El teu blog de Linux en català

Distribucions

Ha costat. La Fundació Gentoo ha tingut un gran nombre de problemes durant tot 2007 i part del 2008. Això ha suposat que durant més d’un any no s’haja publicat una nova versió de Gentoo (tot i que els paquets sí que s’anaven actualitzant).

Segons s’ha pogut saber, el problema va ser per una part l’abandonament del projecte per part de programadors així com problemes “personals” d’altres programadors que, tot i que no van abandonar el projecte, no li han pogut dedicar el temps que fins ara li havien dedicat.

Això ha suposat un problema seriós per a Gentoo.  Una distribució amb tanta reputació no pot fallar d’aquesta manera. Us imagineu que això passara amb Ubuntu?. Com ja hem comentat altres vegades, aquests problemes a Gentoo han suposat la pujada de Sabayon Linux.

Bé, però, sembla que ja es veu la llum. I, per fi, tenim la primera beta de Gentoo Linux 2008.0. A l’anunci que es fa a la seua pàgina web no expliquen les novetats de la versió, però investigant una miqueta podem observar que es fa servir el nucli 2.6.24 i [suposem] les darreres versions de GNOME i KDE3 (tot i que KDE4 es trobarà als repositoris).

L’únic apunt realment interessant és el següent: els de Gentoo estan pensant passar-se al sistema de paquets rpm. No aquesta vegada, però sembla que en un futur així serà [[en un futur datat per l’any 2003]] –> [[és una conya dels desenvolupadors pel maleït dia de les conyes angleses]].

Així doncs, Gentoo torna a la càrregai nosaltres a la descàrrega.

Una de les característiques més interessants d’un sistema GNU/Linux és que és possible instal·lar-lo sense massa complicacions a un dispositiu usb que permetrà carregar-lo des de qualsevol ordinador que ho permeta.

Pràcticament totes les distribucions permeten fer això, però no amb totes és tan senzill com amb gOS. Amb un parell de programes (això sí, des del windows) es podrà disposar d’un sistema gOS complet en poc temps.

Què és necessari?

  • Fitxer ISO de gOS (podeu descarregar-lo des de la pàgina web, enllaç a continuació)
  • Programa fixgOS.exe (transforma la ISO per a que funcione al mode USB)
  • Una clau USB amb un mínim d’1GB d’espai lliure
  • Windows (ja sabem que això és complicat, però no hi ha més remei)

Procediment:

1. Heu de formatar la clau usb amb fat32 o fat16 (això podeu fer-ho clicant amb el botó dret sobre el volum des de “El meu ordinador”)
2. Creeu una carpeta anomenada gOS al vostre escriptori
3. Descarregueu la imatge ISO de gOS i deseu-la a la carpeta que heu creat
4. Descarregueu el programa gOSConvert.exe (cal extreure els continguts a la carpeta que heu creat)
5. Des de la carpeta gOS, feu clic sobre fixgOS.bat, això carregarà el conversor
6. Una vegada finalitzat el procés de conversió, heu de copiar tot el contingut de la carpeta gOS a la clau usb
7. Una vegada copiats els fitxers, heu d’anar a dins de la clau usb i executar makeboot.bat i seguir les intruccions
8. Ara ja podeu tornar a iniciar l’ordinador, seleccionar iniciar des del dispositiu usb i… ja podreu fer servir gOS des del vostre pen!

Dues de les distribucions més importants estan en ple desenvolupament: openSUSE i Mandriva.

openSUSE 11 es troba en un període encara poc madur, l’alfa 3. Com vam poder veure fa unes setmanes, un dels principals canvis d’aquesta nova versió serà el nou instal·lador molt més bonic i intuïtiu que el de versions anteriors.

La versió final treballarà amb el nucli 2.6.25 (cal tenir en compte que Ubuntu Hardy i Mandriva 2008.1 ho faran amb el 2.6.24), amb gcc 4.3 final i per descomptat amb GNOME 2.22. Com que la versió final es presentarà al juny, no està clar si KDE 4.1 (que està planejat per al juny també) s’inclourà o no.

