El teu blog de Linux en català

Avui mateix s’ha publicat KDE 4.6 SC, la nova versió d’un dels entorns d’escriptori més utilitzats en els sistemes GNU/Linux, juntament amb GNOME. KDE 4.6 SC ja vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

Com sempre, l’aspecte gràfic d’aquesta nova versió de KDE és espectacular, sobretot gràcies al Plasma. Però KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok (que també es va actualitzar la setmana passada), el gravador de medis K3B i molts més.

KDE 4.6 SC

KDE 4.6 SC

En KDE 4.6 SC, els canvis s’han dividit en tres àmbits: l’entorn de treball Plasma de KDE, les aplicacions KDE i la plataforma KDE. (més…)

Avui s’ha publicat LibreOffce 3.3, que serà la primera versió oficial d’aquest projecte. Recordem que, després de la compra de Sun per part d’Oracle, la comunitat d’OpenOffice va témer per la continuïtat d’aquest projecte i, veient-hi poca implicació que hi mostrava Oracle, van decidir crear-ne un fork, LibreOffice. Després d’uns mesos amb molt moviment, avui veiem els fruits en LibreOffice 3.3.

Logo de LibreOffice

Les principals novetats de LibreOffice 3.3 són:

  • S’ha millorat els filtres d’importació de documents provinents de Lotus Word Pro, MSWorks i Wordperfect.
  • Les fulles del Calc poden tenir fins a un milió de files.
  • Draw pot importar imatges vectorials en format SVG i editar-les.
  • S’ha afegit un mode experimental, per poder provar noves característiques encara no oficialment suportades.
  • S’ha implementat la importació de canal alpha en imatges RGBA .tiff.
  • Es poden carregar i desar fitxers ODF en format XML pla, per facilitar-ne un possible tractament extern.
  • Millor interoperabilitat de Calc amb Excel.
  • Importació més ràpida de fitxers XLS i DBF.
  • Possibilitat d’utilitzar les fórmules en anglès en instal·lacions fetes en altres idiomes.
  • Noves opcions per a la importació de fitxers CSV.
  • Importació de fitxers PPTX.
  • Nova ordre “nospace” per a l’editor de fórmules.

Si voleu instal·lar-vos LibreOffice 3.3, a la seva pàgina de descàrregues hi trobareu paquets precompilats “deb” (per a Debian, Ubuntu, Linux Mint, etc.) i “rpm” (per a Fedora, OpenSUSE, Mandriva, etc.) tant per a sistemes de 32 com de 64 bits.

Per a Ubuntu, també us el podeu instal·lar a través del seu repositori PPA. De moment, encara indica que és la Release Candidate 4, però el propi equip de LibreOffice ha confirmat que no hi ha cap diferència entre aquesta i la versió definitiva, o sigui aquest PPA ja és correcte. Per instal·lar LibreOffice a partir d’aquesta PPA, només cal que executeu el següent:

sudo add-apt-repository ppa:libreoffice/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install libreoffice libreoffice-l10n-ca

A més, hi ha un paquet que millora la integració amb el nostre escriptori. Si utilitzeu Gnome, executeu el següent:

sudo apt-get install libreoffice-gnome

En canvi, si utilitzau KDE, executeu aquesta ordre:

sudo apt-get install libreoffice-kde

Edito: Gràcies a l’aportació del Joan, a la instal·lació del LibreOffice he afegit el paquet «libreoffice-l10n-ca» per tenir-lo en català.

Aquesta mateixa setmana ha estat alliberat una nova versió del que, segons molts (entre els que m’incloc) és el millor reproductor de so per a Linux. Ja tenim aquí Amarok 2.4 «Slipstream». Per a aquesta versió, els desenvolupadors d’Amarok han centrat els seus esforços a millorar-ne el rendiment, l’usabilitat i l’estabilitat.

Logo d'Amarok

Així, cal destacar les següents novetats:

  • S’ha reescrit el mòdul que cerca nous fitxers d’audio, i ara és molt més ràpid.
  • Amarok ara escriu les estadístiques de les cançons i les cobertes en el propi fitxer.
  • Tornem a tenir disponible l’opció per amagar el menú.
  • Millor integració amb MusicBrainz.
  • Permet utilitzar dispositius més nous, com ara iPod touch 3G.
  • Amb Amarok es pot convertir un fitxer a un altre format.
  • Conté una utilitat per mostrar els acords de guitarra de la cançó que estem escoltant.
  • Suport per a col·leccions uPNP.
Amarok 2.4

Amarok 2.4

    Avui ha estat alliberat Xfce 4.8, una nova versió d’aquest entorn d’escriptori lleuger.  Aquesta versió ja és la que vindrà instal·lada de forma predeterminada en les properes versions de les distribucions que l’utilitzin, com ara Xubuntu.

