El teu blog de Linux en català

Maquinari

[Ubuntu] 1 sol dispositiu, moltes possibilitats

Li diuen convergència. Els que hem estat seguint el desenvolupament de l’Ubuntu Phone n’hem sentit parlar moltes voltes.

Canonical, l’empresa darrere de l’Ubuntu, ha presentat al darrer Mobile World Congress que té lloc a Barcelona la nova versió de l’Ubuntu Touch, el seu sistema operatiu ‘per a telèfons mòbils’. La principal novetat d’aquesta versió és que implementa la convergència:

Podem connectar un monitor i un teclat al nostre telèfon i tindre a l’instant la versió d’escriptori de l’Ubuntu en el monitor.

Amb la presentació de la Tablet BQ M10, es mostra aquesta funcionalitat, però també es mostra com de bé funciona l’Ubuntu Phone a una tauleta. El principal objectiu que s’ha tingut a l’hora d’implementar tot això és fer que treballar amb el mòbil, la tauleta o l’ordinador siga possible amb només un dispositiu i que, a més, el canvi entre un o l’altre siga el més natural possible.

Vos convide a veure el vídeo següent per veure com funciona això en viu i en directe.

Improv: un ordinador lliure i modular per menys de 60€

Improv

Imatge del dispositiu Improv.

El 25 de novembre Make·Play·Live va presentar el primer producte que posen al mercat: Improv, una placa computadora lliure i modular.

El conjunt està format per una placa amb varis ports i connexions per interactuar amb l’ordinador i una targeta EOMA68 amb la CPU i memòria. Tot plegat pesa uns 100 grams i mesura 100 x 74 mm.

Les característiques són semblants al Raspberry Pi però més potent (comparable a un netbook) i posant èmfasis en què tant el disseny del maquinari com el programari que suporti sigui obert i publicat sota la llicència lliure. (més…)

Canonical: "No volem que Ubuntu funcioni amb Raspberry Pi"

Raspberry Pi és una placa computadora (SBC) de baix cost desenvolupada en el Regne Unit per la Fundació Raspberry Pi. Des del 29 de febrer de 2012, es pot realitzar comandes en les pàgines web distribuïdores de components electrònics Farnell i RS Components. La fundació planeja llançar dos versions amb un preu entre 25 i 35 dòlars. EL seu objetiu és estimular la ensenyança de les ciències de la computació en les escoles.

Raspberry-Pi-1024x828En una entrevista a Eben Upton, un dels creadors del projecte Raspberry Pi, en la revista Linux User se li va preguntar ¿Per què Ubuntu no podrà executar-se en Raspberry Pi? Al que Eben Upton va respondre:

«Les plaques beta originals funcionaven amb Ubuntu, de Canonical, però aquesta ja no és una opció suportada. Què ha canviat?

Pensàvem que intentaríem utilitzar Ubuntu -que és un sistema amb un aspecte molt professional. El problema amb Ubuntu, com vam veure després, va anar que l’organització que hi ha darrere – Canonical – ha decidit eliminar el suport per a processadors ARM anteriors als ARMv7. Només suporten processadors ARM de la classe Cortex, i no tenim un processador d’aquesta classe Cortex, sinó que treballem amb un ARM11 [ARMv6].

I saps, amb la majoria de les distribucions GNU/Linux el que va passar és que algú es va posar en contacte amb nosaltres des d’aquests projectes per dir-nos «com puc ajudar-vos a fer que la nostra distribució funcioni en la Rasbperry Pi?», la qual cosa estava bé. Ubuntu es va posar en contacte amb nosaltres per dir-nos «Com podem fer que deixeu de dir que Ubuntu funciona en Raspberry Pi?», una pregunta que de fet vaig pensar que era bastant brutal. Així que sí no suporten el nostre xip i no tenen interès a suportar-ho i a sobre han estat clars a l’hora d’intentar que diguem “Ubuntu”… que hem deixat de dir “Ubuntu”. Podries executar una versió antiga -Ubuntu 9.04, que crec que és Jaunty- podries executar Jaunty en la Raspberry Pi, però no podries executar versions més modernes que aquesta.

És desafortunat, però almenys hi ha una distribució que segueix mantenint les seves versions per ARMv5/ARMv6 amb vida per ajudar-nos, la qual cosa no és un exercici gratuït. Tenim molta sort que Red Hat hagi estat tan extremadament servicial amb nosaltres, però amb Canonical… Sí. Així són les coses.»

Canonical, és l’únic que no m’agrada de Ubuntu. Sempre intentant separar-se de la resta de la comunitat. Es bastant penós que li doni l’esquena a aquesta fundació tan important. Sincerament, lamentable.

