El teu blog de Linux en català

Opinió

Indicadors de finestra

Un dels canvis que més controvèrsia ha causat en el nou Ubuntu Lucid Lynx ha estat el referent als botons de minimitzar, maximitzar i tancar les finestres, que s’han mogut a mà esquerra de la barra de títol. Per cert, si no us agrada com ha quedat, podeu tornar aquests botons a mà dreta.

Botons a mà esquerra

Botons a mà esquerra de la barra de títol

Per resumir una mica què va passar exactament, en una de les primeres versions Alpha d’Ubuntu 10.04 (si no recordo malament, a la segona Alpha) es van moure aquests botons a la part esquerra. Molta gent es va queixar per aquest canvi, però Mark Shuttleworth va anunciar que era un canvi temporal, per veure com quedava, i que el canvi es tiraria enrere. Més endavant es va desdir, i va deixar permanentment els botons a mà esquerra, afirmant que el canvi tenia com a objectiu alliberar la part dreta de la barra de títol per posar-hi “altres coses”.

Avui, el propi Mark Shuttleworth ha explicat una mica, per mitjà d’uns esbossos, quines idees té per aquesta part lliure que ha quedat. La idea és que les aplicacions hi puguin posar icones amb diversa funcionalitat que puguin alliberar la barra d’estat. Ell ha anomenat a aquests indicadors “Window Indicators” o “Windicators”. L’únic que quedaria a la barra d’estat serien missatges temporals (per exemple, indicant que s’està carregant una pàgina web), però això es podria fer tal i com ja ho està fent el Google Chrome, amb un indicador temporal que no utilitzi tota una barra d’estat, i es podria eliminar.

Windicators: Indicadors de finestres

Windicators: Indicadors de finestra

Per exemple, ha proposat les següents utilitats que es poden donar a aquests indicadors:

  • Indicadors d’estat (connectat, desconnectat, invisible, compartició, etc.)
  • Algunes eines (control de volum del programa, etc.)
  • Indicacions temporals (desant l’esborrany, arxiu amb modificacions no desades, etc.)

A més, en Ubuntu Netbook Edition (l’edició d’Ubuntu especial per a Netbooks) en tenir finestres maximitzades aquests Windicators s’integraran amb el panell superior del propi sistema.

Windicators en una finestra maximitzada

Windicators en una finestra maximitzada

L’aparició d’aquests Windicators en els nostres sistemes està previst per la propera versió d’Ubuntu (10.10 Maverick Meerkat). La veritat és que jo no li vaig trobar massa problemes al canvi que es va fer als botons de la barra de títol. M’hi vaig acostumar de seguida, i ara mateix amb el canvi m’agrada com queda, o sigui que ja els he deixat així. Cal veure si les funcionalitats que s’acabi donant a aquests indicadors de finestra són prou interessants, o si es queden en un no-res. Segurament començarem a veure el seu funcionament en les primeres versions Alpha d’Ubuntu Maverick Meerkat.

Font: WebUpd8

Ja tenim aquí Ubuntu 10.04 Lucid Lynx

Molts de nosaltres ja estàvem impacients, però ja la tenim aquí. Avui ha estat alliberada la versió definitiva d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), una de les distribucions de GNU/Linux més populars actualment. Aquesta nova versió, a més, és una LTS (Long Term Support). Això significa que Canonical donarà suport i actualitzacions a aquesta versió durant tres anys, en comptes de l’any i mig de les versions habituals. Per aquest motiu, en alguns paquets s’ha decidit optar per versions una mica més antigues, però més estables, com per exemple en el cas del nucli. Com vam comentar, s’estava dubtant entre el nucli 2.6.32 (una mica més antic, però força estable) i el 2.6.33 (més actualitzat) i finalment es van decidir pel 2.6.32.

Aquesta versió, a més ha portat una sorpresa d’última hora. Quan ja s’havien generat els fitxers .iso i s’havien penjat a la web d’Ubuntu (però abans de fer l’anunci oficial) s’ha detectat un bug en aquests iso. Això ha fet endarrerir una mica l’alliberament oficial de la versió. Aquest bug afectava al gestor d’arranc grub, en el cas d’ordinadors amb més d’un sistema operatiu instal·lat. Cal dir que aquest problema s’ha arreglat molt ràpidament.

