldria preguntar-se per què. Pot ser que la idea no s’haja desenvolupat de forma suficient a la seua concepció, pot ser que no tinga documentació adequada, que no s’haja captat la imaginació popular, que siga irrellevant, que s’haja fet abans i s’estiga tornant a inventar la roda, que manque de la publicitat necessària… o bé que es tracte d’una combinació de tots i cadascun d’aquests motius. Totes les citades són bones raons per les quals la gent no participe a un projecte. La selecció natural és implacable, i si un projecte no té els “gens” apropiats, mereix morir.

Amb els projectes universitaris passaria el mateix: si és irrellevant, està poc desenvolupat, mal documentat o si el promotor no s’ha dignat a baixar de la seua torre de marfil per a vendre’l entre els col·legues i estudiants que hi puguen contribuir, és molt probable que no meresca cap tipus de premi. Obligaria a molts docents a adonar-se de la realitat de com funciona el mercat del programari avui en dia, aportant-los una visió dels mecanismes d’una comunitat vibrant com és la del programari lliure, cosa que els cal seriosament.

Clar, però, això per la meua part siga somniar despert i només indicatiu del meu poc coneixement del mode de funcionar de la universitat espanyola. M’imagine que si ploren molt, aconseguiran allò que volen: el premi sense merèixer-lo… i sense cap horitzó de merèixer-lo.

Una pèssima manera de motivar ningú.

_______________________________

EyeOS és un entorn d’escriptori de codi obert (i lliure) en format web. És un projecte iniciat l’agost del 2005, per un grup de joves programadors d’Olesa de Montserrat.

Per una part, existeix la possibilitat de provar-lo i fer-lo servir des del mateix servidor del projecte oficial. Però el que té d’especial aquest projecte és que EyeOS es pot descarregar i instal·lar-lo al nostre propi espai web de forma que dins del nostre domini la gent puga obtindre un escriptori virtual.

El sistema bàsic està proveït d’algunes aplicacions d’oficina i de GPI. Existeix, a més, una gran base de programes que es poden consultar i instal·lar des de eyeApps.org i al servidor públic.

El dia 25 es va presentar una nova versió amb nom en codi “Gala Sync” que inclou un nombre important de canvis, sobretot al punt de noves aplicacions incloses i eines d’administració a més d’altres millores a nivell intern.

Entre les novetats es pot trobar una eina de sincronització amb un ordinador local, arrossegar entre carpetes i grups, nous ginys i aplicacions com eyeFeeds (lector RSS), Text Editor (compatible amb diferents tipus de llenguatges de programació), eyeCode, eyeTetravex (joc matemàtic), calculadora i alguns jocs nous.

Amb aquesta versió, eyeOS sembla que farà més fàcil per a desenvolupadors programar millors aplicacions per al sistema.

Un dels principals punts que s’han tingut en compte a l’hora de desenvolupar les noves versions tant de Safari, Opera com el Firefox ha estat l’ús de memòria, sobretot a aquest últim.

Opera sempre ha estat conegut per ser un navegador prou lleuger i eficient -una llàstima que siga codi privatiu-, tot i que potser li ha mancat la part de les extensions que tan famós ha fet al navegador de Mozilla.

A Avencius han fet un test de funcionament sobre el consum de memòria de l’Opera 9.50 i del Firefox 3 (tots dos en estat beta). El test ha constat de dos tipus de proves: una on s’han obert pàgines amb una quantitat important d’afegits que necessiten del flash i java i una altra amb pàgines més senzilles.

La prova s’ha fet sota Windows i amb un Intel Core 2 Q6600 @ 2.4 GHz amb 4 GB, DDR2-800, dos discs durs 500 GB Western Digital amb RAID-0 i una targeta gràfica NVIDIA GeForce 8800 GTX, 640 MB.

Els resultats quan només es tenia oberta una pestanya a pàgines on no es feia un ús excessiu dels plugins han estat els següents:

Si es fa la mateix prova, però amb pàgines que fa un ús importants dels plugins, el resultat és:

Sembla que les dades parlen per sí mateixes i que, com s’ha anat anunciant, realment el consum de memòria del Firefox 3 ha estat realment reduït de forma dràstica. Tot i així, a GNU/Linux continuem tenint un problema important: el plugin Flash moltes vegades fa la navegació insuportable (caldrà esperar què passa amb Gnash o si Adobe realment fa un port seriós del Flash a GNU).

Uns dels majors problemes que molts usuaris de GNU/Linux s’han trobat a l’hora de migrar des de Windows ha estat la impossibilitat de trobar un programa CAD decent i que funcione més o menys correctament.

És clar que quan diem “trobar un programa CAD” no parlem ni més ni menys que d’AutoCAD. A l’igual que Windows, AutoCAD és el programa de disseny CAD al qual el 99% d’estudiants d’enginyeries i arquitectura s’han acostumat a fer servir (ara bé, la diferència és que AutoCAD és realment millor que els seus competidors, tot i que juga amb avantatge).

