El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2010

AntiX, una altra distribució lleugera i en català

?Després de l’enrenou de la sortida dels *buntu 10.04, veiem que ha sortit la versió amb LXDE, Lubuntu, que ells anomenen encara una beta avançada en lloc de la LTS que correspon a les seves germanes (o cosines, mai se sap). Els visitants de SomGNU estan també interessats en versions lleugeres de GNU/Linux, pel que s’ha vist. Això permet sovint donar nova vida a ordinadors que s’han quedat justets per a les distribucions actuals.

Fa uns dies va sortir la distribució MEPIS 8.5 (amb escriptori KDE4) i ara fa poc han sortit les seves «germanes petites» (però eixerides): una versió de MEPIS per a llapis de memòria USB de 1 GB (amb la vista posada als ultraportàtils) i la distro lleugera de la família, AntiX. Potser no és tan minimalista com Slitaz o Puppy, però té versions que poden funcionar fins i tot en un 486, i s’espavila amb poca memòria, menys de 128 MB. Tot i això, està també traduïda al català i no cal ser una eminència en la línia d’ordres per a configurar-la.

Trobareu més informació al seu lloc web. La nova versió manté la base de MEPIS 8.5, amb kernel 2.6.32 i usa els entorns IceWm o Fluxbox de sèrie, tot i que es pot instal·lar LXDE, XFCE, KDE o Gnome en un cop de ratolí. També la trobareu a la rèplica de Caliu. Com MEPIS i moltes distribucions actuals, és un CD autònom i la podeu provar sense instal·lar-la (tot i que en un ordinador vellet, els CDs van més aviat lents…). Ja ens direu què us sembla.

Captura de l'escriptori d'AntiX

Kubuntu Netbook Edition

Fa temps, ho vam comentar mig de passada. Ubuntu Lucid Lynx porta una novetat MOLT interessant entre els seus “colors”. Una edició especial per a Netbooks basada en KDE. Pels que tenim un Netbook, fins ara ja teníem la Ubuntu Netbook Edition, basada en Gnome. Doncs bé, ara ja tenim com a alternativa la Kubuntu Netbook Edition.

Jo ja l’he provat i, tot i que em sento una mica més còmode treballant en entorns Gnome, la veritat és que gràficament Kubuntu Netbook Edition està molt aconseguida i, pel que he pogut provar fins ara, el seu funcionament és finíssim. Si vosaltres també el voleu provar, us el podeu descarregar des de la pàgina de baixades de Kubuntu, escollint l’opció “Kubuntu Netbook Edition”.

Tot i que amb una captura de pantalla ja es podria veure l’aspecte que té, he preferit preparar-vos un vídeo per tal que veieu el seu funcionament. I és que ja ho diuen: “Un vídeo val més que mil imatges” (o algo semblant…) 🙂

Revisió ortogràfica en el TexMaker

Per editar fitxers de LaTeX, ja vam veure com instal·lar el TexMaker. Aquest programa, a més, es pot configurar perquè revisi l’ortografia del nostre escrit. Ho pot fer en qualsevol idioma que estigui configurat en el nostre sistema a través del menú “Administració>Sistema>Suport d’idioma”.

Per configurar el TexMaker, l’hem d’obrir i anar al seu menú “Opcions>Configurar TexMaker”. En la finestra que s’obri, seleccionem el panell “Editor”. En el camp “Diccionari ortogràfic”, hi posem el camí al diccionari català:

/usr/share/myspell/dicts/ca_ES.dic

Configuració del TexMaker

Configuració del TexMaker

Si volem revisar l’ortografia en qualsevol altre idioma que estigui configurat en el nostre sistema, fem clic al botó per a navegar que hi ha al costat d’aquest camp, i en la mateixa carpeta “/usr/share/myspell/dicts” hi trobarem tots els diccionaris que tinguem disponibles.

L'affair Theora, x264, Adobe i Steve Jobs

El futur de la xarxa passa per HTML5, sembla que tothom està més o menys d’acord amb això. HTML5 no és ni més ni menys que un nou estàndard web que, entre d’altres coses, ens portarà noves tecnologies (que ja es poden anar provant si teniu navegadors avançats) que podrien substituir sense cap problema a la tecnologia Flash d’Adobe.

