El teu blog de Linux en català

S’ha dit, escrit i llegit molt sobre el programari lliure aquests darrers temps. A l’hora de la veritat, però, són molt nombrosos els dubtes i problemes amb els quals han de conviure les usuàries no iniciades en la matèria a l’hora de fer la transició de sistemes operatius privatius com Windows o Mac OS a sistemes oberts. A partir d’ara, però, serà més fàcil, gràcies a la creació del portal GNULinux.cat.

GNULinux.cat agrupa un col·lectiu de persones que s’han unit per fer conèixer tot el que envolta el món del programari lliure dins l’àmbit de la llengua catalana. Amb la intenció de consolidar el moviment de difusió del programari lliure i aconseguir una comunitat encara més robusta, la gent de les pàgines Alliberats.cat, Epkis.cat, Llibertat de Programari, PellRoja.net i SomGNU va decidir unir esforços en un projecte únic. El juny de 2010, aquesta tasca col·lectiva va fructificar amb la creació d’un portal únic, que cada dia registra més activitat.

Punt de trobada i espai aglutinador

Guillem Gilabert, un dels membres de GNULinux.cat, explica que el portal “no és només un fòrum on es pot obtenir assistència tècnica i preguntar dubtes, també és un espai que aglutina tot allò relacionat amb el món del programari lliure”. Així, s’hi comparteixen experiències, s’hi exposen notícies i s’hi debaten temes de tota mena relacionats amb aquest àmbit del coneixement. A més, les usuàries aficionades al programari lliure es coordinen per tirar endavant projectes, s’anuncien els diferents esdeveniments a través d’una agenda, es poden provar altres distribucions a partir d’imatges de màquines virtuals i hi ha un fons de documentació molt extens.

Però, per sobre de tot, Gilabert destaca que “GNULinux.cat és un punt de trobada, un espai on qualsevol que hi vulgui participar hi és benvingut”.

Actualment, a GNULinux.cat, hi podem trobar un fòrum provinent del web Cobert.cat i un bloc, on hi ha totes les anotacions provinents dels projectes que s’han unit a GNULinux.cat i les entrades que va redactant el col·lectiu, que continua treballant per oferir nous serveis relacionats amb el programari lliure.

Dubtes amb solució

A l’hora de parlar amb propietat sobre el programari lliure, encara apareixen molts dubtes. Gilabert explica: “El Linux, per si sol, només és el nucli; és l’encarregat de comunicar els programes que conformen el sistema operatiu –anomenat GNU– amb el maquinari”. Així doncs, “de la fusió d’aquests dos components neix el sistema operatiu GNU/Linux”. Aquest sistema operatiu pot prendre formes diferents. La més popular és la distribució GNU/Linux anomenada Ubuntu.

Gilabert explica que l’Ubuntu “se centra en la facilitat d’ús i fa que un ordinador que tingui instal·lat l’Ubuntu sigui un procés del tot intuïtiu i trivial”. Però el món del programari lliure no s’acaba aquí. Per exemple, si preferim tenir un sistema basat en l’estabilitat per fer-lo servir com a servidor web, la millor eina, segons Gilabert, és Debian. Si, per contra, preferim una distribució que sempre tingui les versions més noves dels programes, ens convindrà més una distribució com l’Arch Linux.

Segons Gilabert, “cada distribució posa èmfasi en un aspecte, que pot ser l’estabilitat, la novetat, l’experimentació, la bellesa, l’educació, la facilitat d’ús… Hi ha tantes distribucions com puguem imaginar”. GNULinux.cat recomana l’Ubuntu a les persones que s’inicien en el món del programari lliure, “perquè la seva prioritat és la facilitat
d’ús”.

Epkis.cat, Llibertat de Programari,
PellRoja.net i SomGNU va decidir
unir esforços en un projecte únic. El
juny de 2010, aquesta tasca col·lec-
tiva va fructificar amb la creació
d’un portal únic, que cada dia regis-
tra més activitat. 

S’

Punt de trobada i espai aglutinador
Guillem Gilabert, un dels membres
de GNULinux.cat, explica que el
portal “no és només un fòrum on es

Fa menys d’un dia que ha sortit la nova versió de l’Ubuntu, Maverick Meerkat, i probablement molts de vosaltres ja l’heu instal·lada sobre la versió anterior o en una partició diferent per tenir-la nova de trinca. En molts casos, aquesta política d’alliberar una versió nova cada sis mesos pot ser poc encertada, per una banda per aquells que volen estar sempre a la última tenint les últimes versions del programari (m’incloc entre ells), i per altra banda per aquells que ja estaven còmodes amb el seu entorn haver d’actualitzar la versió per no quedar-se endarrerits.

