El teu blog de Linux en català

Maquinari

Ja fa un temps vam parlar d’un projecte de maquinari obert anomenat Apertus, que intenta crear una càmera de cinema de codi obert. Doncs l’equip d’Apertus, està creant les parts necessàries per a la càmera, i mentre buscaven el visor adequat, és a dir, un Tablet PC per a fer aquesta funció, s’han preguntat per què no fabricar-se’l ells mateixos i també fer-lo maquinari obert.

Així és com va néixer la idea inicial de Aspectus, i un cop plantejada, els seus creadors es van adonar de les possibilitats que representava crear un aparell com aquest, ja que no tan sols pot ser emprat per a la càmera de cinema, sinó per a moltes altres aplicacions, gràcies a la seva pantalla tàctil de 10 polzades d’alta resolució. Les especificacions tècniques amb que treballen són:

• processador Cortex A8
• 512MB de ram
• Fins a 32GB d’emmagatzematge
• pantalla de 10.1″ tàctil d’alta resolució
• SO linux altament configurable
• configuració amb maquinari obert
• 2GB d’emmagatzematge en línia
• Possible internet 3G/ GSM interna

De moment ja estan fent algunes proves, però la falta de finançament, esta alentint el procés. Per això han iniciat un Kickstart (una espècie de «o tot, o res»), pel qual intenten aconseguir 2.700 $ abans del 2 de desembre. De moment n’han aconseguit 1.150 i segueixen sumant. Si penseu fer una donació, mireu-vos els diferents detalls que donen als col·laboradors, ja que els que participin amb més de 500$ rebran de franc el seu Aspectus, un cop estigui enllestit!

Kinect és un nou dispositiu que Microsoft ha tret per la Xbox. Aquest dispositiu (segurament heu vist algun anunci per la televisió) és una càmera que detecta el moviment que fem davant d’ella i, per exemple, pot fer moure totes les parts del cos d’un personatge de vídeojoc segons el que nosaltres fem. Lògicament (pel fet de ser de Microsoft), els mòduls de Kinect no són lliures.

Kinect per a Xbox

Kinect per a Xbox

Fa una setmana, Adafruit Industries va oferir 1.000$ a qui desenvolupi un mòdul per a Kinect, i que el pugi sota una llicència lliure a GitHub. És necessari pujar el codi, exemples i documentació. Posteriorment, Microsoft va anunciar la seva insatisfacció per aquest anunci. La resposta d’Adafruit Industries va ser doblar el premi, de manera que actualment ofereixen 2.000$ a qui programi aquest mòdul lliure.

En aquest cas, Microsoft ha mostrat el seu enuig per mitjà d’un portaveu, qui ha comentat: «Microsoft no condona la modificació dels seus productes.»

El fet és que l’oferta segueix en peu i, tot i que segurament una remuneració de 2.000$ és petita si es té en compte la feinada que suposa programar aquest mòdul, probablement a més d’un li pot interessar. De moment, ja hi ha diversos desenvolupadors que hi estan treballant.

Font | MuyLinux

Aquells que tingueu iPhone, ja podeu fer-li Jailbreak des dels vostres equips amb GNU/Linux, i així poder-hi executar aplicacions que no es troben a la Apple Store. El programa que us ho permet és GreenPois0n, que fins ara només tenia versió per a Windows.

Logo de GreenPois0n

Si aneu a la pàgina principal de GreenPois0n, trobareu l’enllaç per a descarregar-vos la darrera versió per a GNU/Linux d’aquest programa. Un cop baixat, tindreu un fitxer amb extensió «.tar.gz». El podeu descomprimir des del vostre explorador de fitxers (el Nautilus si utilitzeu Gnome) si hi feu clic amb el botó dret del ratolí i escolliu l’opció «Extreu aquí». Això us extraurà dos fitxers, un per a arquitectura de 32 bits (el fitxer que acaba amb «_x86») i un altre per a arquitectura de 64 bits (fitxer que acaba amb «_x64»).

Doneu permisos d’execució al fitxer corresponent a l’arquitectura del vostre sistema operatiu (si no sabeu quina és, segurament serà la de 32 bits), i executeu-lo per obrir el programa. Si voleu realitzar aquest procés en el vostre dispositiu, podeu seguir les instruccions que en faciliten a MuyComputer.