    Logo de Xfce

    Les novetats principals de Xfce 4.8 són:

    • Des de l’explorador de fitxers Thunar podrem navegar directament per carpetes remotes, amb navegació ftp o sftp, recursos compartits de Windows, WebDav, etc.
    • S’ha modificat la finestra d’operacions amb fitxers.
    • S’ha reescrit el panell d’aplicacions.
    • S’ha millorat el panell de configuració.

    També podeu veure les novetats de Xfce 4.8 al Tour que ens han preparat els seus desenvolupadors.

    La setmana passada es va publicar una nova versió de MoonOS, una distribució no massa coneguda, però que personalment m’agrada molt. A més MoonOS 4 «Neak» està basada en Ubuntu 10.10, i ve amb importants novetats.

    Logo de MoonOS

    D’una banda, MoonOS ha canviat el seu entorn d’escriptori predeterminat. Fins ara, MoonOS venia amb l’escriptori lleuger Enlightment, molt agradable gràficament, i apte per a ordinadors antics perquè consumeix pocs recursos. Amb Neak, Gnome ha esdevingut l’escriptori predeterminat de MoonOS. Segurament hi ha tingut a veure el fet que E17 (la nova versió d’Enlightment) està trigant molt a treure la seva versió definitiva (actualment es troba en la tercera Beta). De moment, tenim MoonOS amb Gnome, però els seus responsables ja anuncien que aviat alliberaran també MoonOS amb Enlightment i LXDE.

    Segurament, el primer que crida l’atenció d’aquest escriptori és que ja porta un dock preinstal·lat (Docky), però també trobarem aviat que utilitza el Nautilus Elementary (una versió minimalista de Nautilus), el Synapse (com a llençador d’aplicacions) i el previsualitzador Gloobus Preview, donant al sistema en general un aspecte molt agradable. Els seus desenvolupadors també han inclòs en MoonOS 4 les 200 línies de codi que tant milloren el rendiment del sistema.

    MoonOS 4 «Neak»

    MoonOS 4 «Neak»

    Una altra novetat important és la introducció d’AppShell. Pel que expliquen els desenvolupadors de MoonOS (jo encara no he tingut temps de provar AppShell), és semblant al que ja us vam explicar del projecte Linux Portable. O sigui, els programes que utilitzin aquest sistema podran desar-se en una clau USB (per exemple) i executar-se en qualsevol altre sistema Linux.

    Synapse al MoonOS 4

    Synapse al MoonOS 4

    Però, de totes, la novetat més important i diferencial (tot i que no sé si tindrà afectació més enllà de la pròpia MoonOS) és que han reorganitzat tota l’estructura de carpetes. A MoonOS, ja no hi ha les típiques carpetes «/bin», «/usr», «/var», «/home», «/lib», etc. A partir del directori arrel, a MoonOS hi ha només cinc directoris:

    • /AppFiles – On hi haurà els fitxers propis d’AppShell.
    • /System – Amb els fitxers de sistema. Dins hi ha subdirectoris com ara «Executables» (on hi ha distribuït en subcarpetes tot el que en altres distribucions està a «/bin», «/sbin», «/usr/bin», etc.), «Libraries», «Shared», «Settings», «Shared», «Sources», «Variable», etc.
    • /Temporary – Aquí hi haurà els fitxers temporals (equival al «/tmp» habitual).
    • /Users – És l’equivalent al «/home».
    • /Volumes – On es muntaran els discos dels dispositius.

    Els noms que han donat a aquestes carpetes són molt lògiques i fàcilment identificables (segurament força més que l’estructura més habitual). De tota manera, no tinc clar si aquesta jerarquia de directoris s’implantarà també en altres distribucions. Els que ja portem temps treballant en Linux (i Unix) tenim molt arrelats els noms de directori més tradicionals.

    Per últim, cal comentar que l’ISO que hauria de fer de LiveCD ocupa 832MB, i per tant no cap en un CD. O sigui que, si la volem instal·lar, o bé ens l’hem de posar en un USB o bé en un DVD.

    Si voleu provar MoonOS 4, ho podeu fer amb VirtualBox mitjançant la imatge que us hem deixat a la nostra secció d’imatges de VirtualBox.

