El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: octubre 2010

Aquells que tingueu iPhone, ja podeu fer-li Jailbreak des dels vostres equips amb GNU/Linux, i així poder-hi executar aplicacions que no es troben a la Apple Store. El programa que us ho permet és GreenPois0n, que fins ara només tenia versió per a Windows.

Logo de GreenPois0n

Si aneu a la pàgina principal de GreenPois0n, trobareu l’enllaç per a descarregar-vos la darrera versió per a GNU/Linux d’aquest programa. Un cop baixat, tindreu un fitxer amb extensió «.tar.gz». El podeu descomprimir des del vostre explorador de fitxers (el Nautilus si utilitzeu Gnome) si hi feu clic amb el botó dret del ratolí i escolliu l’opció «Extreu aquí». Això us extraurà dos fitxers, un per a arquitectura de 32 bits (el fitxer que acaba amb «_x86») i un altre per a arquitectura de 64 bits (fitxer que acaba amb «_x64»).

Doneu permisos d’execució al fitxer corresponent a l’arquitectura del vostre sistema operatiu (si no sabeu quina és, segurament serà la de 32 bits), i executeu-lo per obrir el programa. Si voleu realitzar aquest procés en el vostre dispositiu, podeu seguir les instruccions que en faciliten a MuyComputer.

Pantalla del GreenPois0n

Pantalla del GreenPois0n

Greenpois0n permet fer Jailbreak a les següents plataformes:

  • iPhone 4 (només per a firmware 4.1)
  • iPhone 3G S
  • iPod touch (4a generació)
  • iPod touch (3a generació)
  • iPad

A més, aquesta setmana ha aparegut una notícia interessant respecte d’aquest programa. p0sixninja, un dels responsables de Greenpois0n ha afirmat en el seu Twitter que s’alliberarà el codi del programa un cop arribi a la seva versió definitiva (actualment es troba en la Release Candidate 4).

Nota: El Jailbreak el que fa és instal·lar un Firmware especial, que és el que permet instal·lar posteriorment programes en el iPhone. Aquests procediments són delicats, perquè toquen una part molt interna dels dispositius. A més, pel fet d’aplicar Jailbreak podeu perdre la garantia del dispositiu.

Aquesta setmana ha estat marcada per l’Ubuntu Development Summit, que va tenir lloc a Orlando entre el 25 i el 29 d’octubre. Algunes de les notícies que us explicarem s’han generat en anuncis fet en aquest esdeveniment:

Nou estil de la web de Fedora

Nou estil de la web de Fedora

Edito: Tot i que estava al títol, no havia posat la notícia relacionada amb la publicació de Meego 1.1. Ja l’he afegit. Gràcies al Rogerc per avisar.

Gràcies a l’emulador pSX de l’antiga PlayStation, podrem gaudir des de la nostra distribució preferida de algunes de les joies que hem oblidat amb l’arribada de la PlayStation 3. Em refereixo com no a jocs com Metal Gear Solid, Syphon Filter, Final Fantasy VII

Cal dir que pSX no és programari lliure, tot i això sembla que és l’emulador amb versió per a GNU/Linux que suporta un major nombre de jocs. Us podeu descarregar els fitxers executables directament de http://psxemulator.gazaxian.com/

Un cop descarregat el paquet us situeu amb la terminal a la carpeta on es troba el fitxer i executeu l’ordre:

tar -jxvf pSX_linux_(versió).tar.bz2

on (versio) és la versió del programa descarregat.

Per poder executar l’emulador sense problemes s’hauran d’instal·lar les llibreries necessàries:

sudo apt-get install libgtkglextmm-x11-1.2-0 libgtkglext1 libxml2

Actualització: En sistemes de 64 bits és possible que la llibreria libgtkglext no estigui disponible, almenys sota Ubuntu, per saber com instal·lar-la referiu-vos a aquest enllaç: http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=1299513

Això sota Ubuntu 10.10, n’he omès algunes perquè ja solen venir instal·lades per defecte, com alsa i gtk, tot i això, si utilitzeu una distribució amb entorn d’escriptori no basat en les llibreries gtk, com KDE, és necessari executar la següent:

sudo apt-get install libgtk

Si sou en derivats d’Ubuntu.

Ara simplement ja podem donar persmisos d’execució al programa i executar-lo:

cd /ruta/a/pSX

sudo chmod +x pSX

./pSX

El pròxim que cal fer és aconseguir una BIOS de la PlayStation, com que això està al limit de legalitat no us puc donar cap enllaç, però buscant a Google “SCPH1001.BIN” hauríeu d’aconseguir descarregar el fitxer. Un cop descarregat  aneu a (pot variar segons l’idioma configurat) File -> Configuration -> Bios i seleccioneu la carpeta que conté la BIOS a l’apartat de PS1.

