El teu blog de Linux en català

Maquinari

Aquells qui utilitzem una Wacom per a treballar amb el nostre ordinador, fa unes quantes versions de nucli que podem estar contents: la majoria de les tauletes són detectades automàticament, i funcionen un cop endollades. La veritat és que no es troba gens a faltar la llista de modificacions que s’havia de fer al fitxer xorg.conf, ni afegir fitxers a dev/input ni les diverses prova-error que esdevenien un dia perdut en la configuració del que ha de ser un perifèric per a simplificar-nos la feina.

De totes maneres, l’únic que funciona de forma automàtica és el stylus (també conegut com a llàpis). Els diferents botons que té la tauleta acostumen a no funcionar i tampoc és possible reconfigurar-los sense editar fitxers…

I és aquí on el Wacom Control Panel es converteix en una gran ajuda. Aquesta petita aplicació detecta de forma automàtica quina tauleta estem fent servir, i encara que el nucli no la suporti ens la configurarà automàticament (fins i tot les noves touch and pen) i recordarà les nostres modificacions per a les següents sessions.

El programa ens permet configurar totes les funcions de la tauleta: corba de pressió del stylus i del esborrador (hi ha una petita part on podem anar provant si estem contents amb els resultats de la pressió), també podem configurar si volem treballar de forma absoluta (l’àrea de treball de la tauleta representa la pantalla sencera) o si preferim que funcioni com un ratolí normal, i fins i tot, podem configurar de forma molt senzilla les diferents funcions dels botons de la tauleta.

Per a instalar-ho, podem descarregar un paquet .deb de la seva pàgina a gtk-apps, de moment només hi ha instal·ladors per a Ubuntu i els desenvolupadors demanen un cop de mà per a poder portar-lo a Fedora.

Si  un cop configurada la tauleta, voleu provar-la amb el Gimp, haureu d’entrar a:

Edita > Preferències > dispositius d’entrada > configura dispositius d’entrada estesos

I cal configurar el stylus, l’esborrador i el cursor en mode «pantalla». Si no feu servir Gimp, us recomano que proveu Mypaint, un programa de pintura digital molt senzill, intuitiu i potent que funciona automàticament amb la tauleta.

La pega, obviament, és que l’aplicació no és oficial i per tant els controladors i configuracions les fan els voluntaris del projecte i de moment no han aconseguit fer funcionar les tauletes bluetooth ni les que es conecten al port sèrie; es troba a faltar que els de Wacom fagin controladors oberts per a linux, així no es perdria cap funció de la tauleta i sempre estarien al dia, però per sort, el treball de la comunitat sempre ho compensa.

TomTom és una de les marques de navegadors GPS més utilitzats a Catalunya. Per actualitzar les dades d’aquests GPS, cal utilitzar el programa TomTom Home, que només té versió per a Windows i per a Mac OS. A més, la versió per a Windows no es pot utilitzar amb Wine perquè, tot i que el programa en sí hi funciona perfectament, no pot connectar amb el dispositiu i, per tant, és com si no funcionés.

Fa uns mesos, em vaig posar en contacte amb TomTom per veure si podien fer una versió del TomTom Home per a Linux, i oferint-me a fer de beta-tester en cas que ho fessin. La seva resposta va ser rotunda: No tenien intenció de fer-ne una versió per a Linux. Com a curiositat, es veu que els dispositius TomTom funcionen amb un nucli Linux, i fins i tot ha estat demandada per Microsoft en relació a aquest nucli. Total, que per poder actualitzar les dades del meu TomTom fins ara havia d’utilitzar una màquina virtual amb Windows instal·lat.

Però la setmana passada vaig veure la llum. En aquesta anotació de Linux und Ich, vaig veure que hi ha un nou programa, encara en versió Beta, que permet actualitzar des de Linux el nostre dispositiu TomTom. Es tracta de jTomtom, un programa multiplataforma fet en Java.

