El teu blog de Linux en català

Disseny gràfic

The Gimp, el programa d’edició d’imatges que gairebé totes les distribucions GNU/Linux porten per defecte, té tot un seguit de filtres i eines que permeten fer de tot amb simples imatges o bé crear-ne les nostres pròpies. Un d’aquests filtres és l’anomenat “Flama”, amb el qual es poden aconseguir fons com aquests:

flama-final-3flama-final-1

Ara us expliquem com fer-ho. El primer de tot és obrir The Gimp, anar a fitxer i fer clic sobre Nou… S’obrirà una finestra on haurem de seleccionar la mida de la imatge que es crearà. Podeu seleccionar 1280×1024, o 1024×768 o simplement la resolució que tinga el vostre escriptori, després premeu D’acord i ja tindreu la imatge en blanc per treballar.

gimp1

gimp2

Primer, seleccionarem el color negre a la Caixa d’eines (fem doble clic sobre el quadre que hi ha a sota de les eines i s’obrirà el diàleg per triar color, només hem de fer clic sobre la part negra del quadre, o posar els valors de 0 als valors R, G i B).

gimp3

gimp5

Una vegada triat el color, premem D’acord i anem a Edita > Omple amb el color de primer pla…. Així ja tindrem el fons negre sobre el qual treballarem:

gimp6

gimp8

Ara aplicarem un degradat. Per fer això, fem clic al botó de degradat de la caixa d’eines. Per aplicar-lo, haurem de fer clic arrossegant entre dos punts de la imatge:

gimp9

gimp10

Amb això, ja podem aplicar el filtre. Anem a Filtres > Compon > Natura > Flama… i s’obrirà la següent finestra. Teniu molts paràmetres que definiran com s’aplicarà el filtre en dues pestanyes, els principals són:

  • La brillantor
  • El menú Edita, on trobarem els diferents tipus de flames a triar (si feu clic sobre “Aleatori” anirà mostrant diferents flames
  • A la pestanya de càmera trobareu el zoom, important per fer més gran o petita la flama

gimp11

gimp12

Finalment només haurem de prémer sobre D’acord i s’aplicarà el filtre (un procés que potser trigarà un parell de minuts, segons resolució i altres paràmetres). Així, la imatge us quedarà semblant (o no) a aquesta:

gimp13

Per acabar, manca aplicar algun color. Així anem al menú Colors > Balanç de color i allà modifiquem els paràmetres de Cian, Magenta i Groc i veurem com canvia el color de la imatge. Una vegada hagem trobat el color que ens agrade, acceptem i ja tindrem la nostra imatge:

gimp14

gimp15

Si voleu desar la imatge, només cal a anar al menú Fitxer > Anomena i desa… i posar-li el nom amb l’extensió (per exemple, flama.png) i triar on volem desar-lo. Si ens fa alguna pregunta, simplement la ignorem i acceptem.

Fins ara hem vist com fer certs retocs generals en una fotografia. En aquesta anotació veurem com retocar-ne només una part. A més, per a fer-ho, veurem com es selecciona un objecte concret de la fotografia i aprofundirem una mica més en la utilització de les capes.

En aquest cas, partirem de la següent fotografia:

Fotografia original

Fotografia original

En aquest cas, per exemple, passarem la fotografia a blanc i negre, però deixant en color l’escultura que s’hi veu (el Peine del viento). El primer que hem de fer és aprendre a seleccionar un objecte irregular, en aquest cas el Peine. Això requereix una mica de paciència, sobretot els primers cops. El millor és que primer ajustem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>…”)  per tal que a la pantalla veiem l’objecte a seleccionar el més gran possible. Un cop ajustat el Zoom, utilitzarem l’eina que trobem a “Eines>Eines de selecció>Tisores intel·ligents”. Aquesta eina és força senzilla d’utilitzar (encara que, com he dit, requereix una certa paciència). Amb ella, hem d’anar marcant punts del contorn de l’objecte, i les tisores intel·ligents aniran seguint bastant aproximadament aquest contorn, com es mostra a la imatge següent, on ja hi ha marcats uns quants punts:

Tisores intel·ligents

Tisores intel·ligents

Si en algun moment veieu que amb els punts marcats no en té prou per resseguir bé el contorn, podeu marcar-ne de nous entremig (intentant moure el camí que ha marcat). Un cop tingueu seleccionat tot l’objecte, feu clic en qualsevol punt del seu interior, i quedarà seleccionat.