Alguns usuaris (jo m’incloc) han trobat alguns problemes de compatibilitat amb PulseAudio, cosa que provocava finalitzacions del programa inesperades, per solucionar-ho és tan fàcil com dirigir-se a File -> Configuration -> Sound i augmentar la latència. A mi amb un valor d’uns 80 ms em funciona correctament.

Ara simplement es qüestió de carregar el joc utilitzant el menú File, podeu fer-ho o bé directament des de el CD o bé amb una imatge, que pot ser iso, cue, bin i img.

Perquè vegeu que funciona, us deixo una captura del mític Metal Gear Solid:

No us vicieu molt!

Si bé fa uns dies us explicàvem les importants millores de rendiment que estan tenint les darreres versions Beta de Firefox 4, últimament han aparegut un parell de notícies no tan bones relacionades precisament amb Firefox 4.

D’una banda, mozilla.cat ens informa que l’endarreriment de la setena Beta. El motiu d’aquest endarreriment és la gran quantitat de bugs que s’han detectat en Firefox 4 Beta 6. En total són uns 800, 5 dels quals bloquejadors.

A més, ahir es va anunciar l’endarreriment de la publicació de la versió definitiva de Firefox 4, relacionat amb els errors esmentats. Per aquest motiu, s’ha modificat el seu calendari de llençament, i ara mateix es preveu l’alliberament de Firefox 4 Beta 7 a principis de novembre, i alliberar unes quantes versions Beta més (en principi, fins la Beta 10) fins a desembre. A principis del 2011 es publicaria la Release Candidate i poc després, si tot va bé, la versió definitiva.

Tot i que Spotify té una versió nativa per a sistemes GNU/Linux, aquesta només serveix per a comptes de pagament. Si teniu un compte lliure de Spotify, per utilitzar-lo en aquests sistemes us l’heu hagut d’instal·lar per mitjà de Wine. Ara bé, si el tenim instal·lat d’aquesta manera, el Firefox no és capaç de resoldre els enllaços de Spotify que, per exemple, un amic nostre hagi pujat al Facebook.

Error en obrir enllaços de Spotify

Error en obrir enllaços de Spotify

Per solucionar aquest problema, hem de fer el següent. Primer, obrim el nostre editor de text preferit. Per exemple, si utilitzeu gedit el trobareu a «Aplicacions>Accessoris>Editor de text». Us obrirà un fitxer en blanc. Introduïu-hi les següents línies:

#!/bin/sh
exec wine "C:Program FilesSpotifyspotify.exe" /uri "$@"

Deseu el fitxer resultant a «/home/el_vostre_usuari/ObreSpotify.sh» (recordeu-vos de canviar «el_vostre_usuari» pel nom del vostre usuari). Després, obriu l’explorador de fitxers, localitzeu el fitxer «ObreSpotify.sh», feu-hi clic amb el botó dret del ratolí i seleccioneu «Propietats». A la pestanya «Permisos» seleccioneu «Permet executar aquest fitxer com a un programa».

Ara, obriu el Firefox i aneu a l’adreça «about:config», des de la qual podem configurar el seu comportament. És possible que primer us avisi que vigileu el que feu en aquesta pàgina. En el fons de pantalla del Firefox, feu clic amb el botó dret i seleccioneu «Nou>Booleà». Com a nom, poseu-li «network.protocol-handler.external.spotify», i com a valor poseu-li «true». Després, en el fons de pantalla del Firefox feu «Nou>Cadena». En aquest cas, ha de portar per nom «network.protocol-handler.app.spotify», i com a valor li heu de posar «/home/el_vostre_usuari/ObreSpotify.sh».

Segons les instruccions que he llegit, això ja hauria de funcionar, però jo he hagut de fer una altra cosa. Des del Firefox, aneu a «Edita>Preferències». A la pestanya «Alicacions» feu una cerca de «Spotify». Com a acció, en principi us marcarà «Demana-ho sempre». Modifiqueu aquesta opció per «Utilitza altres». Us obrirà un navegador, i heu de buscar el fitxer «ObreSpotify» que acabeu de crear. Seleccioneu-lo, i ja podreu obrir els enllaços de Spotify des del Firefox.

Font | Spotify

A GNULinux.cat ja hem explicat diversos usos de l’ordre «set». Per exemple, a la nostra documentació sobre ordres de terminal indiquem que, per sí sol, ens mostra les variables d’entorn que tenim declarades en la nostra sessió de terminal. A més, també hem vist que ens permet moure’ns per les ordres de terminal que hem executat com si fos el «vi». Però «set» té moltes més utilitats.