Pantalla del GreenPois0n

Pantalla del GreenPois0n

Greenpois0n permet fer Jailbreak a les següents plataformes:

  • iPhone 4 (només per a firmware 4.1)
  • iPhone 3G S
  • iPod touch (4a generació)
  • iPod touch (3a generació)
  • iPad

A més, aquesta setmana ha aparegut una notícia interessant respecte d’aquest programa. p0sixninja, un dels responsables de Greenpois0n ha afirmat en el seu Twitter que s’alliberarà el codi del programa un cop arribi a la seva versió definitiva (actualment es troba en la Release Candidate 4).

Nota: El Jailbreak el que fa és instal·lar un Firmware especial, que és el que permet instal·lar posteriorment programes en el iPhone. Aquests procediments són delicats, perquè toquen una part molt interna dels dispositius. A més, pel fet d’aplicar Jailbreak podeu perdre la garantia del dispositiu.

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per conectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.

Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:

«The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.»

Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.

Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.

Per aquests motius, espero que Panasonic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per connectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.
Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:
“The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.”
Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.
Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.
Per aquests motius, espero que Panasònic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.

Ahir es va produir una de les notícies més importants del món GNU/Linux dels darrers temps: els desenvolupadors de Gallium 3D han aconseguit implementar Direct3D (el motor 3D que fan servir la gran majoria de jocs a Windows) de forma nativa a GNU/Linux.

Fins ara els jocs a GNU/Linux feien servir la tecnologia OpenGL, fins i tot wine ho feia servir per executar alguns jocs del Windows i el resultat era «suficient». No és que OpenGL siga una tecnologia dolenta, però sí que ho és quan el joc que prova d’executar està fet per a la tecnologia Diret3D.

A partir d’ara això canviarà: la biblioteca de gràfics Gallium que ha estat desenvolupada per VMWare i que fa servir el mòdul lliure de NVidia ha implementat l’API Direct3D 10 i 11 de forma nativa: això permetrà executar jocs del Windows amb wine a GNU/Linux d’una manera molt més eficient a com es feia fins ara.

Aquesta encara és una versió molt preliminar, però sembla que és un començament molt important i que ens portarà moltes alegries: ens permetrà executar vídeo-jocs més complexos a wine i probablement es podrà augmentar el rendiment general dels gràfics a GNU/Linux.

Caldrà esperar encara uns mesos per veure-ho implementat a les distribucions GNU/Linux més importants.

Fa unes setmanes us vam parlar del jTomtom, un programa per a actualitzar el GPS TomTom des de GNU/Linux. En aquells moments, l’únic que podia actualitzar el programa era la situació dels satèl·lits, però des de fa poc ja ens proporciona una nova utilitat. Ara també pot actualitzar en el nostre dispositiu GPS la situació dels radars de trànsit d’Espanya (fins fa poc, només hi havia disponibles els de França).

Per a fer-ho, primer cal que instal·leu la darrera actualització del programa jTomtom. Podeu trobar les instruccions a l’altra anotació on en parlàvem. Després, cal que doneu d’alta un usuari a la pàgina PDIS.es. Un cop fet això, obriu el jTomtom (amb el vostre dispositiu TomTom connectat a l’ordinador, i aneu a la pestanya «Configuració». En el quadre «Tomtomax», poseu l’usuari i la contrasenya que heu donat d’alta a PDIS.es. Feu clic a «Desa» per desar els canvis.

Configuració del jTomtom

Configuració del jTomtom

Després, aneu a la pestanya «Radar». En el menú desplegable, seleccioneu «PdisDotEs [ES]», i feu clic al botó «Actualitza els radars». L’actualització trigarà uns pocs minuts, i quan acabi tindreu en el vostre GPS les darreres actualitzacions dels radars de trànsit d’Espanya.

Actualització dels radars

Actualització dels radars

Aquells qui tingueu targetes sense fils Broadcom podeu estar d’enhorabona perquè la companyia ha anunciat l’alliberament dels mòduls per a GNU/Linux que les fan funcionar. Això inclou els models BCM4313, BCM43224, BCM43225 i més que normalment fan servir fabricants com Dell o Acer.

