El teu blog de Linux en català

Opinió

Tal i com anuncien a FirefoxCAT, ahir va sortir la quarta beta del Firefox 3.5. La nova versió del Firefox havia de ser la 3.1, però finalment Mozilla va decidir que fos la 3.5, per tal de mostrar que no és una actualització, sinó que porta força novetats. Aquesta és la primera beta amb aquesta numeració, i segurament ja serà l’última beta.

Els que ja ens hem actualitzat a Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope) tenim l’oportunitat de provar aquesta beta fàcilment, perquè en els repositoris oficials d’Ubuntu s’ha inclòs aquesta nova versió del Firefox. Lògicament, també s’anirà actualitzant quan hi hagi les Release Candidate i quan acabi sortint la versió definitiva. Podem instal·lar la beta 4 del Firefox 3.5 directament des de Synaptic o des del termina, executant:

sudo apt-get install firefox-3.5

Cal dir que aquesta instal·lació no afectarà a la nostra versió actual del Firefox (3.0), i que en cada moment podrem decidir quina de les dues utilitzar. Per executar el Firefox 3.5 ho hem de fer des del menú “Aplicacions>Internet>Shiretoko Web Browser” (Shiretoko és el nom en clau d’aquesta nova versió del Firefox).

Sobretot, convé recordar que el Firefox 3.5 encara està en versió beta (encara que força avançada). Quan l’executeu, alguns dels complements que tingueu instal·lats en la 3.0 no us funcionaran en la 3.5 (però seguiran funcionant en la 3.0).

A ExtraLinux ja va provar el funcionament del Firefox 3.5 (quan encara estava per la beta 3) en Ubuntu, i sembla que en van quedar molt contents. O sigui, que us animo a provar-la.

A més, el Toni Hermoso, des de El Cau del Drac ens anima a que provem aquesta nova versió per tal de comprovar la traducció d’aquesta nova versió i enviar un correu a la llista de localització del projecte Mozilla al català si es troba alguna errada. Amb l’ajuda de tots s’ha arribat al nivell de qualitat que tenen les traduccions al català d’aquest i molts altres programes. Quan engeguem el Firefox 3.5 per primer cop, ens adonarem que no hi ha la traducció al català. Per a tenir-la, només heu d’instal·lar aquest fitxer (és el mateix fitxer de localització que han fet a Softcatala, però he hagut de fer una petita modificació perquè reconegui la versió de Firefox 3.5 que hi ha a Jaunty).

Durant els darrers mesos i més intensivament durant les darreres setmanes no hem parat de rebre notícies relatives a les accions dels governs contra l’intercanvi de fitxers a la xarxa. En aquest moment em venen unes paraules de Richard Stallman al cap, que ell repeteix una vegada rere l’altra a les xerrades que va fent arreu del món:

Les llicències actuals ens fan persones dolentes. Si tenim un programa [o peli, o cançó, o llibre] que ens agrada, el més normal és que vulguem compartir-lo amb els amics. Però si ho fem, serem persones dolentes perquè estarem infringint les llicències i ens denunciaran; i si no ho fem, també som persones dolentes perquè no compartim el que tenim amb els nostres amics.

Molts vam pensar que no es podria posar portes al camp, però els governs i els amos dels drets d’autor n’estan construint una fortalesa al voltant de forma que tots hi som a dins, i les seues càmeres ens envolten i ens vigilen [tingueu en compte que la vostra IP queda registrada a tots els llocs web que visiteu i si algú amb una ordre judicial la demana als administradors d’eixos llocs web, l’obtindrà].

En aquests moments cal pensar que el tema de la privacitat és important. I també és important anar tant en fora com ens siga possible per tal d’evitar dependre d’un món omplert de patents i drets d’autor que més que protegir als creadors, ataca als usuaris. El programari lliure va endavant, però i la cultura lliure?.

copyright

Avui ha sortit la versió 2.26 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.

