El teu blog de Linux en català

Moltes de les distribucions actuals ja donen suport per al sistema de fitxers Btrfs, un sistema encara en desenvolupament que promet molt: les estadístiques de rendiment són molt bones i té un sistema per crear imatges dels volums força interessant.

Però Btrfs encara està en desenvolupament. I no té eines per resoldre errors en cas que el sistema falle. Mentre que amb ext3 i ext4 podem fer servir l’fsck per solucionar errors, amb btrfs no és possible. Si per qualsevol cosa s’espatlla el sistema de fitxers, ara per ara perdreu tota la informació que teniu. Això és el que m’ha passat a mi.

Note that Btrfs does not yet have a fsck tool that can fix errors.

L’última instal·lació que li vaig fer a la meua parella va ser una Ubuntu a la qual li vaig posar aquest sistema de fitxers. Fa tres o quatre dies l’ordinador es va tancar malament i en iniciar-se, l’Ubuntu es quedava penjat. Vaig estar investigant i el problema es trobava a un error de la partició.

Iniciar des d’un LiveCD i provant a muntar la partició tampoc no funcionava. Vaig estar investigant més per la xarxa i va ser quan vaig esbrinar que actualment Btrfs no té eines de reparació. Amb la qual cosa la relació amb la meua parella s’ha vist afectada, per culpa de Btrfs.

Així que, si teniu parelles que vos estimeu, no els instal·leu un linux amb un sistema de fitxers Btrfs. No siga que ho perdeu tot.

MeeGo és l’evolució de Moblin després que Intel i Nokia arribaren a un acord de col·laboració per tal de desenvolupar un sistema operatiu enfocat a dispositius mòbils i ultraportàtils. Aquest acord es va produir ja fa uns mesos i no havíem rebut cap notícia sobre el seu desenvolupament. Finalment ja el tenim ací i cal dir que no sembla molt diferent d’allò que ja era Moblin. Existeix una diferència gran, però, i és que MeeGo es pot instal·lar al Nokia N900. Això és un avantatge entre d’altres coses perquè la traducció és comunitària i per tant el català no trigarà molt a estar disponible (per desgràcia actualment no hi és).

MeeGo 1.0 està basada en el nucli 2.6.33 (l’últim publicat actualment), fa servir una interfície Qt (això li agradarà al Manu Tortosa), el sistema de fitxers que utilitza és Btrfs (la propera generació de sistemes de fitxers) i després conté tot un seguit d’eines per facilitar l’experiència de l’usuari al màxim.

MeeGo Netbook Myzone

Interfície de MeeGo

Com podeu comprovar a la captura, la interfície no és gaire diferent de la del Moblin: simplement sembla tenir més colors. Si vos fixeu, veureu també que el navegador per defecte és Chrome, una decisió lògica tenint en compte el tipus de dispositius als quals està enfocada aquesta distribució. MeeGo és una distribució «social», tot i que és possible instal·lar més programari (no he trobat informació sobre quina distribució base han fet servir, a Moblin era Fedora).

Instal·lació

MeeGo s’instal·la generalment fent servir un disc usb. Per tant, haureu de baixar la imatge. Després haureu de connectar el disc usb i desmuntar-lo (de forma que estiga connectat a l’ordinador però no muntat) i seguidament obrir un terminal i executeu:

sudo dd bs=4096 if=ruta_a_la_imatge_meego of=/dev/sdxx

Amb això ja tindreu MeeGo al vostre disc usb preparat per iniciar-lo des de qualsevol dispositiu mòbil per usb. En el cas del Nokia N900 serà diferent, per descomptat.

