El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: agost 2010

Ahir mateix es va publicar la versió 0.2 de Chakra, la distribució que fins no fa massa estava basada en ArchLinux, tot i que actualment ja compta amb els seus propis repositoris. Precisament Chakra Jaz és la primera versió estable en què utilitza els seus propis repositoris.

Logo de Chakra

ChakraKDE com a entorn d’escriptori principal. Aquesta nova versió porta moltes novetats, entre les quals podem destacar:

  • Nucli 2.6.33.7-2, amb suport per a lzma
  • aufs2-20100514-6
  • KDE SC 4.4.5
  • Xorg-Server 1.7.7
  • Catalyst-10.6

A més, tot i que en aquesta versió encara utilitzen «pacman» com a gestor de paquets, ja estan desenvolupant «akabei», la seva pròpia eina de gestió de programari.

Pantalla de Chakra

Pantalla de Chakra

Podeu baixar-vos les imatges per a instal·lar-vos Chakra Jaz des de la seva pàgina de descàrrega.

Proveu-lo | Si voleu provar Chakra 0.2 Jaz, us hem creat una imatge per a utilitzar amb VirtualBox. La podeu trobar a la pàgina d’imatges de GNULinux.cat.

Font | MuyLinux

Clonezilla és una eina que ens permet clonar un disc o una partició d’un disc. Això pot tenir diverses utilitats. Per exemple, en el meu cas fa uns mesos l’Ubuntu em va avisar que un dels meus discos durs donava sovint errors d’escriptura, senyal que estava ja una mica passat. Em vaig comprar un altre disc dur, amb Clonezilla vaig copiar la informació de l’antic al nou, i vaig iniciar l’ordinador amb el nou. No vaig haver de configurar res extra en el sistema, perquè el Clonezilla ho grava tot, fins i tot l’UUID. També ens pot servir per obtenir una imatge estàtica d’un disc dur, que puguem clonar sobre altres discos durs per a generar ràpidament ordinadors nous (molt útil en empreses, centres educatius, etc.).

Per a utilitzar-lo, primer ens hem de baixar la darrera versió del Clonezilla. A la seva pàgina de descàrregues hi trobarem diversos fitxers. Ens hem de baixar el fitxer amb extensió «.iso» de la versió per a i686. Un cop descarregat, el gravem sobre un CD.

El Clonezilla funciona com un LiveCD. És a dir, hem d’iniciar el sistema amb el seu CD posat, i seleccionar la lectora de CD per a l’inici de l’ordinador. També hem de tenir connectats a l’ordinador els dos discos durs (l’original i el nou). Durant el procés, el Clonezilla ens anirà fent tota una sèrie de preguntes i, a partir del que li indiquem, farà la còpia del disc o la partició.

Pantalla d'inici del Clonezilla

Pantalla d'inici del Clonezilla

A la primera pantalla que ens surt només engegar l’ordinador, escollim «Clonezilla Live», i començarà a carregar el sistema. Un cop carregat, ens preguntarà en quin idioma volem continuar. No hi ha el català. Després, ens preguntarà quin mapa de teclat volem. Escollim no tocar el mapa del teclat. Després, li indicarem que engegui el Clonezilla (opció «Start Clonezilla).

(més…)

De totes les distribucions que han sortit basades en Ubuntu, segurament Linux Mint és la més coneguda. Al maig ja va ser alliberada Linux Mint 9 Isadora però, des de llavors, l’equip de Linux Mint s’ha centrat en, apart de treballar ja en Linux Mint 10 Julia, oferir-nos la seva distribució amb diversos entorns d’escriptori. Així, apart de Linux Mint amb Gnome, que és el seu entorn d’escriptori principal, el tenim també amb KDE, LXDE i una Release Candidate amb Fluxbox. Aquest dimarts, a més, l’equip de Linux Mint va anunciar l’alliberament d’Isadora amb entorn d’escriptori Xfce.

Linux Mint amb Xfce

Linux Mint és una distribució molt valorada perquè, a més d’estar basada en Ubuntu porta instal·lats de forma predeterminada tota una sèrie de paquets que amb Ubuntu ens hem d’instal·lar nosaltres mateixos, com per exemple alguns códecs de vídeo i de so. En aquest cas, se’ns presenta amb l’entorn d’escriptori lleuger Xfce.

Pantalla de Linux Mint 9 Isadora amb Xfce

Pantalla de Linux Mint 9 Isadora amb Xfce

Si us el voleu baixar, ho podeu fer des de la pàgina de descàrregues de Linux Mint, on trobareu també enllaços per a baixar-vos aquesta distribució amb els altres entorns d’escriptori.

Proveu-lo | Si voleu provar Linux Mint 9 Xfce, us hem creat una imatge per a utilitzar amb VirtualBox (la primera que creem amb entorn d’escriptori Xfce). La podeu trobar a la pàgina d’imatges de GNULinux.cat. També us hem generat una imatge de Linux Mint amb el seu entorn d’escriptori principal (Gnome).