Per al que volem fer, realment ens interessa més que la nostra selecció contingui tota la imatge excepte el Peine, de manera que fem “Selecciona>Inverteix”. Ara podem tornar a posar un Zoom amb el qual veiem tota la imatge (i no només el Peine). Amb la selecció que tenim, crearem una nova capa. Primer copiarem la selecció fent “Edita>Copia”, i crearem la nova capa fent “Edita>Enganxa com a>Nova capa”. No sembla que hagi canviat res, però si obrim el plafó de capes (Ctrl+L), veiem que ara en tenim dues:

Capes

Capes

Sembla que les dues capes siguin iguals, però si fem clic a l’ull que hi ha davant la capa “Fons” (que amagarà el seu contingut) veurem com la capa superior no té res on hi havia el Peine. Tornem a mostrar la capa “Fons”. Des del mateix plafó de capes, seleccionem la capa superior (la que acabem d’enganxar). Ara mateix, les transformacions que fem només s’aplicaran a aquesta capa. Anem de nou a la pantalla principal del Gimp. El primer que hauríem de fer és deseleccionar-ho tot, per mitjà del menú “Selecciona>No seleccionis res”.

Per passar la capa superior (que actualment és la que tenim seleccionada) a blanc i negre, hem d’executar l’opció de menú “Color>Desatura”. Ens obrirà un menú amb tres opcions. Escollim la que ja ve marcada per defecte: “Claredat”. Acceptem, i veurem com tot, excepte el Peine, es veu en blanc i negre:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Com que és el que volíem fer, ja podem desar la imatge. Quan hem treballat amb diverses capes, molts cops convé desar una còpia del fitxer en el format natiu del Gimp (xcf) a més de desar-lo en el format que ens interessi (jpeg, png o el que sigui). D’aquesta manera, si més endavant veiem que volem fer algun altre retoc a la imatge, podem partir del fitxer xcf, on encara hi haurà les capes separades i la informació de transparència i ens serà més fàcil treballar-hi que a partir del jpeg, on tot ens apareixerà en una sola capa i sense transparències.

D’aquesta anotació el més important és, d’una banda, veure com es selecciona un objecte d’una imatge, i d’altra banda, veure el mètode a seguir per, mitjançant les capes, retocar només una part de la fotografia, i no tota sencera. En posteriors anotacions tornarem a utilitzar aquests dos mètodes. En canvi, el fet de passar la resta a blanc i negre és el de menys, perquè en comptes d’això podríem haver-ho difuminat (“Filtres>Difumina>Difuminació Gaussiana”) o haver-hi aplicat un filtre cubista (“Filtres>Artístic>Cubisme”).

També cal fer un comentari sobre l’eina de selecció. En aquesta anotació hem utilitzat les “Tisores intel·ligents”, perquè són força senzilles d’utilitzar. També es pot fer una selecció d’aquest estil amb l’eina que tenim a “Eines>Eines de selecció>Selecció de regió contigua”. Aquesta eina ens permetrà que la nostra selecció sigui molt més acurada i exacta, però la seva utilització no és tan senzilla com la que us he presentat. Podeu provar-la per si us hi sentiu més còmodes que amb les tisores intel·ligents.

En aquesta anotació veurem un altre tipus de retoc fotogràfic molt útil, i senzill i ràpid d’aplicar. A més, ens permetrà tenir un primer contacte amb les capes, que són en què es basa tota la potència dels programes com el Gimp. En el Gimp, una imatge es pot compondre de diverses capes (que poden ser imatges completes o trossos d’imatges) superposades que es poden modificar (o moure) per separat o conjuntament. Perdoneu per aquesta definició tan dolenta, anirem veient millor què són a mida que les utilitzem. En les imatges que obrim normalment, només hi ha una capa, anomenada “Fons”.