Per a poder-vos instal·lar aquesta versió definitiva, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/lucid/

Kubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/kubuntu/lucid/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/release/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/release/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/release/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/release/

Volia aprofitar aquesta anotació per fer una revisió/valoració d’algunes de les principals característiques que porta aquesta nova versió. Podeu trobar la llista completa a la pàgina de característiques d’Ubuntu 10.04.

  • Gnome 2.30. Per sí sol, aquesta nova versió de l’entorn d’escriptori Gnome ja aporta moltíssimes novetats a Lucid Lynx. Podeu veure’n un resum a l’anotació on anunciàvem el seu alliberament. Aquest cop, sí que hauria de ser la darrera versió de la branca 2.xx,  i la propera ja hauria de ser Gnome 3.0 (dic “hauria” perquè això mateix ja ho deien en la versió anterior de Gnome).
  • KDE 4.4. Si utilitzeu Kubuntu, tindreu la versió 4.4 de l’entorn d’escriptori KDE, que porta moltes millores respecte de la 4.3.
  • Ubuntu Music Store. La botiga de música online d’Ubuntu. Un dels programes estrella d’aquesta nova versió. En van parlar a SomGNU.
  • Ubuntu Software Center. S’ha redissenyat, facilitant la integració de programes disponibles des de repositoris especials (com per exemple els PPA de Launchpad) i s’ha afegit un nou apartat d’afegir un nou apartat de
  • Pitivi. A Ubuntu 10.04 s’ha decidit ve instal·lat de forma predeterminada aquest editor de vídeo.
  • Gimp ja no ve instal·lat de forma predeteminada. Tot i que jo l’utilitzo sovint, crec que ha estat una bona decisió. El problema és que s’ha deixat com a gestor de fotografies el F-Spot.
  • Aspecte social. A Ubuntu 10.04 s’ha intentat donar més importància a les xarxes socials, i ara ve instal·lat de forma predeterminada el client de Twitter Gwibber, a més d’una millor integració a la barra de tasques tant d’aquest com del client de xat Empathy.
  • Simple Scan, programa predeterminat per escanejar. Un programa que simplifica moltíssim la tasca d’impressió.
  • Aspecte gràfic. S’ha canviat el color marró d’Ubuntu per un color lila. Juntament amb aquest canvi, també s’ha modificat el tema d’icones i el de les finestres.
  • Java de Sun. S’ha mogut el Java de Sun als repositoris Partner (no habilitats de forma predeterminada).
  • S’ha mogut els botons per maximitzar, minimitzar i tancar finestres a la banda esquerra. Això ha causat una gran polèmica. A mi no em desagrada.
  • Versions actualitzades del programari. Qui s’instal·li Ubuntu Lucid Lynx  podrà gaudir de les versions més actuals dels programes, com per exemple OpenOffice.org 3.2, Firefox 3.6.3, etc.

A més, aquesta nova versió ve acompanyada d’un manual oficial que ens ajudarà en la instal·lació i l’ús diari d’Ubuntu Lucid Lynx.

Pantalla d'Ubuntu Netbook Remix 10.04 (Lucid Lynx)

Pantalla d'Ubuntu Netbook Remix 10.04 (Lucid Lynx)

Males notícies – ha mort un dels membres de l'equip de Chakra project

El dia 25 d’abril els de Chakra Project publicaven un missatge a la secció de notícies, avisant de la mort de Jan Mette, membre de l’equip i un dels principals desenvolupadors de Chakra Project.

No es coneixen gaires detalls de com succeí, però sembla que la novia de Jan ha informat que el dia 23 a la matinada en Jan sense cap símptoma estrany el dia anterior, es desvetllà amb convulsions, i poc temps més tard acabava deixant aquest món. Malgrat els esforços per reanimar-lo, no s’aconseguí res.

