Disseny gràfic

Tot i que les millors aplicacions per a animacions i efectes especials es fan servir des de MacOSX, en realitat és que els efectes visuals es creen fent servir ordinadors amb GNU/Linux. Segons Robin Rowe, “A la indústria, GNU/Linux ha guanyat. S’està executant en pràcticament tots els servidors i escriptoris quees fan servir per presentar les animacions i els efectes especials”.

Els efectes especials de pel·lícules com Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull, Star Wars,: The Clone Wars, WALL-E, 300, The Golden Compass, Harry Potter i l’ordre del Fènix i I Am Legend, es van aconseguir fent servir clústers GNU/Linux (bàsicament, xàrcies d’ordinadors amb GNU/Linux).

Sembla que l’avantatge es troba en la possibilitat d’interconnexió de tots aquests ordinadors amb GNU/Linux amb controladors lliures, que permeten obtindre animacions 2D i 3D que seria molt difícil implementar amb els controladors privatius d’NVIDIA i ATI.

Concretant, la major part dels efectes foto-realistes són creats amb programes que compleixen l’especificació RISpec (RenderMan Interface Specification) de Pixar, que és ún estàndard obert molt documentat que consisteix en unes biblioteques API per a la programació i producció de gràfics 3D. Gràcies a això, existeixen programes com Pixie o Blender, que es poden fer servir com a font d’equipament lògic RISpec. Cal dir també que RenderMan software suite, desenvolupat per pixar i necessari per crear les animacions, no és un programa lliure (i tampoc de codi obert).

Sense cap mena de dubte, tot i que GNU/Linux no és clar guanyador quant a aplicacions d’animació, la validesa i el seu potencial queden reforçats quan pel·lícules com Indiana Jones o Ratatouille el fan servir. Sembla que només és qüestió de temps.

• Font | Alcance libre | Computer World

Uns dels majors problemes que molts usuaris de GNU/Linux s’han trobat a l’hora de migrar des de Windows ha estat la impossibilitat de trobar un programa CAD decent i que funcione més o menys correctament.

És clar que quan diem “trobar un programa CAD” no parlem ni més ni menys que d’AutoCAD. A l’igual que Windows, AutoCAD és el programa de disseny CAD al qual el 99% d’estudiants d’enginyeries i arquitectura s’han acostumat a fer servir (ara bé, la diferència és que AutoCAD és realment millor que els seus competidors, tot i que juga amb avantatge).

Un dels primers articles que vam publicar a SomGNU ara farà un any i poc, va ser sobre la possibilitat d’instal·lar AutoCAD a GNU fent servir wine. El resultat va ser que l’únic que funcionava de forma relativament acceptable era l’AutoCAD 2000. Si es tractava d’instal·lar una versió més nova, el funcionament ja no era correcte.

Una altra alternativa que jo mateix he provat ha estat treballar amb AutoCAD des d’una màquina virtual (amb virtualbox), però tampoc ha estat existosa: la capacitat gràfica de la màquina virtual és prou limitada i això fa que el treball amb el programa, tot i que siga possible, siga una mica enutjós.

Per què no parlem d’alternatives lliures?. En aquest cas no ho fem pel simple fet que són molt limitades. Existeixen programes CAD lliures però molt bàsics, però tots i cadascun d’ells té una pega insalvable. Existeix una pàgina on s’han recopilat tots els programes CAD per a GNU amb descripció i tipus de llicència, però és més del mateix: la meitat dels projectes estan abandonats i la resta no cobreix necessitats. Va haver-hi un projecte interessant: BlenderCAD, però només es va publicar una versió pre-alfa i des d’aleshores ja no hi ha hagut novetats.

Aleshores, hi ha solució CAD decent que funcione sota GNU/Linux?. Sí, i es diu BricsCAD.

BricsCAD és un programa CAD compatible en gran mesura amb l’AutoCAD, que ofereix una interfície molt semblant a la de l’AutoCAD (per no dir gairebé igual) i que, a més a més, es van preocupar per fer-lo compatible amb GNU mitjançant wine. La versió actual per a Windows és la 8, però per a GNU/Linux només van arribar fins a la 6. Ara bé, amb wine es pot instal·lar la versió 8 i funcionarà sense cap problema (fins on he pogut testejar-ho jo mateix).

És clar que continua sent una solució privativa, però és l’única solució que actualment es pot fer servir sota el nostre sistema. Instal·lar-lo és senzill, només heu de seguir els següents passos:

1. Aneu a la pàgina oficial i descarregueu la versió 8 per a Windows
2. Instal·leu wine a la vostra distribució
3. Obriu una terminal i executeu:
wine BricscadClassic-V8.2.8-1-en_US.exe

La terminal donarà alguns missatges d’error, però l’instal·lador s’iniciarà en pocs segons. Després només cal seguir els passos de la instal·lació i finalment ja podrem treballar amb el programa. La meua impressió ha estat prou bona, a veure si us animeu a provar-lo i comenteu les vostres.