Aquells que ja estem utilitzant les versions de prova de Ubuntu 9.04, per exemple, ja estàvem utilitzant les versions de desenvolupament de GNOME 2.26. Cal saber que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el gestor de correu Evolution, tots els anomenats GNOME Games, el Nautilus, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

Algunes de les novetats que hi trobarem seran les següents:

  • S’ha ampliat les funcionalitats del Brasero, el gravador de CD/DVD.
  • S’ha simplificat la compartició de fitxers per Bluetooth, WebDAV i http.
  • Es facilita la migració de Microsoft Outlook a Evolution. Com a dada important, es podran importar els fitxers natius d’Outlook (pst) i el suport per al protocol MAPI de Microsoft Exchange.
  • S’ha millorat el funcionament i facilitat la configuració quan tenim diversos monitors connectats a l’ordinador.

Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Per finalitzar, faré un apunt sobre els números de versió de GNOME. La versió actual d’Ubuntu (8.10 Intrepid Ibex) funciona amb GNOME 2.24. La versió anterior d’Ubuntu (8.04 Hardy Heron) duia el 2.22. I, com he comentat, la nova (9.04 Jaunty Jackalope) anirà amb 2.26. Vol dir això que cada versió d’Ubuntu fa un salt de dos versions respecte de GNOME? Doncs, com haureu endevinat pel to capciós de la pregunta, no.  🙂

El projecte GNOME numera les seves versions de prova amb nombres imparells. Quan aquestes passen a ser versions definitives se’ls canvia la numeració pel nombre parell superior. És a dir, la versió 2.25 no existirà mai com a versió “bona”, sinó que és la versió de desenvolupament que ha passat a dir-se 2.26 avui en arribar a la seva versió definitiva. Si algú estava utilitzant ja Ubuntu 9.04, fins ara estava utilitzant la versió 2.25.92 de GNOME i, aviat (quan es pugin les modificacions) tindrà la 2.26.0.

Per afinar encara més, les versions imparells (les de proves) comencen amb les numeracions 2.25.1, 2.25.2, etc. Aquestes versions serien les equivalents al que en altres projectes s’anomenen Alpha.

Després d’una certa sub-versió (en aquest cas, després de la 2.25.5) es decideix que ja no s’implantaran noves funcionalitats, i que només es faran modificacions per arreglar els possibles errors que hi pugui haver. És el que s’anomena “UI Freeze”. A partir d’aquest moment, la numeració salta directament a la 2.25.90, que seria l’equivalent en altres projectes a la primera Beta. L’última sub-versió de desenvolupament (en aquest cas ha estat la 2.25.92, però no sé si sempre és la 92) és la rc (Release Candidate). Per últim, quan es passa de la Release Candidate a la versió final és quan s’arriba a la 2.26 (com he comentat abans, numeració parell).

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.26 al seu calendari de llençament.

Dijous passat vaig poder assistir a la ponència que va fer Richard Stallman sobre “El perill de les patents de programari”.  La xerrada estava emmarcada en les III Jornades de SIG lliure a Girona, de les quals ja us he parlat. Van ser gairebé dues hores, però no es van fer gens llargues.

Richard Stallman a les Jornades

Richard Stallman a les Jornades

La conferència va estar centrada en els perills que per a un desenvolupador tenen les patents de programari. En qualsevol moment, si hem fet un programa, pot venir l’advocat d’una gran empresa amb una denúncia perquè estem utilitzant una idea patentada. I és que, com va dir el mateix Richard, els advocats no tenen patents que els restringeixin com comunicar les denúncies.

Les patents de programari no només són aplicades als seus algoritmes, sinó sobretot a idees. I aquestes poden ser molt àmplies o molt concretes. Molts cops és difícil fer un programa que no infringeixi cap patent. Caldria revisar a fons totes les patents a tots els països, perquè els títols que tenen molts cops no és gens indicatiu del que restringeixen. És més, amb això no n’hi ha prou, perquè hi ha idees que es patenten, però indicant que no es publiqui la patent fins que passi un cert temps (un any, per exemple). Això implica que, mentre programem, podem estar infringint patents que encara no podem saber que ho són.