Som uns quants els de SomGNU que tenim interès o estem interessats en el desenvolupament de Chakra Project, és per això que expressem el nostre condol cap a totes les persones pròximes a en Jan, membres de Chakra Project, i també a la seva família.

Si voleu, s’ha obert un fil al fòrum de Chakra per a que els usuaris podem expressar-hi el que desitgem.

El llibre digital

El dia de Sant Jordi, vaig llegir una anotació molt interessant a Telejet Garrotxa sobre el llibre digital. En ella, ens expliquen perfectament com funciona, les característiques principals que ha de tenir, i què hem de tenir en compte si en volem comprar un.

Llibre digital

Llibre digital

Us reprodueixo una part del que hi expliquen, tot i que us recomano que llegiu l’article sencer:

El llibre digital és una evolució del llibre tradicional en paper. També anomenat e-book ens permetrà llegir llibres en format electrònic de la mateixa que si llegíssim un llibre en paper, però amb petites diferències.

Característiques principals

– Anotacions: ens permet posar anotacions a les pàgines i fer subratllats (atenció: no tots els dispositius ho permeten)

– Punt de pàgina: quan el tanques automàticament queda guardada la pàgina on estaves llegint.

– Mida de lletra: es pot configurar en tot moment la mida de la lletra al teu gust.

– Facilitat d’ús: quan volem passar pàgines senzillement només cal apretar un botó, amb el gran avantatge que no cal anar doblegant pàgines anar llegint. Si ets del que llegeixes llibres quan estàs el llit veuràs que és molt més còmode.

– Lectura còmoda: molta gent té por que a l’hora de llegir un llibre d’aquests es cansi la vista. Doncs no serà així perquè no emet llum com ho faria un monitor d’ordinador. Funciona de tal manera que no emet llum i per tant no ens cansarà la vista, la visió serà similar a la d’un llibre tradicional, no hi han reflexes i pots llegir a l’aire lliure sota un arbre i veure-ho perfectament. Això sempre que disposi de la tecnologia de tinta electrònica (e-ink), cal anar amb compte ja que hi ha dispositius que no tenen aquesta tecnologia i que es pretèn que es facin servir com a lectors digitals (com ara l’iPad, aquest sí que et cansaria la vista)

– Durabilitat de la bateria: com que no emet llum no gasta pràcticament res, només quan passem la pàgina, i per tant les bateries duren moltíssim (estem parlant de un o dos mesos sense recarregar la bateria)

Font: Garrotxa Telejet

Apple en català, però amb quins criteris?

Supose que molts de vosaltres vos haureu alegrat de la notícia que Apple traduirà (de fet ja ha traduït i es poden veure captures) alguns dels seus productes com l’iPhone, l’iPad i l’iPod Touch.

Jo també estava content, fins que he vist la traducció. I és que no sé per quina raó, els d’Apple han decidit que en lloc de fer servir la tendència general que s’ha fet servir durant els darrers 10 anys en les traduccions al català: fer servir l’imperatiu quan l’usuari s’adreça a l’ordinador, prefereixen fer servir el que fan els castellans i francesos: fer servir l’infinitiu.

Així, trobarem coses com: «Desbloquejar», «Respondre», «Cancel·lar», etc. Ací teniu algunes captures:

Potser a uns quants de vosaltres vos sembla bé aquesta traducció: més familiar, més pareguda al castellà. Però l’ús d’infinitius en les traduccions catalanes no s’ha fet servir mai des que el TERMCAT ho va indicar allà pel 1999 (o abans). La raó és senzilla: en anglès, cada cop que es diu «Close», «Save», «Open», això s’interpreta com a ordre. En concordança amb això, en català i en altres llengües com l’italià i el romanès, es fa servir l’imperatiu quan l’usuari dóna ordres a la màquina.

Personalment considere que la tendència en castellà i francès i altres llengües que també fan servir l’infinitiu és en certa manera errònia: és un diàleg d’indis. En català havíem pogut evitar fer servir aquest llenguatge i fer-ne servir un de més natural.

PER QUÈ ARA ARRIBA APPLE I HO CANVIA TOT?