Segons comenten a Barrapunto, aquest mòdul farà servir l’stack nadiu mac80211 que fan servir totes les distribucions actuals. A més, s’iniciarà un procés de correcció d’errors i millora dels mòduls. Això és força important ja que són moltes les persones que han tingut problemes amb la velocitat, la qualitat de la senyal o la desconnexió continuada.

En definitiva, aquest alliberament suposarà poder disposar d’un mòdul per a targetes BCM digne i deixar de banda l’ndiswrapper i el mòdul privatiu STA. A més, el codi ja està disponible via git, amb la qual cosa no trigarem gaire a trobar aquest mòdul a totes les distribucions gnulinux.

Ja fa temps que se sent parlar del maquinari de codi obert o OSHW. Projectes com Arduino, Chumby, la Frankencamera, o fins al utòpic OpenLuna, comparteixen els seus dissenys i avenços, i reben una gran ajuda per part de la comunitat.

Apertus és un altre d’aquests projectes. Es tracta d’un grup d’usuaris que pretenen crear una càmera d’alta definició que permet enregistrar fins i tot, en resolució CinemaScope, un format un 40% més gran que el FullHD, i apta per a fer cinema. El nucli d’Apertus es basa en un altre projecte de codi obert: les càmeres Elphel, que comparteixen tot el programari i els seus dissenys perquè els seus usuaris les puguin adaptar a les seves necessitats. Però les cameres Elphel actualment, tenen un parell de defectes en la gravació de vídeo i no són totalment acceptables per a la producció professional. S’espera que la propera Elphel 373 haurà solucionat aquests problemes, però degut a altres projectes de la companyia aquesta càmera porta un any “casi acabada“.

Mentrestant, des d’Apertus van avançant en les altres dues parts més importants per al seu projecte: el Dictator, i l’Elphel Vision. El primer és un aparell de control de les característiques de la càmera, des de la velocitat de gravació, el format, la obturació… tots els controls que podem trobar en una càmera professional, i que fins i tot podria funcionar com a comandament a distancia via bluetooth.

L’Elphel Vision, és el programari que faria funcionar el visor LCD, i que permetria mostrar tota l’informació sobre els colors, la llum, els paràmetres configurats a la càmera, i reproduir els clips gravats anteriorment. Aquest programa està pensat perque el monitor sigui tàctil i des d’ell es pugui fer també tota la configuració de la càmera, i fins i tot, aplicar efectes (això requeriría que el monitor fos un tablet PC).

Pel que fa al possible preu de la càmera, s’especula que podria costar al voltant dels 3.000€

The final price tag is very difficult to predict but here is an educated guess:

Camera – 2.000 $ (more advanced sensor frontends could drastically increase this price)
Lens – not included
Rods Support – 200 $
Viewfinder – 500 $
Dictator – 250 $
Audio Hardware – not included
Microphone – not included
Battery Pack – 100 $
Software – 0 $ (yes, that was obvious wasn’t it :P)
————————————-
Total = 3.050 $

(per a fer-nos una idea, els mateixos components per a la Red One, una de les càmeres de cinema digital més utilitzades, costaria uns 22.000 $)

El projecte de moment és força interessant, però el seu desenvolupament és complicat i avança lentament, a més, l’aparició de càmeres fotogràfiques que permeten enregistrar FullHD a preus molt assequibles també posa les coses dificils a projectes com aquest. De moment es pot descarregar programari i fer-li un cop d’ull al seu estat actual (però per a fer-se’n una idea cal una camera Elphel), o també podeu mirar els videos de prova que han fet amb models anteriors de l’Elphel, que ja donen prou bona impressió.

Clonezilla és una eina que ens permet clonar un disc o una partició d’un disc. Això pot tenir diverses utilitats. Per exemple, en el meu cas fa uns mesos l’Ubuntu em va avisar que un dels meus discos durs donava sovint errors d’escriptura, senyal que estava ja una mica passat. Em vaig comprar un altre disc dur, amb Clonezilla vaig copiar la informació de l’antic al nou, i vaig iniciar l’ordinador amb el nou. No vaig haver de configurar res extra en el sistema, perquè el Clonezilla ho grava tot, fins i tot l’UUID. També ens pot servir per obtenir una imatge estàtica d’un disc dur, que puguem clonar sobre altres discos durs per a generar ràpidament ordinadors nous (molt útil en empreses, centres educatius, etc.).

