El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: febrer 2010

A diferencia d’altres sistemes operatius, Ubuntu, desprès de la seva instal·lació deixa un escriptori buit, sense icones.

Personalment, crec que pot resultar molt útil tenir un accès a la vostra carpeta personal o a la paperera desde l’escriptori.

Si voleu posar algunes icones a l’escriptori, com la paperera, la vostra carpeta personal, l’ordinador i/o  servidors de xarxa, podeu fer-ho seguint aquest senzills passos:

  • Polseu Alt + F2
  • Escriviu gconf-editor.
  • Aneu a Apps > Nautilus > Desktop.
  • Marqueu les caselles que vulgueu (trash, network, home, computer)
  • Tanqueu la finestra

Hi han altres maneres de posar aquestes icones a l’escriptori, però aquesta és la que m’ha semblat més senzilla.

En moltes pàgines web us trobareu enllaços del tipus “mailto”, els quals, si hi feu clic, us obriran una finestra de l’Evolution preparada per a enviar un correu electrònic a l’adreça indicada.

Es pot canviar aquest comportament del Firefox per tal que, en comptes d’obrir l’Evolution, us obri una nova pestanya del Firefox amb el GMail o del Yahoo! Mail preparada per a enviar el correu electrònic.

Des del propi Firefox, anem al menú “Edita>Preferències”. En la finestra de preferències, anem a la pestanya “Aplicacions” i, per mitjà del camp de cerca, busquem el tipus “mailto”.

Aplicacions a les Preferències del Firefox

Aplicacions a les Preferències del Firefox

Aquí podeu escollir entre aquests dos webmails. Si teniu algun programa alternatiu com a gestor de correu electrònic (per exemple, Thunderbird) també podeu escollir l’opció “Utilitza altres…”, i buscar el seu camí d’execució (/usr/bin/thunderbird, en el cas del Thunderbird).

Ja vam explicar la diferència entre programari  i programari gratuït, i avui explicarem la diferència entre programari lliure i programari de codi obert.

La majoria de gent no sap ben bé la diferència entre programari lliure i programari de codi obert, pensa que és el mateix o, simplement no sap el que és.

La diferencia més clara, es que el programari lliure (Free Software) es basa en una filosofia, en que es considera que el programari a de ser sempre lliure. En canvi, el programari de codi obert (Open Source) no es basa en cap ideologia, simplement en la utilitat, ja que considera que el programari obert facilita a l’usuari i considera el programari privatiu ineficaç.

(més…)

Demà dissabte 27, a les 10h, seré el ponent que farà la xarrada sobre «Localització de programari i Softcatalà» a la Fiberparty que se celebra aquest cap de setmana a la UPC, al poliesportiu del campus nord. La xarrada parlarà, per una part, per explicar algunes coses sobre Softcatalà i, per l’altra, per explicar en què consisteix tot el tema del procés de localització de programari: models, problemàtica, estat del català a la xarxa, etc. La duració serà d’uns 30-40 minuts, així que si veniu no vos donarà temps a avorrir-vos i a més podrem veure’ns les cares (i així podríeu omplir la sala…).

Vull també destacar que un company nostre, en Baltokien, qui porta el blog KDEblog, també farà una altra xarrada en valencià sobre «GNU/Linux i el món educatiu». Aquesta xarrada començarà a les 15h, al mateix lloc.

Aquesta edició de la fiberparty sembla molt interessant quant a ponències: es parlarà d’Android, d’EyeOS i també del Partit Pirata. He estat mirant per sobre i, excepte les xarrades que farem en Baltokien i jo, la resta sembla que seran totes en castellà. Sembla mentida que haguem de tornar els valencians a reconquerir-vos (el Baltokien també és del País Valencià).

