El teu blog de Linux en català

Versió estable de Firefox 3.6 des de repositoris

Fa uns dies vam presentar la versió 3.6 del Firefox. Per a la seva instal·lació, presentàvem dues possibilitats: baixar-se els binaris de la web de Mozilla (o de Softcatalà) o la instal·lació a partir dels repositoris “daily” de Mozilla al Launchpad. Ja comentàvem que cap de les dues solucions ens semblaven prou bones, perquè amb la primera no rebriem les actualitzacions del programa*, i amb la segona estàvem configurant uns repositoris de desenvolupament, i el programa va canviant diàriament, amb les possibles fallades que això pugui provocar.

Doncs bé, he llegit avui mateix a Web Upd8 que Mozilla ha habilitat un nou repositori PPA al Launchpad per tal de poder instal·lar la versió oficial (i estable) del Firefox 3.6. Amb aquest repositori, només s’actualitzarà el Firefox precisament quan hi hagi una actualització oficial. Per configurar-lo, obrim un terminal i executem la comanda següent:

sudo add-apt-repository ppa:mozillateam/firefox-stable

Amb aquest repositori, quan refresquem els paquets (des del Synaptic o des del Gestor d’Actualitzacions) ens trobarem amb una actualització dels paquets del Firefox que ens actualitzarà la seva versió a la 3.6. Després, tal i com ja vam indicar en l’anotació anterior, haurem d’instal·lar-nos el paquet d’idioma al català.

Per últim, com a alternativa que també vam dir en els comentaris de l’anotació del Firefox 3.6, també podem instal·lar-nos el Swiftfox, que a través del seu repositori ja ens proporciona la seva versió 3.6 (equivalent al Firefox 3.6).

*Edito: Amb la versió baixada des de la web de Mozilla o de Softcatalà sí que rebem actualitzacions, o sigui que l’únic (i petit) inconvenient que té la instal·lació per aquest mètode és el fet que ens hem de crear nosaltres mateixos l’enllaç al menú d’inici, com vaig comentar en l’anotació anterior. Gràcies, Aljullu, per la correcció.

Firefox 3.6

Avui s’ha alliberat una nova versió del popular navegador Firefox. En concret, la versió 3.6, l’evolució de la qual he pogut seguir gràcies al bloc FirefoxCat.

Logo del FirefoxPer a aquesta nova versió, Mozilla s’ha centrat especialment en millorar el rendiment del navegador i la seva integració amb el sistema, però apart d’això hi ha altres novetats com la possibilitat de veure en pantalla completa els vídeos incrustats amb HTML5 o la revisió automàtica de l’actualització dels connectors (i no només de les extensions, com fins ara). Per a conèixer totes les novetats que presenta el Firefox 3.6, us recomano que llegiu la llista completa de característiques.

Com ja passa habitualment amb el Firefox (bé, i amb altres programes també) el mateix dia que s’allibera aquesta nova versió ja la tenim disponible en català. En el cas del Firefox, és gràcies a la feina de la gent de Softcatalà.

Per a instal·lar-nos el Firefox 3.6, tenim diverses opcions. Realment, són les mateixes que ja vam comentar per al Thunderbird 3.0. Una d’elles és baixar-nos el programa des de la pàgina de descàrrega del Firefox o des del Rebost de Softcatalà. Un cop descarregat el fitxer (que tindrà extensió .tar.bz), el descomprimim en el directori que ens interessi (per exemple, “/home/el_vostre_usuari/Firefox”). Un cop descomprimit, el podrem executar des d’un terminal:

/home/el_vostre_usuari/Firefox/firefox

Amb aquest executable, també us podeu crear una entrada al menú principal des de “Sistema>Preferències>Menú principal”. El problema amb aquesta forma d’instal·lació és que no tindrem actualitzacions automàtiques.

L’altra opció que tenim disponible (només per a Ubuntu) és configurar-nos el repositori de Launchpad “mozilla-daily”:

sudo add-apt-repository ppa:ubuntu-mozilla-daily

Un cop configurat el repositori, si fem un refresc de repositoris, ens trobarà actualitzacions per als paquets de “firefox-3.5*”, que realment ens instal·larà el Firefox 3.6. Per a fer-ho, obrim el Synaptic, premem el botó de “Refresc”, després el de “Marca totes les actualitzacions” i, finalment, apliquem els canvis.

