El teu blog de Linux en català

Distribucions

Amb la nova versió d’Ubuntu que eixirà a l’octubre hi trobarem una nova variant que a molts semblarà molt interessant: MythUbuntu.

Es pot considerar una distribució multimèdia derivada d’Ubuntu que està centrada a l’ús de MythTV. Cal dir que la seua finalitat no és pas ésser una distribució d’escriptori per a treballs comuns, sinó més bé com a centre multimèdia (tot i que, evidentment, permetrà fer-se servir com una distribució comuna).

MythUbuntu és l’alternativa lliure al Windows Media Center, entre les seues característiques cal destacar que té la possibilitat de funcionar directament com a LiveCD i actuar com estació multimèdia d’aquesta forma (a l’estil de GeexBox), suporta gairebé totes les targetes capturadores, té totes les característiques i plugins implementats per MythTV (doneu una ullada a l’article de la viquipèdia) i altres característiques com:

  • Emulador de SNES, NES, MAME i d’altres
  • Drivers d’NVIDIA i ATi inclosos
  • Tots els plugins oficials de MythTV ja estan configurats
  • Una interfície gràfica de configuració en mode Live
  • Possibilitat de desar tots els canvis en cada sessió live que s’inicie

Cal dir que realment aquesta distro està més enfocada al treball com a LiveCD, així ho demostra el fet de que a cada nova versió es milloren molts aspectes relatius a aquesta forma de treball.

Com que està basada en la que serà Ubuntu 7.10, les característiques bàsiques seran les mateixes: kernel 2.6.22, gnome 2.20, firefox gran paradiso (versió 3), compiz-fusion, etc. La versió final eixirà juntament amb la d’Ubuntu Gutsy a l’octubre. Mentrestant podeu tastar-la i veure algunes captures, però cal dir que no és gaire estable.

 

PCLinuxOS és una distribució que als darrers mesos ha escalat posicions a distrowatch fins al punt que als mesos passats va arribar a superar a Ubuntu. Actualment es troba a la segona posició de la classificació, molt a prop d’Ubuntu.

Aquesta és una distribució basada en Mandriva que, a més, també fa servir pedaços i millores d’openSUSE, Ubuntu, Gentoo, Fedora i Debian. L’escriptori per defecte és KDE, és això l’inici d’una lluita PCLinuxOS-Ubuntu i KDE-GNOME?, el que està clar és que PCLinuxOS sembla que pot trencar el monopoli que poc a poc Ubuntu ha creat. En el fons, passe el que passe, eixirem tots guanyant.

La darrera versió de PCLinuxOS és la 2007, que es va presentar al maig com un LiveCD amb les següents característiques:

  • Kernel 2.6.18.8
  • KDE 3.5.6
  • OpenOffice.org 2.2.0
  • Flash, Java i altre programari propietari
  • Drivers propietaris d’ATi i NVIDIA
  • Beryl

Són moltes les opinions que hi ha a la xarxa que parlen de les bondats d’aquesta distro. Sobretot es parla de que l’entorn s’ha treballat molt i té un molt bon aspecte, també es parla dels avantatges que suposa el centre de control que s’ha aprofitat de Mandriva (una meravella que no té Ubuntu) i que és una distro prou ràpida.

Sens dubte, cal donar-li una ullada. Potser aquells que mai s’han acostumat a GNOME i feien servir KUbuntu vulguen tastar-la ja que els de Canonical es centren poc a KDE i KUbuntu no està molt afinada (almenys no tant com Ubuntu).

Després de 9 mesos de desenvolupament, ahir es va presentar la disponibilitat definitiva d'Slackware 12.0.

El creador d'aquesta distribució, Patrick Volkerding, la descriu com una distribució de Linux avançada, dissenyada amb dos objectius: la facilitat i l'estabilitat com a meta prioritària. Inclou el programari més popular mentre guarda un sentit de tradició proporcionant simplicitat i facilitat d'ús junt al poder i la flexibilitat. Tot i així la realitat és una mica diferent, és un sistema molt personalitzable però ni molt menys orientat a l'usuari final.

Entre les característiques d'aquesta nova versió, cal destacar la inclusió del kernel per deecte 2.6.21.5, KDE 3.5.7, XFCE 4.4.1, Xorg 7.2.0, Apache 2.2.4 amb suport per a Dynamic Shared Object, PHP 5.2.3 així com actualitzacions de les eines d'administració de paquets.