Mentrestant, les captures parlen molt dels canvis planejats:

yast-2_thumb.png KDE4 Desktop

Per altra part, Mandriva està enllestint la publicació final de la versió 2008.1. Un dels punts interessants d’aquesta nova versió és que s’ha inclòs suport per a la sincronització de dispositius Windows Mobile 5+, Blackberry i Nokia.

També s’ha inclòs el Codeina multimedia codec installation system, que no és més que un instal·lador de còdecs multimèdia (propietaris i lliures). S’ha inclòs també el controlador RadeonHD per a targetes ATI sèrie 3xxx i altres millores substancials (també s’ha inclòs KDE 4.0.2).

Per cert, també tenim la beta d’Ubuntu Hardy… però d’això no parlem, que d’Ubuntu en parlem massa.

Un company del fòrum ens envia la següent notícia:

Sabayon Linux és un sistema operatiu basat en Gentoo. Gentoo és una de les distribucions de Linux amb més reputació d’estabilitat i velocitat. Com tots sabeu, Gentoo basa tot el sistema en codis font, de manera que l’usuari ha de compilar cada programa durant la instal·lació. Això té l’inconvenient que l’equip triga molt en compilar la gran part dels programes, però el resultat és un programa que funciona a gran velocitat i amb gran fiabilitat (ha estat compilat específicament per aquell equip).

No obstant, alguns programes més grans (com l’Openoffice) tenen una alternativa binaria, que permet instal·lar-los sense haver de compilar tot el programa, perquè podríem estar una setmana per fer-ho. El gestor de paquets de Gentoo s’anomena portage, i està disponible en text (emerge) o en mode gràfic (portato, entre altres).

Bé, el cas és que Sabayon és una distribució que, basant-se en Gentoo, ofereix als usuaris una instal·lació senzilla, que ofereix en aproximadament mitja hora un sistema operatiu complet, amb KDE com a escriptori central i KDM com a gestor d’accés. No obstant, també instal·la GNOME i XFCE (en cas que així ho desitgem) perquè, si bé el sistema es basa en KDE, s’ofereix la possibilitat d’arrencar amb l’escriptori que es vulgui. Així mateix, s’instal·la el que els desenvolupadors consideren que són els millors programes de cada escriptori instal·lant, per exemple GParted.

Hi ha un gran llistat de programes que inclou la segona versió Beta (Loop2). Entre aquests veureu que hi ha els últims còdecs per targes gràfiques i el kernel 2.6.24, així com diversos jocs com Warsaw,

Què hi ha de nou, però… Bé, fa molt temps que Fabio Erculiani, el desenvolupador de Sabayon, està implementant un sistema que ara ja funciona (tot i que encara és beta), que és un nou gestor de paquets anomenat Entropy. Entropy és totalment compatible amb Gentoo (Portage) i el que fa és gestionar paquets binaris. Entropy té una base de dades com la de Portage, però que ocupa només 6 MB.

A partir d’aquí, l’usuari pot instal·lar mitjançant equo (mode text) o Spritz (mode gràfic) els paquets binaris, a gran velocitat. Spritz, a més, ve amb una applet que ens avisa quan hi ha actulitzacions disponibles(tipus Debian). Entropy també inclou la gestió de les actualitzacions de seguretat (GLSA). Tot el sistema operatiu es pot instal·lar en Català (Spritz també està traduït).

En el pròxim llançament de Sabayon (3.5) es preveu que el sistema sigui totalment estable i que, a més, l’instal·lador permeti triar quins paquets s’instal·laran i quins no (Això encara no està implementat). Indicar que les versions anteriors de Sabayon es poden actualitzar a les actuals mitjançant Entropy.

El desenvolupament del Fedora 9 es troba ara mateix a ple rendiment per tal d’aconseguir presentar la versió final al mateix temps que l’Ubuntu 8.04.

