Fa uns dos mesos vam publicar una «gran novetat»: el VirtualBox incloïa per primera vegada la possibilitat de virtualitzar el Mac OSX. El punt negre era bàsicament que això només podia fer-se des d’un sistema Mac OSX, amb la qual cosa la nova característica del VirtualBox perdia en certa manera el seu atractiu.
Sempre hi ha qui va més enllà, però. Des de lifehacker han aconseguit virtualitzar el Mac OSX a Windows i també es pot fer a GNU/Linux. A continuació vos expliquem com fer-ho. (més…)
Ho acabe de llegir a Genbeta i no he pogut esperar ni cinc segons per baixar la beta del VirtualBox 3.2, instal·lar-la i comprovar si era cert o no si es pot instal·lar realment el MacOSX a una màquina virtual o no. Sobretot perquè m’estic ocupant de la traducció i no he vist cap referència (o se m’ha passat per alt). Però bé, m’he baixat el paquet deb per a lucid, l’he iniciat, i un cop he volgut crear una màquina nova m’he trobat amb:
Diàleg de creació d'una màquina virtual nova
Selecció de la versió de MacOSX
O siga, sembla que finalment es podrà virtualitzar el MacOSX a sistemes que no siguen MacOSX. Això és una gran novetat que a molta gent li vindrà molt bé (de fet, a la feina ho vam necessitar no fa molt). Quan isca la versió final ja en parlarem d’altres novetats. Per ara, amb aquesta hi ha més que suficient.
No vull deixar passar l’ocasió per comentar-vos que la traducció del VirtualBox 3.2 serà la millor feta fins ara… i no perquè la faça jo, sinó perquè el Jordi Serratosa, un company de traducció de Softcatalà, ha fet una bona repassada dels errors i possibles millores a la traducció. Ell ha estat també qui s’ha ocupat de millorar la traducció de l’OpenOffice.org, el GNOME, etc., de forma que estem obtenint unes traduccions finals amb una qualitat més que envejable.
Podeu baixar-vos el VirtualBox 3.2 des del seu repositori. Hi ha versions per a Windows, Mac i paquets precompilats per a diferents distribucions (Fedora, OpenSUSE, Ubuntu, etc.).
A Phoronix van publicar ahir una comparació de rendiment entre l’Ubuntu 10.04 i el MacOSX 10.6.2. Per fer les proves s’han fet servir les darreres versions disponibles fins al moment de tots dos sistemes operatius a un Mac Mini amb un processador Intel Core 2 Due a 2.00GHz amb 1GB de memòria RAM DDR3 i una targeta gràfica NVIDIA GeForce 9400. S’han fet les proves deixant les configuracions per defecte de tots dos sistemes.
Els tests realitzats inclouen: Urban Terror, OpenArena, Warsow, X-Plane 9, MPlayer, Codificació MP3 Lame, Mencoder, dcraw, compressió 7-Zip i Gzip, GraphicsMagick, John The Ripper, MAFFT, PostgreSQL, Sudokut, Crafty, TSCP, Tachyon, C-Ray i Bork. A continuació teniu els resultats:
Joc Urban Terror
Joc OpenArena
Karmic Koala és el nom en codi de la propera versió d’Ubuntu, la 9.10 que es publicarà a finals d’octubre d’aquest any. Els plans de Mark Shuttleworth són reduir encara més el temps d’arrencada del sistema i sembla que finalment adoptaran el plymouth de Fedora/Red Hat, amb la qual cosa l’splash d’inici canviarà. Sembla també que aquesta vegada canviaran el tema per defecte Human que hem estat sofrint des de les primeres versions.
Respecte al cloud computing, Ubuntu Jaunty ja incloïa aquesta característica. Recentment, però, s’ha començat a adaptar el projecte Eucalyptus que permet als usuaris la creació i implementació dels seus propis clouds amb eines senzilles. Mark Shuttleworth va comentar al respecte que:
It’s no coincidence that Eucalyptus has just been uploaded to universe and will be part of Jaunty – during the Karmic cycle we expect to make those clouds dance, with dynamically growing and shrinking resource allocations depending on your needs.
Cal recordar aquell objectiu que en Shuttleworth també va comentar: fer d’Ubuntu un sistema operatiu més atractiu estèticament que el mateix MacOSX. Caldrà veure si amb Karmic Koala ens tornarem a quedar decebuts o no respecte a aquest tema. Ubuntu Jaunty almenys ens ha permès fet servir altres temes diferents al Human que són prou atractius, i el notify-osd ha estat una gran fita.