A l'anunci oficial es pot veure una llarga descripció dels canvis d'aquesta nova versió que podeu descarregar des dels mirrors oficials (us deixem els enllaços al final de la notícia). Cal dir, com a cosa curiosa, que Slackware fou la primera distribució GNU/Linux i això li dóna un respecte prou gran (en aquest article del wiki podeu veure un diagrama amb l'evolució de les distribucions).

 

 get.Debian.net és una nova pàgina des de la qual es pot descarregar la distribució GNU/Linux Debian. Però aquesta pàgina té una peculiaritat: mitjançant javascript, el lloc web identifica quin tipus de sistema estem fent servir i ofereix la imatge que millor s'adequa al nostre maquinari.

D'aquesta forma, ens evitem haver de cercar i descarregar la imatge concreta de Debian que cal per al nostre ordinador. Tot i que semble mentida, s'ha de dir que la descàrrega de Debian mai ha estat intuïtiva ja que des de la pàgina oficial, tot i amb els intents de millora, no arriba a ser fàcil saber quin cd necessitem.

Des d'aquesta nova pàgina, feta pel grup debian-br (Debian Brasil), tot això ja és història: només entrar ens eixiran les opcions per descarregar la imatge de cd que necessitem.

Revisor és una eina en mode gràfic que permet crear una imatge personalitzada per a la instal·lació de Fedora 7. 

Amb una interfície gràfica senzilla i intuïtiva, i amb la possibilitat de configurar-lo des de la línia d'ordres i diferents fitxers de configuració, tant usuaris novells com avançats podran posar mans a l'obra per tal de dissenyar el seu propi Fedora 7. 

Les possibilitats d'aquest constructor de distribucions no només permet seleccionar els paquets a incloure al CD/DVD, sinó que també es pot modificar l'aspecte de l'escriptori i canviar algunes coses bàsiques per tal de personalitzar encara més el producte final.

Cal dir que això no és una cosa nova, des de gNewSense (des que es va presentar) es permet la possibilitat de crear la nostra pròpia distribució basada en Ubuntu. A més d'aquestes hi ha moltes més. La idea no està malament ja que, per exemple, a les escoles es pot crear una distribució basada en Fedora 7 per afegint-li els paquets necessaris per a l'educació i modificant l'aspecte per tal de fer-lo més juvenil.

Revisor es troba dins de Fedora i per instal·lar-lo només cal teclejar a la línia d'ordres (a Fedora): yum install revisor

 

Ahir es va anunciar la disponibilitat de la cinquena alfa d’OpenSUSE 10.3, que tindrà versió final allà per l’octubre.

Aquesta nova alfa ha sigut una depuració de l’anterior per tal d’anar llevant dependències innecessàries amb la mirada en crear sistemes una mica menys pesats i recarregats (cosa de la qual SUSE sempre ha pecat). Entre els canvis respecte a l’anterior alfa, aquesta versió inclou el quart candidat a Kernel Linux 2.6.22, OpenOffice.org 2.2.1rc3, Emacs 22.1, glibc 2.6 i altres canvis que podeu veure a la llista completa de canvis.

La versió es presenta en dos formats: o bé cd’s amb GNOME o KDE respectivament que instal·len un sistema mínim. Encara no es presenta el liveDVD tot i que comenten que es pot crear a nivell personal. Cal destacar altres canvis dels quals ja vam parlar i que inclourà aquesta versió com és el suport per a PS3, GNOME 2.18.1, l’instal·lador des de windows “Instlux” així com la inclusió de les fonts svn de KDE4.

Els desenvolupadors demanen als usuaris que descarreguen aquesta versió i que vagen provant-la per tal d’anar corregint els errors que puga contindre. Nosaltres us deixem ací aquesta versió per si voleu provar-la.

linuX-gamers Live DVD és una distribució basada en Arch Linux que conte una bona col·lecció de jocs populars en 3d. No requereix instal·lació ja que s'execute directament des del DVD i és compatible amb la majoria d'equips amb arquitectura x86, a part de jugar no ofereix cap funcionalitat d'escriptori.

Al DVD es poden trobar els següents jocs: BzFLag, Enemy Territory, Glest, Nexuiz, Sauerbraten, Torcs, Tremulous, True Combat: Elite, Warsow i World of Padman. Pel que fa a targetes gràfiques dispose tant dels controladors propietaris d'NVIDIA com els d'ATI. Els requisits mínims són:

  • Arquitectura intel x86
  • 512 MB de RAM
  • Targeta de vídeo amb acceleració 3d

Els jocs al DVD tenen requisits de maquinari diferents en cada cas, pero tots funcionen bé amb aquesta comfiguració de maquinari: AMD 1800+, 512MB ram, ATI Radeon 8500 (comparable a nvidia gf3).

