El teu blog de Linux en català

Distribucions

Des de fa molt de temps s’havia estat parlant d’un nou sistema operatiu desenvolupat per Google. Després de molt i molt parlar, finalment semblava que havia estat simplement un rumor que mai veié la llum.

Des de fa uns dies coneixem l’existència de Green Operating System, un sistema operatiu al qual s’ha considerat com la conceptualització del Google Operating System. Pel que sembla, aquest és el sistema operatiu del gPC que es va començar a vendre a les cadenes de supermercats Wal Mart als EUA.

El sistema està basat en Ubuntu 7.10, amb una aparença senzilla i amb una finalitat clara: crear un sistema operatiu senzill, d’ús senzill i estèticament atractiu. Fa servir Enlightenment E17, un conjunt de programari gairebé dedica exclusivament a Google i administrat per Firefox: Gmail pel correu, Google Docs pels documents, Google Calendar com a agenda, notíices, mapes i amb OpenOffice.org 2.2.

La versió que es pot descarregar actualment és un liveCD/DVD i sembla que la pàgina oficial ja està completament activa. Tot i així, encara no és un sistema completament funcional. Comenten que no es pot reproduir mp3 (sí ogg) ni tampoc veure dvd’s. Jo ja l’estic descarregant…

Com era d’esperar, amb la nova versió d’Ubuntu es van presentant poc a poc les diferents variants que existeixen. Una de les més famoses: Ubuntu Studio, que acaba d’actualitzar-se també a Gutsy.

Es presenta en una imatge de DVD de 800Mb (ja que ho fan en DVD podrien haver afegit alguns paquets més). La que ha sigut la petició més demandada, el suport per a 64bits, ha estat coberta. A part d’això, aquesta nova versió d’Ubuntu Studio no porta gaire més novetats que les que ha aportat Ubuntu Gutsy.

Simplement tenim que ara tots els paquets d’Ubuntu Studio es trobaran als repositoris d’Ubuntu de forma que des del nostre Ubuntu Gutsy podem aprofitar-nos dels paquets d’Ubuntu Studio (ja siga l’aspecte, programes, etc.)

Un apunt interessant sobre Ubuntu Studio és que fa servir el kernel real-time (RT) que millora en gran mesura la latència, especialment per a aplicacions d’àudio com l’Ardour. Podeu veure tots els paquets inclosos a la distro des d’aquest enllaç.

Si teniu Ubuntu i voleu aprofitar part d’Ubuntu Studio, com ja hem dit, el seu aspecte, programes de so, vídeo, etc., podeu instal·lar alguns dels següents paquets:

  • ubuntustudio-desktop: l’escriptori base
  • ubuntustudio-audio: aplicacions i eines de so
  • ubuntustudio-plugins: paquet d’extensions (Plug-ins)
  • ubuntustudio-video: aplicacions i eines de vídeo
  • ubuntustudio-graphics: aplicacions i eines gràfiques
  • ubuntustudio-look: tema d’Ubuntu Studio

La versió ja està disponible per a la descàrrega, en versió de 32 i 64bits. Tenen un wiki propi on podeu trobar tot tipus d’informació sobre aquesta distro.

Amb la publicació d’Ubuntu 7.10 Gutsy Gibbon, també s’han alliberat les versions per a processadors d’IBM, els coneguts PowerPC (o ppc). A més, com que la PS3 té un processador d’aquest tipus, també tenim versió per a la PS3.

El problema és que les versions desktop que s’han alliberat no funcionen. Al 82% de la instal·lació, falla. Llavors la instal·lació només es pot fer pel medi “Alternate” i, tot i així dóna una fallada (però que es pot arreglar).

Per això he escrit un manual (enllaç al final) per a la instal·lació d’Ubuntu Gutsy a la PS3, comentar-vos que puc veure qualsevol vídeo, fer servir la xarxa sense fils, puc veure vídeos del youtube i totes les coses bàsiques que li podem demanar a la PS3 com a ordinador.

