El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: novembre 2007

Editorial 31 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

L’altre dia vaig anar a veure “Locos por el Surf” (què voleu? inconvenients de l’ofici de ser pare). La trama és un calc de la plantilla “jove – ambiciós – i – inexpert – aprenent – esportiu – troba – gurú – qui li ensenya a ser humà” o, en aquest cas pingüí-antropomòrfic. Aquesta mateixa plantilla ja s’ha fet servir de forma literal centenars de vegades a pel·lícules com Karate Kid, Cars, Los Búfalos Duram o qualsevol altra amb gairebé exactament el mateix fil argumental… només que sense el “gairebé”.

Ja he explicat en més d’una ocasió la història sobre l’escriba egipci que, a l’època daurada dels faraons, es queixava que totes les bones històries ja havien estat escrites, però això de Locos… té delicte. De tan estereotipada, i amb les úniques dades que em van proporcionar unes entrevistes de cinc minuts amb Alexis Valdés i Carmen Machi, li vaig poder esbudellar la història al meu fill quasi escena a escena en el curt trajecte de ma casa al garatge abans d’eixir cap al cine. Aixafaguitarres? Bé, sóc de l’opinió que hi ha coses que és millor que els fills sàpiguen de seguida. Una d’aquestes coses és que a l’actual Hollywood existeix una sorprenent carència d’originalitat i talent.

Només perquè siga fan de Linux, no implica que m’agraden les pel·lícules de pingüins. Locos por el Surf és prou dolenta, La Marcha de los Pingüinos és maniquea, cursi i soporífera… Em vaig quedar literalment adormit d’avorriment al cine (tot i que supose que no va ajudar el fet que la veiera en alemany). Quant a Happy Feet, la premissa argumental em sembla tan agafada pels fils, que preferisc no provar-ho.

Tornant a Locos… però, i a pesar del que s’ha dit, sí contenia algun element interessant, com el pingüí que pel seu físic, forma de caminar, de parlar i gestos, em va recordar molt a Richard M. Stallman, però amb millor caràcter. Ací és on arriba el dubte: Serà intencionada la semblança?. A mi em va sorprendre. Dues gotes d’aigua. I si El Gran Zeta, que és com li deien a l’sphenisciforme en qüestió, representa a Stallaman/GNU, serà el díscol i descarat Cody Maverick, prota de la funció, Linux?. És un pingüí, ve del fred, de la mateixa forma que Linux es va gestar a la Universitat de Helsinki, i reanima a un apàtic Zeta, a l’igual que Linux va aportar el kernel a GNU, insuflant nova vida al moviment del Programari Lliure iniciada per Stallman.

Més encara, l’escena en què Zeta li explica a Cody que ha de fabricar-se la seua pròpia planxa de surf, sembla gairebé un plagi de l’acudit de Linux Airlines [1], on els passatgers es fabriquen els mateixos l’avió per volar a la seua destinació.

Zeta/GNU prova de portar a Cody/Linux pel bon camí del surf reflexiu/programari lliure i social, en lloc de portar-lo per la gelosa i ambigua via del codi obert. Cody, però, decideix aprofitar-se de Zeta, a l’igual que Linux s’aprofita de GNU (o és així com ho veuen molts membres de l’FSF), per a després donar-li l’esquena, injuriar-lo i negar-se a acceptar la part espiritual de la seua filosofia… Pot ser això una metàfora sobre la GPLv3?. Al final Cody entén allò que Zeta tracta d’explicar-li i accepta la seua forma de veure les coses, i això, al mateix temps, es pot interpretar com una acceptació (tot i que amb reserves> de la nova llicència per part de Torvalds.

Més misteriós és encara el personatge del pollastre Joe. És d’una altra espècie, però adora les mateixes coses que els pingüins… representarà els BSDs?. Al pare de Joe el van convertir en un cub de pollastre fregit, una cosa semblant a allò que va fer Apple amb el sistema operatiu lliure Berkeley.

