En les portades dels CD’s d’aquest sistema veiem grups d’humans més o menys heterogenis riallers i fent rotllanes. Això només pot succeïr quan haguem abandonat el llast privatiu.

Ubuntu s’ha convertit en el sistema operatiu alternatiu per excel·lència. Qui més qui menys n’ha sentit a parlar, o li ha cridat l’atenció l’escriptori marronós del PC d’algun amic seu. Ubuntu és una marca registrada d’una empresa de Sudàfrica, Canonical Limited, propietat d’un mecenes (un tal Mark Shuttleworth) que ha dedicat part dels seus recursos a finançar per complet una nova distribució de GNU/Linux.

L’Ubuntu nasqué a partir del Debian GNU/Linux, una de les distribucions originals de GNU/Linux més populars. Heredà gran part de les característiques d’aquest. Tal com declara el nom del seu pare, es tractava d’un sistema GNU/Linux, és a dir, basat íntegrament en Programari Lliure. Des de bon principi, s’ha distribuït en un sol CD que conté tots els programes que generalment necessita l’usuari mig d’un ordinador. Així doncs, ens vé en un sol disc (que podem descarregar lliurement d’Internet o demanar-lo per correu), amb les utilitats més típiques: processador de textos, navegador, client de correu, reproductor multimèdia, etc.

Aquest segueix sent actualment, en la forma, el model de l’Ubuntu. Per què, en el fons, ha canviat una mica. Actualment conté programes opcionals que no són programari lliure, com per exemple drivers privatius per a les targetes gràfiques i altres tipus d’utilitats sense alternativa lliure assequible. En el nom de la màxima facilitat d’ús, aquest sistema ja no és totalment lliure. Cal aclarir aquest aspecte, que va en consonància amb el fet d’anomenar-lo, deficitàriament, Ubuntu “Linux”.

Malgrat aquesta mancança de base, Ubuntu (a seques…) és un sistema excel·lent. Com a exusuari, he de dir que és el sistema amb el qual vaig aprendre allò bàsic d’aquest clon alliberat del UNIX, i que s’anomena, tenint ben present el Nyu, Linux. És un dels sistemes més estables i fàcils de fer servir que he usat. A part, la comunitat d’usuaris és, a hores d’ara, bastant gran, i el suport per Internet és molt fàcil d’aconseguir.

Ubuntu és una paraula en una llengüa africana que vol dir humanitat cap als altres. Aquesta és, en resum, la filosofia del projecte Ubuntu. La metàfora sol anar reforçada per una propaganda característica. Per exemple, en les portades dels CD’s d’aquest sistema, en què veiem grups d’humans més o menys heterogenis riallers i fent rotllanes. Això serà així mentre, i transcric tal qual de la contraportada d’un CD de l’Ubuntu 7.10, Ubuntu is programari lliure. Ara bé, això només pot succeïr quan haguem abandonat el llast privatiu, a allò que en Richard Stallman, al final dels seus pregons ambulants de pur sacerdoci informàtic, es refereix com a “altres religions a les quals no anomenaré”.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 3 (novembre del 2008)