Per poder-lo utilitzar, hem de tenir instal·lat el Java. Ens pot servir tant el de Sun (a Ubuntu és el paquet «sun-java6-jre») com la implementació Java de codi obert OpenJDK (paquet «openjdk-6-jre»). Quan ja tinguem instal·lat el Java, ens hem de descarregar la darrera versió del jTomtom des de la seva pàgina de descàrrega. Així descarregarem el fitxer anomenat «jTomtom.jar», que podem desar a qualsevol directori. En el meu cas, l’he desat a «/home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». En aquest cas, per obrir el programa s’ha d’executar l’ordre següent des d’un terminal:

java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar

També podem afegir el programa al nostre menú d’aplicacions si anem a «Sistema>Preferències>Menú Principal». A la pantalla que s’obri, seleccionem «Accessoris» (perquè afegeixi el programa en aquest menú) i fem clic al botó «Element nou». Poseu «jTomtom» com a nom, i en el camp «Ordre» escriviu «java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». Un cop fet això, connecteu el dispositiu TomTom a l’ordinador i podreu executar el programa des del menú «Aplicacions>Accessoris>jTomtom».

Pantalla principal del jTomtom

Pantalla principal del jTomtom

Des d’aquest programa, podem fer una còpia de seguretat de la informació del nostre dispositiu, actualitzar les dades dels satèl·lits (pestanya «QuickFix») o actualitzar els radars de trànsit (actualment, hi ha disponibles els de França i el desenvolupador de jTomtom està treballant per tenir aviat els d’Espanya).

Per cert, vaig aprofitar que estava provant el funcionament del programa per traduir-lo, o sigui que el podreu utilitzar en català. 🙂

Des que es van publicar els mòduls fglrx per a GNU/Linux ha existit un error molt emprenyant: quan els efectes d’escriptori són actius, es produeix una espècie de congelació, una pausa d’un segon, quan es minimitzen o maximitzen finestres. A cada nova versió de les diferents distribucions el problema continua allà: el problema és de l’xorg. Existeix un pedaç que ho pot arreglar i del qual ja vam escriure una guia fa temps que ben pot servir per a diferents distribucions (tot i que la compilació pot ser una mica pesada).

Solució a Ubuntu

Podeu afegir el següent ppa i simplement actualitzar el sistema:

sudo add-apt-repository ppa:info-g-com/xserver-xorg-1.7.6-gc
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrad

En cas que això no funcione (seria estrany), sempre podeu baixar i compilar l’xorg tot aplicant el pedaç (això funciona segur, però tingueu en compte que cada cop que actualitzeu el sistema haureu de tornar a instal·lar els debs creats):

wget http://launchpadlibrarian.net/32728179/xserver-xorg-backclear.patch
sudo apt-get install devscripts
sudo apt-get build-dep xorg-server
apt-get source xorg-server
cd xorg-server-1.7.6
patch -p1 < ../xserver-xorg-backclear.patch
debuild
cd ..
sudo dpkg --install xserver-xorg-core*.deb

OpenSUSE

Aquells qui feu servir OpenSUSE 11.2 teniu un repositori disponible:

http://download.opensuse.org/repositories/home:/dgrafenhofer/openSUSE_11.2/

Altres distribucions

Als fòrums de Phoronix comenten que Arch i Fedora no tenen aquest problema (no ho he comprovat). En tot cas, com ja he comentat, podeu solucionar el problema baixant les fonts, aplicant el pedaç i compilant-les. Això és més complicat.

Solució experimental per a tots els casos

Tot i així, existeix una solució experimental que només requereix afegir una línia al fitxer xorg.conf, amb això no cal que feu res de les coses que es comenten a dalt. Tot i així, és una mica inestable. Heu de tindre instal·lat el darrer mòdul fglrx baixat des d’AMD, instal·lar-lo i després configurar-lo per tal d’habilitar l’acceleració 2D. Per fer això, des d’un terminal podeu executar:

sudo aticonfig –set-pcs-str=DDX,Direct2DAccel,TRUE

I reiniciar. Això hauria de solucionar els problemes de congelació momentània.

Per sort, jo no m’hi he trobat mai, però conec a força gent que s’hi ha hagut de barallar. Fins no fa massa, Lexmark no oferia drivers per a GNU/Linux per a les seves impressores. Això va canviar el setembre del 2009, quan des de Lexmark van començar a oferir suport per a les seves impressores.

De moment, el suport oficial és només per a un cert nombre d’impressores, i només ofereixen els seus controladors per a ordinadors de 32 bits. Aquesta segona restricció és fàcil d’arreglar, perquè es pot instal·lar perfectament els drivers de 32 bits que ens ofereixen en un ordinador de 64 bits, i hauria de funcionar (segons s’indica a MuyLinux). El que ja no tinc clar és si la llista d’impressores per a les quals ofereixen els drivers és “tancada” o si realment es pot fer servir alguna altra impressora que no està a la llista amb els drivers d’alguna impressora semblant.

