El teu blog de Linux en català

Opinió

Tots sabem que quan es crea un mitjà en català, ja siga un bloc o una revista, la difusió que tindrà no serà molta, per diferents raons que no vull discutir.

La cosa va més enllà, perquè si el mitjà que es crea és sobre una temàtica força concreta, com és el món del programari lliure, doncs menys públic tindrà encara.

Per aquesta raó en català no trobem molts blocs que siguen constants: perquè la feina és molta i la recompensa, en nombre de visites, és més ben poca. No obstant, hem d’admetre que GNULinux.cat té un nombre de visites més que acceptable, i superem les 400 visites diàries.

Hem d’admetre que això ens dóna impuls important per continuar escrivint. I volem que hi haja més gent que escriga sobre programari lliure en català. Són molts qui ho fan, però no són molts qui tenen constància.

Avui vos presentem un bloc que s’ha obert recentment: «De programari lliure». No conec qui l’escriu i he d’admetre que hem refot força que haja triat un servei privatiu com blogspot per escriure (quan WordPress és millor i també ofereix blocs de forma gratuïta).

El bloc, però, té qualitat. Les entrades són interessants i estan ben escrites. Així que vos el recomanem!

De programari lliure

Fa menys d’un dia que ha sortit la nova versió de l’Ubuntu, Maverick Meerkat, i probablement molts de vosaltres ja l’heu instal·lada sobre la versió anterior o en una partició diferent per tenir-la nova de trinca. En molts casos, aquesta política d’alliberar una versió nova cada sis mesos pot ser poc encertada, per una banda per aquells que volen estar sempre a la última tenint les últimes versions del programari (m’incloc entre ells), i per altra banda per aquells que ja estaven còmodes amb el seu entorn haver d’actualitzar la versió per no quedar-se endarrerits.

Ubuntu, la seva comunitat i Canonical, l’empresa que el patrocina, han fet, i estan fent una gran contribució en el món del programari lliure, sobretot en la tasca d’introduir a nous usuaris, però per contra, el seu enfocament a fer les coses molt senzilles per a l’usuari final provoca certa falta d’informació entre els seus usuaris. Per exemple:

  • Alguns creuen que Ubuntu és l’únic «Linux» que existeix, és a dir, que «Linux» és Ubuntu i viceversa.
  • Derivat de l’anterior punt, creuen que «Linux» és el S.O., quan en realitat tant sols és el nucli del S.O. «GNU/Linux».
  • Desconeixen l’existència d’altres distribucions i per tant de formes d’organitzar i veure les coses.

Això principalment és degut a Ubuntu té un enfocament orientat a simplificar les coses a l’usuari final, deixant-li un entorn llest amb tot el que necessita (cosa que alguns cops pot ser excessiu) i evitant tecnicismes, tant a la pàgina web principal com en el propi escriptori.

Tornant al fil conductor, m’agradaria presentar algunes alternatives a l’Ubuntu, en concret algunes distribucions que no necessiten ser actualitzades cada cert temps, és a dir, que no tenen versió. Es tracta per exemple del cas d’Arch Linux, Chakra, Gentoo, Sabayon i PCLinuxOS. Son el que s’anomena una distribució «rolling release» o «alliberaments rodants».

Aquestes distribucions s’actualitzen automàticament amb l’alliberament de cada paquet, per exemple, com passarà en el cas del Firefox 4, un cop s’alliberi, el tindrem als repositoris oficials per actualitzar-lo, en Ubuntu en canvi, haurem d’esperar a l’alliberament d’una nova versió (en el cas de que no utilitzem repositoris exteriors). Lògicament aquest sistema te una sèrie de punts positius i negatius:

Punts favorables:

  • Paquets a la última.
  • Correcció de bugs i fallades de seguretat quasi bé instantànies.
  • Control total sobre la distribució i les versions dels paquets instal·lats.

Punts negatius:

  • El sistema no és tan estable doncs no passa per un procés comprovació.
  • Al ser altament configurables, els usuaris novells no s’hi solen sentir còmodes.

No està mal no? Bé doncs, si algú està decidit a donar el pas i brindar l’oportunitat a alguna distribució «rolling release» recomano començar amb Arch Linux, jo ho vaig fer així, i al principi pot resultar realment impactant, doncs tant el sistema base del LiveCD com el de la instal·lació son tan sols una línia d’ordres, és a dir, el bàsic per construir  la teva distribució a medida, veureu però que amb la documentació que brinda la comunitat el procés s’agilitza i resulta prou fàcil. Us deixo un vídeo on es pot veure el procés d’instal·lació, com veureu, podeu instal·lar just els paquets necessaris per a les vostres necessitats, amb la qual cosa podeu accelerar bastant el sistema i l’arrancada, comparat en altres distribucions més pesades:

Com en el vídeo, podeu utilitzar virtualbox o similars per provar la distribució, i si tot surt bé traslladar la instal·lació a una partició real.