Flash porta molts anys sent el rei de les animacions web, sobretot pel fet que no hi ha hagut un estàndard potent que haja pogut desenvolupar coses semblants. Ara que HTML5 sí que pot fer moltes d’aquestes coses i més, ja són molts qui volen deixar de banda la tecnologia d’Adobe i aprofitar-se de l’HTML5. Steve Jobs ja ha expressat el seu rebuig a deixar entrar Flash als seus dispositius mòbils i Microsoft ja ha dit que l’Internet Explorer 9 apostarà pel còdec x264 per a la reproducció de vídeos i altre contingut al web.

Curiosament, Steve Jobs ataca a Adobe tot dient que Flash és una tecnologia tancada i privativa, poc eficient i, a més, la causa de molts problemes en molts ordinadors. Microsoft no és tan dur amb el seu rebuig a fer servir la tecnologia d’Adobe, però sembla que aquesta serà la tònica general. Per altra banda, Google sí que implementa Flash a l’Android.

Per últim, i l’aspecte que més ens interessa des del món del programari lliure, és el tema de la implementació del còdec Theora (ogg) o l’x264. Ja en vam parlar farà cosa d’un o dos mesos: mentre que Firefox i Opera aposten pel còdec Theora, lliure de patents i que no exigeix pagar per fer-lo servir; Apple, Microsoft i Google aposten més pel còdec x264. Si Mozilla o l’Opera volen incloure l’x264 han de pagar. Si inclouen el còdec OGG, no. A més, l’x264 no és lliure i estarem sotmesos a llicències més que estúpides en molts casos: tots els programes de codificació de vídeo hauran de pagar per fer servir aquest còdec.

Tendències d'ús dels diferents còdecs

Respecte al còdec de Theora, Steve Jobs va comentar recentment que el fet que siga lliure no vol dir que no puga estar amenaçat per demandes per infringir el copyright d’altres i va comentar que s’estava preparant una demanda. Per descomptat, des de la companyia on desenvolupen el còdec Theora van flipar en sentir aquesta afirmació.

HTML5 és una nova batalla entre les grans companyies de la xarxa on la llibertat dels usuaris/desenvolupadors torna a estar en entredit. Ja veurem com acaba tot.

[Actualització] Sembla que avui mateix s’ha pogut saber que Canonical també donarà suport al còdec privatiu x264. Per descomptat, existeixen moltes raons per fer-ho, però no es pot negar que això mata una miqueta més el còdec de Theora.

Mcafee ofereix tècnics per arreglar l'error de l'actualització 5958

Després que fa quinze dies, McAfee enviés a milers de computadors en el món a desplegar pantalles blaves (BSOD) i reiniciar sense control, la companyia ha sortit a parlar en to de pau, oferint reparar els PCs que hagin resultat danyats per aquest problema.

Recordem que una actualització fallida de McAfee va causar que els PC amb Windows XP SP3 confongués arxius legítims amb malware, causant que a Windows li donés un col.lapse i reportar errors que obligaven a l’ordinador a reiniciar. McAfee va corregir el problema algunes hores després, però en el intentar-ho va deixar sense funcionar a moltes companyies arreu del món, incloent també al poder judicial a Xile.

Per demanar una solució, n’hi ha prou trucar per telèfon de suport del teu país on et comunicaran amb un tècnic, a qui hauràs explicar què li va passar al teu PC.

Si el tècnic no pot solucionar el problema per telèfon, t’indicaran on descarregar el programari necessari per reparar l’equip o t’ho enviaran per correu en un CD. Si ja vas gastar diners en un tècnic per a reparar l’assumpte, McAfee està “compromès a reemborsar despeses raonables”.

Els passos a seguir per demanar un reemborsament seran informats en els propers dies. A més, els que hagin resultat severament afectats per aquest problema podran optar a una extensió de dos anys de la subscripció de McAfee gratuïts.

Extret de: us.mcafee.com
(més…)

El VirtualBox 3.2 podrà virtualitzar MacOSX (proveu la beta)

Ho acabe de llegir a Genbeta i no he pogut esperar ni cinc segons per baixar la beta del VirtualBox 3.2, instal·lar-la i comprovar si era cert o no si es pot instal·lar realment el MacOSX a una màquina virtual o no. Sobretot perquè m’estic ocupant de la traducció i no he vist cap referència (o se m’ha passat per alt). Però bé, m’he baixat el paquet deb per a lucid, l’he iniciat, i un cop he volgut crear una màquina nova m’he trobat amb:

Diàleg de creació d'una màquina virtual nova

Selecció de la versió de MacOSX

O siga, sembla que finalment es podrà virtualitzar el MacOSX a sistemes que no siguen MacOSX. Això és una gran novetat que a molta gent li vindrà molt bé (de fet, a la feina ho vam necessitar no fa molt). Quan isca la versió final ja en parlarem d’altres novetats. Per ara, amb aquesta hi ha més que suficient.