Per a utilitzar-lo, primer ens hem de baixar la darrera versió del Clonezilla. A la seva pàgina de descàrregues hi trobarem diversos fitxers. Ens hem de baixar el fitxer amb extensió «.iso» de la versió per a i686. Un cop descarregat, el gravem sobre un CD.

El Clonezilla funciona com un LiveCD. És a dir, hem d’iniciar el sistema amb el seu CD posat, i seleccionar la lectora de CD per a l’inici de l’ordinador. També hem de tenir connectats a l’ordinador els dos discos durs (l’original i el nou). Durant el procés, el Clonezilla ens anirà fent tota una sèrie de preguntes i, a partir del que li indiquem, farà la còpia del disc o la partició.

Pantalla d'inici del Clonezilla

Pantalla d'inici del Clonezilla

A la primera pantalla que ens surt només engegar l’ordinador, escollim «Clonezilla Live», i començarà a carregar el sistema. Un cop carregat, ens preguntarà en quin idioma volem continuar. No hi ha el català. Després, ens preguntarà quin mapa de teclat volem. Escollim no tocar el mapa del teclat. Després, li indicarem que engegui el Clonezilla (opció «Start Clonezilla).

(més…)

Des d’ahir ja podem trobar a la secció de baixades de la pàgina d’AMD el darrer mòdul per a targetes gràfiques ATI: el Catalyst 10.7. La publicació de l’anterior mòdul, el 10.6, va suposar una important millora, ja que afegia per defecte l’acceleració 2D, amb la qual cosa ja no caldria aplicar cap tipus de pedaç al paquet xorg per tal que l’escriptori amb compiz activat funcionara de forma fluïda.

El Catalyst 10.7 ens porta suport per a Eyefinity (una característica només compatible amb les targetes gràfiques ATI més noves). Aquesta versió també porta suport oficial per a les distros Ubuntu 10.04 i OpenSUSE 11.3 (això últim molt necessari, tot i que amb els mòduls lliures la cosa també funcionava bé).

En aquesta nova versió bàsicament s’han corregit una bona quantitat d’errors que, segons quines operacions, feien que la pantalla es tornara negra i s’haguera de reiniciar o que el refresc no fora correcte.

Instal·lació

Podeu baixar la darrera versió des de la pàgina de baixades d’AMD. La instal·lació varia segons la distribució. Aquells qui tingueu l’Ubuntu, caldrà que desinstal·leu qualsevol paquet de l’fglrx:

sudo apt-get purge xorg-driver-fglrx fglrx-amdcccle fglrx-kernel-source xorg-driver-fglrx-dev

Després haureu d’anar per terminal allà on hagueu baixat el paquet d’ati i executar una ordre com la següent (substituïu «lucid» per la vostra versió de l’Ubuntu) que crearà els paquets d’instal·lació i que instal·larem tot seguit:

sh ati-driver-installer-10-7-x86.x86_64.run --buildpkg Ubuntu/lucid
sudo dpkg -i *.deb
sudo aticonfig --initial

A l’OpenSUSE la instal·lació també és senzilla. De la mateixa manera que s’ha fet amb l’Ubuntu, caldrà obrir un terminal i anar a la ruta on s’ha baixat el paquet d’ati. Allà executarem primer la instal·lació de paquets que poden ser necessaris:
zypper in kernel-source linux-kernel-headers kernel-syms module-init-tools make gcc libstdc++ libgcc glibc-32bit glibc-devel-32bit fontconfig freetype zlib*

I després iniciarem l’instal·lador:

sh ati-driver-installer-10-7-x86.x86_64.run

Llavors s’obrirà l’instal·lador i només haurem de seleccionar la instal·lació automàtica. Un cop instal·lat haurem d’executar l’ordre per activar el mòdul:

aticonfig --initial

I ja ho tindreu.