Realment aprendreu què és un sistema GNU/Linux i apreciareu la comunitat que hi ha al darrere.

Bona sort valents!

Fa pocs dies vam conèixer la magnífica notícia sobre la intenció del Partit Pirata d’anar a les eleccions catalanes, cosa que sembla que serà una realitat. Des de GNULinux.cat hem d’aplaudir aquest fet ja que el Partit Pirata és un dels pocs partits, per no dir l’únic, que es compromet d’una forma clara i que té una política clara respecte als nostres drets davant de les noves tecnologies.

La meua opinió (no cal que siga l’opinió de tots els companys de GNULinux.cat)

Molts de nosaltres tenim clar que la privacitat és un dels aspectes més importants que es troben sota l’amenaça de les noves polítiques referents a la xarxa que s’estan duent a terme i per les quals baixar una pel·lícula és més greu atracar una persona al carrer. L’ideari del Partit Pirata al respecte de tot això està ja ben establert. (més…)

Bones, l’altre dia estava omplint uns papers oficials per la Generalitat de Catalunya, i m’he trobat amb que un dels papers estava en Microsoft Word. De seguida he trucat per queixar-me ja que em sembla impresionant que l’administració et forci a utilitzar programari propietari per poder accedir als documents que publica.

A continuació us deixo amb el correu que us he enviat, però m’agradaria saber el vostre punt de vista sobre la qüestió, si trobeu bona idea que ens que les persones més concienciades amb aquesta problemàtica ens queixem i sí aquest canal (el correu electrònic) és el més adequat per fer-ho o si s’haurien de pendre accions més contundents (queixes oficials per escrit, etc).

Aquí va el correu:

Bon dia,

Em dirigeixo a vostès per fer-vos arribar una suggeriment sobre accessibilitat.

En el meu cas concret, estic demanant el document XXXXX, i en concret, el document XXXXX. El problema el tinc en obrir el document en format Microsoft Word: XXXXXX. Tot i que l’Open Office el pot obrir, no puc editar els camps on s’ha de ficar el Nom, el DNI, etc, i a més a més, el document em queda desquadrat.

És per això que m’agradaria suggerir-vos que tingueu en compte que com administració, estaria molt bé que pengéssiu els documents Word en el format Open Office (.odt). D’aquesta manera, utilitzeu un format estàndard, que no va canviant amb cada versió del programa nova, i per tant, us assegureu que tothom el pugui obrir ja tothom pot descarregar-se l’Open Office lliurement des d’Internet. A més a més, d’aquesta manera es força a ningú a adquirir un programa específic per tal de poder treballar correctament amb els documents oficials, i tothom pot obrir el document encara que no utilitzi Windows (en el meu cas el Microsoft Word no es troba disponible per GNU/Linux, que és el sistema operatiu que faig servir al meu ordinador).

Moltes gràcies per la vostra atenció,

Reveu una cordial salutació,

Guillem

Des que a l’abril del 2009 Oracle va adquirir Sun, encara no s’havia pronunciat sobre els nombrosos projectes de programari lliure o de codi obert que va heretar. Estem parlant de projectes tan importants com OpenOffice.org, mysql, VirtualBox i OpenSolaris, entre altres.

Logo d'Oracle

En el darrer any i mig, l’únic que hem sabut sobre aquests projectes, apart de rumors, és que alguns d’ells anaven avançant en el seu desenvolupament, i altres semblaven més aturats. Però no hi havia cap notícia oficial. En els dos projectes que romanien més aturats, la comunitat va reaccionar, i van aparèixer alguns forks de mysql, i la comunitat d’OpenSolaris també va crear el seu propi fork, Illumos, i va invitar a Oracle a participar-hi.

Però aquesta situació ha canviat de manera dràstica aquesta setmana. D’una banda, a Oracle Magazine s’ha publicat una entrevista a Edward Screven, Cap Corporatiu Arquitecte d’Oracle, on parla àmpliament (encara que esquivant alguns temes) sobre la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert.

Edward Screven va resumir la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert amb la frase següent:

«Oracle no té realment una estratègia específica per al Codi Obert. El que tenim és una estratègia global d’empresa: entregar solucions completes, obertes i integrades, als nostres clients.»