Un cop actualitzat, executarem el Firefox 3.6 com ho fèiem habitualment amb el 3.5.

El problema que té aquest repositori (i que ja vaig comentar en el cas del Thunderbird) és que ens instal·la les actualitzacions que hi hagi cada dia en el codi del Firefox (sense esperar que hi hagi versions oficials), o sigui que algun dia pot ser que pugi alguna actualització amb algun problema (tot i que no passa habitualment), però també que se’ns solucioni amb l’actualització del dia següent. Un altre problema que tenim si ens instal·lem el Firefox 3.6 d’aquest repositori és que no ve amb el paquet d’idioma en català, però això és un mal menor, perquè ens el podem instal·lar fàcilment altre cop des del Rebost de Softcatalà.

Thunderbird 3.0

Després de molt de temps, ha estat alliberada una nova versió del Thunderbird, el client de correu electrònic de Mozilla. I dic molt de temps perquè la darrera versió definitiva va ser alliberada a l’abril del 2007. Seguint la cronologia, al maig de 2008 va sortir la primera versió alpha del Thunderbird 3. Des de llavors, el desenvolupament de Thunderbird 3, que habitualment he seguit des del bloc FirefoxCAT, ha anat força a poc a poc.

Tot i aquest retard, no hi ha dubte que el Thunderbird és un dels millors programes client de correu electrònic. Algunes de les millores d’aquesta nova versió del Thunderbird són les següents:

  • Gestió del correu electrònic per mitjà de pestanyes
  • Millores en la cerca en els correus
  • Utilització de carpetes intel·ligents
  • Facilitat per afegir contactes a la llibreta d’adreces
  • Recordatori d’adjuncions

I n’hi ha més. Us recomano que llegiu la llista completa de característiques d’aquesta nova versió.

Pantalla principal del Thunderbird 3.0

Pantalla principal del Thunderbird 3.0

Per instal·lar-vos aquesta nova versió del Thunderbird, de moment teniu un parell d’opcions, encara que cap de les dues no m’acaba de convèncer.

D’una banda, a la pàgina principal del Thunderbird us podeu baixar el programa compilat (amb un fitxer .tar.bz2). Per executar el Thunderbird, només heu de descomprimir el fitxer que us heu acabat de descarregar en qualsevol carpeta. Dins aquesta carpeta, hi ha el fitxer “thunderbird”, que és el que heu d’executar. És a dir, si heu descomprimit el fitxer a la carpeta “/home/el_vostre_usuari/Thunderbird”, per a executar el Thunderbird 3.0 només heu d’executar des d’un terminal el següent:

/home/el_vostre_usuari/Thunderbird/thunderbird

Amb aquest executable, també us podeu crear una entrada al menú principal. A més, trobareu el programa traduït al català. El problema amb aquesta forma d’instal·lació és que no tindrem actualitzacions automàtiques.

L’altra forma que hi ha és configurar un repositori PPA del Launchpad. Per a fer-ho, executem la comanda següent:

sudo add-apt-repository ppa:ubuntu-mozilla-daily

Un cop afegit aquest repositori, refresquem la llista de paquets, i instal·lem el paquet “thunderbird-3.0”:

sudo apt-get update
sudo apt-get install thunderbird-3.0

Tindrem el Thunderbird al menú “Aplicacions>Internet>Shredder 3 Mail/News”.

De tota manera, la configuració d’aquest repositori té un parell de desavantatges. D’una banda, és un repositori “daily”. Això vol dir que cada dia s’actualitza amb l’última versió que hi hagi del programa.  És a dir, no espera que hi hagi una actualització “oficial”, i això pot provocar que, en alguns casos (normalment no massa sovint) hi hagi alguna actualització que no s’hagi provat massa, i que provoqui algun tipus d’inestabilitat en el programa. L’altre problema ve del fet que, juntament amb el mateix repositori, també hi ha actualitzacions del Firefox, de manera que podem trobar-nos amb algun tipus d’inestabilitat en aquest programa, també. A més, aquesta versió per repositori no ve traduïda al català, i us haureu de baixar el paquet d’idioma.