Font | Ubuntips

Ahir mateix em vaig assabentar que, després de participar amb fotografies al grup Ubuntu Artwork de Flickr, una de les meves fotografies havia estat seleccionada per a aparèixer al paquet de fons de pantalla del nou Maverick Meerkat.

És el segon cop que escolleixen una fotografia meva com a fons de pantalla d’una distribució GNU/Linux, després de que també en va ser escollida una per a la Mandriva 2010 Spring.  Com a anècdota us explicaré que per a la versió d’Edubuntu 10.04 algú va presentar una fotografia meva editada sense ni tan sols fer-m’ho saber resultant aquesta fotografia com el fons de pantalla per defecte d’Edubuntu. L’usuari, però, va rectificar al seu bloc.

Captura de pantalla d'Edubuntu 10.04

Foto original

Tant Ubuntu com Mandriva utilitzen un grup al Flickr on qualsevol persona pot presentar algunes de les seves fotografies per a que siguin escollides com a fons de pantalla per a aquestes distribucions. Aquesta és una bona forma de democratitzar les distribucions, fer-les més properes i crear més sentit de comunitat.

Existeixen infinitat de ginys útils per a l’escriptori GNOME. Un d’ells és l’anomenat indicator-monitor, que mostra els processos que s’estan menjant el processador, la RAM i l’escriptura/lectura al disc.

El giny permet establir un límit de memòria a partir del qual es mostrarà al llistat de processos del giny. És a dir, el giny no ens mostrarà tots els processos com es podrien veure des del monitor del sistema o amb una ordre tipus top, sinó que només ens mostrarà aquells processos que superen un límit de memòria que nosaltres indicarem a les preferències del giny.

El giny només actua com a monitor, no permet matar processos, però és molt interessant a l’hora de comprovar qui s’està passant amb la seua quota i així, si cal, matar el procés nosaltres mateixos. A més, el giny té la seua conya: la icona que es mostrarà a la safata serà del tipus oratge: quan hi haja processos que consumisquen molts recursos, el giny canviarà a una icona de pluja o tormenta (potser ens pot confondre amb la icona de l’oratge normal).

Baixada i instal·lació

Existeix un paquet .deb per instal·lar el giny així com un paquet .tar.gz per a altres distribucions que podeu trobar a la pàgina de baixades.

Cada cop que parle del Firefox no puc evitar pensar que és una llàstima que l’aspecte gràfic de l’aplicació a GNU/Linux continue sent gairebé el mateix de fa quatre anys mentre que les versions per a Windows i Mac han avançat força, sobretot amb el Firefox 4. A més, ara han implementat una característica interessant a la versió de Windows: el menú principal té dues columnes, una idea molt bona que a linux tampoc hi és.

Firefox 4 està tenint un desenvolupament trepidant: la diferència entre les diferents versions beta que estan apareixent és important i a cada nova beta que es publica, s’afegeixen característiques.

La darrera beta ja té activades dues característiques que li donaran molts punts de cara a aconseguir mantindre la quota de mercat: Panorama i Firefox Sync. Panorama permet gestionar grups de pestanyes d’una manera gràfica molt atractiva: amb una espècie de tauler al qual hi ha diferents espais podem arrossegar les pestanyes entre els diferents grups. Ací teniu un vídeo:

Firefox Sync ja el coneixeu: una eina que ens permet tindre sincronitzades les adreces d’interès, l’historial i les preferències de diversos Firefox que tinguem a diferents ordinadors. Personalment li trobe a faltar una sincronització d’extensions, ni que siga que indique que a altres Firefox tens aquesta o aquella altra extensió.

A més de tot això, cada nova beta millora el rendiment respecte l’anterior. Firefox 4 és ara molt més lleuger que qualsevol Firefox 3.X, encara que continua al darrere de l’Opera, Chrome i gairebé qualsevol altre navegador de linux en lleugeresa, però en realitat això ja no és un problema tan greu. No així l’aspecte gràfic al meu parèixer: la quantitat d’espai que es menja la barra d’eines al Firefox és exagerat (clar, d’això no ens havíem adonat fins que no vam vore el Chrome o les noves versions de l’Opera).

Baixada i instal·lació

La millor forma de provar aquesta versió del Firefox per a GNU/Linux és baixar-la en format tar.gz, descomprimir-la i a dins de la carpeta Firefox que es crearà, fer doble clic sobre el fitxer «firefox» (haureu de tindre el vostre Firefox 3.x tancat). Les preferències, preferits, etc. no corren perill. Per desinstal·lar-lo només haureu d’esborrar la carpeta creada.

També podeu fer servir el repositori de l’Ubuntu Mozilla Daily, però no vos el recomane, ja que així sempre tindreu una versió inestable del Firefox i després és un maldecap tornar al mode normal:
sudo add-apt-repository ppa:ubuntu-mozilla-daily/ppa

Avui hem actualitzat el programa tv3, que serveix per descarregar vídeos de la web tv3 a la carta, per tal que també pugui descarregar els vídeos de la web del club super 3.