A més de les ja conegudes característiques com la inclusió de KDE4, un gestor de paquets integrat, el suport per a crear particions encriptades i d’altres, aquesta vegada tenim una novetat prou interessant: el suport per a EXT4 com a sistema de fitxers per defecte.

Ext4 és un sistema de fitxers derivat d’ext3 (que és el que actualment es fa servir a la gran majoria de distribucions). Ext4 és compatible cap enrere amb Ext3 (això vol dir que una partició Ext4 es pot muntar com una Ext3 i a l’inrevés). Ext4 suporta volums fins a 1024 Petabytes (10 elevat a 15 bytes). Per fer-vos una idea, tot el clúster de google s’emmagatzema en uns 4 Petabytes.

La principal novetat d’Ext4 és Extent, una característica que reserva un àrea propera on es troba el fitxer de forma que es redueix enormement la fragmentació al disc.

Tornant a Fedora 9, per ara s’inclou el nucli 2.6.24, GNOME 2.21 (amb GVFS), Firefox 3 beta2, suport per a canviar la mida de particions ext2, ext3 i ntfs a l’instal·lador anaconda i d’altres canvis que podeu veure a les notes de la versió.

Ja tenim disponible per descarregar (seguint el calendari) la quarta alfa d’Ubuntu Hardy Heron, la propera LTS d’Ubuntu que es presentarà a la seua versió final a l’abril.

Els canvis d’aquesta nova versió són més que interessants. Des del nostre punt de vista, la inclusió de Wubi, que permet instal·lar Ubuntu des de Windows en només tres passos, és un dels gran afegits.

Per altra part, quant a la distribució en sí mateixa, s’ha inclòs el nucli 2.6.24 que fa poc ja es va presentar en la seua versió estable, així com X.org 7.3 i PulseAudio. També s’ha afegit un assistent per al tema de les virtualitzacions amb Qemu, sembla prou senzill de fer servir.

S’ha inclòs per defecte programari que abans mai trobàvem: ara el client bittorrent per defecte serà Transmission, Brasero com a programa per gravar i copiar dvd’s, el GVFS que substitueix el Gnome VFS i del qual podem destacar a nivell visible que, quan estiguem copiant diferents coses, ja no tindrem molts quadres, sinó un de sol on seran totes les barres de progrés del procés de còpia:

A més, ja tenim el Firefox 3 beta2, el World Clock Applet (un giny molt bonic que s’afegeix al rellotge i que ens mostra les hores del món), un nou tallafocs senzill (ufw), s’ha fet una xicoteta modificació a la pestanya recursos del monitor del sistema i d’altres canvis que podeu veure a la pàgina oficial.

Juntament amb Ubuntu també s’han presentat les versions de KUbuntu (que no serà LTS), XUbuntu, Edubuntu, Ubuntu JeOS (el sistema per a virtualització) així com la versió completament lliure (Gobuntu).

Havíem parlat de gbrainy, un joc semblant al Brain Training de què poden gaudir els usuaris de la Nintendo DS però que en aquest cas funciona en GNU/Linux. També hem parlat sovint a SomGNU de jocs lliures: molts d’ells es poden fer servir a GNU/Linux i altres tenen versions per a MacOS o Windows… però fins ara no havíem parlat de jocs i aplicacions lliures per a la consola Nintendo DS.

DSLinux

DSLinux és la distribució de GNU/Linux preparada per al seu ús en consoles Nintendo DS. Per qui decideixi provar-la, cal dir que això no li impedirà seguir jugant als jocs oficials per la consola i que els responsables de DSLinux asseguren que no hi ha risc de malmetre la consola.

DSLinux


Nintendo DS executant DSLinux

DSLinux pot servir com un petit terminal SSH portable, per connectar a l’IRC, com a reproductor MP3… fins i tot hi ha qui escriu entrades al seu bloc amb la Nintendo DS a través d’una connexió wifi i el links, un navegador en mode text per a Linux.

