El teu blog de Linux en català

Avui ha sortit la versió 4.3 de KDE, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb GNOME. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

Aquells que ja esteu utilitzant les versions de prova de Kubuntu 9.10, per exemple, ja estàvem utilitzant les versions de desenvolupament de KDE 4.3. Com ja és habitual en KDE, l’entorn està molt ben treballat a nivell gràfic, i segurament el podríem catalogar com un dels millors entorns per a qualsevol sistema operatiu en aquest aspecte, gràcies al Plasma.

KDE 4.3

KDE 4.3

Un dels aspectes que es va criticar més quan va sortir la versió 4.0 de KDE al gener del 2.008 (fa més d’un any i mig) va ser l’estabilitat, però els desenvolupadors de KDE s’hi van posar de valent, i ja des de la versió 4.2 (que va sortir fa mig any) l’entorn funciona molt fi. Cal saber que KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador d’arxius Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

Podeu trobar totes les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.3.

Avui veu a la llum una nova versió de Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades. Fedora sempre s’ha caracteritzat per portar-nos les últimes versions de programari. Les principals novetats que porta Fedora 11 (Leonidas) són:

  • Temps d’arrancada de 20 segons (fins arribar a la pantalla d’inici de sessió d’usuari). Això s’ha aconseguit, entre altres coses, gràcies a Plymouth.
  • Particions amb ext4 de forma predeterminada.
  • Utilització de Firefox 3.5.
  • Gnome 2.26, KDE 4.2 o XFCE 4.6.
  • Utilitza el driver Nouveau de forma predeterminada per a targetes gràfiques NVIDIA.
Logo de Fedora

Logo de Fedora

I moltes novetats més. Podeu veure la llista completa a la pàgina de característiques d’aquesta nova versió. Podeu descarregar Fedora 11 (Leonidas) des de la pàgina de descàrrega de Fedora. El DVD d’instal·lació està disponible en les següents versions:

Pantalla d'inici de Fedora 11 (Leonidas)

Pantalla d'inici de Fedora 11 (Leonidas)

Aquesta última versió ha sofert dos endarreriments en la seva data de llançament (primer estava prevista pel 26 de maig, i posteriorment pel 2 de juny). De tota manera, sóc de l’opinió que aquest tipus d’endarreriments no són importants, amb tal d’assegurar la qualitat i estabilitat de la versió final.

Avui mateix ha estat alliberat OpenSolaris 2009.06. Després de la compra de Sun per part d’Oracle, s’especulava si es veuria afectat el paper que Sun té en el programari lliure, i de moment, sembla que a curt termini no ha canviat res (hi ha hagut una nova versió d’OpenOffice i s’han complert els terminis per a OpenSolaris 2009.06), tot i que és molt aviat per saber la seva afectació a més llarg termini.

Cal tenir en compte que OpenSolaris no és una distribució de Linux, en el sentit que no es tracta d’un sistema GNU/Linux (o sigui, entorn GNU sobre un nucli Linux), sinó que realment és un sistema GNU/SunOS (o sigui, entorn GNU sobre un nucli SunOS). A nivell visual, no hi notarem gaire més diferència que la que hi trobem entre les diferents distribucions de Linux, perquè en tractar-se d’un entorn GNU, seguim tenint un entorn d’escriptori Gnome (o KDE), i els programes típics que tenim a qualsevol distribució Linux. El que canvia és el nucli, que és la part més interna, i la que s’encarrega de dialogar directament amb els dispositius, gestionar els recursos de memòria, l’execució dels processos, etc. Només per això, a qui tingui una mica de curiositat informàtica li pot interessar provar-lo.

Per a instal·lar-vos la nova versió d’aquest sistema operatiu, podeu anar a la pàgina de descàrregues d’OpenSolaris.

Avui ha estat alliberada la versió 7 de Linux Mint, de nom clau “Gloria”. Aquesta distribució està basada en Ubuntu, i en concret, Linux Mint 7 (Gloria) es basa en Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope).

Linux Mint porta una sèrie d’eines de configuració i administració destinades a simplificar aquestes tasques per a usuaris no avançats. Podeu veure la llista de novetats que porta aquesta versió a la pàgina de noves característiques.

Pantalla principal de Linux Mint 7 (Gloria)

Linux Mint 7 (Gloria)

Per a instal·lar aquesta distribució, l’equip de Linux Mint ens permet descarregar-nos dues versions diferents:

  • Main edition. Es tracta del LiveCD d’instal·lació principal de la distribució.
  • Universal edition. És un DVD que conté tots els paquets de llengua (encara que a la Main Edition no vinguin directament, posteriorment es poden instal·lar), i que no porta cap programa propietari (és a dir, ve només amb programari lliure).

El que encara no està disponible és la versió optimitzada per a processadors de 64 bits, però sortirà en breu.

Segons estava previst, avui ha estat alliberada la versió 3.1 de l’OpenOffice.org. Podeu veure les novetats que porta a la pàgina de noves característiques.