L’entrada a les xarrades és gratuïta, així que si no teniu res a fer, no dubteu en passar-vos i fer una ullada. A més, sempre està bé conèixer als que hi ha darrere dels blocs i aquestes coses.

https://i0.wp.com/www.fiberparty.org/css/img/logoes.jpg?w=848

Tal i com ja estava previst, avui tenim disponible la tercera Alpha d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). A més, fa un parell de dies es va comentar que avui també hi hauria un anunci important (un possible canvi de logo de Canonical/Ubuntu), però finalment sembla ser que aquest anunci s’ha posposat. Fa dies que es van comentant els canvis que segurament portarà aquesta tercera alpha (sobretot, modificacions interessants per al Centre de programari d’Ubuntu i la nova Music Store). En global, les novetats més interessants que porta aquesta tercera alpha són les següents:

  • La versió del nucli de Linux que porta és la 2.6.32. Ahir mateix va sortir la versió definitiva del nucli 2.6.33, però no tinc clar quina de les dues versions portarà la versió definitiva d’Ubuntu 10.04
  • Kubuntu 10.04 Alpha 3 ja porta instal·lada la versió 4.4 de KDE
  • Nova versió del paquet likewise-open, que és el que proporciona l’autenticació a Active Directory
  • S’ha modificat el disseny de la pantalla d’entrada
  • Novetats al Centre de Programari, amb la inclussió de la nova galeria “Featured” (amb els programes més interessants) i una millor gestió dels programes disponibles a partir de repositoris PPA
  • Porta per defecte el controlador lliure Nouveau per a targetes Nvidia, i hi ha un millor suport per al controlador propietari
  • Major integració per defecte amb xarxes socials, sobretot remarcables les modificacions en l’àrea de notificació i la inclusió per defecte del client de Twitter Gwibber

En versions anteriors, les versions Alpha estaven més juntes en el temps, de manera que no es notava tant la diferència entre una i una altra. Aquest major distanciament prové del fet que ja vam comentar que Lucid Lynx tindria menys versions alpha. Aquesta tercera ja és la darrera versió Alpha (la propera serà la primera Beta). Si voleu provar la tercera Alpha d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-3/

Kubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/lucid/alpha-3/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/alpha-3/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/alpha-3/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-3/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/alpha-3/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/alpha-3/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Anit es va publicar la versió 2.6.33 del nucli Linux. Aquesta actualització arriba després de tres mesos de desenvolupament des que es publicara la versió 2.6.32 i entre les principals novetats cal destacar la inclusió del mòdul Nouveau per a targetes NVIDIA, millores en els mòduls Radeon que deixen de ser experimentals, així com una major compatibilitat i millores amb el mòdul DRM (Direct rendering manager) de l’VMWare.

Aquesta nova versió també inclou millores amb ALSA (so), suport per a la monitorització de la temperatura als nous processadors AMD K10 i la inclusió de nous mòduls per augmentar la compatibilitat del nucli amb el nou maquinari que es va publicant. En Linus Torvalds comenta que aquest ha estat un cicle més enfocat a coses diverses i controladors, i no pas amb sistemes de fitxers, per exemple. Com ja és usual, dos terços dels canvis són relatius a mòduls i la resta són relatius a l’arquitectura pròpia del nucli i «altres coses».

A partir d’ara caldrà veure quin és el comportament del nou nucli i el seu rendiment, que és una de les parts que més ens pot interessar. Per descomptat, la inclusió dels mòduls Radeon i Nouveau és un gran pas cap a la nostra llibertat com a usuaris: podrem tindre acceleració 3D sense necessitat de mòduls privatius. I el que és millor encara: no haurem d’instal·lar ni configurar res (bé, no en tots els casos, és clar).

A EweekEurope han fet un apunt curiós sobre “40 coses que probablement no sabíeu sobre GNU/Linux“. He de dir que jo me les sabia gairebé totes, però m’ha semblat interessant. Al meu cap jo en tinc també unes quantes coses interessants, igual algun dia faig un recull.