I ja que estem traçant paral·lelismes, no ens aturem ací. I l’antagonista Tank, l’enemic per sempre de Zeta (i després de Cody), gran abusananos, gegant amb els peus de fang, odiat pels més menuts (“Un gran poal de brossa plena de caca pudent”, segons un dels pollets entrevistats), però adorat i temut a parts iguals pels organitzadors i patrocinadors de l’esdeveniment surfista (és a dir, els fabricants de maquinari), seria sense cap mena de dubte, Microsoft. De fet, fa servir tota sort de piruetes inútils per guanyar les competicions (el mercat) i, quan això falla, recorre al joc brut.

Com que és una pel·lícula comercial, el dolent finalment perd. Esperem que, per una vegada, l’ensucrat enfocament de Hollywood es traduïsca a la realitat.

En fi, massa coincidències, massa qüestions, però per més que ho prove, no aconseguisc trobar cap hacker del kernel entre els directors, ni entre els guionistes del film.

I, escolteu, sóc l’únic que s’ha adonat de les semblances entre El Valle Secreto de los Pitufos i la situació de Rússia justament abans de la revolució bolxevique?

Potser haja de prendre un descans i deixar d’anar al cine amb el meu fill…

[1] Si els sistemes operatius foren línies aèries: http://www.daclarke.org/Humour/airlines.html

_______________________________

 

Mac4Lin és un projecte que tracta de portar la interfície, el disseny i l’aspecte del nou Mac OS X 10.5 “Leopard” a l’escriptori GNOME, o més generalment, a qualsevol escriptori *nix basat en GTK+.

Instal·lar-lo pot ser un poc laboriós, però val la pena provar aquest programari. Afortunadament hi ha una excel·lent guia en HowtoForge que ens explica com fer-ho pas a pas amb les dues últimes versions de GNOME disponibles (2.20 i 2.18).

Imatge

Simdock és un dock per a GNU/Linux que fa servir els wx-widgets per funcionar i que vaig descobrir gràcies a en Kike. Durant els darrers mesos, un dels docks que es van posar més de moda va ser l’avant-window-navigator. El problema d’aquest dock és que requereix tindre activat el Compiz Fusion i acceleració 3D (a l’igual que d’altres (Kiba-Dock, Cairo-Dock, KxDock, AWN)).

Simdock no té aquests requeriments i per això suposa una solució atractiva sobretot a aquells que tenim ATi i que encara no podem disposar de forma decent d’uns controladors en condicions.

L’aspecte és atractiu; el funcionament, senzill. Una vegada que s’instal·la i s’executa, qualsevol diria que és l’AWN, ja que per defecte té el mateix aspecte 3D que també porta ara el MacOSX Leopard. Quan es vol personalitzar és quan veiem que està una mica limitat: podem afegir noves llançadores només arrossegant els programes al dock, també ens mostra els programes actius i permet personalitzar de forma limitada la barra de tasques.

Però més enllà, no podem fer res: no s’hi poden afegir altres ítems especials com serien la paperera, icones d’estat o qualsevol altre tipus de funcions que, per exemple, sí permeten l’AWN o el kxdocker. Però bé, fa el seu treball i ho fa de forma estable i decent (que és moltes vegades l’únic que es demana). A aquesta pàgina podeu trobar un manual de compilació (que tot i que està fet per a Ubuntu, comenten que serveix per a d’altres distros).

Fa uns dies vam posar-nos en contacte amb Paul C. Brown, el director de la revista LinuxMagazine edició en castellà. La raó era bàsicament demanar l’autorització per traduir les editorials que en Paul escriu cada mes a LinuxMagazine-ES.

Per què?. Doncs perquè el programari lliure té moltes vessants, però totes amb una filosofia i uns principis comuns. Parlar d’aquests principis no és senzill ja que és fàcil caure en teoritzacions i es pot arribar a ser pesats o simplement no saber fer pensar, cosa que és, en el fons, allò que més interessa.