En un principi, les patents servien per a protegir el petit inventor/programador respecte de les grans corporacions. Però avui en dia això ja no és així. Imaginem que fem un programa que conté una idea genial i la patentem. Temps més tard, veiem que aquesta idea ha estat utilitzada per una gran empresa informàtica. Els denunciem per infringir la nostra patent i, al cap d’un temps, ens vindrà un dels seus advocats per dir-nos:

– Ens has enganxat. Estem utilitzant una idea patentada per tu. Però hem estat mirant el teu programa, i està utilitzant 15 patents de la nostra companyia. Si et sembla, firmem aquest pacte segons el qual tu pots utilitzar les nostres 15 patents i nosaltres podem utilitzar la teva.

I és que no tenim alternativa. Hem de firmar.

Fins ara, hem vist els perills que té un programador, però i l’usuari? Quins perills li provoquen? El fet que pugui ser denunciat pel fet d’utilitzar programari que infringeix patents és molt remot. Però com s’està veient amb tot el moviment que hi ha actualment amb els sistemes d’intercanvi P2P, no es pot descartar. Però el problema més gran per a l’usuari provocat per les patents és en el sentit que restringeixen els avanços del programari per la por que puguin tenir els desenvolupadors d’infringir patents.

Com veieu, la conferència va tenir molt suc. I això que em deixo d’explicar moltes coses. En una altra anotació intentaré explicar alguns casos curiosos que va explicar el Richard Stallman referent a patents de programari. Si voleu, podeu visitar la pàgina de la Foundation for a Free Information Infrastructure, on hi trobareu molta més informació sobre les patents de programari.

OpenArena és un videojoc en tres dimensions lliure, que pertany al gènere d’acció en primera persona. OpenArena va ser llençat al mercat degut a l’alliberació sota llicència GPL, per part de la companyia id Software, del codi font del motor gràfic de Quake III. Tant el motor de joc, com el codi i les dades són de contingut obert.

El joc combina habilitat i reflexos. El jugador és capaç de moure’s pels escenaris tridimensionals i saltar entre palataformes. L’acció està ambientada en un futur apocalíptic. Els escenaris, amb uns gràfics admirables, se situen en naus espacials, masmorres i fortaleses de la fi dels temps.

Les armes van des del fusell fins al llançador de plasma. Es pot actualitzar l’arma, aconseguir més munició o punts de vida recollint ítems pels diferents racons de la pantalla. També es pot carregar una armadura d’energia o adquirir d’altres poders que donaran aventatge al jugador. Quan un jugador resulta mort torna a reviure en un altre punt de l’escenari.

OpenArena

OpenArena, fins al moment (versió 0.8.1) posseeix 45 mapes i 12 modes de joc. Alguns dels modes de joc són el combat a mort, combat per equips, capturar la bandera o l’últim jugador que sobreviu.

Aquest joc és de gran qualitat i té un gran seguiment pels usuaris. Un exemple d’aquest fet és l’organització per part d’ OpenArena Argentina d’un gran torneig el pròxim dia 23 de maig de 2009, completament online. Per instal·lar-lo podem accedir al gestor de paquets Synaptic i no tindrem cap mena de problema.

Des del meu punt de vista, és el millor joc per a GNU/Linux que he conegut. Ocupa pràcticament 300 MB però realment val la pena instal·lar-lo perquè podreu disfrutar d’un joc espectacular. Només recordar que OpenArena, pel seu contingut agressiu i violent, no és recomenat per a persones menors de 17 anys.

És perillós problar-lo, ja que un cop es comença, ja no es pot parar. Que no prengueu mal!

Dijous passat pel matí vaig poder assistir a algunes ponències de les III Jornades de SIG lliure. Tot i que el meu interès es centrava en la que havia de fer Richard Stallman (i de la qual parlaré en una altra anotació) vaig voler aprofitar per conèixer una mica què són els SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) i quin és l’estat del Programari Lliure en aquest sector. Vagi per avançat que la meva anàlisi és feta “des de fora”, perquè fins fa quatre dies només tenia vagues referències als SIG i, per tant, els meus coneixements en aquest àmbit són gairebé nuls.