Crec que el millor és esperar que hi hagi algun repositori específic per al Thunderbird, i que no sigui “daily”, però us he volgut posar les dues opcions que he trobat fins ara, per tal que pugueu utilitzar-les si us interessa. Segurament, la millor és baixar-se el programa de la web del Thunderbird.

Font: Ikhaya

Linux Mint 8 “Helena”

Aquest cap de setmana s’ha alliberat una nova versió de Linux Mint, una distribució basada en Ubuntu, de gran facilitat d’ús, i que porta instal·lats de forma predeterminada alguns paquets que no venen directament amb Ubuntu, com ara alguns códecs de vídeo i de so. La nova versió és la 8, i té com a nom clau “Helena” i està basada en la versió 9.10 d’Ubuntu.

Linux Mint porta una sèrie d’eines de configuració i administració destinades a simplificar aquestes tasques per a usuaris no avançats. Podeu veure la llista de novetats que porta aquesta versió a la pàgina de noves característiques.

Linux Mint 8 "Helena"

Linux Mint 8 "Helena"

Per a instal·lar aquesta distribució, l’equip de Linux Mint ens permet descarregar-nos dues versions diferents:

  • Main edition. Es tracta del LiveCD d’instal·lació principal de la distribució.
  • Universal edition. És un DVD que conté tots els paquets de llengua (encara que a la Main Edition no vinguin directament, posteriorment es poden instal·lar), i que no porta cap programa propietari (és a dir, ve només amb programari lliure).

El que encara no està disponible és la versió optimitzada per a processadors de 64 bits, però sortirà en breu.

Font: Llibertat de programari

Fedora 12 (Constantine) alliberada

Avui veu a la llum una nova versió de Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades. Fedora sempre s’ha caracteritzat per portar-nos les últimes versions de programari. El seu llençament s’ha posposat dues setmanes respecte de la previsió inicial. Per a instal·lar aquesta nova versió, dirigiu-vos a la pàgina de descàrrega del projecte Fedora.

Fedora 12

Fedora 12

Les principals novetats que porta Fedora 12 (Constantine) són:

  • S’han realitzat nombroses millores encaminades a optimitzar el rendiment
  • Gràcies al yum-presto, les actualitzacions seran més petites i lleugeres, perquè no s’actualitzarà el paquet sencer, sinó només aquella part que sigui necessària
  • Els paquets rpm estaran comprimits amb XZ, el nou format de LZMA (utilitzat per 7zip) que comprimeix més que els actuals gzip i bzip2, i consumeix menys recursos
  • Ús de Moblin com a interfície gràfica per a Netbooks
  • Millor suport per a webcams
  • Millor suport per a tables gràfiques
  • Empathy substitueix Pidgin com a programa de missatgeria predeterminat
  • Utilització de Gnome 2.28, KDE 4.3 i XFCE 4.8
  • Millores en el PulseAudio
  • Millores en la gestió de l’energia
  • Classificació de les aplicacions multimèdia en subgrups en el menú de Gnome

Podeu trobar més informació a les notes de la versió. A més, us recomano que passeu per la pàgina de documentació de Fedora, on trobareu informació molt interessant, tant en format HTML com PDF. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari que ha seguit Fedora 12 fins al seu alliberament.

Alliberada openSUSE 11.2

Avui mateix s’ha alliberat la versió 11.2 d’openSUSE, una de les distribucions més utilitzades i segurament, una de les que està més aconseguida a nivell visual. Amb aquesta nova versió, una de les novetats més destacables és que tornen a tenir KDE com a gestor d’escriptori predeterminat, tot i poder escollir també de forma opcional l’escriptori GNOME.

Geeko, la mascota d'openSUSE

Apart d’aquesta, les principals novetats d’aquesta nova versió són:

  • Utilització de la versió 2.6.31 del nucli de Linux.
  • Ext4 serà el format de partició predeterminat.
  • Firefox serà el navegador predeterminat, fins i tot en entorn KDE. S’ha realitzat una important tasca per a millorar la integració d’aquest programa en l’entorn KDE.
  • Els entorns d’escriptori disponibles tindran les següents versions: KDE 4.3, GNOME 2.28, XFCE 4.6.1.
  • S’ha migrat completament el centre de control Yast d’openSUSE a les llibreries de KDE4.
  • En la creació dels fitxers rpm (format en què es troben els paquets de programari d’openSUSE) i dels LiveCD, s’ha utilitzat el format de compressió LZMA, utilitzat per 7zip. Aquest format té un elevat nivell de compressió, i ha permès la inclusió de més programes en el LiveCD, a més que disminueix l’ample de banda requerit en la instal·lació i actualització de programes per xarxa.