A més, va destacar les contribucions que Oracle té en el nucli de Linux, com ara el sistema de fitxers Btrfs, i altres relacionats amb els servidors. En concret, va dir el següent sobre Linux:

«Linux continua sent una plataforma de desenvolupament de referència per a Oracle. Segueix sent una plataforma estratègica per a nosaltres en l’arquitectura x86. Tenim avui més enginyers de Linux que mai, i en seguirem contractant més. Linux és absolutament una part central de la nostra estratègia oberta completa i integrada.»

Respecte dels programes implicats, va dir el següent:

  • OpenOffice.org. Des d’Oracle, aquest producte està considerat com una unitat interna separada d’Oracle, amb un equip de desenvolupament i de vendes propi.
  • mysql. Oracle té tres objectius clars: millorar el producte en rendiment i qualitat millorar el suport que s’ofereix per a mysql, i integrar-lo més amb la resta de productes d’Oracle.

Del que no va parlar, és d’OpenSolaris. «Curiosament», fa un parell de dies Oracle ha enviat un missatge a la llista de correus d’OpenSolaris indicant que s’abandona aquest projecte, i que es reemplaçarà per Solaris 11 Express, amb llicència RTU (Right-to-use) per a desenvolupadors. O sigui, que la comunitat OpenSolaris ha vist confirmades les seves pors, que la van encaminar a crear el fork d’OpenSolaris Illumos.

Logo d'Illumos

Avui ha sortit la nova versió 4.5 de KDE (amb nom clau “Canny”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.5

L’aspecte gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. Segurament és un dels millors entorns en l’aspecte gràfic per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

El sistema KDE també inclou tota una sèrie de programes, que també han estat actualitzats, com ara el paquet ofimàtic Koffice, els KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

Algunes de les novetats més interessants de KDE 4.5 SC són:

  • S’ha reescrit l’àrea de notificació, i ara utilitza un nou protocol basat en D-Bus.
  • S’han afegit noves utilitats i efectes d’escriptori al KWin.
  • El Plasma Netbook, la interfície gràfica especial per a netbooks, ha tingut moltes millores.
  • S’ha reestructurat el panell de configuració de KDE.
  • Ara es pot escollir Webkit com a motor del navegador Konqueror.
  • S’ha treballat molt per millorar encara més l’estabilitat de l’escriptori, tot i que des de fa unes quantes versions aquesta ja era prou bona.

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.5 SC.

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Adblock plus és un complement per a molts navegadors que elimina la publicitat, sobretot la publicitat flash, de les pàgines web. Adblock plus es basa en una sèrie de llistes que bloquegen només els continguts que són publicitat (en general encerta en el 95% dels casos). El resultat és més que visible. Per exemple, anem a una pàgina com MuyLinux:

Pàgina web MuyLinux.com amb i sense publicitat

Realment la diferència no és tanta, però el que passa és que la barra dreta es desplaça conforme ens desplacem per la pàgina; quan s’entra a la pàgina principal o a un article, apareix un gran bàner que no permet veure res i ens l’hem d’empassar. La cosa va més enllà, però, i és que tantes animacions flash ralentitzen la càrrega de la pàgina i, en alguns casos, l’aturen. MuyLinux és un cas de milers. Altre cas realment desesperant és TheInquirer.es. La publicitat és intrusiva, és desesperant i a més fa que la pàgina no es carregue bé.

Durant dos o tres anys vaig fer servir l’adblock plus: moltes pàgines viuen de la publicitat i fent servir l’adblock podem estar condemnant-les a desaparèixer. Tot i així, existeix publicitat i publicitat. Moltes pàgines utilitzen una publicitat de mala manera i fan que l’experiència de l’usuari siga realment dolenta. Moltes pàgines que visite sovint fan servir aquest tipus de publicitat. I per això he decidit fer servir adblock plus de nou. Ja m’havia oblidat de com de ràpid es carreguen les pàgines quan es bloquegen tots els anuncis.

L’Adblock plus permet triar quines pàgines es volen bloquejar i quines no. Per això mateix ara sóc jo qui decidirà si vull veure la publicitat o no: i el criteri serà la intrusió de la mateixa. Crec que és la millor opció. Una cosa és matar a una pàgina fent servir l’adblock i una altra és que la pàgina me mate a mi a base d’anuncis. Això no, gràcies.