Per fer-ho, ens hem d’instal·lar el programa tv3 tal com s’explica aquí.

Un cop instal·lat, hem d’entrar a la web del club super 3, i hem de sel·leccionar el vídeo que volem descarregar. Quan l’hàgim triat, hem de prémer sobre el botó +i, tal i com es mostra a la següent imatge.

Busquem el vídeo que volem descarregar i premem sobre el botó +i

Llavors ens apareixerà la direcció completa del vídeo, i copiem el número que surt a la direcció del vídeo.

Copiem el número identificador del vídeo

Ara ja podem descarregar el vídeo com fem habitualment:

tv3 3044452

Podem trobar els vídeos que pengen a la web de club super 3 recopilats al següent enllaç.

Espero que us hagi estat útil el programa i que podeu gaudir dels vídeos amb els vostres nens i nenes.

Els cercadors de la xarxa ens han fet un gran servei en aquest món d’Internet. És impensable prescindir d’ells a l’hora de cercar informació a la xarxa. Dins del món de les cerques existeixen molts cercadors, però hi ha un que té bona part del mercat, i no sembla que en els pròxims anys vagi a canviar molt.

Ripple és un projecte que naix amb l’objectiu de construir un cercador lliure, lluny de la centralitat de les multinacionals: completament descentralitzat. El seu estat actual és força primitiu i està sense versió alfa encara, però promet força amb els seus objectius.

De disseny modular, pretén funcionar sense servidor central ara per ara, basant-se en les xarxes P2P, on cada usuari indexaria part dels seus continguts, i d’altres usuaris, aconseguint un equilibri de carrega, disponibilitat i minimitzant els recursos disponibles.

Aquest projecte naix a la web de kriptopolis en una discussió sobre seguretat de les dades personals en els cercadors.

Fa més d’un any, Canonical va treure el servei Ubuntu One, que ens permet tenir sincronitzades part de les nostres dades entre diversos ordinadors. Però aquest programa tenia una mancança molt gran: només estava disponible per a l’entorn d’escriptori Gnome, i no per a KDE.

Sembla ser que ja estan treballant en una interfície per a KDE d’Ubuntu One. Aquesta nova interfície hauria de venir instal·lada amb la propera versió de Kubuntu, Maverick Meerkat, que serà publicada el proper octubre. De moment, ja tenim disponible una versió Alpha. Recordeu que això vol dir que és una versió de proves, i que pot ser que encara no sigui estable. A més, aquesta versió només es pot utilitzar en Ubuntu 10.10, que també està en fase de proves, o sigui que vigileu si el proveu.

Ubuntu One per a KDE

Ubuntu One per a KDE

Per a instal·lar-vos l’Ubuntu One per a KDE (recordeu que en principi només funcionarà si esteu en Kubuntu 10.10), primer cal que us configureu un repositori especial. Obriu un terminal, i executeu l’ordre següent:

sudo add-apt-repository ppa:apachelogger/ubuntuone-kde

Després, actualitzeu els paquets de programari, i instal·leu el paquet «ubuntuone-kde»:

sudo apt-get update
sudo apt-get install ubuntuone-kde

I ja tindreu disponible l’Ubuntu One en el vostre entorn KDE.

Font | Ubunlog

El Facebook té una eina pròpia de xat, però hi ha molta gent que troba incòmode xatejar a través d’aquest sistema. En el programa de missatgeria instantània Empathy, que ve de forma predeterminada en moltes distribucions GNU/Linux, podem configurar el nostre compte de Facebook, per tal de poder mantenir les converses del xat de Facebook a través de l’Empathy. Veiem com fer-ho.

Logo de l'Empathy

El primer que necessitem és que el nostre compte de Facebook tingui un àlias. És a dir, que el nostre perfil de Facebook estigui enllaçat a una pàgina del tipus «http://www.facebook.com/el_nostre_alias». Pot ser que això ja ho tingueu. Si no és així, per a fer-ho aneu al Facebook, al menú «Compte>Configuració del compte». El segon paràmetre que podem canviar és el «Nom d’usuari». És aquest precisament el que estem buscant. Si no tenim cap nom d’usuari, pose-vos-en un (que no podrà tenir ningú més, clar).

Ara, obriu l’Empathy des del menú «Aplicacions>Internet>Client de missatgeria instantània Empathy». En aquest programa, seleccioneu el menú «Edita>Comptes» i, a la finestra que s’obri, feu clic a «Afegeix».

A la finestra que s’obri, en el camp «Nom d’usuari» hi heu d’entrar precisament el que tingueu assignat al Facebook. En el camp «Contrasenya», doncs la vostra contrasenya. Accepteu els canvis.

Xat de Facebook amb l'Empathy

Xat de Facebook amb l'Empathy

Quan s’hagi pogut connectar, veureu que a la pantalla principal de l’Empathy hi trobareu tots els vostres contactes de Facebook que estiguin connectats, i podreu xatejar amb ells mitjançant aquest programa.