Font: PortalLinux.es

Controla la càmera fotogràfica des de GNU/Linux

Avui us presentem gphoto2, un programa que s’utilitza des de terminal mitjançant el qual podem controlar de manera gairebé absoluta la nostra càmera fotogràfica. Amb gphoto2, apart de fer una fotografia en sí, podrem indicar a la càmera quins valors ha d’agafar per a l’obertura, el temps d’obturació, l’exposició, etc. Hi ha diverses utilitats que li podem donar a gphoto2. Per exemple, per a fotografies on es requereix molta estabilitat (fotografies nocturnes de llarga exposició), podem utilitzar-lo per fer de disparador, de manera que no afecti a la fotografia el fet que premem el botó de la càmera. També podem indicar-li que capturi imatges cada x segons, i d’aquesta manera poder muntar un vídeo Time Lapse com el que mostrem a continuació: (més…)

Problemes de bateria amb l'Ubuntu 11.04 i el nucli 2.6.38

A menys d’una setmana del llançament de l’Ubuntu 11.04, s’estan presentant alguns problemes amb la durada de la bateria amb aquesta versió. Des de la pàgina web de Phoronix s’han dedicat a estudiar el rendiment amb la Natty Narwhal, que porta el nucli 2.6.38, i sembla que els resultats són seriosos.

Comparada amb l’Ubuntu 10.10, la versió 11.04 amb el nucli 2.6.38 redueix, en el millors dels casos, un 10% el temps de durada de la bateria. En alguns casos arriba al 25%.

El problema de la durada de la bateria a GNU/Linux ha estat present des de fa molt de temps. Tot i que en alguns casos la durada podia augmentar, la realitat és que l’eficiència sempre ha anat a la baixa. (més…)

Ubuntu 11.04 ens instaŀlarà automàticament els controladors Epson

Fins ara, la instaŀlació dels controladors de dispositius Epson (impressores, escànners, multifuncions, etc.) requereix que anem a la web d’Avasys, cerquem els controladors del nostre dispositiu, ens els descarreguem i els instaŀlem manualment. Tot i no ser un procés massa complicat (al cap i a la fi, és el procediment habitual en altres sistemes per instaŀlar-se programes), trenca amb la simplicitat a que estem habituats d’anar al Centre de programari i fer clic a «Instaŀla».

Logo d'Epson

Fa unes setmanes, Epson ha anunciat que, gràcies a un acord a que ha arribat amb la Linux Foundation i amb Canonical (l’empresa que hi ha rere Ubuntu) d’una banda farà que els seus controladors compleixin l’especificació LSB (Linux Standard Base), que millora la compatibilitat entre les diferents distribucions GNU/Linux. A més, es crearà un programa per a poder descarregar i instaŀlar automàticament el controlador adient quan el nostre sistema detecti un dispositiu d’aquesta marca.

Aquest nou programa estarà disponible a Ubuntu 11.04, que s’ha d’alliberar el 28 d’abril. De moment, no han indicat com s’integrarà aquest programa en el sistema, però se suposa que estarà disponible des del Centre de programari. Tampoc no hi ha cap informació sobre si aquest programa estarà disponible per a altres distribucions, però no dubto que serà així.

Gestió de llibres electrònics amb Calibre

Aquest nadal m’han regalat un Nvsbl L337 v2, un magnífic lector de llibres electrònics (que porta un sistema operatiu Linux 🙂 ). De seguida que el vaig tenir, vaig començar a buscar un programa que em permetés gestionar els llibres electrònics que hi volia passar. No vaig haver de buscar massa (amb el Synaptic és molt senzill cercar els programes adequats per a les tasques habituals), i de seguida vaig trobar exactament el que necessitava: Calibre.

Logo de Calibre

La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Només cal que aneu al gestor de programari propi de la vostra distribució (Synaptic en el cas d’Ubuntu) i instal·leu el paquet «calibre».

Calibre pot gestionar una gran quantitat de formats de llibres electrònics, i convertir els nostres llibres entre els diferents formats. Si el vostre lector de llibres electrònics l’accepta, us aconsello el format lliure EPUB. Quan connecteu el vostre lector de llibres electrònics, Calibre hi enviarà de forma automàtica els nous llibres que tingueu.

Pantalla principal de Calibre

Pantalla principal de Calibre

A més, quan convertiu els vostres llibres, podeu indicar-li al programa que faci automàticament algunes transformacions interessants. Per exemple, per aprofitar millor la pantalla del vostre lector, podeu indicar al programa que, en convertir a format EPUB, modifiqui els canvis de paràgraf per tal que, en comptes de veure’s com si hi hagués un doble «Enter», deixi un espai simple entre ells, però que el següent paràgraf comenci amb sagnat.