    Dissabte passat va ser publicat PCLinuxOS 2010.12. Aquesta distribució té KDE com a escriptori principal, tot i que també ens proporciona versions amb altres entorns d’escriptori com Gnome, Xfce, Lxde, Enlightment, etc. Les principals novetats d’aquesta nova versió de PCLinuxOS són:

    • Nucli 2.6.33.7bfs
    • KDE 4.5.4
    • Suport per a targetes gràfiques Nvidia i Ati
    • MyLiveCD, que permet treure una imatge instantània del vostre sistema en un CD, per tal de poder-la instal·lar en altres ordinadors
    • PCLinuxOS-liveusb, que us permet crear un LiveUSB amb PCLinuxOS

    Podeu baixar-vos aquesta nova versió de PCLinuxOS des de la seva pàgina de descàrregues.

    Pantalla de PCLinuxOS 2010.12

    Pantalla de PCLinuxOS 2010.12

    Avui s’ha publicat Fedora 14 Laughlin, una nova versió d’una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades, caracteritzada per portar-nos les últimes versions de programari. El seu llençament s’ha posposat una setmana respecte de la previsió inicial (en principi, estava previst per al 26 d’octubre). No és el primer cop que Fedora endarrereix la data de llençament de les seves versions definitives, i crec que ho fan amb bon criteri. És bo i necessari marcar-se una data de publicació però, en cas que es la qualitat del producte final es pugui veure afectat, aquesta data d’alliberament no ha de ser inamovible.

    Fedora 14 Laughlin

    El nom clau d’aquesta nova versió prové de Robert B. Laughlin, un físic que va rebre el premi Nobel el 1998 pel descobriment de l’efecte Hall quàntic fraccionari.

    Les principals novetats que porta Fedora 14 (Laughlin) són:

    • Gnome 2.32 o KDE 4.5 SC (amb les millores que aquestes versions ja porten de per sí.
    • S’ha eliminat Pino com a programa predeterminat de gestió de xarxes socials.
    • Per tal de millorar el suport per a netbooks i dispositius mòbils, s’han afegit nombrosos paquets provinents de MeeGo.
    • Hi ha moltes novetats encaminades a millorar la integració de KDE (4.5 SC) a Fedora, com ara que Phonon pugui utilitzar directament PulseAudio, la utilització de Webkit per part de Konqueror, moltes millores al KWin i una millor integració de Dolphin i altres aplicacions KDE amb metadades semàntiques gràcies a Nepomuk.
    • Inclou nous programes, com ara Chatzilla, Clamz, Eurephia, Clementine, entre molts altres.
    • També hi ha nous jocs, com ara FLAW (The Fantastic League of Almighty Wizards), Pmars i VOR (Variations on Rockdodger).
    • Incorpora SPICE (Simple Protocol for Independent Computing Environments), que millora l’interacció amb les màquines virtualitzades.

    Des de la pàgina de descàrregues de Fedora us podeu baixar la seva versió amb escriptori Gnome (el seu predeterminat), però des de la pàgina amb les opcions completes de descàrrega us podreu baixar les versions amb els escriptoris KDE, XFCE o LXDE.

    Fedora 14 Laughlin amb escriptori Gnome

    Fedora 14 Laughlin amb escriptori Gnome

    Per últim, us recomano que passeu per la pàgina de característiques de Fedora (que amb la remodelació que han fet de la seva web està molt bé) i la pàgina de documentació de Fedora, on trobareu informació molt interessant, tant en format HTML com PDF. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari que ha seguit Fedora 14 fins al seu alliberament.

    Avui mateix ha sortit la versió 2.32 de GNOME que, juntament amb KDE, és un dels entorns d’escriptori més utilitzats en els sistemes GNU/Linux. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions (com ara Ubuntu, Fedora, Debian, etc.).

    Gnome 2.32

    Gnome 2.32

    És més, si esteu utilitzant alguna versió de proves d’alguna d’aquestes distribucions (com per exemple la Beta d’Ubuntu 10.10), també estàveu utilitzant la versió de desenvolupament de GNOME 2.32. A més, cal tenir en compte que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el Nautilus, el client de missatgeria instantània Empathy, el visualitzador de documents Evince, el gestor de correu Evolution,  el client de conferència Ekiga i uns quants més.

