El teu blog de Linux en català

Un dels objectius marcats per a Ubuntu 9.04, després de la baixada de rendiment que s’havia estat produint des d’Ubuntu 7.04, havia estat la de augmentar la seua eficiència i velocitat.

Amb la publicació de la quarta alfa s’ha aconseguit que el temps d’arrencada passe dels 29 als 21 segons. Tot i així, és clar que el temps d’arrencada no és un indicatiu real de l’eficiència d’una distribució.

A Phoronix n’han fet uns quants tests de rendiment i en moltes proves totes dues versions es troben igualades, tot i que sempre amb algun petit avantatge per a la nova versió d’Ubuntu. És important remarcar que no han fet servir el sistema de fitxers ext4, cosa que probablement haguera aconseguit un rendiment encara major. Els tests on més avantatge s’ha aconseguit són els següents:

test-810-904test-810-904-2test-810-904-3test-810-904-4

Ubuntu 9.04 no s’alliberarà oficialment fins a l’abril, però sembla que ja va pel bon camí. Els diferents tests mostren un augment general del rendiment, i això sense tindre en compte que amb ext4 aquest rendiment haguera augmentat encara més. Tot això, amb la reducció de més d’un 20% del temps d’arrencada, promet.

Disculpeu que aquesta darrera setmana els articles hagen perdut una mica el seu caliu amb el què normalment els envolte… però és que torne a estar de mudances. Aquesta vegada m’he mogut a Barna, on viuré (i treballaré, si hi ha sort) amb la meua xicona els propers anys. Estic a una casa de prestat, Internet de prestat i buscant pis tot els dies (i debatent-nos entre si agafar un pis “JA” o ser perseverants per tal d’acabar triant bé).

En fi, que el temps que dedique normalment a cercar articles interessants per la xarxa i publicar-los amb un xicotiu toc personal s’ha vist reduït. Probablement es mantinga així durant les properes setmanes, fins que trobem pis -com a mínim-. En fi, un altre dissabte, un altre recull…

En les portades dels CD’s d’aquest sistema veiem grups d’humans més o menys heterogenis riallers i fent rotllanes. Això només pot succeïr quan haguem abandonat el llast privatiu.

Ubuntu s’ha convertit en el sistema operatiu alternatiu per excel·lència. Qui més qui menys n’ha sentit a parlar, o li ha cridat l’atenció l’escriptori marronós del PC d’algun amic seu. Ubuntu és una marca registrada d’una empresa de Sudàfrica, Canonical Limited, propietat d’un mecenes (un tal Mark Shuttleworth) que ha dedicat part dels seus recursos a finançar per complet una nova distribució de GNU/Linux.

L’Ubuntu nasqué a partir del Debian GNU/Linux, una de les distribucions originals de GNU/Linux més populars. Heredà gran part de les característiques d’aquest. Tal com declara el nom del seu pare, es tractava d’un sistema GNU/Linux, és a dir, basat íntegrament en Programari Lliure. Des de bon principi, s’ha distribuït en un sol CD que conté tots els programes que generalment necessita l’usuari mig d’un ordinador. Així doncs, ens vé en un sol disc (que podem descarregar lliurement d’Internet o demanar-lo per correu), amb les utilitats més típiques: processador de textos, navegador, client de correu, reproductor multimèdia, etc.

Aquest segueix sent actualment, en la forma, el model de l’Ubuntu. Per què, en el fons, ha canviat una mica. Actualment conté programes opcionals que no són programari lliure, com per exemple drivers privatius per a les targetes gràfiques i altres tipus d’utilitats sense alternativa lliure assequible. En el nom de la màxima facilitat d’ús, aquest sistema ja no és totalment lliure. Cal aclarir aquest aspecte, que va en consonància amb el fet d’anomenar-lo, deficitàriament, Ubuntu “Linux”.