El funcionament és una mica lent, però he pogut comprovar que a cada nova versió del kernel de linux, el rendiment és major. Fa un temps vaig instal·lar YellowDog, suposadament la distro que “Sony recomana”, i no funcionava malament. Però fa servir l’escriptori “Enlightenment” que té carències molt grans. Llavors vaig instal·lar l’escriptori GNOME i el sistema ja gairebé no es podia fer servir: massa lent.

En canvi, amb Feisty i ara Gutsy, el rendiment és prou millor. Cal comentar que openSUSE també aconsegueix un bon rendiment, però la detecció de maquinari és molt dolenta, i gairebé no hi ha documentació ni ajuda a la xarxa al respecte.

El camí a recórrer encara és llarg, es pot millorar moltíssim el rendiment de linux a la PS3. Mentrestant podem aprofitar les versions actuals que ja ens permeten un ús bàsic sense mal de caps. El resultat serà aquest:

Així que si us animeu, només heu de seguir el tutorial i no us costarà molt instal·lar-la.

Fa uns moments ja està disponible la nova i esperada versió d’Ubuntu 7.10 amb nom ‘Gutsy Gibbon’. Primer que res, cal dir que els dies de llançament els servidors es col·lapsen, així que heu de tindre paciència. Us recomanem que feu servir el servidor principal en lloc dels servidors d’Espanya ja que aquests últims han deixat de funcionar a primeres hores del matí.

Què ens du de nou aquesta nova versió?. Doncs tot i que l’aspecte gairebé no ha canviat, l’escriptori d’Ubuntu ha evolucionat una mica més per facilitar a la gent el seu ús afegint, per exemple, un cercador ràpid d’escriptori i un applet que permet fer canvi ràpid entre usuaris.

Una de les característiques que més criden l’atenció és que si l’instal·leu per primera vegada, quan executeu el firefox i trobeu una pàgina a la qual necessiteu el plugin de flash, us apareixerà una finestra demanant-vos si voleu instal·lar el GNASH o la versió FLASH d’Adobe.

Una altra novetat que va cridar molt l’atenció el dia que vam saber d’ella és el nou GUI per a la configuració de les targetes gràfiques que, a més, funciona en cas que les X no es puguen iniciar (mai més apareixerà la pantalla blava informant-nos que no s’ha pogut carregar l’entorn gràfic). Tot i així, cal dir que durant aquests dos darrers mesos l’he provat i no m’ha arribat a convèncer, però és una bona novetat.

La detecció d’impressores ara és impressionant: només cal connectar la impressora i el sistema directament la reconeixerà i la deixarà a punt:

Altres novetats d’aquesta versió són el suport complet per a escriptura a particions NTFS (amb ntfs-3g), una millora en la gestió de l’energia gràcies al nou kernel, possibilitat de fer una instal·lació encriptada (de la qual ja us hem fet una guia), el Compiz Fusion per defecte i funcionant molt bé (molt millor que Compiz a Feisty) i d’altres novetats que vosaltres mateixos descobrireu.

Podeu descarregar la nova versió dels servidors oficials o bé actualitzar la vostra versió d’Ubuntu Feisty a Gutsy només executant des de consola (recordeu que és recomanable que canvieu el servidor a Sistema->Administració->Fonts de programari ja que el servidor d’Espanya està saturat):
sudo update-manager -d

Podeu demanar cd’s d’Ubuntu des del Shipit, com sempre. Aquesta vegada només podem demanar 2 cd’s com a molt. Ara toca gaudir d’aquesta nova versió. Per descomptat, amb Ubuntu també s’han publicat KUbuntu, EdUbuntu, XUbuntu i UbuntuStudio.

Des de fa un temps s’han desenvolupat una sèrie d’instal·ladors de linux des de windows que no han tingut molt de ressò, ja siga perquè no s’ha fet gaire publicitat, perquè la gent no ha vist el moment de fer-los servir o per qualsevol altra causa.

Avui volem parlar d’aquests instal·ladors i de l’avantatge que suposen per a qualsevol usuari. El seu funcionament és quasi sempre el mateix: ens hem de baixar un executable des de la pàgina web del programa. Aquest executable és un programa que s’instal·la i s’executa. Una vegada executat només ens demana quatre dades: mida que li volem donar a l’espai que serà per a GNU/Linux, nom d’usuari i contrasenya i llengua (poc més).

