Disseny gràfic

A l’anotació d’avui veurem com podem, a partir d’una fotografia d’una persona, modificar les seves faccions, per exagerar-les i fer-ne una caricatura. A més, la mateixa eina que utilitzaré jo en aquesta entrada és la que utilitzen certes revistes o pàgines web per a fer més esvelta la figura d’una noia, ampliar els músculs d’un home o més voluptuoses les formes d’una model.

Per a mostrar el funcionament d’aquesta eina, hauria pogut agafar una fotografia de qualsevol company d’Alliberats.cat, com ja he fet un cop, però aquesta vegada he pensat que seria massa cruel, i al final m’he aplicat la caricatura a mi mateix. Partiré d’aquesta fotografia on ens trobem el meu amic Musculman i jo (jo sóc el de la dreta 🙂 ).

Fotografia original

Segurament haureu observat que hi ha una “subtil” diferència entre el Musculman i jo. Com podem fer-ho per semblar-nos una mica més? Per exemple, puc fer més grans els meus ulls i ampliar també una mica els llavis. Comencem pels ulls (la resta es farà igual). L’eina amb la que treballarem resulta més còmoda per a treballar-hi si primer realitzem una selecció de la zona que volem modificar, perquè així podem visualitzar millor la previsualització que ens mostra. O sigui que anem a “Eines>Eines de selecció>Selecció rectangular” i realitzem una selecció on hi surtin els dos ulls (no cal que sigui massa acurada). Ara sí, obrim el panell de deformació interactiva per mitjà del menú “Filtres>Distorsions>Deforma interactivament”.

Panell de deformació interactiva

Veiem que hi ha diferents tipus de deformació. Tot i que per a augmentar la mida dels ulls podríem utilitzar la deformació “Creix”, utilitzarem la “Mou”, perquè és més fàcil de controlar. El radi que ve donat de forma predeterminada és de 20, i va bé per a retocs petits. Però per al que volem nosaltres, que és caricaturitzar, millor ampliar-lo a 30 (o fins i tot a 40). A partir d’aquí, a la zona de previsualització arrosseguem amb el ratolí les zones que volem fer més grans (els ulls). En aquest cas, l’haurem d’arrossegar de manera radial (en direcció cap enfora de l’ull). Un cop ampliats els ulls, repetim la mateixa acció amb els llavis i arribem al resultat següent:

Fotografia caricaturitzada

Com veieu, ara m’assemblo una mica més que abans al Musculman. Encara hauria pogut semblar-m’hi una mica més ampliant el meu front, però he preferit conservar una mica la dignitat. 🙂 Com que la zona del front és més gran que els ulls (per exemple), en aquest cas sí que m’hauria anat bé fer més gran el radi de deformació (arribant potser a 50).

En aquesta anotació tornarem a veure un efecte que és molt senzill d’aplicar, i que millorarà moltíssim les nostres fotografies. En aquest cas, veurem com enfocar millor una fotografia que està desenfocada. Realment, la millora que s’aconsegueix amb aquest truc tan senzill és espectacular.

Per a comprovar-ho, partirem de la mateixa fotografia que vam utilitzar a la primera anotació sobre el Gimp un cop li hem millorat el color. He ampliat la Geisha per tal de veure millor l’efecte final:

Fotografia original

A primer cop de vista, la fotografia es veu prou bé, però de tota manera, hi aplicarem l’efecte. Per enfocar millor la imatge, anirem a l’opció del menú “Filtres>Millora>Difuminat amb màscara…”. Ens apareixerà el quadre de difuminat amb màscara:

Panell "Difuminat amb màscara"

En general, els paràmetres que hi ha de forma predeterminada ja són correctes. De tota manera, depenent de la resolució de la imatge ens anirà millor ampliar o reduïr el valor del camp “Quantitat”. El valor predeterminat és de 0,50, però per a imatges amb resolució baixa, haurem de reduïr el valor. Per a fotografies de molt alta resolució, segurament l’haurem d’augmentar una mica per tal que es vegi l’efecte. En aquest cas, com que la imatge original era de baixa resolució (menys d’1 megapíxel) he posat un valor de 0,30 i he acceptat el canvi. El resultat final és el següent:

Fotografia definitiva

Si posem una fotografia al costat de l’altra, veurem com la millora és significativa. Com que amb aquest retoc estem millorant l’enfocament, la millora es veu en els detalls, com per exemple a la cara de la Geisha (els ulls i els llavis), als dibuixos del kimono, les vares del paraigua o la definició de la gespa:

Fotografies original i definitiva juntes

El que aprendrem a fer avui amb el Gimp no és realment un retoc, sinó un muntatge per a mostrar una imatge en perspectiva. El podem utilitzar, per exemple, per a crear cartells promocionals, o per a captures que vulguem posar en el nostre blog. A més, ens servirà per veure com instal·lar un dels molts plugins que hi ha per a Gimp. En podeu trobar molts més al registre de plugins per al Gimp.