Malgrat aquesta mancança de base, Ubuntu (a seques…) és un sistema excel·lent. Com a exusuari, he de dir que és el sistema amb el qual vaig aprendre allò bàsic d’aquest clon alliberat del UNIX, i que s’anomena, tenint ben present el Nyu, Linux. És un dels sistemes més estables i fàcils de fer servir que he usat. A part, la comunitat d’usuaris és, a hores d’ara, bastant gran, i el suport per Internet és molt fàcil d’aconseguir.

Ubuntu és una paraula en una llengüa africana que vol dir humanitat cap als altres. Aquesta és, en resum, la filosofia del projecte Ubuntu. La metàfora sol anar reforçada per una propaganda característica. Per exemple, en les portades dels CD’s d’aquest sistema, en què veiem grups d’humans més o menys heterogenis riallers i fent rotllanes. Això serà així mentre, i transcric tal qual de la contraportada d’un CD de l’Ubuntu 7.10, Ubuntu is programari lliure. Ara bé, això només pot succeïr quan haguem abandonat el llast privatiu, a allò que en Richard Stallman, al final dels seus pregons ambulants de pur sacerdoci informàtic, es refereix com a “altres religions a les quals no anomenaré”.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 3 (novembre del 2008)

Avui, com estava previst, KDE 4.2 ha estat alliberat i les novetats i millores són moltes. Ací parlarem d’algunes d’elles, per veure un repàs complet podeu visitar la pàgina web on es mostren totes elles que, a més, es troba en català.

Des de fa molt de temps hem parlat del port de KDE4 per a Windows. En Marc Belzunces l’ha provat i sembla que li ha agradat molt. Com ell diu: El KDE 4 a Windows va suau. Una molt bona manera d’accedir a un bon grapat de programari en català i familiriatzar-se a Linux des del Windows.

Però tornant al KDE 4.2 sota Linux, el primer que es pot apreciar és el nou aspecte de la barra de tasques. Mentre que els KDE 4.0 i 4.1 tenien una barra negra brillant, a KDE 4.2 mostra una barra semi-transparent que queda molt bé. L’organització de les finestres a la mateixa ara queda clar i amb els efectes del KWin es completa el cercle.

barra-deines

El funcionament de les vores de la pantalla solucionen una cosa que a mi personalment m’era molt pesat: a vegades el punter acabava allà sense voler i s’activava la funció concreta que tinguera assignada la vora. Ara això ja no passa ja que la funció no s’activa instantàniament, sinó després de mig segon mantenint el punter allà.

El menú K per defecte és el mateix que a les anteriors versions, el KickOff. Ara, però, tenim la possibilitat d’afegir Lancelot com a “estri” de l’escriptori i que actue com a menú. Al meu gust, és molt més clar que no pas el KickOff.lancelot

També he pogut descobrir algunes característiques interessants que no sé si ja s’hi trobaven a versions anterior. Per exemple, la capacitat de Dolphin de dividir la vista de carpeta en dos finestres, cosa que permet les operacions entre carpetes de forma molt fàcil i ràpida.

dolphin

He gravat un vídeo que podeu veure a continuació. Aquells qui vulgueu instal·lar KDE 4.2 al vostre sistema, actualment podeu fer-ho “directament” si teniu Ubuntu o OpenSUSE. Per exemple, per instal·lar-ho a OpenSUSE només cal fer clic al següent botó, i el Yast s’ocuparà de baixar i instal·lar-ho tot (vosaltres només heu de fer clic a continuar):

Kde4-ymp.png

A Ubuntu només heu d’afegir aquest repositori:

deb http://ppa.launchpad.net/kubuntu-experimental/ubuntu intrepid main
I seguidament executar actualitzeu el sistema si ja teniu KDE instal·lat o instal·leu el paquet kubuntu-desktop.

A nivell general, el funcionament és molt més fi que a versions anterior. Gairebé no peta mai, tot i que alguna vegada sí que m’ha petat a mi, però ja no té res a veure amb KDE 4.0 i 4.1. Si voleu saber com s’instal·la a la vostra distribució (si no és OpenSUSE ni Ubuntu), pregunteu als comentaris i crearem un article sobre la instal·lació de KDE 4.2 a altres distribucions.