En general, «set» ens permet modificar el comportament de l’intèrpret d’ordres que utilitzi la shell que volem executar o el terminal des del qual estem treballant. El comportament d’aquesta es modifica activant o desactivant unes certes opcions. D’una banda, això implica que les opcions de «set» no tenen per què ser iguals en tots els intèrprets d’ordres. Les opcions que jo explicaré aquí funcionen en bash (l’intèrpret més habitual a GNU/Linux), ksh (molt habitual en entorns Unix com AIX i HP-UX) i zsh. En els altres intèrprets no n’estic segur, tot i que al final us explicaré com esbrinar-ho.

La utilització bàsica de «set» és la següent: Si volem activar una o més opcions, farem «set  –opcions». En canvi, si les volem desactivar, executarem «set  +opcions». Fixeu-vos que activem amb un «-» i desactivem amb un «+». A continuació us resumeixo les opcions que trobo més interessants: (més…)

Ja fa un parell de dies que es parla d’aquesta possibilitat al Ubuntu Developer Summit: L’entorn d’escriptori Unity, desenvolupat per Canonical per a l’Ubuntu Netbook Edition, podria ser el predeterminat per a la versió 11.04 d’Ubuntu.

Cada cop pren més força aquesta hipòtesi ja que Shuttleworth ha comentat que no estan gens segurs de posar per defecte GNOME Shell, com a entorn d’escriptori a la propera versió d’Ubuntu,  i és que raó no els falta: les proves de rendiment que s’han realitzat per a Mutter (el gestor d’efectes per defecte de Shell) ha donat resultats força decebedors, i segurament aquesta primera versió de Shell no estigui tan polida com cabria esperar per a la gran versió GNOME 3.0.

Així els de Canonical creuen que a l’abril, serà més estable i fiable la seva versió de Unity per a escriptoris grans, que no pas Gnome Shell, tot i que Unity de moment no suporta diverses finestres obertes en una pantalla, ni té una gran compatibilitat de maquinari, ni gaudeix d’un rendiment impecable; però el que recalca Shuttleworth és que Ubuntu no vol separar-se del projecte GNOME, ja que Unity és una interfície de GNOME, tal com ho és Shell, i de fet, Canonical ja treballa per integrar Zeitgeist amb Unity.

La iniciativa pot ser molt positiva per al projecte Ubuntu, ja que unificar el gestor d’escriptoris per a varis gustos d’Ubuntu, focalitzarà els esforços de Canonical, i segurament, les millores que es facin a properes versions seràn més significatius. Però és bo que una distribució tant important com és Ubuntu, es desmarqui d’aquesta manera de GNOME i posi en dubte la qualitat de la propera versió 3.0? O per altra banda, la diversitat d’opcions fa que GNOME sigui més ric i ,tot i els canvis de rendiment i usabilitat, pugui adaptar-se a qualsevol ordinador?

Als amants de la bicicleta trobaran en My Tracks un excel·lent programa amb llicència Apache 2.0 (una llicència lliure) per fer el seguiment de les rutes que fan en cada eixida.


Diferents captures de «My Tracks»

Amb My Tracks es poden enregistrar les rutes mitjançant GPS i visualitzar-les en temps real conjuntament amb les estadístiques de temps, velocitat, etc. Això no serveix només per anar en bicicleta, evidentment, sinó en qualsevol ruta feta en qualsevol mitjà.

A més, el programa permet desar fàcilment l’historial a Google Docs o Google My Maps o bé exportar-ho al format KML per visualitzar-ho al Marble o al Google Maps. És realment senzill de fer servir i les possibilitats de compartició són moltes.

Abans que aquesta aplicació ja havia provat un parell i he de dir que és la millor amb diferència. La integració amb Google Maps és genial, probablement al fet que els enginyers de Google hi han participat en un 20% del codi.

A més, és un programa lliure, tot i que s’han d’acceptar alguns termes de la llicència de Google Maps. Probablement la millor solució acabarà sent una integració amb MapDroyd, però per a això, haurem d’esperar. A continuació teniu el codi per poder instal·lar-lo directament al vostre terminal.

A GNULinux.cat ja us hem parlat diversos cops de SopCast Player, un programa per a poder visualitzar esdeveniments esportius online. La darrera versió dóna problemes a Ubuntu Maverick Meerkat, i aquí explicarem què cal fer per a solucionar-ho. A més, el repositori PPA que utilitzàvem fins ara no conté actualitzacions del programa per a aquesta versió d’Ubuntu. En aquesta anotació veurem com instal·lar el SopCast Player tant en Ubuntu com en altres distribucions.