Aquest serà el calendari d’Ubuntu Karmic Koala:
Farà cosa de dos anys vaig comprar-me un MacBookPro. Des del primer dia vaig mig-penedir-me.
Per què? Doncs perquè un MacBookPro està fet per portar un sistema MacOSX, i no pas un GNU/Linux: el maquinari des d’un principi no era compatible, va haver de passar un any fins que vaig poder configurar tot bé; el teclat és molt incòmode, només per no tindre la tecla “Supr”; el touchpad també és un conyaç pel fet que només té un botó, i fer tasques bàsiques amb això és un mal de cap poc desitjable; no tenia lector de targetes; no llegia alguns cds (per qüestions de firmware, em van dir); s’escalfava que donava gust i, per acabar, no permetia desinstal·lar MacOSX (el qual mai vaig fer servir).
En definitiva, era un ordinador molt xulo, amb molt bones prestacions, però no estava fet per a gent com jo. Farà cosa d’un mes se’m va presentar l’oportunitat de vendre’l i no la vaig desaprofitar. Amb el que he tret m’he comprat un DELL Studio XPS de 16″ i no puc estar més content. L’únic problema és la targeta gràfica, que “és molt bona” i necessita els controladors privatius per poder funcionar.
Vaig anar a Dell per comprar-me un nou ordinador tractant de trobar-ne un amb Ubuntu ja preinstal·lat i tot compatible. Per desgràcia, només tenen dos models amb Ubuntu (i sembla que la cosa no canviarà). Tot i així, vaig cridar i els vaig dir que jo volia Ubuntu, perquè el Windows Vista no l’anava a utilitzar. El resultat va ser que em van dir: D’acord, si no vols el Windows Vista, com que no podem desintal·lar-lo, et fem un descompte i després tu ja instal·les l’Ubuntu.
Total, em van fer un descompte d’uns 50-60€ i ja tinc ací el meu nou Dell que té carregador de cds sense safata (com els mac), amb un botonet d’expulsió del cd justament a sobre de la tecla suprimir (millor que els mac), amb un touchpad amb dos botons, teclat que es retro-il·lumina, pantalla a 1920×1080, amb tots els botons multimèdia funcionant, un transformador planet prou xicotet (tenint en compte la mida de l’ordinador), lector de targetes i unes quantes pijades més.
Ara sí, estic satisfet amb la meua compra.
Sempre estem parlant de Linux contra el Windows pel fet que el segon és el sistema operatiu majoritari -almenys per aquesta part del món- però no només es pot comparar amb el sistema de l’empresa de Bill Gates. Mac OSX és un sistema operatiu molt cuidat estèticament i molt senzill d’utilitzar. Tot així, però, Linux es comporta millor que Mac OSX en 10 aspectes.
El millor d’ells és la flexibilitat. Amb això no es vol dir que OSX no siga un sistema operatiu senzill i configurable per l’usuari. Sinó més aviat que OSX és més en el sentit Windows que Linux, és a dir, que es tenen una opcions estipulades i d’ací no es pot eixir, perquè no hi ha més. Un exemple per a il·lustrar-ho, a l’OSX pots moure el Dock de lloc, fer-lo més gran, més menut, fer que s’amague de forma automàtica, fins i tot hi ha molts temes aplicables. Però d’ací no es pot passar. Si per exemple es vol canviar la barra d’eines superior, això és tasca impossible. Amb Linux es pot disposar del gestor de finestres que es vulga i hi ha un nivell de personalització pràcticament inacabable.
El següent aspecte a tindre en compte és el codi obert. Un dels grans problemes per als usuaris de Linux és la llicència restrictiva de l’OSX. Apple va fer ús d’un nucli BSD per a crear el nucli Darwin, que va ser llançat sota llicència Apple Public Source License, acceptada per la FSS (Free Software Foundation), i posteriorment es va unir/afegir tot el programari propietari per a crear OS X.
El tercer punt ha estat atorgat a la línia d’ordres. Encara que molts usuaris d’OSX afirmen que no hi ha necessitat alguna d’usar-la, molts usuaris avançats saben que la línia d’ordres és crucial per a importants tasques administratives. En aquest aspecte OSX falla en comparació de Linux, atès que pràcticament pot fer-se tot des d’una línia d’ordres de Linux. Amb OSX es disposa de diverses ordres, però no és tan completa com la línia d’ordres de Linux.