Per cert, com a curiositat, Linus Torlvalds ha decidit deixar KDE. Tenint en compte que Linus va ser un dels detractors de la senzillesa del GNOME, no deixa de ser curiosa la seua opinió, diu que “KDE4 és un desastre”. Us deixem amb el vídeo.

A Alacant fa un vent increïble, des de la meua habitació puc veure un parell “d’agüeletes” que s’han enlairat i van camí de l’església. A més, la temperatura ha pujat uns quants graus i gairebé sembla que som a finals de març en lloc de al gener. Per cert, una de les agüeletes ha perdut la bossa i l’he arreplegada. Quan l’he obert m’he trobat…

  • Com ja van fer amb Vista, ara és l’aspecte del Windows 7 que li ho podem donar al GNOME. De tot allò que es comenta a l’article, és interessant l’aplicació TaskDock applet que permet mostrar la llista de finestres com a icones al panell.
  • World of Goo, un joc de trencaclosques que va guanyar el primer premi al disseny més innovador i excel·lència tècnica al festival Independent Games de 2008, està desenvolupant una versió nativa per a GNU/Linux del videojoc.
  • Parlant d’Ubuntu tenim dues notícies interessants: per una part els desenvolupadors que s’ocupen d’Ubuntu per a dispositius mòbils ha decidit que potser seria bo migrar a Qt en lloc de GNOME com s’ha estat fent fins ara. El fet que Nokia estiga darrere de Qt pot haver estat un factor decisiu (sense menysprear les virtuts de Qt). Per altra part, s’ha presentat una nova revisió d’Ubuntu Hardy LTS, la 8.04.2 que és bàsicament la versió inicial incloent totes les actualitzacions.
  • Quant a la propera versió de Fedora 11 que arribarà a finals de maig, ha estat la primera distribució que ha anunciat que farà servir el sistema de fitxers Ext4 per defecte. A més, ja s’ha inclòs el sistema de fitxers Btrfs, del qual ja vam parlar a principis d’any com un dels grans avenços que podien passar al 2009.
  • De programari variat, si necessiteu provar un nou client FTP, potser us interessarà bareFTP, que suporta un gran nombre de protocols però que encara està en desenvolupament. Aquells qui escriviu un diari a ma, podeu fer el salt a la tecnologia i escriure’n un directament a l’ordinador amb RedNotebook.
  • Sobre Virtualització, alguns usuaris han pujat vídeos al Youtube sobre el funcionament de l’acceleració 3D a VirtualBox amb alguns jocs a un Windows XP virtualitzat a una màquina Linux. El rendiment sembla prou acceptable.
  • Per acabar, una gran notícia, i és que Mark Shuttleworth ha dit que Canonical és a punt de ser rendible. La companyia que és darrere d’Ubuntu que té una plantilla de 200 persones i una àmplia base de col·laboradors, només guanya diners pel suport que dóna a les companyies i per l’adaptació d’Ubuntu al maquinari dels ordinadors als quals ve preinstal·lat.

ubuntu_cd_coverUn interessant article que ha circulat per la xarxa els darrers dies ha estat un que s’anomena “The secret lives of Ubuntu and Debian users” (La vida secreta dels usuaris d’Ubuntu i Debian). En aquest article, basant-se en les estadístiques de programari que els usuaris tenen al seu Ubuntu o Debian (opció d’enviament d’aquestes dades desactivada per defecte), el redactor del bloc comenta alguns aspectes curiosos:

  • El 86% dels usuaris que fan servir Ubuntu, fan servir el controlador propietari NVIDIA quan, si parlem dels usuaris Debian, hi ha molt pocs que el facen servir.
  • Els usuaris d’Ubuntu no instal·len -en general- aplicacions addicionals a les que venen ja incloses per defecte, mentre que els debianites sí que ho fan regularment.
  • Pel nombre de paquets propietaris instal·lats al sistema, novament els usuaris d’Ubuntu “guanyen”. Els usuaris Debian sembla que compleixen allò que la filosofia de la distribució vol: un sistema el més lliure possible.