A la pàgina de descàrregues d’openSUSE hi trobareu les versions en DVD, LiveCD KDE, LiveCD GNOME i en xarxa per a poder-vos-les baixar i instal·lar-les.

Escriptori d'openSUSE

Escriptori d'openSUSE

Podeu veure la llista completa de novetats d’aquesta nova versió a la pàgina de característiques principals d’openSUSE 11.2, i als articles de millores d’openSUSE amb KDE 4.3 o amb Gnome 2.28. Per a veure el procés que s’ha seguit per arribar a aquesta versió 11.2, veieu el seu pla de treball.

Versió definitiva d'Ubuntu 9.10 Karmic Koala

Com ja hem anat avançant en diverses anotacios, avui ha estat alliberada la versió definitiva d’Ubuntu 9.10 (Karmic Koala), una de les distribucions de GNU/Linux més populars actualment. Per a poder-vos instal·lar aquesta versió definitiva, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/karmic/

Kubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/kubuntu/karmic/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/karmic/release/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythubuntu/releases/karmic/release/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/karmic/release/

Edubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/edubuntu/

Volia aprofitar aquesta anotació per fer una revisió/valoració d’algunes de les principals característiques que porta aquesta nova versió. Podeu trobar la llista completa a la pàgina de característiques d’Ubuntu 9.10.

  • Temps d’arrancada millorat. Amb Ubuntu 9.04, el sistema ja engegava molt més ràpid que amb Ubuntu 8.10, i en la nova versió que acaba de sortir encara és més ràpid. No sé si s’arriba a la promesa dels 10 segons de temps d’arrancada (perquè els meus ordinadors no són massa nous, potser amb equips més actuals sí que s’hi arriba), però la veritat és que es nota. De tota manera, el que sí trobo espectacular és el temps d’aturada, que ara és de l’ordre dels 5 segons. Mai no he entès per què els ordinadors triguen tant a aturar-se, i amb Ubuntu 9.10 es demostra que el temps d’aturada es podia millorar molt.
  • Nou Splash d’arranc. El tema d’arranc, sense ser una meravella, és molt més modern i agradable que en versions anteriors.
  • Grub 2. A partir d’Ubuntu 9.10, el gestor d’arranc ja és Grub 2. En principi, la diferència no es nota massa (més aviat, molt poc), però Grub 2 permetrà l’utilització de temes que faran molt més agradable la pantalla per a escollir el sistema operatiu d’arranc.
  • Gnome 2.28. Per sí sol, aquesta nova versió de l’entorn d’escriptori Gnome ja aporta moltíssimes novetats a Karmic Koala. Podeu veure’n un resum a l’anotació on anunciàvem el seu alliberament. A més, podreu provar Gnome Shell (encara en versió de desenvolupament), la base del proper Gnome 3.0.
  • KDE 4.3. Si utilitzeu Kubuntu, tindreu la versió 4.3 de l’entorn d’escriptori KDE, que porta moltes millores en funcionalitats i estabilitat respecte de la 4.2. Podeu veure la revisió que en van fer a SomGNU.
  • Ubuntu Software Center. Aquest programa, que substitueix l’opció “Aplicacions>Afegeix i Elimina…” ha estat una mica controvertit. Sobretot, perquè al principi se li va dir “Ubuntu Store”, i el nom no va agradar massa. La veritat és que de moment sembla només un rentat de cara de l’aplicació antiga. Caldrà veure com evoluciona.
  • Ubuntu One. A Karmic, aquest programa ja vé instal·lat de forma predeterminada. La veritat és que, malgrat que a Jaunty jo ja el tenia instal·lat, no l’utilitzava. Tot i això, crec que és un programa molt interessant.
  • Nova arquitectura per a targetes gràfiques Intel. Amb el nou mètode d’acceleració UXA, s’ha millorat el rendiment d’aquestes targetes gràfiques.
  • Ext4 de forma predeterminada. A Jaunty era opcional, però a Karmic ja serà l’opció predeterminada per a les particions. La veritat és que es nota la millora de rendiment que aporta respecte d’ext3.
  • Empathy en comptes de Pidgin. Com a programa de missatgeria instantània, Empathy ha substituït Pidgin en la instal·lació inicial. Poc després de saber-se aquesta notícia, Pidgin va anunciar el seu suport per a vídeoconferència…
  • Palimpsest. No s’ha parlat massa d’aquest nou programa, que ens permet gestionar els nostres discos de manera fàcil i eficient. El trobo un dels grans encerts d’Ubuntu Karmic. A més, t’avisa si un dels teus discos fa la pinta que està a punt de passar a millor vida (a mi ja m’ha avisat en un dels discos durs, i ja estic pensant en canviar-lo).
  • Aspecte gràfic. Les icones que porta Karmic s’han millorat força respecte de Jaunty, s’ha modernitzat l’àrea de notificació, i s’ha modificat el color de les vores de les finestres, enfosquin-lo força.
  • Versions actualitzades del programari. Qui s’instal·li Ubuntu Karmic Koala podrà gaudir de les versions més actuals dels programes, com per exemple OpenOffice.org 3.1.1, Firefox 3.5.3, Gimp 2.6.7, etc.