És important tenir en compte que tots els controladors que ens ofereixen estan tant en format “deb” (de manera que ens funcionaran en Debian, Ubuntu i els seus derivats) com en format “rpm” (de forma que ens funcionaran en Fedora, OpenSUSE, Mandriva i altres). A més, alguns controladors (no tots) també ens els ofereixen en format “tar”, de manera que haurien de funcionar en les distribucions que no instal·len programari a partir de paquets “deb” ni “rpm”. En els altres casos, segurament ens podrà fer servei el programa alien.

A la pàgina de Lexmark podreu trobar la llista completa de compatibilitat de controladors de les seves impressores per a GNU/Linux. Si trobeu la vostra impressora en aquesta llista, podeu baixar el controlador corresponent des de la pàgina de suport de Lexmark. Sobretot, és molt important que aneu a la pàgina de suport en anglès (com poso en el meu enllaç) perquè a la pàgina de suport en castellà no es veuen els divers de Linux directament. Un cop arribeu a la pàgina de suport, des del panell inferior busqueu el model de la vostra impressora (per exemple, com us mostro a la captura de pantalla, jo he buscat el de la Lexmark X2600). Quan arribeu al vostre model, feu clic a “Downloads”. Si aneu a l’apartat de Linux, us trobareu els tres drivers (“deb”, “rpm” i “tar”), o dos si per aquesta impressora no hi ha “tar”.

Descàrrega dels drivers per a GNU/Linux

Descàrrega dels drivers per a GNU/Linux

Us descarregueu el controlador corresponent a la vostra distribució, el descomprimiu (ve comprimit en zip) i des d’un terminal executeu el fitxer “.sh” que hi hagi.

Font: MuyLinux

PD: Jo no he pogut comprovar el procés. Si algú de vosaltres té una impressora Lexmark que fins ara no li funcionava i ho prova, agrairem que ens comenti què tal van els controladors.

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

  • 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
  • 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

Si teniu una targeta NVIDIA al vostre ordinador i feu servir algun dels mòduls gràfics de les versions 196.75, 195.36.08 i 195.36.03, hauríeu de desinstal·lar-los i instal·lar una versió anterior. Al vostre gestor de paquets en trobareu la versió que feu servir (proveu a cercar “nvidia”). Aquells qui feu servir Ubuntu Karmic no teniu de què preocupar-vos ja que la versió que s’instal·la per defecte és la 185.

Aaron Plattner, de Nvidia, ha fet un anunci oficial tot explicant que el problema és de control del ventilador: aquests mòduls fan que el ventilador que refreda la targeta deixe de funcionar. El problema afecta a totes les versions esmentades a dalt. Això afecta tant als mòduls tant de Windows com de Linux.

Doncs la notícia és curta i clara: diferents usuaris ja ho han pogut comprovar a la darrera versió alfa que des de Canonical ha alliberat. És curiós que no s’haja publicat cap tipus d’anunci oficial.

Sembla que això s’ha aconseguit gràcies a un tal Marcan (i d’altres) de l’usbmuxd. La integració amb GNOME i libgpod és gràcies principalment a Bastien Nocera de GNOME i Fedora. Aquests són qui han fet això possible.

Bàsicament el que s’ha aconseguit és que l’iPhone es munte amb suport complet d’accés de lectura i escriptura, de forma que es poden copiar i eliminar dades sense problemes. A més, es pot transferir música des del Rhythmbox sense problemes (segons sempre el que han aconseguit alguns usuaris).

L'iPhone al Rhythmbox

Ben Nanonote és un ordinador ultra-portàtil basat en Software i Harware lliure i sense cap patent. El seu sistema operatiu és la distribució de Linux Openwrt.

Ben Nanonote podria convertir-se en un reproductor de vídeos i música, visualitzador d’imatges i ebooks, diccionari, agenda, calculadora, etc. De moment, malauradament Ben Nanonote no és res daixò, i el seu futur encara no està decidit.

Característiques:

  • CPU: Jz4720 XBurst MIPS-compatible a 336 MHz
  • Pantalla: 3.0” color TFT
  • Resolució: 320 x 240, 16.7M colors
  • Dimensions (mm): 99 x 75 x 17.5 (tapa tancada)
  • Pes: 126 g (amb bateria)
  • DRAM: 32MB Synchronous DRAM
  • Connector auriculars (3.5 mm)
  • SDHC microSD
  • Bateria 850mAh Li-ion
  • Memòria Flash 2GB NAND
  • Mini-USB: USB 2.0 High-Speed (client USB, no host)
  • Micròfon i altaveu

El seu preu, és de 100€, però cal tenir en compte que de moment aquest ultra-portàtil encara no és pràcticament res, així que animo a tots els desenvolupadors a col·laborar en aquest projecte.