Ubuntu, la seva comunitat i Canonical, l’empresa que el patrocina, han fet, i estan fent una gran contribució en el món del programari lliure, sobretot en la tasca d’introduir a nous usuaris, però per contra, el seu enfocament a fer les coses molt senzilles per a l’usuari final provoca certa falta d’informació entre els seus usuaris. Per exemple:

  • Alguns creuen que Ubuntu és l’únic «Linux» que existeix, és a dir, que «Linux» és Ubuntu i viceversa.
  • Derivat de l’anterior punt, creuen que «Linux» és el S.O., quan en realitat tant sols és el nucli del S.O. «GNU/Linux».
  • Desconeixen l’existència d’altres distribucions i per tant de formes d’organitzar i veure les coses.

Això principalment és degut a Ubuntu té un enfocament orientat a simplificar les coses a l’usuari final, deixant-li un entorn llest amb tot el que necessita (cosa que alguns cops pot ser excessiu) i evitant tecnicismes, tant a la pàgina web principal com en el propi escriptori.

Tornant al fil conductor, m’agradaria presentar algunes alternatives a l’Ubuntu, en concret algunes distribucions que no necessiten ser actualitzades cada cert temps, és a dir, que no tenen versió. Es tracta per exemple del cas d’Arch Linux, Chakra, Gentoo, Sabayon i PCLinuxOS. Son el que s’anomena una distribució «rolling release» o «alliberaments rodants».

Aquestes distribucions s’actualitzen automàticament amb l’alliberament de cada paquet, per exemple, com passarà en el cas del Firefox 4, un cop s’alliberi, el tindrem als repositoris oficials per actualitzar-lo, en Ubuntu en canvi, haurem d’esperar a l’alliberament d’una nova versió (en el cas de que no utilitzem repositoris exteriors). Lògicament aquest sistema te una sèrie de punts positius i negatius:

Punts favorables:

  • Paquets a la última.
  • Correcció de bugs i fallades de seguretat quasi bé instantànies.
  • Control total sobre la distribució i les versions dels paquets instal·lats.

Punts negatius:

  • El sistema no és tan estable doncs no passa per un procés comprovació.
  • Al ser altament configurables, els usuaris novells no s’hi solen sentir còmodes.

No està mal no? Bé doncs, si algú està decidit a donar el pas i brindar l’oportunitat a alguna distribució «rolling release» recomano començar amb Arch Linux, jo ho vaig fer així, i al principi pot resultar realment impactant, doncs tant el sistema base del LiveCD com el de la instal·lació son tan sols una línia d’ordres, és a dir, el bàsic per construir  la teva distribució a medida, veureu però que amb la documentació que brinda la comunitat el procés s’agilitza i resulta prou fàcil. Us deixo un vídeo on es pot veure el procés d’instal·lació, com veureu, podeu instal·lar just els paquets necessaris per a les vostres necessitats, amb la qual cosa podeu accelerar bastant el sistema i l’arrancada, comparat en altres distribucions més pesades:

Com en el vídeo, podeu utilitzar virtualbox o similars per provar la distribució, i si tot surt bé traslladar la instal·lació a una partició real.

Realment aprendreu què és un sistema GNU/Linux i apreciareu la comunitat que hi ha al darrere.

Bona sort valents!

S’acaba de publicar la cinquena alfa de Chakra, una distribució inicialment basada en Arch que fa servir KDE com a entorn d’escriptori per defecte i que tracta de funcionar només amb biblioteques Qt evitant l’ús de les biblioteques GTK.

En Manu Tortosa, un dels traductors de KDE al català i desenvolupador de Chakra ens ha comentat que entre les principals novetats que trobarem en aquesta nova versió es pot destacar:

  • Instal·lador completament reescrit, ara inclou un mode «fàcil», la instal·lació triga menys de 15 minuts i ara es pot usar en monitors més petits (800×600) com ara els dels netbooks.
  • KDE 4.4.1, amb una selecció més completa de programari: Amarok, Kaffeine, Choqok. K3b, Yakuake, Rekonq…
  • Implementació completa de les impressores, també en mode Live.
  • Gestió completa de suports òptics, es poden muntar imatges de CD/DVD també en mode Live
  • Molts idiomes afegits al menú d’arrencada
  • Primera versió alliberada del Kernel Chakra amb implementació LZMA (nucli diferent del d’Arch)
  • Nou gestor de paquets Shaman2 i Aqpm2

Podeu baixar-la des del servidor de Caliu o visitar el projecte a Sourceforge:

https://i0.wp.com/chakra-project.org/img/alpha5-news.png?w=848

Ahir mateix va sortir la nova versió d’Arch Linux, la 2009.08. Es tracta d’una distribució que té molt bona fama pel seu rendiment i elegància.