Amb això, el programa baixarà la imatge ISO i ho instal·larà tot sense demanar-nos res més. El que fa aquest programa és agafar part de la partició de windows (sense canviar-li la dimensió ni tampoc crear noves particions) i allà instal·la linux. Després, activa el carregador d’arrencada del windows (no el grub o lilo) i amb ell podrem entrar a un o a l’altre, sense cap mena de problema.

Si volem eliminar el linux, només hem d’anar a “Instal·lar/desinstal·ar programes” i desinstal·lar el programa. Això deixarà tot com estava en un principi. Res més senzill, no?.

Doncs a continuació us posem alguns d’aquests instal·ladors. N’hi ha que instal·len només una distro (per exemple, el wubi permet instal·lar només Ubuntu, això sí, en qualsevol de les seues variants) o vàries distros (com l’instlux o unetbootin).

  • Instlux | Permet instal·lar Ubuntu, OpenSUSE i Linkat
  • Wubi | Permet instal·lar Ubuntu, Edubuntu, XUbuntu, KUbuntu i Ubuntu Studio
  • UNetBootin | Permet instal·lar Ubuntu, Fedora, Mandriva, OpenSuse, Arch Linux i Debian

Aquest últim, l’UNetBootin, també permet fer la instal·lació des de linux: és a dir, si tenim Ubuntu, podem també instal·lar des d’Ubuntu una Debina, OpenSuSE o qualsevol altra.

Una de les distribucions més importants del mercat ja té una nova versió final: Mandriva 2008 ja està disponible, i inclou les últimes millores tant interna com externament.

Encara que no siga tan popular com altres distribucions, Mandriva és una distribució que s’ha recuperat d’un període de temps en el qual els seus desenvolupadors no acabaven de donar amb la fórmula correcta pels seus usuaris. Però ha tornat al camí, i ho ha fet de forma notable en les dos últimes versions.

Al kernel 2.6.22 l’acompanya el sistema de finestres X.Org 7.2, el compilador gcc 4.2 i la suite ofimàtica OpenOffice.org 2.2.1, encara que els seus usuaris notaran els els canvis en el entorn d’escriptori.

Mandriva ha ficat en joc tot l’arsenal disponible en Linux actualment, inclou GNOME 2.20, KDE 3.5.7, una versió prèvia del KDE 4.0, i a més a més XFCE 4.4.1.

Compiz Fusion és altra de les novetats que han integrat els desenvolupadors, que permet als usuaris gaudir dels efectes visuals que fan que el nostre escriptori es convertisca en una meravella.

Alguna vegada ja us hem parlat de Puppy Linux, una distribució semblant a Damn Small Linux i enfocada a poder treballar a equips de antics o de poca potència (treballa fins a ordinadors 486) oferint totes les eines bàsiques per aprofitar tots els recursos al màxim possible. Existeixen dues variants: Puppy Linux i Puppy Linux Retro que bàsicament es diferencien en la versió del nucli: la primera porta el 2.6.21 i la segona el 2.6.18.

La particularitat de Puppy Linux en comparació a altres distros enfocades a aquest ús és que porta el kernel 2.6 i només ocupa uns 95Mb. En aquesta versió, a més de les actualitzacions de paquets com Glibc, gcc i gtk, també s’han inclòs paquets com el Pidgin, SeaMonkey, Isomaster i d’altres. Per altra part, també s’han endreçat una sèrie de canvis/millores dels scripts d’arrencada i aturada per tal de fer aquest procés més ràpid.

Aquesta versió també té una important novetat: l’autor ha redissenyat el sistema de paquets per tal de donar completa compatibilitat amb els paquets d’Slackware 12 (distribució a la qual es basa). Recordem que l’escriptori que fa servir Puppy Linux és JWM.

Vixta és una nova distribució GNU/Linux basada en Fedora i amb l’escriptori KDE que tracta de recrear l’aspecte del Windows Vista per a tots aquells que els agrada aquest look.