Un dels primers articles que vam publicar a SomGNU ara farà un any i poc, va ser sobre la possibilitat d’instal·lar AutoCAD a GNU fent servir wine. El resultat va ser que l’únic que funcionava de forma relativament acceptable era l’AutoCAD 2000. Si es tractava d’instal·lar una versió més nova, el funcionament ja no era correcte.

Una altra alternativa que jo mateix he provat ha estat treballar amb AutoCAD des d’una màquina virtual (amb virtualbox), però tampoc ha estat existosa: la capacitat gràfica de la màquina virtual és prou limitada i això fa que el treball amb el programa, tot i que siga possible, siga una mica enutjós.

Per què no parlem d’alternatives lliures?. En aquest cas no ho fem pel simple fet que són molt limitades. Existeixen programes CAD lliures però molt bàsics, però tots i cadascun d’ells té una pega insalvable. Existeix una pàgina on s’han recopilat tots els programes CAD per a GNU amb descripció i tipus de llicència, però és més del mateix: la meitat dels projectes estan abandonats i la resta no cobreix necessitats. Va haver-hi un projecte interessant: BlenderCAD, però només es va publicar una versió pre-alfa i des d’aleshores ja no hi ha hagut novetats.

Aleshores, hi ha solució CAD decent que funcione sota GNU/Linux?. Sí, i es diu BricsCAD.

BricsCAD és un programa CAD compatible en gran mesura amb l’AutoCAD, que ofereix una interfície molt semblant a la de l’AutoCAD (per no dir gairebé igual) i que, a més a més, es van preocupar per fer-lo compatible amb GNU mitjançant wine. La versió actual per a Windows és la 8, però per a GNU/Linux només van arribar fins a la 6. Ara bé, amb wine es pot instal·lar la versió 8 i funcionarà sense cap problema (fins on he pogut testejar-ho jo mateix).

És clar que continua sent una solució privativa, però és l’única solució que actualment es pot fer servir sota el nostre sistema. Instal·lar-lo és senzill, només heu de seguir els següents passos:

1. Aneu a la pàgina oficial i descarregueu la versió 8 per a Windows
2. Instal·leu wine a la vostra distribució
3. Obriu una terminal i executeu:
wine BricscadClassic-V8.2.8-1-en_US.exe

La terminal donarà alguns missatges d’error, però l’instal·lador s’iniciarà en pocs segons. Després només cal seguir els passos de la instal·lació i finalment ja podrem treballar amb el programa. La meua impressió ha estat prou bona, a veure si us animeu a provar-lo i comenteu les vostres.

Penumbra és un joc comercial desenvolupat Frictional Games i del qual ja hem pogut conèixer i fins i tot jugar a la primera part: Penumbra: Overture.

Des de fa unes setmanes hem estat rebent notícies de la publicació immediata d’un nou capitol de la saga: Penumbra: Black Plague. A l’igual que a la primera part, Black Plague és un joc de terror amb una ambientació que ens endinsarà a un món poc definit i al qual no sabrem exactamen què fem ni com eixir.

Philip, el protagonista, tracta de trobar al seu pare. Durant la creuada, Philip anirà acompanyat de veus del més enllà en les quals haurà de confiar per tal de poder avançar. La història d’aquesta segona part comença a una habitació com a mode de cel·la des d’on el protagonista haurà d’escapar.

   

El joc és en primera persona i el control és prou fàcil. El protagonista podrà agafar objectes i moure’ls, llençar-los o d’altres accions segons la situació a la qual es trobe. L’atmosfera ens agobiarà en tot moment amb veus que podrem sentir de fons i que posaran els nostres nervis a flor de pell.

Tant per a Black Plague com per a Overture podem descarregar les demos del joc que permeten jugar fins a quatre capitols. Existeixen versions per a GNU/Linux, Windows i Mac que es poden descarregar des de diversos servidors. La instal·lació a GNU és molt senzilla, només cal executar el fitxer .sh des d’una sessió fora de les X (ho podeu fer simplement prement ctrl+alt+F1, entrar amb el vostre usuari i executar l’instalador).

Suposem que molts de vosaltres heu estat esperant aquest dia: per fi s’ha publicat Ubuntu Hardy Heron.

No en parlarem molt ací ja que hi ha una pàgina on s’expliquen detalladament totes les novetats d’aquesta nova versió d’Ubuntu. A més, ja hem parlat molt a sobre durant els darrers mesos.

Només cal destacar que Ubuntu Hardy Heron és una versió que es denomina “LTS” (Long Time Support) que vol dir que durant 3 anys, ni més ni menys, es mantindrà actualitzada i mantinguda de forma gratuïta per Canonical.

També és important remarcar que amb Hardy Heron s’ha afegit per primera vegada a Ubuntu la possibilitat d’instal·lar-la des de Windows, amb el menor perill possible ja que no es fan particions ni res per l’estil.

No direm més. Excepte que Enjuto Mojamuto ja se l’ha instal·lat i sembla que li va molt bé.