  1. Linus Torvalds va desenvolupar el nucli Linux mentre estudiava a la universitat de Helsinki el 1991.
  2. L’any passat, el 75% del codi del nucli de Linux va ser desenvolupat per programadors que treballaven per empreses privades.
  3. Al desembre de 2009, IBM va anunciar un nou sistema Mainframe dissenyat per treballar amb GNU/Linux.
  4. El Gegant Blau va triar Linux per a allò que serà el supercomputador més potent del món, Sequoia, que veurà la llum el 2011.
  5. Els sistemes basats en Linux es troben en 446 dels 500 supercomputadors més potents del món.
  6. El 95% dels servidors que es fan servir als estudis de Hollywood per a les pelis d’animació fan servir Linux.
  7. El primer llargmetratge d’èxit produït amb servidors Linux fou Titanic, el 1997.
  8. James Cameron va triar servidors Linux per produir la pel·lícula Avatar.
  9. Els servidors de Google funcionen amb Linux.
  10. Google ha contribuït en un 1,1% del total del codi del nucli linux.
  11. Linux s’està expandint ràpidament en el mercat dels smartphones i altres dispositius electrònics dins del mercat de consum.
  12. Sistemes operatius com Palm WebOS, Google Android, Nokia Maemo o Samsung Bada estan desenvolupats en base al nucli linux.
  13. TiVo fa servir una versió personalitzada de Linux per als seus dispositius.
  14. Al 2009, les diferents variants de Linux van aconseguir una quota del mercat en servidors del 33,8%. Microsoft un 7,3%.
  15. Mentrestant, a l’àrea d’ordinadors personals, Linux només arriba a l’1,02% que quota de mercat.
  16. Torvalds va crear Linux per al projecte GNU sota llicència GPL.
  17. Torvalds no haguera creat mai el seu propi nucli si GNU ja l’haguera tingut en aquell moment.
  18. El projecte GNU mancava aleshores de controladors o nucli.
  19. Sota la llicència GPL, qualsevol desenvolupador o empresa que distribuïsca el nucli linux ha de proporcionar també el codi font a dins del paquet mateix.
  20. En paraules de Torvalds: “Desenvolupar Linux sota llicència GPL ha estat definitivament el millor que m’ha passat a la vida”.
  21. Torvalds no va aconseguir en primera instància poder registrar el nom de Linux.
  22. Al 1994, un tal William Della Croce Jr. va registrar la marca Linux als EUA i començà a demanar royalties a les diferents distribucions gnu/linux.
  23. Torvalds i els seus advocats guanyaren aquesta batalla el 1997 i aconseguiren recuperar la marca Linux.
  24. Actualment existeixen més de 300 distribucions gnu/linux actives.
  25. Linux va guanyar molta popularitat més enllà dels programadors tradicionals gràcies a la distribució Slackware, que era més fàcil de fer servir per als no iniciats en la programació.
  26. La distribució Debian va ser una de les primeres que realment estava orientada com a comunitat de desenvolupadors en gnu/linux.
  27. El codi base de Debian es manté en altres distribucions tan populars com Ubuntu, Knoppix o Xandros.
  28. El codi font de la versió Debian 4.0 conté 283 milions de línies de codi.
  29. S’estima que en un entorn de desenvolupament comercial, el codi font de linux estaria valorat en uns 7.300 milions de dòlars.
  30. La primera distribució comercial de GNU/Linux fou Yggdrasil, publicada al 1992 en format Live-CD.
  31. Red Hat fou una de les primeres distribucions comercials linux en arribar lluny al món empresarial.
  32. Ubuntu fou la primera «distro» en ser oferida per un fabricant (dell) preinstal·lada als ordinadors.
  33. A l’apartat d’ultraportàtils, la distribució triada fou Xandros a través dels populars Asus EeePC.
  34. El nom del servidor web basat en codi obert, l‘Apache, no estava basat en la tribu índia del popular Geronimo, sinó que és la contracció de «a patchy server», en referència a un sistema creat en base a moltes peces de codi aportades per la comunitat GNU/Linux.
  35. Al 2002, The Register, va publicar que Microsoft s’havia gastat 421 milions de dòlars per tal de combatre contra GNU/Linux.
  36. Al 2003, SCO (Santa Cruz Operation), un dels màxims valors de UNIX, va acusar IBM d’haver transferit codi des de UNIX a Linux i va sol·licitar que l’eliminara d’aquestes distribucions.
  37. L’estat indi de Kerala va desenvolupar una llei que obligava totes les seues escoles i universitats a fer servir linux als seus ordinadors.
  38. Alguna cosa semblant passà al Brasil, on es primava l’ús de linux als ordinadors per davant d’altres sistemes operatius comercials.
  39. Al 2009, aquest país sud-americà va desplegar la infraestructura més gran de thin-clients amb linux fins a la data d’avui, amb més de 350.000 equips.
  40. L’analista IDC contempla que al 2012 les vendes d’assistència per a linux superen els 1.000 milions de dòlars.