Obrim des del Gimp la imatge que volem aclarir (o enfosquir). En el meu cas, vull aclarir aquesta imatge:

Fotografia original

Fotografia original

Les capes es gestionen des del plafó “Capes”. Per a visualitzar aquest plafó, anem al menú “Finestres>Diàlegs encastables>Capes” o premem “Ctrl+L”. Veurem el següent plafó:

Plafó "Capes"

Plafó "Capes"

Com veiem, de moment només hi ha una capa, anomenada “Fons”. Això és molt típic quan obrim fitxers amb formats que no admeten capes de forma nativa (per exemple, el jpeg). O sigui que, si obrim un fitxer jpeg, no tindrem capes. Nosaltres des del Gimp podem treballar amb capes, però quan desem el fitxer un altre cop en jpeg, la imatge desada no tindrà informació de les capes amb les que hem treballat (ni d’altres característiques que no contemplades en el format jpeg, com les transparències).

Tornem al que estàvem. Per aclarir una imatge, primer hem de crear una altra capa igual que la primera. És a dir, l’hem de duplicar. Ho fem des del plafó de “Capes”, fent clic amb el botó dret sobre la capa “Fons” i escollint l’opció “Duplica la capa”. Si ens fixem a la pantalla principal del Gimp, la imatge no ha canviat, però al plafó de “Capes” veiem que tenim dues capes exactament iguals, una sobre l’altra:

Plafó "Capes" un cop duplicada la capa

Plafó "Capes" un cop duplicada la capa

El que volem fer és tornar-les a fusionar, però hi ha diversos mètodes de fusió (com em recorda això a Bola de Drac… 🙂 ). Al mateix plafó de “Capes” hi ha un camp que hi diu “Mode:”, que ens indica com es fusionaran les capes, i que de moment està marcat com a “Normal”. Si fusionem dues capes amb aquest mode, tornarem a tenir una sola capa igual que al principi.

En canvi, si canviem el mode a “Pantalla”, veuem com en la pantalla principal se’ns ha aclarit força la nostra imatge. I això és el que volíem. Podem controlar el grau d’aclariment per mitjà del selector d’opacitat. Si el deixem al “100” tindrem el màxim aclariment que podem obtenir. Si el baixem una mica, veurem com la imatge no s’aclareix tant. Quan tinguem el resultat desitjat, realitzem la fusió efectiva de les capes fent clic amb el botó dret a la capa superior i escollint l’opció “Fusiona amb la capa inferior”. Ara tornarem a tenir una sola capa, però la imatge ja serà més clara. Si no s’ha aclarit tan com volem, podem tornar a repetir la seqüència (duplicar capa, passar a mode “Pantalla”, modificar l’opacitat i fusionar). En el nostre cas, la imatge resultant és la següent:

Fotografia després d'aclarir

Fotografia després d'aclarir

Molts cops, quan aclarim una imatge, els colors queden una mica apagats. Què hem de fer? Doncs aplicar el truc que vam veure a l’anotació anterior per fer els colors més vius.

Una altra cosa bastant típica és que, quan aclarim una imatge que era bastant fosca, ens queda com un “granulat”. Aquesta part encara no he après a arreglar-la, perquè les eines per a “difuminar” aquest granulat també ens difuminen la resta de la imatge, i si ens passem es veurà desenfocada. De tota manera, hem passat d’una imatge on no es veia gairebé res (sobretot del fons, perquè era massa fosc) a una imatge on es veu perfectament la Fontana de Trevi, amb un cert granulat. Crec que hi hem guanyat molt, oi? 🙂

Per últim, en aquesta anotació prometia explicar com aclarir una fotografia, però també com enfosquir-la. I doncs, com s’enfosqueix una imatge? Doncs es fa exactament el mateix que per a aclarir-la, però quan s’han de fusionar, en comptes d’agafar el mode “Pantalla” s’ha d’agafar el mode “Multiplica”. És a dir, s’ha de fer la seqüència següent: Duplicar capa, passar a mode “Multiplica”, modificar l’opacitat i fusionar. Així de fàcil. 🙂

Suposo que ens ha passat a molts. Tenim una foto molt chula, però li veiem un no-sé-què i diem: “Vinga, provaré com va el Gimp”. L’obrim per primer cop, i pensem: “Val, segur que és un programa molt potent, perquè hi ha moltes opcions, però on és el botó que arregla les fotos?” A mi, lògicament, també em va passar. Però amb el temps he anat aprenent petits trucs senzills de fer, alguns dels quals tenen resultats molt bons. Aquests petits trucs els recolliré en una sèrie d’anotacions que espero us siguin útils.