Agraïsc moltíssim que Apple ens haja tingut en compte a l’hora de traduir els seus productes després de 1000 anys, de debò. Però com a traductor de programes al català, l’ús de l’infinitiu és realment una colp baix. Ni Microsoft, ni Google, ni Facebook, ni tampoc altres grans companyies que han traduït els seus productes al català han fet servir infinitius. Per què ara Apple sí que ho fa?

Per desgràcia, tinc sospites sobre quina és la raó.

Filosofia Ubuntu i còdig obert

Ja s’ha comentat moltísimes vegades l’origen de la paraula Ubuntu, que no es altra que: Humanitat envers els altres; però moltes vegades el terme es queda reduït simplement en termes informàtics a l’ajuda o modificacions del còdig amb la conseqüent distribució millorada.

Però per a que quedar-se allí? Un dia comprant en uns grans magatzems, vaig notar que un “estranger ”no m’agrada la paraula,ja que tothom ho som) volia demanar-li un paquet de tres llaunes en conserva de pinya a una reponedora. M’hi vaig estar al costat com si res i ella no l’entenia, i quan l’home va dir “ananas” rapidament i des del fons del cor (que poétic) vaig saltar dient: Pinya!!!. Semblava que l’home tingués ulls de nen petit i?luminats per que algú el va poder ajudar. No vol dir que en la meva etapa esclava no ajudés a ningú, però sembla com si al utilitzar Ubuntu, fos quasi obligat el ser útil als demés.

Per una altra banda, amb la filosofia del còdig obert, i també “hardware obert”(s’en diu així?), tampoc ens hem de quedar en l’àmbit tecnològic. Quan compres fusta per fer les teves obres de bricolatge, pot ser que hi aparegui un full que s’especifica la procedència. En alguns aparells, enmig de tants folis de manuals d’usuari, pot aparèixer també l’esquema electrònic. En el Regne Unit, s’ha demanat als restaurants que en la carta hi especifiquin els ingredients, quantitats, temps de cocció entre d’altres coses.

Per què no hem de poder sàpiguer d’on s’han extret els diferents materials que conformen tot el que utilitzem? benzina, acers, vidres, terrisses, fustes. Per què no hem de sàpiguer d’on provenen els aliments que mengem? De quin país venen les avellanes o aumetlles que venen amb la xocolata, o d’on prové aquella xocolata.  I tornant al tema dels restaurants, està clar que no hi entrarem a la cuina a posa-hi les grapes, però si demanar que treguin o posin un determinat aliment.

Sabem d’on ve l’aigua que comprem (Cardó, Santes Creus, Viladrau, Veri…), però no sabem de quina plastificadora o de quina vidrificadora prové l’envás.

Quan es parla de demanar còdig obert, es fa referència a “petit i tou” i a finestres; Alguna vegada se l’i ha demanat el mateix a Steve Jobs sobre els seus aparells? És lícit demanar la “famosa recepta secreta” a la Coca-cola? Al meu parer es com el mag que diu ‘mai rebe?lo els meus trucs’ com si pel fet de dir-ho fos menys àgil amb les mans i menys mag. O si alguns grups inclouen les lletres en els llibrets; per què no fer el mateix amb la partitura? O en tot cas per problemes amb l’espai del llibret una plana web d’ells mateixos on hi aparèguin.

Sé que l’escrit està mal estructurat, espero que hem perdoneu

És Mono (.net) realment dolent?

Precedents

Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.

Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).

El problema

La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.

Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.

Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.

En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:

Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari

Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.

Llavors, és Mono realment dolent?

Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.

Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:

  • Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
  • Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
  • GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
  • Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
  • El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.

Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.

Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:

  1. Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
  2. Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.

Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.

Més informació al respecte

El que està fent Mozilla per millorar el Firefox

Després de l’article d’ahir respecte a la inclusió del Chromium als repositoris oficials d’Ubuntu vam poder arreplegar uns quants comentaris interessants. De tots, em vaig quedar amb el del Toni, que ens donava informació sobre el que està fent Mozilla per millorar el Firefox.