La veritat és que el resultat és impressionant, qualsevol diria que realment estem al Windows Vista (bé, és clar que això només pegant una mirada rapideta). La versió disponible actualment és la 0.94 i podeu descarregar-la dels enllaços que us posarem més avall (i ací algunes captures).

Com que a la pàgina web oficial no hi ha molta informació, només comentarem que existeix un altre projecte, del qual ja hem parlat alguna vegada, que es diu Famelix, que està basada en Debian i que a la versió 2.0 (que han anomenat amb poc encert “Hasta la Vista”) ja s’apropa prou a l’aspecte del “nou” i “flamant” sistema operatiu de Bill Gates. Us deixem un vídeo de Famelix 2.0 i els enllaços corresponents per a la descàrrega de totes dues distribucions (tingueu en compte que el suport per al català pot ser molt dolent).

Els desenvolupadors d’OpenSUSE han alliberat la versió 10.3 després de deu mesos de treball des de la publicació de la versió 10.2.

Aquesta nova versió d’openSUSE porta moltíssimes novetats entre les quals caldria destacar el nou gestor de paquets que, com es comenta a altres llocs, hauria de resoldre els problemes que sempre hi ha hagut en aquest tema amb SuSE.

Inclou la darrera versió en desenvolupament de KDE4, tot i que de sèrie -per raons òbvies- s’instal·larà KDE 3.5.7; també s’inclou el GNOME 2.20 i a dins d’ell una novetat prou interessant com és el YAST GTK, que és la nova versió del YAST però per a GNOME (YAST sempre havia estat programat amb QT); el 1-Click-install, una eina per facilitar al màxim la instal·lació de programes (gairebé fent clic a una pàgina web en sobrarà, aquesta eina s’ha vist a pàgines de recull de programari per a linux); còdecs multimèdia que ara s’instal·laran fàcilment ja que als programes que els manque algun còdec, ens donaran l’opció d’instal·lar-lo i, per acabar, també inclou el Compiz-Fusion i màquines virtuals com Xen i VirtualBox.

A nivell intern, openSUSE 10.3 inclou el kernel 2.6.22.5 i un nou sistema d’arrencada que redueix molt el temps de càrrega d’inici a l’igual que un nou tractament dels discs SATA i PATA que accelera en gran mesura el procés d’inici del sistema. Igualment, el nou gestor de paquets que és “an awful lot faster“, o siga, molt ràpid (qualsevol cosa es considera ràpida al costat del gestor de paquets del YAST).

A més, openSUSE 10.3 tindrà un suport més continu d’actualitzacions de seguretat i correccions durant un període de dos anys seguint així els passos d’Ubuntu quant al compromís vers l’usuari per tal d’oferir una distro de qualitat (o com a mínim “una imatge” de qualitat). Encara no ho he pogut comprovar, però caldria veure quin és el suport del català a aquesta versió, ja que sabent que la Generalitat de Catalunya ha fet una inversió important en Linkat, com a mínim això hauria de reflectir-se a les versions d’openSUSE.

La pàgina d’Ubuntu Shipit ja mostra la nova versió, la 7.10. Això vol dir que d’ací a poc ja es podran fer comandes de cd’s d’Ubuntu 7.10 Gutsy Gibbon.

 Com podeu veure a la captura, si entreu a http://shipit.ubuntu.com, la versió que es pot demanar és la 7.10 (fins ara fa pocs dies es podia fer comandes de la 7.04). Això és una bona notícia ja que després que tancaren aquest servei per a la versió 6.10 (Edgy Eft), tots ens vam quedar una mica desilusionats ja que les comandes amb l’Ubuntu Dapper van ser tot un èxit.

Probablement, d’igual forma que s’ha fet amb l’Ubuntu 7.04 (Feisty Fawn), només es podran demanar 3 cd’s (a l’Ubuntu Dapper ens deixaven demanar fins a 10 cd’s a cada comanda). Com sempre, també tindrem la possibilitat de fer comandes personalitzades en casos especials com són jornades o cursos als quals es parle de GNU/Linux.