L’script en concret que comentaré avui l’he descobert gràcies al blog de Zefanjas. En el nostre cas, el primer que hem de fer és descarregar-nos l’script 3D Screenshot. Ho podem fer des d’aquest enllaç, o des del terminal, executant l’ordre següent:

wget http://registry.gimp.org/files/3DScreenshot.scm

El fitxer que hem descarregat, l’hem de desar en el directori /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts:

mv 3DScreenshot.scm /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts

Ja podem obrir el Gimp. De moment, no reconeix el nou script que ens hem descarregat. Per a que el reconegui, hem d’anar al menú “Filtres>Script-Fu>Actualitza les funcions”. A partir d’ara, ja tindrem per sempre disponible aquest script en el menú “Filtres>Script-FU>3D Screenshot”.

Ara ja podem obrir la fotografia a la qual volem aplicar aquest efecte. En el nostre cas, partirem de la imatge següent:

Fotografia original

Executem, doncs, el menú “Filtres>Script-Fu>3D Screenshot”. Veurem el següent panell d’opcions:

Panell del 3D Screenshot

En aquest panell podem modificar diversos paràmetres, com la mida de la imatge definitiva, el color de fons, l’efecte de llum i altres. Un cop tinguem escollits els valors, premem el botó “D’acord”. Veurem que tarda una mica a aplicar aquest efecte, perquè realment executa una seqüència predefinida d’instruccions del Gimp. Quan acabi, veurem que arribem al següent resultat:

Fotografia definitiva

Com a curiositat, si anem al panell de capes (Ctrl+L) veurem que tenim una imatge amb 5 capes. Ara sí, desem la imatge obtinguda amb el format que més ens agradi, i ja ho tenim. En general, la majoria d’scripts que tenim a la pàgina de registre de plugins de Gimp, un cop instal·lats, són força senzills d’aplicar (com aquest), i serveixen per, fent un sol clic, executar automàticament una sèrie de modificacions predefinides a la nostra imatge.

Seguim amb la sèrie d’anotacions sobre la utilització del Gimp amb una que és molt senzilla d’aplicar, i que alhora ens pot ser útil sovint. Mirarem com es fa per eliminar els ulls vermells de les fotografies. Els ulls vermells es produeixen quan fem una fotografia en ambients foscos (i per tant, tenim les pupil·les dilatades) i utilitzem el flash. La llum del flash entra a través de la pupil·la que, com hem dit, està molt dilatada, i es reflecteix a la retina. Per tant, el vermell que veiem és el color dels vasos sanguinis que hi ha a la retina.

El Roger, company d’Alliberats.cat, m’ha cedit molt amablement una fotografia seva on sortia amb els ulls vermells. No penseu malament, que aquest no he “robat” la foto. De debò que me l’ha passat ell mateix. 🙂   Bé, la fotografia és la següent:

Fotografia original

El primer que hem de fer és seleccionar la zona dels ulls. En situacions normals, si fem una selecció rectangular prop de la zona dels ulls, sense necessitat d’ajustar massa, en tindrem prou. L’eina que elimina el color dels ulls els sap identificar. Però en aquesta fotografia concreta, la zona dels ulls no està molt definida, i farem una selecció més acurada. En aquest cas, doncs, traurem el color vermell de cada ull per separat. Aproparem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>Amplia”) fins que veiem el primer ull prou gran. Per a seleccionar l’ull (l’iris) utilitzarem la selecció el·líptica, que trobarem al menú “Eines>Eines de selecció>Selecció el·líptica”. Realitzem la selecció:

Selecció de l'ull

Un cop seleccionat l’ull, ja podem utilitzar l’eina que elimina els ulls vermells. La trobarem a “Filtres>Millora>Elimina ulls vermells…”. En aquesta eina, hem de jugar amb el valor del paràmetre “Llindar”. De forma predeterminada té un valor de 50, però en aquest cas l’he hagut d’augmentar fins a 60. Si ens quedem curts, no eliminarem els ulls vermells. Si ens passem, el resultat es notarà massa forçat:

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Acceptem, i ja tindrem el primer ull retocat. Ara hem de tornar a fer els mateixos passos amb el segon ull (seleccionar, eina d’ulls vermells, retocar el llindar i acceptar). El resultat final és aquest:

Fotografia retocada

Com veieu, el retoc és força ràpid i senzill. A més, si hagués estat una mica més definida, no hauria calgut afinar tant en la selecció, i hauria estat encara més fàcil.