Links i algunes altres aplicacions es poden executar amb una interfície gràfica molt simple, però DSLinux és bàsicanent Linux en mode text. Tot i que una consola de Linux amb algunes opcions bàsiques ja pot ser útil per a algunes persones, cal dir ja se sap que sobre DSLinux s’hi pot executar una interfície gràfica senzilla que s’anomena Pixil. Ja se sap perquè ja està disponible, però només a la versió de l’svn, i encara està poc madura.


Pixil i aplicacions de gestió d’informació personal a la Nintendo DS

Jocs i aplicacions lliures per a la Nintendo DS

Fora ja del món del sistema operatiu lliure per exel·lència, hi ha una sèrie d’aplicacions i jocs lliures per a la Nintendo DS que també mereixen comentari.

Spider Solitaire DS. un joc lliure per la Nintendo DS

Spider Solitaire DS és una versió per a Nintendo DS del popular joc per a un sol jugador que s’ha popularitzat amb el nom de Spider Solitaire perquè va ser inclòs a Windows XP. Es distribueix amb llicència GPL i l’ha programat Jess Telford.

Spider Solitaire DS

Aplicacions d’Internet

DSAIM és un client de missatgeria instantània sota llicència GPL per a la Nintendo DS programat per Ryan Kegel que connecta a la xarxa d’AOL. Per a tots aquells que vulguin usar la Nintendo DS com un petit punt d’accés a Internet portable, serà molt útil complementar DSAIM amb Okiwi, un navegador d’internet lliure programat per Pedro J. Estébanez. Al bloc oficial del projecte s’hi poden llegir molts detalls sobre el desenvolupament i les característiques.

DSAIM


DSAIM, el client d’AOL lliure per a Nintendo DS.

Gestió de fitxers

Una de les coses que potser més troben a faltar els aficionats a la informàtica en usar plataformes específiques (com ara la Nintendo DS, que és en principi específica per a jocs) és el fet de no poder veure els arxius que hi ha i gestionar-los. Gràcies a NDS Manager això no passarà amb la consola portàtil de Nintendo. Aquest gestor, programat per ShortFuse, permet copiar i organitzar els arxius i a més és capaç de treballar amb els formats de compressió RAR i ZIP.

Lectors de llibres

Els aficionats a la lectura també podran gaudir dels avantatges dels llibres electrònics o ebooks i dur una llibreria a la butxaca de la mà de la Nintendo DS. dslibris escaneja arxius XHTML i en presenta el text a doble columna i d’una forma molt còmode i clara a la lectura. De fet, la forma de presentació dels llibres és el més destacat d’aquest lector: s’adequa molt bé a les pantalles de la consola. Té suport multillenguatge i ha estat programat per Ray Haleblian. Es pot llegir més informació a la pàgina oficial de presentació, en alguns fils de fòrums que parlen del tema o en diferents pàgines d’anàlisi d’aquest lector que hi ha a Internet.

dslibris

 

dslibris


Captures de pantalla del dslibris

Eines de desenvolupament

Sens dubte la clau per veure més programari lliure per a aquesta consola en el futur. D’eines de desenvolupament lliures per a la Nintendo DS n’hi ha força: woopsy, per poder editar interfícies gràfiques d’usuari de forma fàcil; GamEditorDS, un motor 2D i altres eines i GBA WinS, un sistema de finestres; entre d’altres.

El programari lliure s’estén a altres plataformes

Si bé el programari lliure s’ha fet servir més sovint als ordinadors habituals, a poc a poc anem veient com van apareixent programes lliures de tot tipus per a diferents plataformes i arquitectures i sistemes operatius. Com hem vist, la Nintendo DS no és una excepció.

La tercera versió alfa d’Ubuntu 8.04 es va publicar anit. Aquesta nova alfa ha estat publicada amb unes quantes novetats i millores interessants, la més cridanera: la inclusió de KDE 4.0.0, la inclusió de PulseAudio, Xorg 7.3 i el nucli 2.6.24.