Logo de SopCast

Comencem per Ubuntu (i distribucions derivades). En aquest cas, tenim un nou repositori PPA des d’on podem instal·lar-nos el programa. Per a configurar aquest repositori, hem d’obrir el Synaptic («Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic»). En aquest, anirem al menú «Paràmetres>Diposits». A la finestra que s’obri, anem a la pestanya «Altre programari» i fem clic al botó «Afegeix». En el camp «Línia APT:» hi posem el següent:

ppa:ferramroberto/sopcast

Això us configurarà el repositori PPA del Launchpad. Després, tanquem la finestra de les fonts de programari i, de nou en el Synaptic, refresquem la informació dels paquets i ja podem instal·lar el paquet «sopcast-player». Trobarem el programa a «Aplicacions>So i vídeo>SopCast Player».

Si utilitzeu una altra distribució (com ara Fedora, Mandriva, etc.), a la pàgina de descàrregues de SopCast player trobareu paquets específics per a algunes d’elles. Us heu de descarregar els paquets «sp-auth» i «sopcast-player» corresponent a la vostra distribució. Un cop descarregats, els heu d’instal·lar amb el gestor de paquets propi de la vostra distribució.

Però, un cop instal·lat d’aquesta manera, us trobareu que no funciona el SopCast Player (amb la instal·lació a Ubuntu per mitjà de repositoris PPA sí que funciona). Això és degut a que s’ha canviat les API de VLC, i . Per tal de poder executar el SopCast Player, primer ens hem d’instal·lar el paquet «unzip» des del gestor de paquets propi de la nostra distribució, i després hem d’executar les ordres següents:

wget http://www.mattrudge.net/files/sopcast-player_vlc1.1x-fix.zip
unzip sopcast-player_vlc1.1x-fix.zip
sudo mv vlc.py /usr/share/sopcast-player/lib/
sudo mv VLCWidget.py /usr/share/sopcast-player/lib/

Això ens descarregarà i instal·larà unes llibreries per a SopCast Player que utilitzen correctament les API del VLC. Un cop fet això, ja podrem executar el SopCast Player.

Pantalla del SopCast Player

Pantalla del SopCast Player

Ara bé, actualment no funcionen correctament ni la visualització en pantalla completa ni el menú «Mostra controls» (ni tan sols si heu instal·lat el SopCast Player per mitjà del repositori PPA). Per arreglar també això, haurem d’utilitzar el VLC com a reproductor extern. Des del SopCast Player, anem a «Edita>Preferències», activem la casella «Utilitza un reproductor extern» i en el camp «Ordre:» hi posem «vlc». Ara sí, ja tindrem el SopCast Player preparat per poder veure el proper partit que ens interessi (o qualsevol altre canal que tenim a través del SopCast Player).

Font | WebUpd8

Moltes crítiques i mesos de desenvolupament ha hagut de rebre Mozilla per posar-se les piles. Però ho han aconseguit, i ho han fet bé. Segons comenten a Genbeta, via la pàgina creada per a l’ocasió: Are we fast yet?, el Firefox ha reduït a la meitat el temps de renderitzat en les proves sunspider i v8bench.

Test Sunspider

Test Sunspider

Test v8bench

Cal fer un parell de puntualitzacions respecte a aquests resultats:

  • És a la versió de 32bits on el Firefox aconsegueix superar tots els altres, a la versió de 64bits es queda una mica enrere (tot i que la millora és igual d’impressionant).
  • Aquesta pàgina (Are we fast yet?) està feta per desenvolupadors del Firefox per fer les proves, que es fan únicament sobre una plataforma Mac OSX.

Com comenten a Genbeta, aquestes millores s’han aconseguit a través d’optimitzacions incrementals en dos projectes paral·lels: Jägermonkey i Tracemonkey. Tracemonkey és un vell conegut, és el primer compilador directe que van introduir a la versió 3.5 del Firefox, i en el qual es van posar moltes esperances. Jägermonkey actua quan Tracemonkey no pot activar-se.

Considere que aquesta és una gran notícia per al programari lliure. Tot i que el navegador de Google també és lliure, s’ha de dir que no ho és en la mateixa manera que ho és el Firefox. Ja va haver-hi conflicte en el seu dia quan Google va apostar per certs estàndards web pels quals caldria pagar i no eren lliures (i el seu navegador sí implementaria). La Fundació Mozilla té una filosofia més compromesa amb el programari lliure i per això és important que continue sent un símbol d’innovació i eficiència (sense menysprear ni deixar de lloar totes les aportacions que Google ha fet i continua fent al programari lliure).