El següent punt són els requisits de maquinari, sent des de lluny Mac OSX molt més exigent que Linux. Amb això no s’està comparant amb l’omnipresent Ubuntu. Hi ha distribucions Linux molt més lleugeres que afirmen funcionar sobre qualsevol processador i amb només 256 megues de RAM. Però comparant directament els requisits d’Ubuntu amb OSX:
La seguretat és altre punt a tenir en compte i ací tan sols cal remetre al resultat de la competició “Pwn 2 Own”.
El següent aspecte a tractar és la portabilitat, i amb això es parla de la capacitat de migrar una pròpia instal·lació d’una configuració de maquinari a una altra. Linux disposa d’una gran adaptabilitat que li permet relocalitzar i organitzar el sistema al nou maquinari. Amb OSX estem parlant d’una instal·lació des de 0.
El cavaller D. Diners és el següent punt. El cost d’OSX davant del Linux(0 €). Partint que per a disposar d’OSX (legalment) cal disposar d’una màquina Apple, no només es compara amb els 129 $ que costa el sistema. El portàtil més barat MacBook que es pot adquirir són 999 dòlars. Es pot adquirir un portàtil per menys de 400 euros i córrer Linux perfectament.
Programari disponible. Encara que a molts els sone a sorpresa, hi ha molt més programari disponible per a Linux que para OSX, tan sols cal que realitzar una carca al Google amb OSX Software i Linux Software, els resultats són 19 milions i 45,7 milions aproximadament. A més d’això, a Linux hi ha una característica que el diferencia de la resta de sistemes: hi ha moltes utilitats disponibles per a realitzar una mateixa tasca. És a dir, per exemple a Mac, es té disponible Microsoft Office i OpenOffice com opcions majoritàries, després s’entra a la categoria de menor nivell amb Bean, Nisus, Mellel i NeoOffice. A Linux es poden trobar OpenOffice, i després: Textmaker, Abiword, Hangul, EZ, Kwrite, gedit, nano, vaig veure, emacs, Flwriter, Ted, Siag Office, LaTeX, EditPad Pro, i un llarg etcètera. A més, és possible instal·lar aplicacions de Linux OSX gràcies a Fink.
El penúltim aspecte al qual Linux és superior a OSX és que Mac OSX sempre mostra la mateixa aparença i usabilitat, dóna igual que un siga un usuari novell, que un usuari avançat. I quan un porta un temps amb el sistema, això es nota. El sistema està realitzat amb la simplicitat en ment, i no sempre és bo. A Linux es pot triar entorn gràfic, gestor de finestres o simplement una consola de text, així com qualsevol barreja de les opcions anteriors, cosa que dóna flexibilitat per a l’ús que es necessita donar a l’ordinador en aquest moment.
I l’últim punt és l’eficiència del teclat. Si s’arriba d’un sistema Windows o Linux, només entrar en contacte amb un teclat Mac un s’adona que hi ha coses que no funcionen com ho haurien de fer. Exemples, la tecla Delete no funciona com cal, per a fer-la funcionar cal prémer fn + Delete. El mateix passa amb la tecla Fi, perquè funcione: Fn + Fi. Les combinacions de tecles també són bastant estranyes en ocasions, encara que al cap i a la fi cada sistema té les seues. Altre problema és el ratolí i els seus botons. És clar que és fonamental en el disseny d’Apple però la majoria de gent fa ús dels dos botons del ratolí. A més, a Linux es pot fer ús dels 3 botons del ratolí de sèrie.
Aquests són 10 punts als quals Linux és superior a OSX. Per descomptat tot això pot ser rebatible, però cal abandonar el mite generalitzat que OSX és un sistema “perfecte”. Per descomptat, Linux tampoc ho és (i tractarem de fer un resum de coses dolentes del Linux un altre dia).
Actualització: Per cert, com bé comenta en Marc: Hi ha un aspecte fonamental que òbviament els hipanoparlants i angloparlants ignoren completament, i que és més important que la majoria dels punts exposats: Linux és multilingüe, Mac és enemiga del multilingüisme. I aquí és on Linux té una avantage simple, clar i evident per a qualsevol usuari de llengües no grans.