• Enllaç | Aplicacions CAD a GNU/Linux
• Descàrrega | BricsCAD v8

L’equip que desenvolupa The GIMP va anunciar fa uns dies la primera versió en desenvolupament de la branca 2.5. Encara és una versió prou inestable, però ja es pot apreciar quin serà el seu potencial.

Primer que res, la interfície ha estat redissenyada (tot i que no és el gran canvi planejat per a la versió 3 on s’està pensant acabar amb les múltiples finestres i centrar-ho tot en una). Entre les noves característiques d’aquesta versió, destaca la integració de GEGL (Generic Graphics Library) que ampliarà de forma important el suport del color (en tots els seus camps) així com l’edició no destructiva d’imatges.

Podem donar una ullada als canvis de la interfície. Per exemple, la nova eina GEGL:

Un dels canvis importants ha estat que finalment han llevat el menú a la finestra principal de The Gimp (encara no sabem si això es mantindrà):

Les eines de text s’han millorat així com un menú de preferències més atractiu i senzill de fer servir:

• Descàrrega | Gimp 2.5
• Font | Softpedia

Fa uns dies parlàvem al fòrum sobre quin programa es podria fer servir per canviar la mida a un gran nombre d’imatges. La solució final que vam trobar -i que no està gens malament- va ser fer servir el Gwenview.

Tot i així, existeixen programes a GNU/Linux que ja fan això. En aquest cas podem parlar de Phatch, un programa que ens permet processar imatges per lots: canviar la mida, rotar, canviar el nom, afegir marques d’aigua, arrodonir vores, afegir efectes, passar a mode de transparència i molt més.

Phatch és una eina fàcil de fer servir i prou intel·ligent, ja que permet crear llistes d’accions a executar i desar-les per a les següents vegades que el fem servir. A més, hi ha suport per a tot tipus de formats. Podeu trobar paquets per a Ubuntu.

• Enllaç | Pàgina oficial

Després de gairebé 2 anys de desenvolupament (i interminables revisions de la versió 2.2), per fi tenim una versió renovada de The Gimp, el programa lliure per excel·lència per a la edició d’imatges que ara incorpora un bon grapat de funcionalitats noves a més d’haver sofert alguns canvis d’aspecte i d’organització de les eines de les quals disposa.

• Un nou aspecte

S’ha creat un nou tema d’icones per a aquesta versió, basats en l’estil Tango per tal que s’integre bé a totes les plataformes (ja siga KDE, GNOME o XFCE a Linux o bé al Windows o a MacOSX. A més, també s’ha millorat la usabilitat en temes més obscurs, cosa comuna en els dissenyadors.

• Eines de selecció

Les eines de selecció han estat reescrites per tal de permetre tornar a dimensionar seleccions existents. A més, l’eina de selecció rectangular inclou l’opció d’arrodonir els cantons (operació típica al disseny de pàgines web). Gràcies a les claus de funcionalitat, ara serà molt més fàcil treballar amb The Gimp a l’hora de moure o canviar la dimensió del llenç. Les diferents eines s’han redisenyat per tal que siguen més fàcilment comprensives als principiants (tot i que es mantenen les funcions antigues).

• Formats suportats

S’ha ampliat el nombre de formats suportats. Cal destacar el suport per obrir les brotxes ABR del Photoshop; millora a la lectura/escriptura de dades EXIF en JPEG; importació de rutes de retalls en TIFF, les màscares de capa es poden desar en format PSD; suport per a mapa de bits de 16/32 bits i canal alfa a BMP i la possibilitat de poder obrir i desar les icones de 24bits del Windows Vista.

• Edició a pantalla completa

El mode a pantalla completa s’ha millorat per tal de permetre una edició còmoda. Durant el dissenya i retoc de fotografies, el mode de pantalla completa manté tots els elements de distracció fora de la vista amb només prémer una tecla (es fa la comparació amb veure les estreles des del camp o la ciutat.

També tenim eines d’alineament d’objectes, una nova funcionalitat per eliminar els ulls vermells, noves eines per retallar imatges, de gestió del color, per calcar imatges aplicant perspectiva, molt útil per a eliminar objectes d’una fotografia, eina per centrar i ajustar els objectes i d’altres.

Ara tenim millor informació d’estat per a les eines a la barra d’estat de la finestra de treball, millora al sistema d’impressió (que fins ara no havia estat molt fi), la reorganització dels menús que a la versió anterior, per exemple, els efectes estaven organitzats en dos menús Filtres i Funcions (cosa que per a un dissenyador aquesta divisió segons criteris informàtics no tenia sentit). La nova distribució de menús distingeix per funcionalitat, així doncs es té el menú Colors i el menú Filtres.

En definitiva, un nou The Gimp millorat en gran mesura, innovador i més potent. Això sí, mai m’ha agradat l’organització de la interfície…

• Enllaç | Anunci del llançament
• Font | El Noguer
• Manual | The Gimp 2.4 (en castellà)