    Algunes de les novetats més interessants de Gnome 2.32 són:

    • Amb Evince, podrem afegir comentaris als documents. També s’augmenta el nivell màxim de zoom que es pot utilitzar i s’afegeix el suport per a SyncTex.
    • Quan ampliem/disminuïm la visualització d’un dibuix vectorial («SVG») amb l’Eye of Gnome, es tornarà a renderitzar el dibuix vectorial, en comtes de fer una ampliació de la miniatura. D’aquesta manera, s’augmenta la qualitat en fer aquest redimensionament.
    • En l’Empathy, es facilita la cerca dels nostres contactes, i podrem tenir metacontactes.
    • Des de les notificacions emergents de l’Empathy podrem acceptar/rebutjar directament les trucades. També podrem «reobrir» finestres amb converses que hàgim tancat recentment.
    • Quan retallem un fitxer des de Nautilus, la seva icona quedarà semitransparent. A més, des de la paperera podrem veure la localització original d’un fitxer esborrat i la seva data d’eliminació.

    Per últim, volia assenyalar que en principi estava previst que la versió de Gnome que sortís ara seria Gnome 3.0, però ja fa temps que sabem que aquesta endarrerit de nou sis mesos. O sigui, que si no passa res, per març del 2011 tindrem l’esperat Gnome 3.0.

    Ahir mateix es va publicar la versió 0.2 de Chakra, la distribució que fins no fa massa estava basada en ArchLinux, tot i que actualment ja compta amb els seus propis repositoris. Precisament Chakra Jaz és la primera versió estable en què utilitza els seus propis repositoris.

    Logo de Chakra

    ChakraKDE com a entorn d’escriptori principal. Aquesta nova versió porta moltes novetats, entre les quals podem destacar:

    • Nucli 2.6.33.7-2, amb suport per a lzma
    • aufs2-20100514-6
    • KDE SC 4.4.5
    • Xorg-Server 1.7.7
    • Catalyst-10.6

    A més, tot i que en aquesta versió encara utilitzen «pacman» com a gestor de paquets, ja estan desenvolupant «akabei», la seva pròpia eina de gestió de programari.

    Pantalla de Chakra

    Pantalla de Chakra

    Podeu baixar-vos les imatges per a instal·lar-vos Chakra Jaz des de la seva pàgina de descàrrega.

    Proveu-lo | Si voleu provar Chakra 0.2 Jaz, us hem creat una imatge per a utilitzar amb VirtualBox. La podeu trobar a la pàgina d’imatges de GNULinux.cat.

    Font | MuyLinux

    La setmana passada va sortir una nova versió, la 5.1, de Puppy Linux. El seu nom clau és Lupu. Aquesta és una distribució molt lleugera, especialment dissenyada per a ordinadors antics.

    Logo de Puppy Linux

    Tot i que s’aconsella un mínim de 128 MB de RAM, Puppy Linux pot executar-se amb màquines de fins a 64 MB de RAM (si ajusteu correctament el Swap). Per aconseguir-ho, utilitza l’entorn d’escriptori JWM, que consumeix molt pocs recursos, apart de tenir instal·lats programes molt lleugers. Per exemple, no porta cap programa del paquet ofimàtic OpenOffice.org, que carrega molt l’equip, sinó que té instal·lat l’Abiword com a processador de texts, el Gnumeric com a fulla de càlcul, etc. Com a navegador web, tindrem instal·lat el NetSurf, també molt lleuger. I així amb tots els programes.

    Puppy Linux en plena acció

    Puppy Linux en plena acció

    Però amb Puppy Linux trobarem poques limitacions amb els programes que hi vulguem instal·lar. I és que, des de Puppy Linux 5, aquesta distribució utilitza els repositoris oficials d’Ubuntu (apart d’alguns de propis), de manera que ens podrem instal·lar qualsevol programa disponible per a Ubuntu. Si el nostre ordinador és una mica antic, haurem d’anar amb compte amb no carregar-lo amb programes massa pesats. Podem instal·lar programes des del gestor de paquets propi de Puppy Linux, que trobarem a «Menu>Setup>Setup Puppy>Puppy Package Manager».

    Per a instal·lar-vos Puppy Linux, us heu de baixar el seu fitxer iso corresponent des de la seva pàgina de descàrregues, gravar-la en un CD, i engegar l’ordinador amb aquest CD.

    A més, si la voleu provar, teniu dues imatges virtuals amb Puppy Linux (una amb la versió 5.0.1 i l’altra amb la versió 5.1) preparades per a utilitzar en VirtualBox que us podeu descarregar des de la nostra pàgina d’imatges.

    Edito: Tal i com m’indica el Joan per correu electrònic, el nom clau de Puppy Linux 5 és Lupu i no Quirky.