No vull deixar passar l’ocasió per comentar-vos que la traducció del VirtualBox 3.2 serà la millor feta fins ara… i no perquè la faça jo, sinó perquè el Jordi Serratosa, un company de traducció de Softcatalà, ha fet una bona repassada dels errors i possibles millores a la traducció. Ell ha estat també qui s’ha ocupat de millorar la traducció de l’OpenOffice.org, el GNOME, etc., de forma que estem obtenint unes traduccions finals amb una qualitat més que envejable.

Podeu baixar-vos el VirtualBox 3.2 des del seu repositori. Hi ha versions per a Windows, Mac i paquets precompilats per a diferents distribucions (Fedora, OpenSUSE, Ubuntu, etc.).

Qubes OS: Seguretat basada en hipervirtualització

Qubes_OS

Joanna Rutkowska (hacker i experta en seguretat d’origen polac) i la seva empresa anomenada Invisible Things Lab, han creat fa poc un metasistema operatiu capacitat per dur a terme la seguretat en sistemes, en un alt percentatge segons es diu. Aquest projecte porta el nom de Qubes OS i podria ser que estiguéssim davant del primer projecte punter que revoluciona l’arquitectura dels sistemes operatius. Aquesta distribució basada en la hipervirtualització compta amb el suport de 3 grans de l’Open Source Software com són Xen, X Windows System i Linux, i està planejat que en un futur serveixi també per treballar amb aplicacions de Windows.

Qubes OS és simplement una distribució que implementa la seguretat per aïllament, és a dir, preten evadir els processos (aplicacions) en diferents maquines virtuals per poder gaudir de major seguretat defugint-nos dels bugs i del malware.

A l’hora de treballar amb les aplicacions de Qubes OS s’utilitzen 2 tipus de màquines virtuals, que són: AppVMs i SystemVMS.

  • AppVMs: Estan dedicades a aplicacions de l’usuari, com per exemple el navegador web Mozilla, el processador de text Openoffice, etc.
  • SystemVMs: Dedicades als serveis del sistema com pot ser la xarxa o emmagatzemament.

Sense cap dubte no podem negar que és una brisa d’aire fresc al món dels sistemes operatius, encara que sigui una versió alpha, la pròpia autora declara que ja es pot fer ús d’ell, de fet ella mateixa ja l’utilitza per realitzar els seus treballs, i navegar per internet entre d’altres a la par que ho faci en favor per millorar el seu propi sistema operatiu. Tot i així, malgrat que estigui poc avançat, sí que és veritat que es pot convertir en una alternativa per a la seguretat en els sistemes i que s’incrementi aquesta a mesura que amb el temps la vagin millorant encara més.

(més…)

Openshot demana ajuda a la comunitat!

Ja s’ha parlat d’Openshot en aquest bloc però per aquells qui no el coneguin es tracta d’un editor de vídeo semi-professional, senzill de fer servir i força estable.

Jo l’he trastejat una mica (ara que està als repositoris de l’Ubuntu Lucid ja no hi ha excusa per no provar-lo!), i he de confessar que de moment em quedo amb el Kdenlive, tot i que aquest segon també està encara una mica «coix». Els dos permeten fer edicions bàsiques, tenen alguns efectes i transicions senzills, permeten fer fades d’àudio i vídeo, treballar amb títols i exportar a un ventall força ampli de formats.

Però Openshot encara no és capaç de capturar vídeo via firewire i això fa que no puguis treure directament el material de la càmera si treballes amb cintes… és a dir, no pots ni començar a treballar! Així doncs la solució acostuma a passar per capturar via Kino (que és un xurro de programa però que de capturar sí que en sap) o via Kdenlive… Però qualsevol que hagi de fer un treball mitjanament professional trobarà a faltar ràpidament eines de correció de color, alguns efectes més seriosos, poder treballar amb keyframes els efectes o propietats…

I és per això que la gent que hi ha darrere d’Openshot ha preparat una petita enquesta per als usuaris, i així centrar els seus esforços de cara a la propera versió, en les mancances que més preocupin als seus usuaris! L’enquesta només consta de 10 preguntes, és totalment anònima i es pot fer en menys de 5 minuts! així que si teniu algun interès en treballar video a Linux, us animo a que hi participeu el més abans possible ja que l’enquesta finalitza el dia 9 de maig!