He provat MeeGo al meu ultraportàtil AAO i he d’admetre que ha millorat molt respecte a Moblin. Tot i que l’aspecte és molt semblant, el comportament és extraordinàriament millor. Sembla també que han polit la integració de les aplicacions amb la interfície del sistema. Estic gratament sorprès i em sembla que aquest cop MeeGo es quedarà com la distribució definitiva al meu AAO. Vos deixe unes quantes captures que he fet a continuació.

tuzAnticipadament a la data prevista (si és que n’hi havia alguna), Linus Torvalds ha anunciat la publicació del nucli Linux 2.6.29. A més d’haver-ne canviat el logo sembla que amb la finalitat de fer campanya en pro d’una espècie protegida, el canvi més important és l’anomenat kernel-mode-setting (KMS)

Actualment, qualsevol mode gràfic s’inicia amb el servidor X. El KMS trasllada aquests processos des del servidor X directament al nucli de forma que se solucionen molts problemes derivats d’això i, a més, permetran obtindre una millor qualitat de l’inici gràfic o el canvi més ràpid entre usuaris.

Una altra característica que inclou el nucli 2.6.29 és el suport per a Btfrs, la propera generació de sistema de fitxers per a GNU/Linux. La qüestió és que encara continua en desenvolupament i per tant trigarem en veure-ho per defecte a noves distribucions. Mentrestant, disposem d’un EXT4 que s’ha actualitzat.

El nucli 2.6.28, conjuntament amb el sistema de fitxers EXT4 ha estat millorant considerablement el rendiment de les nostres distribucions GNU/Linux, que s’havien vist afectades per una disminució de rendiment des del nucli 2.6.22. Caldrà veure els tests de rendiment d’aquest nou nucli que es publicaran a Phoronix en poques setmanes.

Disculpeu que aquesta darrera setmana els articles hagen perdut una mica el seu caliu amb el què normalment els envolte… però és que torne a estar de mudances. Aquesta vegada m’he mogut a Barna, on viuré (i treballaré, si hi ha sort) amb la meua xicona els propers anys. Estic a una casa de prestat, Internet de prestat i buscant pis tot els dies (i debatent-nos entre si agafar un pis “JA” o ser perseverants per tal d’acabar triant bé).

En fi, que el temps que dedique normalment a cercar articles interessants per la xarxa i publicar-los amb un xicotiu toc personal s’ha vist reduït. Probablement es mantinga així durant les properes setmanes, fins que trobem pis -com a mínim-. En fi, un altre dissabte, un altre recull…

Bé, aquesta setmana hi ha un bon recull de notícies. ‘nem per feina:

Ara que l’any és a punt d’acabar, està bé fer un xicotet resum d’allò que ens espera al 2009 (ho han fet a /home/liquidat). L’any 2008 ha estat prou excitant, sobretot gràcies a KDE4, Amarok 2 i la versió 2.6.27 del nucli que va “alliberar” els nostres ordinadors de molts mòduls propietaris. Serà 2009 igual d’excitant?

Btrfs

El sistema de fitxers ext4 arribarà en molt poc de temps a una versió final completament estable (ja s’ha afegit al nucli 2.6.28), però són molts els que pensen que no ofereix res realment nou respecte a sistemes de fitxers ja existents. El sistema ZFS (fet servir per OpenSolaris) sí que ofereix moltes característiques interessants, però la seua llicència no és del tot lliure. Ací és on Btrfs entra en joc: encara està en desenvolupament, però ja són alguns desenvolupadors del nucli qui han demanat a en Linus afegir-lo a properes versions. L’any 2009 serà l’any clau per a aquest sistema de fitxers.

oVirt

oVirt és un sistema d’administració de màquines virtuals que s’enfocarà en l’ús empresarial (tot i que també per a usuaris individuals). Aquest sistema permetrà la gestió d’un gran nombre de màquines virtuals alhora. Sembla que al 2009 podrem gaudir de la primera beta.

OpenGL 3.0

El llançament d’OpenGL 3.0 aquest any 2008 va arribar amb un any de retard. En un principi es va pensar que el projecte estava pràcticament acabat degut al poc coneixement que es tenia d’ell, però després que NVIDIA publicara un controlador capaç d’implementar OpenGL 3.0 i amb l’expectativa que AMD i l’equip que desenvolupa Mesa, sembla que OpenGL està lluny de la desaparició. Això vol dir que al 2009, OpenGL 3.0 arribarà a les masses, tant a controladors propietaris com lliures. Una nova generació de targetes gràfiques totalment compatibles amb GNU/Linux (qui ho haguera dit fa 3-4 anys?).

