El teu blog de Linux en català

Actualitzada la nostra documentació de VirtualBox

VirtualBox és un programa de virtualització que ens permet executar en el nostre ordinador màquines virtuals de diferents sistemes operatius. A la nostra secció de Documentació hi tenim un apartat on expliquem més detalladament què són les màquines virtuals i com podem utilitzar-les amb VirtualBox. Aquests dies hem actualitzat aquesta documentació. Podeu accedir-hi amb l’enllaç següent:

Documentació GNULinux.cat: Màquines virtuals amb VirtualBox »

La majoria de les modificacions que hi hem fet venen donades pels canvis que es van produir a VirtualBox en arribar la seva versió 4 (actualment va per la 4.1). (més…)

VirtualBox 4.0

Ahir mateix es va publicar VirtualBox 4.0, el programa de virtualització d’Oracle, per al qual des de ja fa temps posem a la vostra disposició imatges amb sistema operatiu preinstal·lat perquè els pugueu provar. Aquesta nova versió porta un bon reguitzell de novetats:

  • S’ha reorganitzat la interfície gràfica, que ara es diu «VirtualBox Manager».
  • Les màquines virtuals de 32 bits ara suporten més de 2GB de memòria.
  • Hi ha nou maquinari virtual que podem assignar a les nostres màquines, com ara el chipset Intel ICH9 i Intel HD Audio.
  • Ara es pot limitar el consum de CPU i l’ample de banda que utilitzen les màquines virtuals.
  • Major suport per a OVF (Open Virtualization Format).
  • Es podrà ampliar la mida dels discos durs virtuals (en formats VDI i VHD).
  • S’habilita l’ús d’extensions.

Ara bé, segurament un dels canvis més importants és que s’ha modificat la organització interna del programa. Si recordeu, fins ara teníem a la nostra disposició dues versions de VirtualBox. D’una banda, teníem VirtualBox-OSE, que era completament de codi obert, i d’altra banda teníem una versió més completa, però amb components no oberts. Les diferències entre una i l’altra eren bàsicament que la versió no oberta podia treballar amb dispositius USB i permetia accedir-hi remotament. Amb VirtualBox 4.0, només hi ha una versió del programa i és de codi obert, sota llicència GPL. Amb el VirtualBox 4.0, no podem treballar amb dispositius USB ni podem accedir-hi remotament. Per a fer-ho, ens hem d’instal·lar una extensió que conté els components no oberts.

Per instal·lar-nos VirtualBox 4.0, haurem de configurar-nos els seus repositoris. Si fins ara ja teníem configurats els repositoris, igualment els haurem de modificar, perquè han canviat la secció del repositori on es troba el programa (fins ara estava a la secció «non-free» i ara estarà a la «contrib»). Si utilitzeu Ubuntu o Debian, aneu al Synaptic («Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic») i editeu els repositoris des de «Paràmetres>Diposits». Afegiu-ne un de nou, amb el següent contingut:

deb http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian maverick contrib

Canvieu «maverick» per la vostra versió d’Ubuntu o de Debian. També teniu repositoris específics per a Fedora, RHEL i OpenSUSE.

Després de configurar el repositori, us haureu de baixar la clau d’encriptació i acceptar-la des del vostre gestor de repositoris. Posteriorment, des del gestor de paquets de la vostra distribució, actualitzeu la informació dels repositoris i instal·leu el paquet «virtualbox-4.0». Si teníeu instal·lat VirtualBox 3.2, aquest es desinstal·larà automàticament.

Gestor del VirtualBox 4.0

Gestor del VirtualBox 4.0

Amb això ja tindreu instal·lat VirtualBox 4.0. Si, a més, voleu poder-hi utilitzar dispositius USB i accés remot (via RDP), us heu de descarregar l’Extension Pack, que conté els components no lliures. Un cop descarregat, obriu el VirtualBox (des del menú «Aplicacions>Eines del sistema>Oracle VM VirtualBox») i seleccioneu-hi l’opció «Fitxer>Preferències». A la finestra que s’obri, aneu a la pestanya «Extensions» per a podre instal·lar l’extensió i ja podreu utilitzar les seves característiques.

Gestió de les extensions

Gestió de les extensions

Per últim, volia comentar-vos que he tingut alguns problemes en VirtualBox 4.0 amb algunes màquines virtuals que ja tenia de VirtualBox 3.2. Al final, he vist que el problema sembla provenir del fet que el controlador de vídeo que ve amb les Guest Additions de VirtualBox 3.2 no funciona correctament amb VirtualBox 4.0. Llavors, les màquines virtuals on hi tenia instal·lades les Guest Additions no se’m visualitzaven correctament amb VirtualBox 4.0. La solució que he pres és iniciar aquestes màquines virtuals amb Recovery Mode i instal·lar de nou les Guest Additions, perquè s’instal·lin les corresponents a VirtualBox 4.0. Després, reiniciem la màquina virtual i ja hauria de funcionar correctament.