Encara que Plucker es presenta com un navegador offline per a dispositius que funcionin amb Palm, el seu format s’ha fet popular en la distribució de llibres electrònics i ja està disponible per a moltes plataformes.
En la seva pàgina web es poden veure diverses captures de pantalla: en totes elles s’està executant sobre Palm. No obstant això, el seu desenvolupament transparent coordinat a través d’una llista de correu i la seva condició de programari lliure han permès a altres desenvolupadors aconseguir que els seus programes poguessin mostrar llibres en format Plucker.
El resultat és que avui Plucker és un dels formats més universals, en el sentit que un llibre publicat en aquest format pot veure’s en moltes plataformes, inclosos diversos models telèfons mòbils que funcionen amb Linux, diversos models de dispositius Palm i Windows Mobile i escriptoris Windows, GNU/Linux i *BSD.
FBReader
FBReader és un lector de llibres electrònics capaç de llegir molts de formats, entre ells Plucker. Des que va ser desenvolupat originalment per a Sharp Zaurus no han parat d’aparèixer versions per a altres plataformes. En aquests moments funciona en escriptoris Linux, Windows XP, FreeBSD, Nokia 770/N800, Siemens Simpad, Motorola I680i/A780, IRex iLiad, PepperPad 3 i, és clar, el propi Sharp Zaurus.
Una funcionalitat molt curiosa d’aquest lector és que permet girar el text 90 graus de manera que els usuaris de dispositius mòbils poden girar la pantalla com els sigui més còmode, i llegir amb el dispositiu en horitzontal o en vertical.
FBReader és programari lliure: es pot distribuir sota els termes de la llicència GPL de GNU. El seu desenvolupament es coordina, com el de plucker, en una llista de correu. En aquests moments, els seus desenvolupadors treballen a millorar les versions ja disponibles i en una futura versió per a Windows Mobile.
Vade Mecum
Els usuaris de dispositius mòbils amb Windows Mobile no hauran d’esperar ni tan sols que l’equip de desenvolupament de FBReader acabi el seu treball per a aquest sistema operatiu. Vade Mecum ja els permet gaudir dels avantatges de Plucker.
Vade Mecum és una mica més limitat que FBReader quant al número de formats addicionals que permet llegir. El seu desenvolupament, a més, sembla una mica més aturat: no s’ha publicat una versió estable des de març de 2005 i una versió experimental a l’abril de 2006.
No obstant, presenta el gran avantatge de proveir als usuaris de Pocket PC d’un lector de Plucker completament funcional, que a més permet posar punts de llibre virtuals i notes en les parts del text que l’usuari desitgi.
Vade Mecum està desenvolupat per Jamis Buck i Henrik Kjoelhede i i també és lliure.
Crear eBooks i llegir subscripcions RSS
Per poder veure llibres electrònics o llegir subscripcions RSS en un dispositiu mòbil existeix el programa Sunrise, disponible per a Windows, GNU/Linux i Mac OS X i publicat amb llicència BSD.
Sunrise permet configurar diferents opcions que repercuteixen en el llibre electrònic resultant, tals com la grandària màxima de les imatges que es mostraran (quant menor sigui la grandària màxima, menor serà l’espai en disc que ocuparà l’eBook), el títol del llibre i fins i tot classificar el llibre en una categoria per si l’usuari desitja ordenar els seus llibres. A més, permet als usuaris de Palm i algunes altres plataformes llegir les seves subscripcions RSS sense dependre de serveis de tercers com AvantGo.
Plucker, un format alternatiu
El format .lit de Microsoft Reader és un dels més utilitzats en aquest moment per a la distribució de llibres electrònics. Adobe va fer també una incursió en el món dels eBooks, encara que la fusió d’Adobe eBook Reader amb Acrobat Reader sembla un signe que l’aposta ha perdut força.
Ambdós formats, el de Microsoft i el d’Adobe, estan molt orientats a la protecció anti còpia. El format Plucker també permet una certa protecció mitjançant l’opció owner-id que fa que un document només pugui ser llegit per una sola persona (aquella l’ID de HotSync de la qual coincideixi amb l’ID especificat en generar el llibre).
No obstant això, Plucker presenta dues avantatges fonamentals: el fet que l’especificació del format Plucker sigui pública i el valor afegit que representa que un llibre editat en aquest format sigui vàlid per a moltes plataformes.
Comentaris recents