Considerem que els editorials d’en Paul, sota casos pràctics, explicant experiències pròpies amb un llenguatge senzill i sense teoritzar gaire, aconsegueixen un bon punt de reflexió sobre temes actuals referents al programari lliure i sobre allò que no és programari lliure.

Doncs bé, ens van respondre que sí podíem traduir l’editorial mensualment (però sempre referent a un número anterior respecte al mes en curs per qüestions òbvies). Així que, a partir d’ara i una vegada al mes, presentarem la traducció al català de les editorials escrites per Paul C. Brown a la revista LinuxMagazine-ES. Només ens queda donar les gràcies a la revista i a Paul C. Brown per permetre’ns fer la traducció, i per altra part animar-vos a vosaltres a llegir-les ja que paguen la pena.

Per tal de seguir una publicació més o menys regular, publicarem l’article el dia 30 de cada mes (si algú s’ho pregunta, al febrer la publicarem el dia 28… i en cas que siga any de traspàs, doncs el 29). Per acabar, comentar-vos que LinuxMagazine allibera el seu contingut normalment al cap de tres-quatre mesos de la publicació de la revista i podeu accedir a ell des d’aquesta pàgina.

Hola amics!

De fet dient amics només ho estic dien al Ferran F. (deixo el seu cognom en l’anonimat per evitar fer massa propaganda) perquè ell serà segurament l’únic que em llegirà. Si és el cas deixa’m un comentari per xorres que sigui! 😉

Doncs he decidit continuar amb el blog perquè així em vaig fent un recull interessant sobre coses interessants del gnu/linux més estimat, l’ubuntu!

Doncs avui us presento aquest applet per complementar la nostra barra de menú del gnome preferida, tansols baixeu el paquet de la pàgina oficial del projecte, o fent clic aquí. Un cop descarregat i feu doble clic i s’instalarà sol.

Com encara no se molt bé com va això del blog no us fico una foto, ja m’ho miraré i si decàs edito, per cert ferry com et va la vida? un petó Ostres avui m’ha explicat un amic que usa windows que l’altre dia sense més ni menys li va deixar de funcionar l’ordinador i va perdre totes les fotos que tenia de Berlin, al haver de reinstalr el windows. Una història molt curiosa perquè a mi i a mon germà també ens va passar, no Roger?

Una abraçada gupos!

Ahir es va publicar una nova revisió del Mozilla Firefox, concretament la 2.0.0.10 que principalment soluciona una vulnerabilitat que permetia executar fitxers maliciosos a l’hora de tractar amb extensions .jar.

Aquesta és només una actualització de seguretat i els errors corregits han estat concretament tres: el primer que ja hem comentat, per altra part s’han corregit vulnerabilitats referents a corrupció de la memòria i finalment un altre error una mica intraduïble -ups- (podeu veure el llistat ací).

Probablement les vostres distribucions ja estaran preparant el paquet per actualitzar el firefox a aquesta versió. Qui tenim Ubuntu ja hem pogut actualitzar aquesta matinada (la veritat és que l’actualització ha estat més ràpida que d’altres vegades que es trigava un parell de dies).

Ací teniu la tira de Bilo i Nano d’aquesta setmana.

Apagada contra el canvi climàtic

Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de forma la següent manera:
<a href="http://tira.somgnu.cat/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>

Poc després del llançament de la primera RC de KDE4, l’equip de desenvolupament de KDE va anunciar la publicació de la cinquena alfa del KOffice 2.0. Tot i que encara no és recomana fer-la servir (perquè com ells mateixos diuen, estan provant tecnologies), hi ha noves funcions interessants i característiques que poc a poc li van donant forma.

A aquesta versió s’ha millorat la integració i compartició de recursos de la suite, de forma que tots els elements que la composen fan servir les mateixes directrius quant a compartició de recursos. Això redueix els errors i a més aconsegueix una integració també visual que l’usuari pot apreciar.