Imatges de VirtualBox preparades amb sistema operatiu preinstal·lat

Una cosa que ens agrada a molts usuaris de sistemes GNU/Linux és provar diverses distribucions, per tal de veure com funcionen i quina s’adapta millor a les nostres necessitats. Molts cops, arribem a la conclusió que la nostra distribució actual ja era la apropiada per a nosaltres, però altres cops trobem alternatives interessants.

Una opció molt bona per a fer aquestes proves és per mitjà d’una màquina virtual. Recordeu que a la nostra secció de documentació teniu una sèrie d’articles explicant tot el necessari per a executar màquines virtuals des de VirtualBox.

Per tal de facilitar aquesta «feina», des de GNULinux.cat us hem preparat unes imatges de disc dur que tenen preinstal·lades algunes de les distribucions més interessants. Aquestes imatges estan preparades per ser utilitzades (prèvia descompressió del fitxer descarregat) des de VirtualBox. Podeu trobar com utilitzar-les en aquest article de la nostra documentació.

De moment, us oferim imatges de disc dur amb les següents distribucions (hi indiquem també l’escriptori que tenen instal·lat):

  • Chakra Panora – KDE
  • Debian Stable – Gnome
  • Fedora 13 – Gnome
  • Fedora 13 – LXDE
  • Mandriva 2010.1 – KDE
  • OpenSUSE 11.3 – KDE
  • Ubuntu 10.04 – Gnome
  • Ubuntu Netbook Edition 10.04 – Gnome (Netbook)

Podeu trobar totes aquestes imatges a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Seguim treballant per ampliar ben aviat el nombre d’imatges que us oferim. Lògicament, també estem oberts a suggeriments. 🙂

El VirtualBox 3.2 podrà virtualitzar MacOSX (proveu la beta)

Ho acabe de llegir a Genbeta i no he pogut esperar ni cinc segons per baixar la beta del VirtualBox 3.2, instal·lar-la i comprovar si era cert o no si es pot instal·lar realment el MacOSX a una màquina virtual o no. Sobretot perquè m’estic ocupant de la traducció i no he vist cap referència (o se m’ha passat per alt). Però bé, m’he baixat el paquet deb per a lucid, l’he iniciat, i un cop he volgut crear una màquina nova m’he trobat amb:

Diàleg de creació d'una màquina virtual nova

Selecció de la versió de MacOSX

O siga, sembla que finalment es podrà virtualitzar el MacOSX a sistemes que no siguen MacOSX. Això és una gran novetat que a molta gent li vindrà molt bé (de fet, a la feina ho vam necessitar no fa molt). Quan isca la versió final ja en parlarem d’altres novetats. Per ara, amb aquesta hi ha més que suficient.

No vull deixar passar l’ocasió per comentar-vos que la traducció del VirtualBox 3.2 serà la millor feta fins ara… i no perquè la faça jo, sinó perquè el Jordi Serratosa, un company de traducció de Softcatalà, ha fet una bona repassada dels errors i possibles millores a la traducció. Ell ha estat també qui s’ha ocupat de millorar la traducció de l’OpenOffice.org, el GNOME, etc., de forma que estem obtenint unes traduccions finals amb una qualitat més que envejable.

Podeu baixar-vos el VirtualBox 3.2 des del seu repositori. Hi ha versions per a Windows, Mac i paquets precompilats per a diferents distribucions (Fedora, OpenSUSE, Ubuntu, etc.).

Parallels, oficialment a Ubuntu

Canonical, la companyia que hi ha darrere d’Ubuntu, va anunciar el 6 de febrer que s’està treballant per portar el programari de virtualització Parallels Workstation als repositoris no lliures de la distribució.

Parallels, anteriorment SWSoft, és la companyia que desenvolupa la solució lliure de virtualització OpenVZ. Realment Parallels és coneguda pels bons resultats de virtualització a MacOSX. En principi amb Parallels a GNU/Linux no es podrà instal·lar OSX virtualitzat, però sí Windows com ja ho fan VMWare, VirtualBox o Qemu.

Concretament, la solució comercial Parallels es posarà a disposició als repositoris “Ubuntu Partner Repository”. Aquest repositori afegeix milers d’aplicacions de codi obert i propietàries que són ofertes per companyies associades a Canonical.

Els usuaris d’Ubuntu que ho vulguen, hauran d’activar l’Ubuntu Partner Repository a les fonts de programari (des de Sistema->Administració->Fonts de programari). Caldrà anar a la pestanya “Third-Party Software” i activar els repositoris que allà s’hi troben. Una vegada fet això, l’usuari podrà afegir Parallels Workstation per a Linux (www.parallels.com/products/workstation), o qualsevol altre programari oficialment aprovat per Ubuntu.

Tot i així, no cal confondre’s. Parallels és una solució de virtualització que no és gratuïta, encara no és del tot clar com es podrà accedir a ella. Allò que sí es pot fer és accedir a les versions de prova des del menú Afegeix/Elimina d’Aplicacions (activant el repostiori comentat, això ja funciona amb Ubuntu Gutsy).

A la revista LinuxMagazine van fer un estudi (virtudes de lo virtual) sobre solucions de virtualització i sembla que la millor opció, després de tot, és VirtualBox.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.