La primera ponència a què vaig assistir presentava un sistema d’informació epidemiològica. A partir de les seves dades es pot arribar a trobar el focus d’on ha sorgit una certa epidèmia per a poder trobar-ne les causes d’arrel, per exemple.

Després vaig assistir a una demostració d’un sistema de routing força interessant que mostra com anar a un destí concret (semblant al servei de Google Maps), però que permetia introduïr un gran nombre de paràmetres, com per exemple, que el camí tingui el mínim de pendents.

En una altra feien una demostració de Mapfish, un framework per a facilitar el desenvolupament de nous programes que vulguin representar geogràficament qualsevol tipus de dades, agrupats per regions de diferents tipus.

A l’última ponència mostraven el programa que més em va cridar l’atenció: Capaware (amb Geviemer). Aquest programa mostra un mapa real en 3D, i en principi està dissenyat per a fer un seguiment en temps real dels focs forestals, però està preparat per a poder programar-hi complements per a ampliar les seves funcions. En aquest entorn 3D mostra l’evolució de l’expansió del foc, i permet simular cap on anirà, gràcies al simulador Farsite, que han integrat en el entorn 3D de Capaware. També permet tenir-hi posicionades les forces d’extinció d’incendis (bombers, helicopters, avionetes, etc.) i, gràcies al simulador, preveure cap on anirà el foc per ajudar a prendre decisions a priori. Podeu veure aquest vídeo de demostració.

En resum, vaig poder veure una part del gran nombre d’aplicacions a que es pot aplicar els SIG. El Programari Lliure, en aquest sentit, sembla que no s’està quedant enrere. En les Jornades es van mostrar més de 15 programes amb desenvolupament actiu. I he de dir que, els que jo vaig poder veure, em van semblar de gran qualitat.

Avui m’han passat aquest missatge al facebook i penso que s’ha de difondre (feu-ho vosaltres també).

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el
navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de
Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per
oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a
internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan
servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és
l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les
coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l’idioma
predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador! Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:

– si feu servir l’Internet Explorer:
eines > opcions d’Internet > idiomes > afegir > català Un cop fet això cal
posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

– si feu servir el Firefox versió 3.0.X: edita > preferències > continguts >
llengües > afegir > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox: eines > opcions > avançat > llengües >
afegir > català [ca] també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix (seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un idioma configurat)

Si algú encara ha hagut de fer servir la opció de firefox 2.x no puc deixar de fotre-li bronca recordant que aquesta branca ja no té suport, i bé, em sembla que de IE no cal parlar-ne

(més…)

Arran de l’apunt de l’altre dia (fixeu-vos que no dic ni “article”, ni “post”) sobre quin és el nombre real d’usuaris de Linux a la xarxa, en Roger comentava que això del 0,83% no era una dada real i que, per exemple, segons les dades de l’W3Counter, l’ús de GNU/Linux és d’un 2,06%:

w3counter-12-2008

En Roger feia referència a un altre article, també publicat a LinuxPlanet, sobre el fet si podem o no confiar en les dades que publiquen a Net Applications. Segons Roy S. Schestowitz, editor de Boycott Novell, no es pot confiar pel simple fet que Net Applications està finançada en part per Microsoft i Apple, amb la consegüent possible manipulació de les dades publicades. Impossible predir si ho fan o no, doncs els seus mètodes de comptatge són tancats al públic.

Tenint en compte que 3 de cada 10 portàtils Asus EeePC que s’han venut al món portaven GNU/Linux com a sistema operatiu, del total de 5 milions d’unitats venudes, 2 milions han estat amb GNU/Linux. Això significa 2 milions d’usuaris GNU/Linux més al món el darrer any. Això, juntament amb els ordinadors que DELL està venent amb Ubuntu pre-instal·lat i els usuaris que ja s’ho instal·len ells mateixos, podríen fer arribar la xifra als 10 milions d’usuaris de GNU/Linux al món.