Una novetat que no hi veig, però que he pogut comprovar és la millora de compatibilitat amb els fitxers generats amb Microsoft Office 2007 (els docx i companyia). Amb OpenOffice.org 3.0, a la mínima que hi havia alguna cosa una mica diferent ja es veia tot desquadrat (o directament no es veia res). En canvi, amb OpenOffice.org 3.1, les proves que he pogut fer (que tampoc no han estat moltes, però sí significatives) han estat molt positives.

A més, s’ha habilitat uns repositoris del Launchpad per a poder instal·lar OpenOffice 3.1 a Ubuntu Intrepid i Jaunty. En realitat, són els mateixos repositoris que ja es van habilitar per poder tenir l’OpenOffice 3.0 a Intrepid. De tota manera, aneu amb compte si els utilitzeu. Em sembla que aquests repositoris encara no estan del tot “fins” per a OpenOffice 3.1. Si feu l’actualització a aquesta versió, us desinstal·larà aquests paquets:

language-support-xx
language-support-translations-xx
openoffice.org-help-xx
openoffice.org-l10n-xx

El primer efecte que té la desinstal·lació d’aquests paquets és que no veiem l’OpenOffice.org 3.1 en català, però pot tenir algun efecte (en principi només a nivell de configuració d’idioma o de traducció) en algun altre programa (tot i que jo encara no n’he trobat cap).

Una altra cosa que cal tenir en compte és que en aquest repositori encara no hi ha la versió definitiva, sinó la segona Release Candidate. Encara que no sigui la versió definitiva, segurament és prou estable per a poder ser instal·lada sense por.

Si voleu configurar aquests repositoris per a instal·lar-vos l’OpenOffice 3.1, heu d’editar el fitxer sources.list:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

I afegir la línia següent:

deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu jaunty main

Actualitzeu la llista de paquets:

sudo apt-get update

Per al nou repositori, us donarà un error, perquè no està ben configurada la clau d’encriptació del repositori. En aquesta anotació s’explica com instal·lar-se fàcilment aquesta clau.

Un cop la tingueu instal·lada, torneu a actualitzar la llista de paquets, i el gestor d’actualització us avisarà que teniu preparada aquesta nova versió de l’OpenOffice.org.

Avui ha sortit la versió 2.26 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.

Aquells que ja estem utilitzant les versions de prova de Ubuntu 9.04, per exemple, ja estàvem utilitzant les versions de desenvolupament de GNOME 2.26. Cal saber que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el gestor de correu Evolution, tots els anomenats GNOME Games, el Nautilus, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

Algunes de les novetats que hi trobarem seran les següents:

  • S’ha ampliat les funcionalitats del Brasero, el gravador de CD/DVD.
  • S’ha simplificat la compartició de fitxers per Bluetooth, WebDAV i http.
  • Es facilita la migració de Microsoft Outlook a Evolution. Com a dada important, es podran importar els fitxers natius d’Outlook (pst) i el suport per al protocol MAPI de Microsoft Exchange.
  • S’ha millorat el funcionament i facilitat la configuració quan tenim diversos monitors connectats a l’ordinador.

Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Per finalitzar, faré un apunt sobre els números de versió de GNOME. La versió actual d’Ubuntu (8.10 Intrepid Ibex) funciona amb GNOME 2.24. La versió anterior d’Ubuntu (8.04 Hardy Heron) duia el 2.22. I, com he comentat, la nova (9.04 Jaunty Jackalope) anirà amb 2.26. Vol dir això que cada versió d’Ubuntu fa un salt de dos versions respecte de GNOME? Doncs, com haureu endevinat pel to capciós de la pregunta, no.  🙂

El projecte GNOME numera les seves versions de prova amb nombres imparells. Quan aquestes passen a ser versions definitives se’ls canvia la numeració pel nombre parell superior. És a dir, la versió 2.25 no existirà mai com a versió “bona”, sinó que és la versió de desenvolupament que ha passat a dir-se 2.26 avui en arribar a la seva versió definitiva. Si algú estava utilitzant ja Ubuntu 9.04, fins ara estava utilitzant la versió 2.25.92 de GNOME i, aviat (quan es pugin les modificacions) tindrà la 2.26.0.

Per afinar encara més, les versions imparells (les de proves) comencen amb les numeracions 2.25.1, 2.25.2, etc. Aquestes versions serien les equivalents al que en altres projectes s’anomenen Alpha.

Després d’una certa sub-versió (en aquest cas, després de la 2.25.5) es decideix que ja no s’implantaran noves funcionalitats, i que només es faran modificacions per arreglar els possibles errors que hi pugui haver. És el que s’anomena “UI Freeze”. A partir d’aquest moment, la numeració salta directament a la 2.25.90, que seria l’equivalent en altres projectes a la primera Beta. L’última sub-versió de desenvolupament (en aquest cas ha estat la 2.25.92, però no sé si sempre és la 92) és la rc (Release Candidate). Per últim, quan es passa de la Release Candidate a la versió final és quan s’arriba a la 2.26 (com he comentat abans, numeració parell).

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.26 al seu calendari de llençament.