Ara que ja sabem afegir un element a una fotografia, aprendrem a fer el contrari: eliminar un element d’una fotografia. El procediment per a eliminar objectes és molt més curt que per a afegir-ne, però en alguns casos requereix una mica més de traça. Aquest procediment és molt útil sobretot en dos casos concrets:

• Si tenim una fotografia amb un paisatge impressionant, creuat per uns molestos cables d’alta tensió.
• En fotografies antigues que hàgim digitalitzat, en les quals l’original estigui danyat (mig trencat, amb ratllades, etc).

A més, en aquests dos casos que indico la modificació és relativament ràpida. Però també ens pot servir per a eliminar un objecte més gran, tot i que també ens donarà més feina. Com haureu endevinat, el més complicat és “refer” el fons que hi havia rere el nostre objecte. Per a solventar això, utilitzarem l’eina de clonació del Gimp. Amb aquesta, agafarem el fons d’una altra part de la fotografia, i l’anirem clonant sobre l’objecte a eliminar. Aquest procediment ens costarà més o menys depenent de la complexitat i regularitat del fons, apart de la mida de l’objecte a eliminar.

En el nostre cas, partim de la imatge següent:

Imatge original

L’objectiu del nostre muntatge és eliminar les tres fulles que hi ha rere l’esquirol. Per a això, anem a la caixa d’eines del Gimp. És la pantalla on veiem moltes de les eines que podem utilitzar amb el Gimp, i hi podem arribar directament fent Ctrl+B. A la caixa d’eines, seleccionem l’eina “Clona” i, si anem al diàleg de les opcions de l’eina, podem escollir el tipus de pinzell, l’opacitat, etc. En el nostre cas, només hem de modificar el tipus de pinzell, per fer-lo el més gran possible. En altres muntatges ens interessarà un pinzell més petit (per exemple, per eliminar cables de tensió). Veiem en la següent imatge com hem deixat la caixa d’eines:

Eina de clonació

Si anem ara a la pantalla principal del Gimp, amb l’eina de clonació primer hem d’escollir el punt central a partir del qual clonarem el fons. El millor és que sigui un punt relativament proper a on l’hàgim d’enganxar, perquè la llum i el color sigui semblant. Per seleccionar-lo, deiem apretat el botó Ctrl i fem clic amb el ratolí en el punt escollit (l’anomenaré “punt original”). Ara ja podem deixar anar el Ctrl. Fem clic amb el ratolí sobre la zona on volguem enganxar el fons, i arrosseguem. Veiem com se’ns va copiant el que hi ha a la zona propera al nostre punt original. He encerclat el punt original en blau i la fulla a mig eliminar en vermell:

Fulla a mig eliminar

Ja només queda continuar amb aquest procediment amb les tres fulles (el millor és que per a cada fulla utilitzem un punt original diferent, i proper a la seva fulla corresponent). Cal tenir en compte que, si hi ha una fulla que està sota una part de la cua (i que, per tant, es veu rere alguns pèls d’aquesta), caldrà refer els pèls. Això ho farem amb la mateixa eina de clonació, agafant com a punt d’origen un on hi hagi pèls al primer plà i gespa al fons. Veiem com queda el muntatge definitiu:

Muntatge definitiu

Com es veu, no hi ha rastre de les tres fulles que volíem eliminar. Aquest procediment és força senzill de realitzar.

Un cop sabem ja retocar una fotografia, tant completament com parcial, avui veurem com afegir un element d’una fotografia en una altra. Però no l’afegirem en primer pla, que seria relativament senzill amb el que sabem fins ara, sinó “entremig” dels elements de la fotografia, de manera que sembli que ja hi era allà quan vam fer la fotografia original. Més que un retoc, això ja és un muntatge, i serà una mica més llarg que el que hem vist fins ara. En aquest cas, partirem d’una fotografia que em van fer a la conferència que vaig assistir del Richard Stallman a Girona (jo sóc el de la samarreta amb lletres japoneses):

Fotografia original

I l’”element” que hi afegirem és el Guillem (el company d’alliberats.cat). Sempre anem dient que algun dia ens hem de conèixer personalment, i amb aquesta fotografia podrem “demostrar” que realment ja ens hem vist abans. 🙂  Com que no tinc cap fotografia seva, he agafat la del seu perfil.