Altres novetats interessants són per una part el processador de textos simplificat completament compatible amb la versió normal que bàsicament està fet per a xiquets on s’han simplificat la interfície i les eines de gestió del document. Per altra part, Krita, l’editor d’imatges que s’assembla prou al Photoshop, està sent millorat amb la finalitat de ser el millor editor lliure d’imatges (és a dir, volem llevar-li el liderat a El Gimp). Aquesta nova versió conté els pinzells xinesos i s’han afegit tots els filtres que ja duia la versió 1.6 a més d’una primera impressió sobre la implementació de la previsualització dels filtres de llenç.

Després de provar la 4 alfa al LiveCD de KDE4 RC1, el desenvolupament promet ser molt interessant a nivell competitiu: entre l’escriptori KDE4, el KOffice2 i Krita2 tindrem una batalla oberta amb GNOME, OpenOffice i El Gimp. A nivell d’escriptoris, KDE4 té difícil llevar-li el liderat al GNOME, però com que els usuaris no acaben d’estar convençuts amb l’OpenOffice, potser això li donarà punts al KDE per a aquells que es decidisquen a fer servir el KOffice. No sabrem si hi haurà batalla real entre El Gimp i Krita, caldrà veure-ho…

Podeu trobar més informació a l’article en anglès i també podeu veure més notes de la publicació.

Avui volem fer una mica de didàctica. Aquest és el primer article de tota una sèrie d’articles sobre qüestions bàsiques que un usuari bàsic hauria de conèixer. No estem parlant de programació, i molt menys de veure les entranyes a GNU/Linux. Per fer una analogia, allò que veurem ací serà com saber canviar una bombeta quan s’ha fos, tornar a engegar els ploms o qualsevol tasca bàsica que a casa hem de saber per no “viure a l’obscuritat”.

Doncs bé, el GRUB, com molts ja en sabeu, és el programa que ens permet triar entre Windows, Linux o Mac (o qualsevol altre sistema operatiu) quan s’inicia l’ordinador. No hem de saber com funciona internament el GRUB, només configurar-lo de forma bàsica.

  • El fitxer de configuració

Segons la distribució, el fitxer de configuració pot tindre un nom o un altre, però gairebé sempre serà menu.lst (per exemple, Ubuntu, OpenSUSE) o grub.conf (per exemple, Gentoo). Tots dos sempre es troben a la ruta:
/boot/grub/menu.lst
/boot/grub/grub.conf

Si obriu el fitxer (requereix privilegis de superusuari), normalment trobareu moltes línies explicatives (que no serveixen per a molt). La part important es troba generalment al final, i fa referència als sistemes que es poden triar al menú del GRUB. Hi ha altres paràmetres interessants que es pot trobar a dins:

default 0
timeout 3
hiddenmenu

Aquestes tres opcions (les trobareu disperses al llarg del fitxer) indiquen: default és el sistema que s’inicia per defecte (0 serà el primer de la llista, 1 el segon, etc.); timeout és el temps que es mostrarà actiu el menú fins que s’inicie el sistema per defecte en cas que no es prema cap tecla i finalment està l’opció hiddenmenu que normalment té una # davant per tal de no activar-ho. Si lleveu aquesta #, llavors en iniciar-se l’ordinador no ens mostrarà el menú del GRUB, sinó que directament s’iniciarà el sistema per defecte (bé, realment ens donarà dos segons per prémer Esc si volem entrar al menú).