Possibles solucions

  • Fer servir html5 en lloc de flash
  • Evitar els interstitial o publicitat que amague el contingut de la pàgina
  • Evitar que la publicitat seguisca al visitant

En fi. Si esteu amb mi, ja sabeu: Adblock Plus. Però feu-lo servir amb el cap, sigueu selectius. No elimineu la publicitat perquè sí.

He llegit avui a De l’Holocè estant (que, al seu torn, ho ha llegit a BitsCatalans) que Google Translate, el servei de Google que tradueix textos, ja té l’opció de llegir-te els textos en català. Des de l’any 2009, ja hi havia aquesta opció per a textos en anglès, i fa uns mesos s’hi van afegir algunes llengües més.

Per a llegir els textos, el Google Translate utilitza el motor eSpeak, un programa lliure que (potser no ho sabeu) també ens ve instal·lat de forma predeterminada amb Ubuntu. Per cert, si el voleu utilitzar amb fitxers de text del vostre ordinador us recomano l’aplicació gràfica Gespeaker, que ja ens van mostrar a SomGNU.

Per tal que Google Translate ens llegeixi els textos en català, només cal anar a la seva pàgina, traduir un text d’un altre idioma al català i prémer el botó que ens apareixerà per a escoltar el text. La veritat és que, de moment, el text llegit no sona molt “humà”. Suposo que la veu que han agafat no és de molta qualitat, per tal que ocupi poc espai.

Reproducció de veu en català al Google Translate

Reproducció de veu en català al Google Translate

Fa temps vaig provar el Festival, un altre programa lliure per reproduir textos disponible des dels repositoris de la majoria de distribucions i, agafant una veu de qualitat (que ocupava un munt d’espai) s’aconseguia que la veu resultés molt “humana”. Encara recordo com rèiem amb els companys amb la una frase que vaig fer reproduir al meu ordinador, i que ja és mítica entre nosaltres: “Roger, m’agrada el teu tupé” 🙂

Aprofitant el post que va publicar en Pau, volia esmentar que el passat dijous 6, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació  (per aquells qui no ho coneguin, és el departament d’informàtica i telecomunicacions de la Generalitat) amb la col·laboració de la Fundació Politècnica de Catalunya i UPCNet, van començar a impartir per als seus treballadors de perfil tecnològic, el pla de formació «L’aposta del programari lliure».

Aquest pla consisteix en una sèrie de cursos que miraran de cobrir les necessitats dels més de 200 treballadors d’aquest departament. Els títols dels cursos són:

  • A1. Solucions tecnològiques en programari lliure
  • A2. Desenvolupament en programari lliure
  • A3. Lideratge de projectes de programari lliure
  • B1. Especialista en legislació i programari lliure

El que resulta més interessant és que un cop finalitzats els cursos el material d’aquests serà alliberat amb llicència Creative Commons, i suposo que es podran descarregar lliurement. Personalment trobo que és un bon principi, fer que els especialistes en informàtica coneguin eines lliures, ja que aquests són els que acaben definint l’estructura informàtica per a la resta d’usuaris.

Per tal de reforçar la implantació, des del CTTI volen enllestir la Linkat 4.0 per tal que sigui el sistema operatiu de les estacions de treball, i també engegar el «Centre de Suport de programari lliure», per tal de coordinar la introducció del programari lliure dins l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat.

Sincerament, espero que tot plegat no acabi en un munt de bones intencions, i que prenem exemple d’altres països que es prenen seriosament el programari lliure,  ja que cada vegada són més els qui ho fan.

Fa temps, ho vam comentar mig de passada. Ubuntu Lucid Lynx porta una novetat MOLT interessant entre els seus “colors”. Una edició especial per a Netbooks basada en KDE. Pels que tenim un Netbook, fins ara ja teníem la Ubuntu Netbook Edition, basada en Gnome. Doncs bé, ara ja tenim com a alternativa la Kubuntu Netbook Edition.

Jo ja l’he provat i, tot i que em sento una mica més còmode treballant en entorns Gnome, la veritat és que gràficament Kubuntu Netbook Edition està molt aconseguida i, pel que he pogut provar fins ara, el seu funcionament és finíssim. Si vosaltres també el voleu provar, us el podeu descarregar des de la pàgina de baixades de Kubuntu, escollint l’opció “Kubuntu Netbook Edition”.

Tot i que amb una captura de pantalla ja es podria veure l’aspecte que té, he preferit preparar-vos un vídeo per tal que veieu el seu funcionament. I és que ja ho diuen: “Un vídeo val més que mil imatges” (o algo semblant…) 🙂