Sembla que el mercat dels ultraportàtils és zona de GNU/Linux. A més, sembla que per a la gent que ho ha estat provant considera que presentant GNU/Linux d’aquesta dóna moltes facilitats i fins i tot dóna gust (això ho han comentat al gadgetoblog, gent que sempre diu allò de “GNU/Linux és massa complicat”).

Després de conèixer l’Asus EeePC i l’HP 2133, arriba l’AIRIS KIRA 100, un portàtil que per defecte inclourà GNU/Linux (amb Windows XP opcional, és clar). Les característiques d’aquest nou ultraportàtil són:

  • TFT 7″ (800×480) WVGA
  • Processador Via C7-Mobile Ultra Low Voltage a 1GHz
  • Mòdem, connexió externa VGA, Xarxa 10/100
  • Lector de targetes
  • Targeta sense fils 802.11BG
  • Altaveus i targeta de so High Definition Audio
  • Bateria que dura fins a 5 hores
  • Mides: 243x172x29mm
  • Només pesa 1Kg
  • WebCam integrada
  • 512Mb RAM
  • Disc dur 2Gb SLC Flash

Es presenta en uns quants colors prou moderns. Pel que es pot veure i a l’igual que va passar amb l’ASUS EeePC, les 7” de la pantalla es queden una mica insuficients. Tot i així, no està gens malament. Per descomptat, això és un complement, no pas un ordinador de producció.

A més, si compreu el portàtil i us doneu d’alta amb el Duo de Telefònica us estalvieareu 200€. Això vol dir que només per 99€ es podria aconseguir aquest ultraportàtil (evidentment podeu deduir que el preu és de 299€).

Wolfenstein: Enemy Territory és un joc gratuït però no de codi lliure que desenvolupa Activision (aquesta és la raó per la qual la qualitat del joc és molt bona).

El joc és un shot’n’up (tipus Doom o Quake) que es juga en línia ambientat en les batalles de la segona Guerra Mundial, concretament l’any 1944 i amb escenaris “reals”. Al llarg del joc els jugadors van guanyant experiència i habilitat, per la qual cosa obtenen noves habilitats adicionals.

Al món hi ha milers d’usuaris que hi juguen mitjançant els servidors on com a mínim es trobaran dues persones jugant. El joc en equip sembla que és essencial per poder eixir victoriós. Permet l’unió a clans i fins i tot crear el nostre propi.

Un dels principals inconvenients és bàsicament l’arsenal armamentístic: no és molt variat. Tot i així, els gràfics són molt bons comptant amb escenaris amb un nivell de detall molt alt. De la mateix manera, la banda sonora no es queda al darrere i s’ha sabut ambientar correctament el joc.

Dissabte es va publicar la versió beta d’OpenSUSE 11 que té com a principal novetat la inclusió del nucli 2.6.25 (cal dir que Ubuntu Hardy es quedarà amb la versió 2.6.24 i per tant sense el suport “complet” ext4 que dóna el 2.6.25).

Per descomptat, aquesta versió inclou les darreres versions de KDE 4 (la 4.0.3) així com el GNOME 2.22.1. Pel que comenten, a més, YAST passa a fer servir completament biblioteques de la plataforma de desenvolupament Qt4 (això, entre d’altres coses, proporciona un millor aspecte visual).

La gestió de paquets ha estat un punt important a millorar a aquesta versió i sembla que amb libzypp s’ha aconseguit millorar el rendiment i la rapidesa en aquest tipus de tasques. El canvi més vistós de tots, sens dubte i del qual ja us hem parlat abans, és l’instal·lador del sistema.

Encara queden errors que s’han de corregir: la imatge de 64bits no entra a un cd de 700Mb, l’instal·lador gtk no funciona, el livecd no s’inicia al VirtualBox, per exemple. Ja es poden descarregar les diferents ISO (us deixem a continuació l’enllaç) i informar dels errors que us trobeu.

os110beta1-kde3_thumb.jpg os110beta1-gnome_thumb.jpg

Durant els darrers dies s’han publicat diverses notícies sobre el llançament d’OpenOffice.org 3.0 beta. La gent que puga instal·lar aquesta versió, podrà comprovar que a diferents parts del programa posa “beta”.

Realment, però, no és una beta (es pot llegir a la finestra de presentació el títol “Development Snapshot”). La versió beta final estarà disponible a partir del 30 d’abril i el que actualment s’està considerant com a beta, realment no ho és pas. Ara bé, està clar que això vol dir que aquesta versió serà pràcticament igual a la beta.

Deixant el rotllo, l’equip de Softcatalà continua currant sense parar i ja han publicat les construccions d’aquesta pseudo-beta en català per a GNU/Linux i Windows.

No comentarem per ara les característiques finals d’OpenOffice.org 3, perquè ja hem parlat alguna vegada i perquè encara queden mesos. Tot i així, comentem que s’afegirà suport per importar documents des de PDF i una eina que a molts ens ajudarà en gran mesura: exportació a format mediawiki de forma nativa.