Les conclusions són prou evidents i jo diria que d’alguna forma confirmen que Ubuntu ha estat un producte molt bo que ha fet arribar GNU/Linux a molta gent (ja, estic dient coses molt òbvies). Aquestes estadístiques només corroboren allò que ja sabem. Tot i així, cal dir que no tothom activa aquestes estadístiques, cosa que podria suposar que no sigueren realment significatives.

Com a excusa, animar-vos a que activeu les vostres estadístiques a Ubuntu o Debian. Tingueu en compte que el fet d’informar que el vostre sistema es troba en català donarà punts a la nostra llengua per tindre-la més en consideració. Crec que a Ubuntu es poden activar aquestes estadístiques des de Sistema > Administració > Fonts de programari.

ubuntu-logoQuè té aquesta alfa per a que la comentem ací?. Res d’especial en realitat, simplement que ja inclou el suport per al sistema de fitxers ext4 i probablement més d’un voldrà provar-la a veure què tal funciona. Si ho feu, no dubteu en deixar les vostres experiències ací.

Bé, aquesta setmana hi ha un bon recull de notícies. ‘nem per feina:

Crec que tota la comunitat del programari lliure s’ha quedat bocabadada amb la nova versió del Windows 7 beta que es va alliberar ahir. Aquesta nova versió promet ser més fàcil, més entretinguda, més segura i més tirrinpuntuda que qualsevol versió anterior. No sé per què, però tot això jo crec que ja ho deien al Windows 98.

Qui no recorda aquelles meravelloses instal·lacions en les quals se’t prometia l’oro i el moro?. Certament Windows 95 fou una revolució perquè va fer possible acostar els ordinadors als humans. Windows 7 promet “fer més”, a l’igual que tots els seus predecessors. Però: ara fem més gràcies al nostre sistema operatiu o fem més gràcies a l’Internet?.

Mentre ho rumieu, podeu anar donant-li una ullada a algunes de les coses que han passat aquesta setmana i que s’han perdut per culpa de la ceguera produïda pel Windows 7:

Amb el pas del temps, instal·lant i desinstal·lant programes a un sistema GNU/Linux, tota una sèrie de programes i biblioteques antigues es queden ocupant espai al nostre disc dur sense fer cap cosa a canvi.

Synaptic, el gestor de paquets d’Ubuntu i Debian ens permet la possibilitat d’eliminar aquest tipus de paquets del nostre equip. Fer-ho és molt senzill (i sense haver d’anar a la terminal). Primerament caldrà obrir el Synaptic (Sistema > Administració > Gestor de paquets synaptic).

A la part esquerra hi ha una columna on es pot comprovar a la part de baix una opció on es poden triar diferents filtres. Heu de fer clic sobre “Estat” i veureu que al llistat de dalt hi haurà una opció anomenada “No instal·lat (Conf. residual)” i una altra anomenada “Instal·lat (eliminable automàticament” que són les que està relacionada amb aquests tipus de paquets. En fer clic sobre una o l’altra es mostrarà un llistat dels paquets que no són necessaris  i que estan ocupant espai al nostre sistema.

En tots dos llistats haureu de marcar tots els paquets amb l’opció “Marca per a eliminar completament“. Una vegada que els hageu marcat, només heu de donar-li a “Aplica” i s’eliminaran. Així de senzill.

Operacions equivalents a fer des de la terminal i que poden netejar el sistema són:

sudo apt-get autoremove
sudo apt-get autoclean
sudo apt-get clean

Aquestes ordres no esborren els paquets que es troben a “No instal·lat (Conf. residual)”, sinó que eliminen paquets ja no necessaris (com antics nuclis) o alliberen memòria (el apt-get clean).

netejasynaptic