A més de tot això la “sensació” (com dic, és només una sensació personal i no ho he pogut comprovar, per això no ho he posat com una característica més) que la bateria del portàtil em dura força més amb Ubuntu Karmic que amb Jaunty. Algú que hagi utilitzat els dos sistemes en portàtils ho pot confirmar o desmentir?

Per últim, volia comentar que a Phoronix ja s’ha fet algunes proves de rendiment amb alguna versió de desenvolupament que hi ha hagut fins ara. Ubuntu Karmic Koala ha mostrat una certa millora de rendiment respecte de Jaunty en Netbooks i ha donat un rendiment considerablement millor que FreeBSD en un equip “normal”. Cal tenir en compte també una última comparativa, on s’ha detectat un pitjor rendiment que Jaunty en equips antics. Si bé en aquesta última comparativa cal tenir en compte que s’està comparant una versió madura (Jaunty), que ha anat tenint actualitzacions que la poden haver millorat en els últims mesos, amb una versió quasi-definitiva (Karmic) que encara ha d’acabar de madurar.

En general, tinc la sensació que Karmic Koala serà una molt bona versió, com ja ha estat la Jaunty Jackalope (no tinc la mateixa opinió d’Intrepid Ibex, on crec que el rendiment del sistema era una mica baix). Per l’experiència que he tingut fins ara amb les diverses versions de proves (tant en màquines virtuals com en el meu Netbook), es comporta millor que Ubuntu 9.04, i les noves característiques són força interessants. En Ubuntu, a l’igual que en la majoria de distribucions, com que el temps que passa entre les respectives versions és força baix (6 mesos) no acostuma a haver-hi diferències espectaculars entre una versió i una altra (com sí passa en altres sistemes operatius, que es canvien cada x anys). Crec que les novetats d’aquesta versió són prou interessants, i permeten seguir avançant en el bon camí.

GNOME 2.28

Avui ha sortit la versió 2.28 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.Logo de GNOME

És més, les versions de prova de Ubuntu 9.10, per exemple, ja porten instal·lada la versió de desenvolupament de GNOME 2.28, o sigui que totes les millores que porti aquesta nova versió de GNOME les veurem implementades quan actualitzem a Karmic Koala (o a la nova versió de la nostra distribució). Cal saber que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el gestor de correu Evolution, tots els anomenats GNOME Games, el Nautilus, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

Algunes de les novetats que hi trobarem seran les següents:

  • S’ha afegit noves utilitats al Cheese, com ara la possibilitat de fer una ràfega de fotografies, o modificar paràmetres com la brillantor i el contrast amb que es prenen les fotografies. A més, tindrà algunes modificacions encaminades a millorar la seva visualització en Netbooks.
  • La gestió de Bluetooth ara es portarà de forma oficial des del projecte GNOME a través del GnomeBluetooth. Es millorarà la integració dels auriculars Bluetooth amb PulseAudio i es millorarà l’accés a Internet a través de telèfons mòbils.
  • El programa per a visualitzar PDFs, l’Evince, permetrà fer anotacions (de moment, només de tipus text) a sobre dels documents que estiguem visualitzant.
  • S’ha millorat l’administració d’energia. En concret, per a ordinadors amb més d’una bateria.
  • Per al reproductor multimèdia Totem, s’ha millorat la velocitat del Plugin de Youtube, i s’ha afegit algunes funcionalitats com la navegació pels menús de DVD i la possibilitat de reemprendre la reproducció d’un vídeo a partir del punt on s’estava quan es va tancar per últim cop.
  • S’ha fet moltíssimes millores a l’Empathy. Recordem que, en les noves versions d’Ubuntu, Empathy serà el client de missatgeria instantània que s’instal·larà en les properes versions d’Ubuntu, en detriment de Pidgin.