Per altra part, tindrem el llistat de sistemes operatius, serà una cosa com aquesta:
title Ubuntu 7.10, kernel 2.6.22-14-generic
root (hd0,3)
kernel /boot/vmlinuz-2.6.22-14-generic root=UUID=c6adadb4-8d50-4434-9a40-c5a76fb04021 ro quiet splash locale=ca_ES
initrd /boot/initrd.img-2.6.22-14-generic
quiet
##
title Ubuntu 7.10, kernel 2.6.22-14-generic (recovery mode)
root (hd0,3)
kernel /boot/vmlinuz-2.6.22-14-generic root=UUID=c6adadb4-8d50-4434-9a40-c5a76fb04021 ro single
initrd /boot/initrd.img-2.6.22-14-generic
##
title Ubuntu 7.10, memtest86+
root (hd0,3)
kernel /boot/memtest86+.bin
quiet
##
title Windows
root (hd0,0)
makeactive
chainloader +1

Si us fixeu, allò que nosaltres veiem al menú del GRUB en iniciar-se l’ordinador és el que posa al costat de la línia title, la resta són els paràmetres necessaris per poder iniciar l’ordinador. En aquest cas, estem veient el llistat que Ubuntu deixa per defecte una vegada que s’instal·la a un sistema on ja hi havia el Windows. Realment els punts interessants són el primer i l’últim. El segon fa referència a l’inici en mode consola, on s’entra com a superusuari. El tercer és prova de memòria, cosa que mai he fet servir. Jo normalment sempre lleve aquesta tercera línia.

Si voleu canviar el títol de qualsevol de les línies, només heu de… canviar-ho i posar allò que vulgueu. Jo, per exemple, a les escoles sempre pose “Microsoft Ruindous” al punt que es refereix a Microsoft.

La segona línia, on posa root (hdx,y) fa referència al disc dur i partició on es troba instal·lat el sistema operatiu que s’arrencarà. Hi ha un problema amb algunes versions d’Ubuntu, que cada vegada que actualitzen el kernel, es carreguen el GRUB i el renicialitzen de forma que es perd la línia referent al windows. Per això mai està de més tindre una còpia del fitxer menu.lst (o grub.conf) per afegir la línia en cas que aquesta siga suprimida per alguna actualització mal feta. Aquestes actualitzacions de vegades també deixen referències a kernels anteriors. Si els nous kernels ja funcionen, només cal eliminar les línies antigues (sempre acabarem deixant Ubuntu, Ubuntu en mode a prova d’errors i el Windows).

I això és el GRUB a nivell bàsic. Simplement és important saber on es troba el fitxer de configuració per identificar les entrades al menú i poder configurar-lo bàsicament. Podeu trobar més informació sobre el GRUB als següents enllaços:

Kompozer és un editor de pàgines web basat en WYSIWYG (allò que veus és allò que tens) i que és un projecte continuació d’NVU, que sembla no s’està movent molt (alguna vegada s’ha sentit alguna notícia, però finalment sembla que està abandonat per complet, tant per l’autor original com per Linspire, que era qui donava el suport).

A Kompozer se’l considera com el successor no oficial d’NVU i inclou una sèrie de correcció d’errors. A més, s’han afegit alguns pedaços per part d’usuaris molt actius dels fòrums oficials d’NVU per tal de continuar amb el seu desenvolupament. Actualment es troben a la versió 0.7.10.

Les característiques són les mateixes que les d’NVU: és un programa com el Dreamweaver per editar i crear pàgines web de forma fàcil i senzilla, gairebé com si treballàrem amb un document de l’OpenOffice.org amb taules, imatges i formatació. Per exemple, la web de la tira de Bilo i Nano en català està editada amb el kompozer. Treballar amb ell és senzill i intuïtiu.

Un dels problemes fins ara era que no hi havia traducció al català del Kompozer (tot i que sí que hi havia de l’NVU). Doncs bé, el traductor original ha fet un esforç i ja tenim extensió per posar el programa en català. Només cal instal·lar-la obrint el fitxer corresponent (i que us deixem a continuació). Si no teniu instal·lar el kompozer, el podreu trobar als paquets de la vostra distribució molt probablement (i si no, podeu descarregar-lo des de la pàgina web, versions per a GNU/Linux, Mac i Windows).