El projecte està en versió release candiate 0.9 i encara te alguns errors, podeu consultar la pàgina oficial per a més detalls.

 
 

Només poques setmanes després de l'alliberament d'Ubuntu Feisty Fawn, s'ha alliberat la primera Alfa d'Ubuntu 7.10, amb nom en codi Tribe, que arribará a la seua versió final en octubre d'aquest any.

 Quant a versions de programari, ara poc es pot destacar. El desenvolupament de GNOME 2.20 encara està una mica verd, i la versió que s'ha inclòs és la 2.19.2. Igualment, quant al kernel, es quedaran amb la versió 2.6.22 (que ara es troba en rc) que té una característica prou interessant per als portàtils: s'optimitza molt el consum de bateria.

Aquesta nova versió millorarà la part de virtualització amb VMI i KVM compatibles amb AMD i Intel. Per altra part, s'han afegit un bon grapat de nous drivers i corregit una gran quantitat de bugs que s'han anat trobant en versions anteriors.

També han inclòs la darrera versió d'X.org, la 7.3 que, juntament amb el paquet displayconfig-gtk, configurar la targeta gràfica serà -per fi-, senzill i amb la finalitat de que mai es trenque el servidor. Igualment, també estan preparant un paquet per tal de poder configurar de forma senzilla el bootsplash -i ja veurem si el grub també-.

S'han alliberat totes les variants: Ubuntu, Edubuntu, XUbuntu i KUbuntu.

Avui s'ha alliberat, després de dos anys, una nova versió de CÀTIX. És una distribució Live basada en Debian desenvolupada principalment per Antoni Mirabete i Terés.

 En un extens article, es mostra un recull de totes les novetats, canvis i millores que ha sofert la distribució. Els mateixos desenvolupadors destaquen les següents característiques:

  • El nou ntfs-3g que permet escriure en partions ntfs.
  • Utilització d'xorg 7.2 amb aiglx per poder tenir escriptoris 3D.
  • Ús de l'Unicode que permet utilitzar tot tipus de caràcters de qualsevol idioma.
  • Utilització de unionfs 2.0 per poder modificar fitxers i fins i tot instal·lar programes quan s'ha engegat des de DVD, xarxa, USB o disc utilitzant la imatge comprimida i el sistema de compressió de fitxers Squashfs 3.2 per posar 4.5 GB de programes en 1.6 GB de DVD.
  • La opció xarxa que permet engegar des de la xarxa.
  • La configuració i detecció de xarxes sense fils molt millorada
  • Koffice 1.6 i OpenOffice 2.2.1, tots dos utilitzen el format estàndar de documents OpenDocument
  • KDE 3.5.7 i Gnome 2.18.1

 La CATix 1.3 és una evolució important de la CATix 1.2. La compatibilitat amb Debian ha augmentat fins el punt de que és perfectament possible instal·lar un kernel Debian sense cap problema. Cal destacar la utilització d'unionfs 2.0, un nou "sistema de fitxers" que Knoppix va començar a fer servir i que apropa molt el funcionament al de una distro que estiguera instal·lada al disc dur (ja que permet instal·lar programes i modificar tot tipus de fitxers de sistema com si realment s'estigueren modificant al cdrom).

Aquesta versió permet la instal·lació al disc dur i la trobem en dvd's amb versions de 32 i 64bits que ocupen 1.3Gb.

Fa només algunes hores s'ha presentat la versió final de Fedora 7, una nova versió que com a canvi curiós, ja no es diu Fedora Core. Han llevat això de "core" i han deixat Fedora a seques.

Aquesta versió es destaca per tot un seguit de característiques enfocades al correcte -i estable- funcionament com a estació de treball. El suport per a xarxes sense fils sembla que ara funcionarà perfectament (s'han inclòs tots els drivers i mòduls necessaris); també està disponible KVM, la màquina de virtualització del kernel; com van prometre, el sistema init d'arrencada s'ha modificat per tal d'aconseguir un inici ràpid així com modificacions que permetran el canvi ràpid entre usuaris.

Quant a versions de paquets, Fedora 7 inclou GNOME 2.18 i KDE 3.5.6, el Kernel 2.6.21 (amb una bona quantitat de millores), GCC 4.1, OpenOffice.org 2.2, etc. Podeu veure totes les millores a la pàgina de notes de la versió. 

Cal destacar la inclusió dels drivers lliures d'NVIDIA nouveau, dels quals vam sentir parlar ara fa uns mesos i fins ara no s'havia dit res més. S'haurà de veure el seu funcionament.