Els desenvolupadors d’Ubuntu han inclòs tots aquests paquets tan aviat com han pogut per tal d’anar donant forma a la versió final que eixirà a l’abril. Aquesta alfa, sens dubte, és el primer canvi seriós des de Gutsy Gibbon. Mentre que KUbuntu inclou la versió final de KDE 4.0.0, Ubuntu porta els següents paquets:

  • Xorg 7.3
  • Nucli linux 2.6.24-3.5 (basat en el nucli 2.6.24 RC6)
  • PulseAudio
  • PolicyKit
  • Firefox 3 Beta 2
  • GNOME 2.21.4

Les novetats venen amb alguns errors importants: el nou nucli sembla que no pot accedir a la unitat de cdrom en algunes configuracions. A més, a les versions de 64bits d’Edubuntu s’han trobat alguns problemes amb la detecció de resolucions. Hi ha uns quants errors més (I, II). Podeu veure al fòrum les dates de publicació de les alfes, betes i la versió final.

PCLinuxOS és una distribució que, encara que a Europa no ha estat de les més populars, sembla que al continent americà n’ha tingut prou èxit. Aquesta distribució es va crear a Houston al 2003 i primerament va estar basada en Mandrake Linux, a la qual li feien algunes millores.

Amb el pas del temps, la distribució ha anat evolucionant fins a un punt al qual la divergència amb Mandrake/Mandriva es gairebé insalvable: es fa servir un nucli i mòduls diferents, ja no es fa servir urpmi (el cavall de batalla de Mandriva) que ha estat substituït per apt.

Ahir es va publicar la versió 2008 que actualitza molts paquets i el nucli, que avança fins a la versió 2.6.22.15 (sembla que no han tingut temps o necessitat de passar a la versió 2.6.23, que és la més nova). També s’ha actualitzat KDE, que passa a la versió 3.5.8 -un incís, recordeu que en tres dies està fixada la data oficial de publicació de KDE4!!-. Firefox, OpenOffice.org i d’altres paquets també estan actualitzats.

Fa uns dies també es va publicar la versió per a GNOME amb molt bona pinta, han tingut molta cura amb l’aparença. Ja es poden descarregar totes dues versions. Cal dir, però, que la versió de PCLinuxOS 2008 és una MiniME, que és una versió mini de 296Mb (per descomptat, ampliable una vegada instal·lada).

Fa dos mesos exactament que vam parlar de gOS 2.0. En un principi, degut als rumors que corrien per la xarxa, vam cometre l’error de suposar que era el “sistema operatiu de Google” (no ho era, no ho és).

gOS es va vendre a WallMart (uns supermercats molt coneguts als EUA) instal·lat a un ordinador realment barat (199$). L’èxit va ser rotund ja que es van vendre tots. gOS és una distribució basada en Ubuntu que fa servir l’escriptori Enlightenment (per aquest fet, de vegades, va ser complicat identificar-lo en un principi).

Doncs bé, el 7 de gener es publicarà la versió 2.0 de gOS, amb nom en codi “Rocket” que estarà basada en la versió 7.10 d’Ubuntu. Les novetats d’aquesta versió seran:

  • Fa servir Enlightenment E17 com a entorn d’escriptori.
  • Google Gears, tecnologia de Google (encara en fase beta) per a sincronització d’aplicacions quan s’està connectat o desconnectat a Internet. Actualment només Google Reader pot fer això, però sembla que gOS tame ho soportarà.
  • Firefox com a navegador web.
  • gBooth, programari específic per a webcams, que ha estat creat específicament per a gOS, compatilbe amb Facebook i una suposada webcam anomenada “gCam” creada per una empresa que es diu Ezonics (serà lliure aquest maquinari?).
  • Com a les versions anteriors, accés directe i fàcil a Google Reader, Google Talk, Google Finance i integració a l’escriptori de Google Search
  • Accés a l’emmagatzematge en línia mitjançant Box.net.

Com ja hem comentat, podreu descarregar aquesta nova versió el dia 7 de gener. Clarament gOS està enfocada a un escriptori dedicat a internet. Està bé tindre aquest tipus de distribucions senzilles i atractives.