I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.

MoonOS 3 Makara

La setmana passada va ser alliberada la versió 3 de MoonOS (Makara). MoonOS és una distribució basada en Ubuntu, però que utilitza l’entorn d’escriptori Enlightment.Logo de MoonOSMoonOS és una distribució molt interessant, en part degut precisament a la utilització d’Enlightment. Aquest és un entorn molt lleuger, que s’executa perfectament amb ordinadors de baixes prestacions o una mica antics. Pot executar-se perfectament en ordinadors amb 128 Mb de RAM. Tot i ser un entorn lleuger, l’aspecte d’aquesta distribució està molt cuidat, i té un dels entorns més interessants que he vist (tot i que això és una apreciació molt personal).

Entorn de MoonOS

Entorn de MoonOS

Com he comentat abans, MoonOS està basada en Ubuntu. Realment, utilitza els repositoris oficials d’Ubuntu, afegint-li uns de propis (per a eines d’administració desenvolupades per l’equip MoonOS) i alguns repositoris de tercers, com Medibuntu i els PPA d’OpenOffice. MoonOS ja porta de forma predeterminada alguns programes que no venen de forma predeterminada amb Ubuntu, com ara el plugin de Flash, Java i alguns códecs privatius.

Podeu descarregar-vos el MoonOS des de la seva pàgina de descàrrega. Teniu disponible aquesta distribució en la seva edició Main Edition (amb Enlightment) o amb la LXDE Edition (on l’entorn d’escriptori és LXDE). La versió 3 de MoonOS de moment només està disponible en edició Main, i de tota manera us recomano aquesta edició perquè l’entorn Enlightment realment és molt interessant. A Desktop Linux Reviews hi ha un article molt interessant sobre MoonOS que recomano a qui li pugui interessar aquesta distribució.

Per a veure el funcionament d’aquesta distribució, he gravat aquest vídeo. He instal·lat el MoonOS en una màquina virtual a la qual només he assignat 128Mb de memòria RAM i 16Mb a la targeta de vídeo per poder veure el seu rendiment en aquests entorns.

Font: Viva Linux!

Arch Linux 2009.08

Ahir mateix va sortir la nova versió d’Arch Linux, la 2009.08. Es tracta d’una distribució que té molt bona fama pel seu rendiment i elegància.

Arch Linux

Logo d'Arch Linux

Arch Linux 2009.08 ve amb la versió 2.6.30 del Kernel de Linux, i amb la versió 3.3 del seu gestor de paquets Pacman. També s’ha millorat el seu procés d’instal·lació gràcies al programa AIF installer. Aquesta distribució no ve de manera predeterminada amb cap entorn gràfic, tot i que se li pot instal·lar un gran nombre d’entorns gràfics a posteriori, de manera que segurament no és la distribució més adequada per a un usuari novell, però sí que pot resultar interessant per a usuaris avançats.

Podeu baixar-vos el CD d’instal·lació des de la secció de descàrregues de la pàgina principal d’Arch Linux. Si voleu instal·lar-vos Arch Linux, podeu seguir la guia oficial d’instal·lació. També us recomano que llegiu l’annex de la guia, perquè hi trobareu informació molt interessant sobre accions bàsiques d’aquesta distribució, com configurar la xarxa, instal·lar un entorn d’escriptori o com utilitzar el pacman, entre moltes altres coses.

Aprofitant el llençament d’Arch Linux 2009.08, l’equip d’Arch Linux ha tret el primer número de la seva revista oficial. Si esteu interessats en aquesta distribució, us recomano la seva lectura. Us podeu baixar la versió pdf o llegir-la directament en format html.

Font: Arch Linux

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.