https://i0.wp.com/lazybrowndog.net/etch/jens/debian-logo-notext.png?resize=194%2C242«Squeeze», la propera versió de Debian, està una mica endarrerida respecte a les dades planejades de desenvolupament. Tot i així, però, s’ha anunciat una primera versió preliminar de l’instal·lador d’aquesta propera versió, que és el que es podria considerar com la primera versió alfa de Debian 6.0.

Tot i que encara li queda un bon camí per estar preparat, ja s’han inclòs algunes millores entre les quals podríem destacar la flexibilitat en les opcions d’idioma (ara permetrà seleccionar llengua, ubicació i locale, cosa que per a la variant valenciana ens vindrà de perles). També hi ha altres canvis, sembla que sobretot enfocats a fer el procés una mica més senzill: per exemple, l’opció de seleccionar si el rellotge és en UTC o no només es mostrarà a la instal·lació avançada. També cal destacar:

  • A la versió x86 s’instal·larà Grub2 per defecte (no diuen res de la versió de 64bits)
  • Suport per a Ext4 al particionador, així com una simplificació del procés per configurar RAID i LVM
  • A la selecció de mirrors es permetrà triar antigues verisions estables de Debian (això és genial per a ordinadors antics)

El tema del locale és molt interessant: per primer cop sembla que se separarà entre llengua_país, cosa que fins feia tasca molt complicada aconseguir seleccionar el nostre propi locale. Les ISO’s d’aquesta versió ja es troben disponibles en versions de 32 i 64bits.

  • Descàrrega | Debian 6.0 “Squeeze” Alpha 1 BitTorrents (AMD64) (i386)
  • Descàrrega | Debian 6.0 “Squeeze” Alpha 1 ISOs (AMD64) (i386)
  • Font | VivaLinux

GnoMenu és un menú per l’entorn de Gnome, que podeu tenir com a alternativa al menú per defecte o a més a més.

És molt personalitzable i disposa de diferents temes i icones per que el pugueu deixar al vostre gust.

(més…)

Sembla que amb la instal·lació del Firefox 3.6 al meu ubuntu vaig perdre el tema per defecte i se’m va quedar una mica lleig. Així que no tenia més opció que començar a cercar algun tema que m’agradara. Vaig descartar el “Personas”, ja que diguen el que diguen l’única cosa que fa és canviar el fons i poc més. Per mi no té cap atractiu quan el que passa és que no m’agrada la interfície per defecte del firefox.

Això podria canviar, però, i és que la idea de fer un canvi important a la interfície ja comença a estar madurada i possiblement a la versió 4.0 puguem tindre un Firefox realment més bonic. A GNU/Linux ens hem hagut de conformar amb un Firefox que gairebé no ha canviat en anys.

Però aquest apunt vull aprofitar-lo per a recomanar-vos un tema que he trobat i que m’agrada molt. Tinc entès que si es combina amb algunes extensions es pot aconseguir un aspecte semblant a allò que serà el Firefox 4, però a mi m’agraden les coses senzilles i com menys carregat tinga el Firefox, millor. Aquest tema és l’Strata 4.0:

Aspecte del meu Firefox amb Strata4.0

M’agrada poder tindre el botonet gran d’anar enrere, i el color gris de les pestanyes m’agrada força també. El més important, però, és que no desentona amb el tema que tinc a l’Ubuntu (aspecte que jo considere molt important: la integració dels elements del sistema).

Podeu baixar-lo i instal·lar-lo des de la pàgina de complements del Firefox.