Arch Linux

Logo d'Arch Linux

Arch Linux 2009.08 ve amb la versió 2.6.30 del Kernel de Linux, i amb la versió 3.3 del seu gestor de paquets Pacman. També s’ha millorat el seu procés d’instal·lació gràcies al programa AIF installer. Aquesta distribució no ve de manera predeterminada amb cap entorn gràfic, tot i que se li pot instal·lar un gran nombre d’entorns gràfics a posteriori, de manera que segurament no és la distribució més adequada per a un usuari novell, però sí que pot resultar interessant per a usuaris avançats.

Podeu baixar-vos el CD d’instal·lació des de la secció de descàrregues de la pàgina principal d’Arch Linux. Si voleu instal·lar-vos Arch Linux, podeu seguir la guia oficial d’instal·lació. També us recomano que llegiu l’annex de la guia, perquè hi trobareu informació molt interessant sobre accions bàsiques d’aquesta distribució, com configurar la xarxa, instal·lar un entorn d’escriptori o com utilitzar el pacman, entre moltes altres coses.

Aprofitant el llençament d’Arch Linux 2009.08, l’equip d’Arch Linux ha tret el primer número de la seva revista oficial. Si esteu interessats en aquesta distribució, us recomano la seva lectura. Us podeu baixar la versió pdf o llegir-la directament en format html.

Font: Arch Linux

Disculpeu que aquesta darrera setmana els articles hagen perdut una mica el seu caliu amb el què normalment els envolte… però és que torne a estar de mudances. Aquesta vegada m’he mogut a Barna, on viuré (i treballaré, si hi ha sort) amb la meua xicona els propers anys. Estic a una casa de prestat, Internet de prestat i buscant pis tot els dies (i debatent-nos entre si agafar un pis “JA” o ser perseverants per tal d’acabar triant bé).

En fi, que el temps que dedique normalment a cercar articles interessants per la xarxa i publicar-los amb un xicotiu toc personal s’ha vist reduït. Probablement es mantinga així durant les properes setmanes, fins que trobem pis -com a mínim-. En fi, un altre dissabte, un altre recull…

El darrer dia 20 el Projecte Chakra va publicar la primera versió alpha de la distribució amb mateix nom.  Chakra és una distribució basada en Arch Linux i creada per KDEmod, projecte independent a Arch Linux que ofereix paquets precompilats i modulats  de KDE amb un toc elegant i minimalista.

Sense arribar a ser una distribució nova, Chakra ofereix un sistema Arch Linux amb millores gràfiques com Tribe, instal·lador gràfic, una eina de configuració anomenada Arxin o Shaman, un gestor de programari, entre d’altres. A més a més, és totalment compatible amb Arch, ja que utilitza els seus mateix repositoris a excepció dels paquets KDE, subministrats per KDEmod.

Chakra es distribueix en format LiveCD i cal dir que encara es tracta d’una versió molt inestable i ple d’errades, per això, l’únic ús recomanable per ara és el de provar per a notificar errades.

Seguirem de ben prop aquesta distribució.

Enllaç | Descàrrega

Darrerament s’ha sentit parlar prou d’Arch Linux, una distribució GNU/Linux prou lleugera i que segueix el principi conegut com KISS (Keep It Simple, Stupid!). És una distribució que una vegada instal·lada, només es té un sistema bàsic (a l’estil de Gentoo), sense interfície gràfica i res més que tot allò necessari per començar a construir el nostre sistema.

Per descomptat, aquesta no és una distribució per a usuaris novells, sinó una distribució enfocada a tots aquells usuaris que volen tindre un sistema robust i al seu gust. La qüestió és que Arch és una distribució ràpida, lleugera i flexible optimitzada per a processadors i686 que fa servir un gestor de paquets únic, el pacman, que a més de permetre tindre el sistema completament actualitzat de forma molt senzilla, conté també les darreres versions dels millor programari.

Com ens comenta en Xavi, a diferència de Gentoo, a Archlinux no cal compilar res. El pacman és molt semblant a l’apt-get de Debian o el yum de Fedora. També ens comenta que Archlinux utilitza un sistema “rolling release”, que permet que la distribució es mantinga sempre actualitzada amb l’últim programari, no hi ha salts de versions cada x mesos o anys, com passa amb la majoria de distribucions: Arch s’instal·la un cop i es va actualitzant suaument al llarg dels anys.

En definitiva, Arch Linux està enfocat per als frikis del linux. Això sí, és una distribuició que com Gentoo, té un gran prestigi i una gran comunitat al darrere, amb tot un seguit de guies d’instal·lació i configuració que farà que qualsevol puga fer-la servir.