Indicadors de finestra

Un dels canvis que més controvèrsia ha causat en el nou Ubuntu Lucid Lynx ha estat el referent als botons de minimitzar, maximitzar i tancar les finestres, que s’han mogut a mà esquerra de la barra de títol. Per cert, si no us agrada com ha quedat, podeu tornar aquests botons a mà dreta.

Botons a mà esquerra

Botons a mà esquerra de la barra de títol

Per resumir una mica què va passar exactament, en una de les primeres versions Alpha d’Ubuntu 10.04 (si no recordo malament, a la segona Alpha) es van moure aquests botons a la part esquerra. Molta gent es va queixar per aquest canvi, però Mark Shuttleworth va anunciar que era un canvi temporal, per veure com quedava, i que el canvi es tiraria enrere. Més endavant es va desdir, i va deixar permanentment els botons a mà esquerra, afirmant que el canvi tenia com a objectiu alliberar la part dreta de la barra de títol per posar-hi “altres coses”.

Avui, el propi Mark Shuttleworth ha explicat una mica, per mitjà d’uns esbossos, quines idees té per aquesta part lliure que ha quedat. La idea és que les aplicacions hi puguin posar icones amb diversa funcionalitat que puguin alliberar la barra d’estat. Ell ha anomenat a aquests indicadors “Window Indicators” o “Windicators”. L’únic que quedaria a la barra d’estat serien missatges temporals (per exemple, indicant que s’està carregant una pàgina web), però això es podria fer tal i com ja ho està fent el Google Chrome, amb un indicador temporal que no utilitzi tota una barra d’estat, i es podria eliminar.

Windicators: Indicadors de finestres

Windicators: Indicadors de finestra

Per exemple, ha proposat les següents utilitats que es poden donar a aquests indicadors:

  • Indicadors d’estat (connectat, desconnectat, invisible, compartició, etc.)
  • Algunes eines (control de volum del programa, etc.)
  • Indicacions temporals (desant l’esborrany, arxiu amb modificacions no desades, etc.)

A més, en Ubuntu Netbook Edition (l’edició d’Ubuntu especial per a Netbooks) en tenir finestres maximitzades aquests Windicators s’integraran amb el panell superior del propi sistema.

Windicators en una finestra maximitzada

Windicators en una finestra maximitzada

L’aparició d’aquests Windicators en els nostres sistemes està previst per la propera versió d’Ubuntu (10.10 Maverick Meerkat). La veritat és que jo no li vaig trobar massa problemes al canvi que es va fer als botons de la barra de títol. M’hi vaig acostumar de seguida, i ara mateix amb el canvi m’agrada com queda, o sigui que ja els he deixat així. Cal veure si les funcionalitats que s’acabi donant a aquests indicadors de finestra són prou interessants, o si es queden en un no-res. Segurament començarem a veure el seu funcionament en les primeres versions Alpha d’Ubuntu Maverick Meerkat.

Font: WebUpd8

Lubuntu 10.04, distro lleugera i completa

Després de molts mesos de desenvolupament, per fi s’ha publicat Lubuntu 10.04, una distribució basada en Ubuntu Lucid (i, per tant, amb tots els seus paquets) que prova de ser lleugera però completa quant a programari i compatibilitat i facilitat d’ús.

D’entre totes les distribucions lleugeres que he provat, Lubuntu ha estat realment la que millor m’ha funcionat i que més satisfet m’ha deixat: en equips amb només 256Mb de RAM funciona molt bé (penseu que una Ubuntu a un equip amb 256Mb de RAM i el corresponent processador va realment lenta). Això ho fa gràcies a molts factors, però entre ells:

  • Escriptori LXDE (basat en GTK, però molt més lleuger que el GNOME)
  • Fa servir Chromium com a navegador per defecte
  • Alguns canvis al nucli i altres hacks

Jo ja l’he provada en diferents ordinadors i allà s’ha quedat. A més, el fet de tindre-ho tot actualitzat i també tindre una gran part en català, doncs ja està bé (cal tindre en compte que altres versions de distribucions lleugeres no tenen versió en català). Bé, cal dir que la traducció de LXDE al català és incompleta i algunes traduccions estan desfasades, però com a mínim existeix un suport mínim. Si teniu ordinadors amb 256Mb (potser també 128Mb), Lubuntu és una molt bona distro per instal·lar-hi.

downloadlubuntu[4]lubtorr[5]

Aspecte inicial del Lubuntu

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.