El Gimp ve instal·lat de manera predeterminada en la majoria de distribucions GNU/Linux (entre elles Ubuntu), i podeu obrir-lo des del menú “Aplicacions>Gràfics>Editor d’imatges GIMP”. Podeu obrir una imatge des del mateix Gimp, o des del vostre navegador de fitxers (si esteu en Gnome, segurament serà el Nautilus), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Obre amb>Editor d’imatges GIMP”.

En aquesta anotació parlaré d’un truc molt senzill de fer per a fer que els colors d’una fotografia es vegin més vius. És un dels trucs que més aplico amb el Gimp, i sobretot en fotografies de paisatges s’obté un resultat molt bo, encara que realment es pot utilitzar amb qualsevol fotografia. La fotografia a la qual vull realçar els colors és la següent:

Fotografia original

Fotografia original

Un cop la tenim oberta amb el Gimp, anem al menú “Colors>Components>Mesclador de canals”:

Mesclador de canals

Mesclador de canals

En el mesclador de canals, el que farem és, per a cada canal de sortida (vermell, blau i verd) augmentar el seu propi color i reduir els altres dos. Amb això aconseguirem que el vermell es vegi més vermell, el blau es vegi més blau i el verd, més verd. Com que aquests tres (si treballem en RGB) són els components bàsics de tots els altres colors, el que estem fent realment és realçar tots els colors.

Som-hi doncs! Escollim el primer “Canal de sortida:”. En aquest cas, és el vermell. Per a aquest canal, marquem un “120” en el component del mateix canal (el vermell), i “-10” en els components verd i blau (tal i com es mostra a la imatge del mesclador de canals). Després, seleccionem el següent canal de sortida (verd), i en aquest cas marquem un “120” en el seu mateix component i “-10” en els components vermell i blau. Per últim, seleccionem l’últim canal de sortida (el blau) i marquem “120” en el component blau i “-10” en els components vermell i verd.

Com veieu, per a cada canal hem augmentat el seu propi component en 20 (posant 120) i hem reduït cadascun dels altres components en 10. També hauríem pogut augmentar, per a cada canal, el seu propi component en 10 (posant 110), i llavors hauríem de reduir els altres dos en 5. Aquest segon nombre sempre ha de ser la meitat del que augmentem. D’aquesta manera, fem més vius els colors, però no augmentem la lluminositat de la fotografia, perquè la faríem més clara o blanquinosa. També convé augmentar la mateixa quantitat en els tres canals, excepte si ja ens interessa augmentar més el la vistositat d’un color que els altres dos.

Un cop modificats tots aquests valors, i abans d’aplicar, és bo desar aquesta configuració per tal de poder aplicar-la més fàcilment el proper cop. Primer haurem de crear un directori que el Gimp no crea de forma predeterminada. Obrim un terminal i executem el següent:

mkdir ~/.gimp-2.6/channel-mixer

Un cop creat, des del mateix mesclador de canals premem el botó “Desa”, i desem la configuració amb el nom que vulguem. Jo tinc desades tres configuracions diferents. Una augmentant 20, una altra 14 i una altra 10. Així puc decidir fàcilment el grau amb el que vull realçar els colors d’una fotografia concreta.

Ara sí, ja podem aplicar el canvi. Quan estigui fet, observarem el següent resultat:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Es pot observar més fàcilment el canvi posant la fotografia original i la retocada una al costat de l’altra. Si us fixeu en el color del kimono, el paraigües o la gespa es veu clarament el canvi:

Abans i després del retoc

Abans i després del retoc

Com veieu, el canvi és molt senzill d’aplicar. A més, si deseu unes quantes configuracions del mesclador de canals (com he comentat, jo en tinc tres: 110, 114 i 120) la modificació serà encara més ràpida obrint el mesclador i prement el botó “Obre”. Cal anar amb compte amb la quantitat que augmenteu als canals. Si s’augmenta massa el color, la fotografia pot arribar a semblar irreal.