Si mirem les xifres del XiTi Monitor, Linux tampoc no ix molt ben parat. Tot i així, la xifra ja és un 50% més alta que la de Net Applications, tot i que més baixa que la de l’W3Counter.

xiti-12-2008

Llavors, quina xifra hem de creure?. Com que és difícil obtindre un nombre absolut dels ordinadors amb GNU/Linux que naveguen per la xarxa, potser seria més important fixar-se en la tendència de les xifres. I ací arribem a la conclusió que l’ús de GNU/Linux ha estat augmentant lentament però imparable durant els darrers anys. Al País Valencià ja només s’instal·la Lliurex a les escoles (cap Windows) i a Catalunya, tot i que més lent, també s’està implantant el Linkat.

A Extremadura ja fa molt de temps que treballen amb gnulinex i a Amèrica del Sud, a Cuba i a molts altres països ja fa temps que han iniciat el canvi. Estic convençut que un dia arribarà un punt d’inflexió on les estadístiques començarant a mostrar un augment de l’ús de Linux molt més ràpid que el que hem vist fins ara, mal que els pese a Microsoft i Apple.

La pregunta sobre quin és el nombre d’usuaris a la xarxa que fan servir GNU/Linux no té una resposta fàcil i ràpida. Segons Jim Zemlin, director executiu de The Linux Foundation, apunta que d’una o d’altra manera TOTHOM és usuari o usuària de GNU/Linux. Qualsevol que fa una cerca amb Google, despenja el telèfon i utilitza una xarxa de telecomunicacions, mira noves televisions, fa servir una nova càmera, entra al Facebook, compra un ultraportàtil o fins i tot si fa ús de dispositius mèdics, estarà fent servir GNU/Linux.

Zemlin comenta que és difícil pensar en algú que no faça servir Linux cada dia. Una qüestió millor, conclou, és saber qui no és un usuari Linux. Efectivament, Zemlin té raó: si compreu alguna cosa a Craiglist o teniu amics al Facebook, esteu fent servir Linux. Per ser exactes, estareu fent servir Big-IP 9.4.6, un sistema de xarxa ultra-ràpid incrustat que incorpora Linux. Veieu vídeos al Youtube? Feu servir Linux. Google?, també feu servir Linux.

En definitiva, qualsevol usuari del planeta que navega per Internet és un usuari Linux. Tot i que això és totalment cert, en realitat no existeix només una manera de mesurar l’ús de GNU/Linux. Les firmes més grans d’anàlisi del tràfic a Internet, Gartner i IDC, s’enfoquen al mercat de servidors. Els seus resultats indiquen que Linux és un jugador molt important en aquest àrea, però no ens indiquen amb certesa quin és el nombre actual de servidors Linux ja que no se centren realment en quin servidors estan realment executant Linux.

És clar, però, que una cosa són els servidors i una altra són els ordenadors personals, on la xifra és poc clara. L’ús es mesura generalment pels logs als servidors de les diferents pàgines web. Això també impossibilita obtindre un percentatge clar ja que les estadístiques no es poden fer sobre tots els servidors i pàgines web del món. Així, una de les dades més serioses que podem conèixer és la de Net Applications, que fixa l’ús de Linux, al gener de 2009 al 0,83% del mercat.

estadistiques-01-2009

Aquesta vesprada m’agradaria demanar-vos que, si teniu un bloc on parleu de programari lliure, ens ho féreu saber fent un comentari especificant quin n’és i -si voleu- fer una xicoteta descripció d’ell. D’aquesta manera podem actualitzar el llistat d’enllaços que tenim a la barra lateral. Els enllaços que hi ha els vaig canviant segons l’activitat dels blocs que hi ha: si un bloc no s’actualitza molt (~1 vegada al mes), doncs potser no paga la pena posar-lo. Però amb que tinga una mica més d’activitat, crec que ja és suficient.

Així que si teniu el vostre bloc, digueu quin és als comentaris i els anem afegint a aquesta entrada. Per ara ho fem en català-valencià, altre dia podem fer un recull de blocs en altres llengües que també considereu interessants o que vosaltres escriviu (jo en tinc un en anglès!).

[Actualització] Disculpeu l’akismet, que s’ha posat en plan xulo i no deixa passar comentaris amb enllaços. Ja he afegit tots els que estaven a la cua (crec).

Ja tenim…