Una altra opció que trobo molt interessant és poder descarregar-se fonts RSS i crear un llibre electrònic amb ells. D’aquesta manera, per exemple, podem crear-nos un llibre electrònic amb les darreres «x» notícies de les seccions de política, economia, internacional, esports i comunicació del nostre diari preferit. Calibre s’encarrega de descarregar-se totes aquestes fonts (fins i tot li podem dir que ho faci de forma automàtica cada dia) i genera un llibre electrònic amb elles. També podem utilitzar Calibre per descarregar-nos les fonts RSS dels nostres blocs preferits.

Gestió de fonts RSS amb Calibre

Gestió de fonts RSS amb Calibre

A través de Calibre també podrem fer una previsualització dels llibres electrònics que gestioni, per veure si es veuran bé en el nostre lector, o per llegir-los directament des de l’ordinador.

Nou tablet basat en Ubuntu

La setmana passada, Kno va treure al mercat un nou tablet PC que porta instal·lat Ubuntu 9.10. Aquest nou tablet apareix en dues versions, una amb pantalla multitàctil, i l’altra amb dues pantalles multitàctils, cadascuna d’elles de 14,1″ amb una resolució de 1440×900.

Tablet de Kno amb dues pantalles

Tablet de Kno amb dues pantalles

A més, el tablet de Kno porta Wi-Fi, acceleròmetre, sensor d’ambient, Bluetooth 2.0, port USB, micròfon, connector per auriculars i una bateria amb autonomia aproximada de 6 hores. Internament, porta un processador nVidia Tegra T200 de 1 Ghz amb 512 MB de memòria. A més, podem escollir si volem un disc dur intern de 16 GB o de 32 GB.

Els preus d’aquest tablet oscil·len entre els 599$ (per al Kno d’una sola pantalla amb 16 GB) fins als 999 (per al Kno de dues pantalles amb 32 GB).

El tablet de Kno està enfocat sobretot a l’ensenyament, per substituir els llibres de text, i ja ha arribat a acords amb algunes editorials del sector (com McGraw-Hill, Pearson, Random House i Macmillan) per oferir els seus llibres a un preu inferior al format paper.

Veieu el vídeo de presentació del tablet.

Sorteig: The Humble Indie Bundle 2

Possiblement alguns de vosaltres vos enrecordeu del primer Humble Indie Bundle, una iniciativa per la qual els desenvolupadors de diferents vídeojocs ens oferien la possibilitat d’obtindre 5 jocs multiplataforma al preu que nosaltres volguèrem.

Doncs ara han encetat el Humble Indie Bundle 2 on ofereixen 5 jocs (Braid, Cortex Command, Machinarium, Osmos i Revenge of the titans) al preu que nosaltres considerem adient. Si veieu les donacions, els usuaris Windows han donat una mitjana de 5.83 dòlars, els de Mac 7.99 dòlars i els de linux… 13.49 dòlars.

Sorteig

A GNULinux.cat farem una donació de 15€ (per mantindre la mitjana de les donacions de la plataforma GNU/Linux i on la meitat anirà als desenvolupadors i l’altra meitat a fomentar iniciatives com el Humble Indie Bundle) i ho farem com a regal que se sortejarà entre tots els qui respongueu a aquest article (heu d’apuntar el mail al camp corresponent si no sou usuaris de GNULinux.cat…. encara no sou usuaris???).

El guanyador del sorteig el publicarem divendres al matí. El que farem serà fer la donació i indicar que és un regal per al guanyador.

Molta sort!

Open Prosthetics Project

Dins del món del programari lliure i el copyleft podem trobar molts projectes, la majoria estan relacionats dins d’aquest món, ja que són els pioners en la compartició sota llicències lliures.  Però també es poden trobar coses curioses com Open Prosthetics Project.

Open Prosthetics Project és una iniciativa que va néixer amb la intenció de crear pròtesis artificials completament lliures. D’aquesta manera s’aprofiten totes les virtuts de compartir, modificar i copiar per dissenyar pròtesis cada cop més funcionals.

Segons la viquipèdia el projecte va ser iniciat per Jonathan Kuniholm, un «Marine» americà que va perdre part del seu braç dret a la IED a l’Iraq. En tornar a casa i rebre la mà mioelèctrica va decidir que hi havia d’haver una millor solució.

A la web podem trobar exemples varis, documentació i fitxers CAD. Tot el contingut està llicenciat sobre domini públic.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.