Primer, prepararem la fotografia original. Com hem comentat, posarem al Guillem entremig de les altres persones que hi ha a la foto. Crec que el millor lloc és a mà esquerra, entre l’home del jersei marró i el noi de la samarreta de ratlles (darrere d’ambdós). Volem que la part inferior de la foto del Guillem “encaixi” amb la forma que tenen les espatlles de tots dos, que estaran davant del Guillem. Amb la resta de la foto no hi ha problema, perquè estarà quedarà al fons. Hem de fer un “forat” a la fotografia original on posteriorment hi posarem el Guillem. Primer, seleccionarem aquest “forat” amb les tisores intel·ligents, tal i com ja vam aprendre. Si fem un Zoom a la zona on estem fent el “forat”, veiem que la selecció ens queda de la següent manera:

Zona seleccionada

Com he comentat abans, és més important ajustar molt en els punts inferiors (que estaran per davant de la fotografia del Guillem) que els punts superiors (que quedaran al fons). Un cop marcats els punts amb les tisores intel·ligents, fem clic dins, i l’interior ens quedarà seleccionat. Però nosaltres volem que això sigui un “forat”, de manera que hem d’invertir la selecció per tal que la resta de la imatge estigui seleccionada i el forat no. Per tant, fem “Selecciona>Inverteix”. Un cop tenim el “forat” fet, copiem la selecció actual fent “Edita>Copia” i ho enganxem com una nova capa: “Edita>Enganxa com a>Nova capa”. Si anem al plafó de capes (Ctrl+L) veurem que en tenim dues, una de fons on hi ha tota la imatge original, i una de superior (que he reanomenat com a “Forat”) que conté la mateixa imatge, excepte el “forat” (podem veure-ho amagant la capa “Fons”):

Capes

Mentre mantenim aquesta imatge oberta (si volem, la podem desar amb format xcf per tal de mantenir la informació de les capes i les transparències), obrim la fotografia del Guillem. Com que es tracta d’un avatar, la seva resolució és molt baixa (100×100). El primer que farem és augmentar la resolució per deixar-la a 230×230 (més o menys és la mida que ens interessa). Per augmentar (o disminuir) la resolució, hem d’anar al menú “Imatge>Escala la imatge”. Ull, no s’ha de confondre amb l’opció “Imatge>Mida de la imatge”, que afegeix o treu píxels, però no reescala la fotografia en sí, sinó que omple els nous píxels en blanc (o transparent) i retalla els píxels sobrants. Quan escalem la imatge, li hem d’indicar la nova resolució, i el tipus d’interpolació. El millor és agafar la “Cúbica”. Tot i que aquesta interpolació és prou bona, estem augmentant molt la resolució de la fotografia respecte de l’original, i veurem com, en aquest cas, això és el que ens marca la qualitat final del muntatge. Un cop escalada la imatge, tornem a utilitzar les tisores intel·ligents per a seleccionar el Guillem:

Selecció de la cara del Guillem

Fem clic a dins per acabar de fer la selecció i la copiem (“Edita>Copia”). Tornem a la imatge del Richard Stallman (a partir d’ara ja sempre treballarem des d’aquesta imatge), i enganxem la cara del Guillem com una nova capa (“Edita>Enganxa com a>Nova capa”). Si tornem a anar al plafó de capes (Ctrl+L), veiem que tenim les dues capes anteriors i, a sobre, la nova capa que només té la cara del Guillem (que he reanomenat com a “Cara”). Realment, ens interessa que la imatge del Guillem estigui “enmig” de les altres dues capes (per tal que es vegi pel “forat” que hem fet). Des del mateix plafó de capes, arrosseguem la capa “Cara” perquè estigui enmig de les altres dues:

Estat actual de les capes

Ara hem de moure la cara del Guillem perquè s’ajusti al forat que hem deixat. Al plafó de capes, seleccionem la capa “Cara”, i a la finestra principal fem “Eines>Eines de transformació>Mou”. Ara sí que la podem moure, i posar-la on ens interessa:

Fotografia amb el Guillem

Ja gairebé hem acabat. Només ens falta una cosa. Si ens fixem a la imatge, la cara del Guillem queda molt clara respecte de la resta, de manera que es nota molt que s’hi ha posat artificialment. Per arreglar-ho, ens assegurem en el plafó de capes que està seleccionada la capa corresponent (“Cara”) i, per mitjà dels procediments que hem après en anotacions anteriors, enfosquim la capa i fem que els seus colors siguin una mica més vius. Observem el resultat final:

Muntatge definitiu

I ja està, ja tenim el Guillem amb l’Stallman i amb mi. Es nota una mica que està afegit, però és degut a que sabem que està retocada i, sobretot, a que hem hagut de passar la foto del Guillem de 100×100 a 230×230. És a dir, hem passat de tenir 10.000 píxels a 42.900: hem multiplicat el nombre de píxels per més de quatre, i el Gimp s’ha hagut d’”inventar” 32.900 píxels!

Com he comentat abans, ara el Guillem i jo ja no podrem dir que no ens hem vist mai, perquè en tenim una prova. En la següent anotació veurem l’efecte contrari: com eliminar un objecte d’una fotografia. Bé, això serà si el Guillem no m’ha matat abans…  🙂