Gallium 3D

També relacionat amb l’apartat gràfic, Gallium 3D és un intent d’aconseguir el desenvolupament de controladors de targetes gràfiques molt més fàcil. Gràcies a una abstracció d’una de les capes de desenvolupament el resultat final podria ser un controlador que funcionara eficientment amb diferents dispositius gràfics. Sembla que al 2009 veurem la primera versió alfa.

GEM i KMS

Amb la publicació del nucli 2.6.28 s’ha inclòs el nou gestor de memòria de gràfics (GEM). El principal avantatge que notarem és que gràcies a GEM les targetes gràfiques no necessitaran “tornar-se a iniciar” cada vegada que es canvie d’aplicació (canvi de sessions, jocs, etc.). Amb això també se solucionaran problemes relacionats amb l’anomenat “compositing” que permet que tinguem els efectes del compiz al nostre escriptori.

Per altra part, l’anomenat Kernel Mode Setting (KMS) que bàsicament permetrà un canvi molt més fluïd i senzill des d’una sessió X a una terminal tty. Sembla que KMS permetrà a Linux tindre la seua pròpia pantalla blava!. Al 2009 veurem què vol dir això.

KDE 4.3 i Kontact

Els esforços a KDE 4.3 sembla que se centraran en la situació actual de Kontact, una de les millors suites d’informació personal i groupware que s’hi poden trobar actualment, tot i que és considerat molt complicat de fer servir. Però sembla que mai va pretendre ser això, i per aquesta raó Akonadi va ser creat per tal d’estendre i facilitar el seu ús a usuaris i programadors. A KDE 4.2 es podrà veure una primera introducció d’Akonadi, però no serà fins KDE 4.3 que funcionarà a ple rendiment.

El desenvolupament de GNOME 3

A l’estiu passat, els desenvolupadors de GNOME van començar a planejar les dates de la publicació de la propera gran versió de GNOME, la 3.0. No hi ha molta informació al respecte en aquest moment, però ja van avisar que GNOME 3.0 no serà cap revolució i que, de fet, simplement s’ha decidit passar el que serà GNOME 2.30 a GNOME 3.0. Les tasques a fer ja estan plantejades.

Al 2009 potser veurem una primera versió alfa que ens mostrarà en quina direcció apuntarà GNOME 3. Un dels avantatges que tenen els desenvolupadors de GNOME és que tenen les experiències de l’equip KDE, que va presentar KDE4 en un estat molt verd que, per sort, millora a passos agigantats.

Conclusions

Així com el 2007 va ser un any molt bo per al desenvolupament dels controladors gràfics a GNU/Linux, sembla que 2009 també ho serà. Sempre és important tindre en compte com ha millorat GNU/Linux en aquest aspecte, quan en el passat era gairebé un malson configurar l’acceleració 3D.

Per altra part, mentre el nucli millora la compatibilitat, redueix el rendiment. Caldria esperar que en Linus Torvalds es plantejara, una vegada aconseguit un grau de maduresa important, enfocar el desenvolupament cap a l’augment del rendiment, ja que s’ha vist clarament que el nucli Linux ha estat “pecant” del mateix que ho ha fet el Windows: de necessitar més recursos per aconseguir els mateixos resultats.

Caldria també preguntar-se si tindrem realment algun dia un nou sistema de fitxers. Des de l’any 2003 ja es parlava del canvi d’ext3 i reiserfs. Reiser4 estava en un punt més o menys avançat de desenvolupament, però el seu impulsor va ser empresonat per l’assassinat de la seua dona.

Per acabar, estaria bé parlar del català i dels equips de traducció. Per ara, sembla que gaudim de bona salut, amb molta gent jove amb ganes d’ajudar i gent amb experiència que treballa sense parar. No podem queixar-nos!.

Així que felicitats a tots, ens veurem novament l’any que ve!