A la següent anotació veurem com aclarir una foto que hagi quedat fosca i com enfosquir una fotografia massa clara.

Aquest apunt està especialment destinat a científics, enginyers i estudiants de carreres tècniques en general. Molts cops, per a algun treball o projecte, hem d’elaborar diagrames de diferents tipus que representin una instal·lació elèctrica, un procés industrial, una xarxa…

Si, com jo, us heu cansat de dibuixar fletxetes amb l’openoffice i intercanviadors de calor amb el paint, aquí us proposo una alternativa interessant: l’editor de diagrames Dia!

Us el podeu instal·lar des del gestor de paquets Synaptic, buscant el paquet “dia”, i ell s’encarregarà d’instal·lar la resta.

És molt senzill de fer servir i per això no en farem una descripció extensa, però per a que us hi familiaritzeu aquí teniu una captura de pantalla:

No cal que intenteu desxifrar el diagrama, no té sentit ;)

No cal que intenteu desxifrar el diagrama, no té sentit 😉

Com podeu veure, és molt simple i funcional: una finestra per dibuixar i una finestreta amb les diferents eines.

Inclou moltíssimes modalitats de dibuix que podeu seleccionar des de la finestreta d’eines: eginyeria química, elèctrica, civil o informàtica, diagrames de lògica, dibuixets isomètrics per a mapes, diagrames hidràulics… tot bastant complet. Entre d’altres funcions interessants, t’ofereix la possibilitat de desar el fitxer en format .dia (per a la seva posterior edició) o exportar-lo com a dibuix en format .png (per imprimir-lo o inserir-lo en un document, per exemple). I bé, ofereix moltes altres opcions que us deixo per vosaltres.

És un programa sense massa secret però que ens pot treure d’un mal pas una d’aquelles nits d’insomni en què casualment recordem que l’endemà hem d’entregar un informe i encara no hem fet res 🙂

Espero que us sigui útil i l’exploteu al màxim! Salut!

Fa un temps vam fer un xicotet comentari sobre Nathive, un nou editor d’imatges lliure semblant a The Gimp, Photoshop o Corel Photo-Paint, però amb la finalitat d’oferir una interfície d’usuari que tothom puga entendre però que, al mateix temps, puga oferir eines potents d’edició gràfica.

Nathive s’ha programat des de zero en C i fent servir les biblioteques GTK+ (millor integració amb GNOME). La darrera versió publicada va ser al 19 de gener i sembla que el desenvolupador s’ho està prenent seriosament. Desgraciadament, no és clar quina quantitat de gent hi ha al darrere, cosa que podria suposar que qualsevol dia, el projecte es quedara òrfan.

La filosofia del projecte és clara, i una de les primeres coses que diu és que vol Mostrar respecte i gratitud a la comunitat de The Gimp. Per altra part, es vol fer el programa Primerament accessible, més tard potent; un altre principi interessant és la idea que l’usuari no necessita veure totes les eines tot el temps així com fer el funciomanet i control el més obvi possible pels usuaris.

El projecte encara és una versió alfa, tot i que ja ha estat traduït a 8 idiomes (el català no hi és) i sembla que la comunitat creix poc a poc. Malgrat això, repetim, només hi ha un desenvolupador. Es poden descarregar paquets precompilats .deb o bé les fonts tar.gz des de la secció de descàrregues de la seua pàgina a la barra lateral (també el trobareu  a Getdeb).

Existeixen diverses maneres de canviar la mida d’imatges i rotar-les o fer altres operacions bàsiques a un sistema GNU/Linux: podem fer servir qualsevol editor d’imatges com El Gimp, Krita, Gwenview, etc. Però a vegades només volem fer això ràpid, sense obrir cap programa: només fen clic amb el botó dret del ratolí sobre la imatge i triant la nova mida o simplement indicant quants graus girar.