En Toni també fa un comentari interessant:

Un punt que sí que trobo super important és el tema de la inclusió del suport pel tag HTML5 de vídeos en format H.264 a Chrome, però només de Theora (format obert) en Firefox. Seria molt fort que Google aprofitant Youtube deixés “fora de joc” el Firefox oferint vídeos només en el format H.264 en la remodelació de la pròxima versió del site, especialment si es té en compte el que ha vingut a representar Firefox en la lluita dels estàndards oberts a Internet (en contra de les intencions de Microsoft) i que tots, especialment Google, ens n’hem beneficiat.

KDE 4.4 SC alliberat

Ahir va sortir la versió 4.4 de KDE (amb nom clau “Caikaku”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb GNOME. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.4

KDE 4.4

L’entorn gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. En aquest aspecte, segurament el podríem catalogar com un dels millors entorns per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

A més, l’entorn és molt estable (ja és així des de la versió 4.2). Cal saber que KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

A més, aquesta nova versió porta algunes novetats que realment trobo molt interessants:

  • Plasma Netbook: Una alternativa al Plasma Desktop especialment dissenyat per a executar-se en Netbooks.
  • Major integració amb les xarxes socials per mitjà de l’anomenat Social Desktop.
  • Millores en la gestió de les finestres. Per exemple, es pot agrupar en una sola finestra diverses aplicacions diferents (per mitjà de pestanyes).
  • S’ha integrat la cerca de fitxers (amb motor semàntic inclòs) en el Dolphin.
  • Hi ha força novetats en les aplicacions pròpies de KDE, com Gwenview (que té una nova utilitat d’importació de fotografies), o KGet (que permet la descàrrega de diverses fonts).
  • Cantor: Un nou programa, que serveix de interfície amb diversos programes científics i estadístics (R, SAGE i Maxima)

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.4. En el mateix anunci de llençament, hi ha un parell de vídeos de demostració molt interessants.

Font: Gabuntu

Ubuntu Netbook podria substituir OpenOffice.org per Google Docs

Des de fa setmanes, s’han anat publicant notícies respecte a les novetats que es trobaran a la propera versió d’Ubuntu per a ultraportàtils: l’Ubuntu Netbook (han canviat el nom). Els canvis bàsicament s’han centrat en eliminar aplicacions que es considera que no es fan servir o que ocupen molt d’espai com:

  • OpenOffice.org
  • Tomboy
  • PalmOS Pilot
  • Brasero (estarà amagat)
  • L’analitzador de discos (estarà amagat)
  • Diccionari (estarà amagat)

L’espai alliberat, l’ocuparan aplicacions com Gwibber (client del twitter per a GNOME), Cheese (per fer fotos amb la webcam) i gbrainy (que també s’afegeix a la versió estàndard de l’Ubuntu. L’exclusió de l’OpenOffice.org la vam conèixer fa un parell de dies, i hui hem pogut conèixer qui el podria substituir: ni més ni menys que Google Docs, així ho comenten a Slashdot. Allà ho donen per segur, però jo he estat buscant alguna cosa oficial, i no he trobat res més enllà d’aquest fil a Launchpad on simplement hi ha usuaris queixant-se per la suposada inclusió de Google Docs a l’Ubuntu Netbook.

Així que, per ara, anem amb peus de plom. Crec que queda clar que la inclusió de Google Docs suposaria fer un pas enrere en la promoció del programari lliure. És clar que continuarem sent lliures per instal·lar l’OpenOffice.org, però també sabem que les aplicacions per defecte són les que més es fan servir (i si no, que els ho diguen als de KDE).Existeixen alternatives lliures i suficients a l’OpenOffice.org com l’Abiword mateix que fan que no calga optar per altres de privatives.

Ha arribat l’hora d’implementar una espècie de “WikiOffice” a la xarxa?. Li ho demanem al Jimmy Wales?. Potser el projecte OwnCloud de KDE podria suposar una gran solució a tota aquesta problemàtica? o hauríem de mirar cap a casa nostra i potser seria l’EyeOS qui podria millorar la seua suite ofimàtica per fer-la servir a nivell web al mateix nivell que ja es fa servir Google Docs?.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.