Font: http://www.tuxbrain.com/

Farà cosa d’un any (un poc més), Google va presentar el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils: Android. Durant aquest any, els telèfons amb aquest sistema operatiu amb passat prou desapercebuts pel mercat dels mòbils. També és cert que només hi existia un model i ara ja se’n poden trobar uns quants a preus competitius i dissenys atractius.

Les diferents capes del sistema operatiu

Aquest sistema operatiu fa servir un nucli Linux sobre el qual se suporten algunes eines, serveis i biblioteques que permeten donar més potència al sistema (per exemple SQLite o OpenGL). A la mateixa alçada d’aquestes biblioteques existeix la màquina virtual Dalvik.

Sobre tot això existeix el Framework que s’encarrega de gestionar les peticions dels programes. Aquesta arquitectura suposa permetre crear programes per a qualsevol nivell: a nivell de nucli, a nivell de la màquina virtual Dalvik o bé, finalment, a nivell del framework.

https://i0.wp.com/developer.android.com/images/system-architecture.jpg?resize=439%2C315

Capes del sistema operatiu

Com podeu comprovar, una estructura prou intel·ligent i que permetrà als desenvolupadors poder crear aplicacions a diferents nivells segons els seus coneixements o àmbits de programació. A més, la llicència de tot això és lliure (Apache / GPL 2.0), cosa que cal agrair. Això vol dir, que podem agafar el sistema i modificar-lo sense problemes. De fet, ja existeixen versions d’Android modificades que asseguren millorar substancialment el rendiment.

Google Android sembla meravellós…

Les contres

Tot i les bonances que podem veure a partir d’aquest resum, Android té algunes “contres” importants. Per una part, Google aprofita tot el maquinari que està creant per fomentar l’ús dels seus serveis: gmail, google docs, google maps, etc. Com a usuaris de programari lliure això ens ha de preocupar en la mesura en què cap d’aquests serveis són transparents. Per descomptat, Google ha de treure profit d’alguna manera i és totalment legítim que ho faça així. A més, en principi tenim la llibertat de no fer servir cap d’aquests serveis.

Per altra part, i aquest és el problema més important és que Google Android no té traducció al català. A més, Google ja ha dit que no admetrà traduccions comunitàries, per la qual cosa l’única manera de poder tindre’l en català serà fent servir una versió modificada que incloga aquestes traduccions. Això suposarà haver de preocupar-nos contínuament sobre si les actualitzacions del sistema ens foten la traducció o haver de tindre la interfície en castellà o anglès (o qualsevol altra llengua) si no volem instal·lar un sistema modificat. Així que, a l’igual que ja fem amb Apple, caldrà esperar que els bons de Google consideren que la nostra llengua paga la pena. La decisió no serà nostra, sinó d’ells.

Nexus One, per fi un competidor de l’iPhone?

Fa poc es va presentar el Nexus One, un telèfon amb la darrera versió d’Android, la 2.0 i que ja està tenint un èxit important als EUA (no quant a vendes, però si quant a anàlisis i opinions). S’han filtrat alguns vídeos per la xarxa i vosaltres mateixos podreu treure una idea de com és i si realment és un telèfon bo. Sembla que aquest serà efectivament un dur competidor de l’iPhone. Per algunes dades filtrades, sembla que el preu podria estar per sota dels 200€ (amb contracte i permanència) i l’operadora amb la qual vindria podria ser Vodafone.

En aquest moments hi ha una forta competència al mercat de les tablets (Google, Microsoft i la recent novetat de Apple). Avui us porto aquesta tablet més barata que el nou Ipad i basada en el software lliure.

El día 28 va ser presentat iFreeTablet, un dels dispositius estrella del projecte Orvita2 i un dels productes del projecte Avanza IPTVMunicipal.

iFreeTablet, a diferencia de la tablet d’Apple, que val uns 800 €, estarà al voltant dels 300-400 € i, evidenment, el seu software podrà evolucionar gràcies a les aportacions de la comunitat de desenvolupadors del software lliure.

(més…)