Fer-ho és senzill amb un script del nautilus (generalment per a GNOME) anomenat Nautilus-image-converter que es pot instal·lar des del vostre gestor de paquets (possiblement no estiga disponible a totes les distribucions, a Fedora i Ubuntu hi és). Una vegada instal·lat, caldrà que obriu i tanqueu la sessió o, més fàcil, que obriu una terminal i executeu l’ordre:

killall nautilus

Per tal que nautilus es torne a iniciar i apareguen les noves opcions al menú del botó dret. Ara ja podreu comprovar que fent clic amb el botó dret sobre qualsevol imatge tindreu l’opció Resize image… o Rotate image…

nautilus-image-converter

Quan feu clic sobre qualsevol de les dues opcions s’obrirà un diàleg que us permetrà triar entre canviar la mida a mides ja establertes pel programa, reduir la imatge en un tant per cent o bé triar la mida personalitzada que vosaltres vulgueu en el cas del menú Resize images…

resize-image

En el menú Rotate image… tindreu l’opció de girar uns graus ja pre-establerts o bé els graus que vosaltres vulgueu. No cal res més. L’únic “problema” és que els diàlegs estan tots en anglès. La traducció no requerirà gaire temps ja que hi ha poques cadenes.

calendariLa darrera setmana de desembre vaig estar tractant de dissenyar un calendari per al 2009 amb algunes tires còmiques de Bilo i Nano. El resultat no ha estat el desitjat, i per eixa raó publique aquest article. Per una part, us deixe el calendari en pdf per si el voleu tal qual està; i per altra part us deixe el calendari en format svg (inkscape) per si el voleu editar i millorar-lo (si ho feu, per favor, compartiu el resultat i el publicarem).

[Actualització] N’Oriol la retocat i ara queda molt millor! (he actualitzat el fitxer)

Molts de vosaltres coneixeu el tipus de lletra d’Ubuntu. Cal dir que és un tipus de lletra senzill, però atractiu. Personalment considere que per a fer cartells o altre tipus de presentacions, aquest és un tipus de lletra que pot estar molt bé. El nom d’aquest tipus de lletra és Ubuntu title font i, per sort, està sota llicència GPL i podeu descarregar-lo des de la pàgina web DaFont (pàgina a on trobareu molts tipus de lletra que podeu descarregar i instal·lar al vostre sistema gnu). Per instal·lar un nou tipus de lletra a qualsevol distribució GNU/Linux, el procés és senzill:

  1. Cal crear un directori anomenat .fonts al nostre directori personal (tingueu en compte que és un directori ocult)
  2. Deixar tots els fitxers ttf que ens trobarem al descomprimir el tipus de lletra descarregat
  3. Amb això, ja apareixerà a tots els programes

Qui tingueu Ubuntu, podeu instal·lar aquest tipus de lletra amb l’ordre:

sudo apt-get install ttf-ubuntu-title

http://www.dafont.com/img/preview/u/b/ubuntu_title0.png

A finals d’octubre es va llançar el Blender 2.48, un programa de disseny i animació 3D lliure i multiplataforma que s’ha utilitzat en projectes tant importants com Shrek, Spiderman II o el darrer curt lliure Big Buck Bunny.

Elephants Dreams i Big Buck Bunny són dos curts que van fer els desenvolupadors del Blender per a demostrar que el seu programa tenia la mateixa qualitat que un comercial, a més, projectes com aquests serveixen perquè els desenvolupadors facin a la vegada d’usuaris i experimentin quins són els punts febles del seu programa.

La versió 2.48 es veu força influenciada per un altre projecte: el Yo Frankie!, que és un videojoc desenvolupat pels mateixos creadors del Blender, que pretén assolir una qualitat de videojoc comercial. És per això que la majoria de novetats d’aquesta nova versió del Blender se centren en el seu motor de creació de videojocs.

Para?lelament s’ha iniciat la competició Blender Game Engine en la qual tothom qui vulgui podrà enviar un videojoc creat amb el Blender i optarà a premis en metà?lic en tres categories: millors gràfics, millor jugabilitat i millor contingut creat en blocs de lògica (sense utilitzar scripts en Python).

Recordeu que podeu accedir al wiki oficial del Blender parcialment traduït al català o a la fitxa i el curs que hi ha al wiki de SomGNU.