El teu blog de Linux en català

Ooo2gd és una extensió que inicialment estava programada per l’OpenOffice.org que permetia sincronitzar els nostres documents amb el Google Docs. Atès que l’OpenOffice.org es troba actualment en stand by, és interessant comentar que la darrera versió d’aquesta extensió també és compatible amb el LibreOffice.

Ooo2gd permet sincronitzar els nostres documents no només amb Google Docs, sinó també amb els servidors Zoho i WebDav. Tot i així, atès que l’API de Google encara es troba en desenvolupament, la connexió amb el nostre compte pot fallar de tant en tant.

Aquesta darrera versió té com a principal característica la capacitat de poder pujar els fitxers sense haver de fer una conversió prèvia. (més…)

El culebró OpenOffice.org el recordarem sempre. Serà una d’aquelles anècdotes que podrem explicar als nostres fills quan siguen grans:

– Papa, papa, què és això de l’OpenOffice.org?
– Si jo t’explicara, fill… Hi havia una vegada una gran companyia que tenia un paquet ofimàtic privatiu…
– Privatiu??? Què és això de privatiu, papa?
– Tancat, que no es comparteix.
– Quina merda!
– Doncs sí. La qüestió és que aquesta companyia va decidir alliberar este paquet ofimàtic i fer que la comunitat poguera aprofitar-se. Però una companyia comprà aquesta primera companyia i va decidir que ja no invertiria diners, però no volia que ningú poguera aprofitar-se d’aquell producte…

El capítol actual és que Oracle ha anunciat que dona l’OpenOffice.org al projecte Apache. En principi hauria de ser una bona notícia, però no està del tot clar que siga així. Algunes fonts comenten que no serà fàcil arribar a un acord amb la fundació Apache i que les negociacions, que ja han començat en forma de conversa, duraran un temps. Si és que s’arriba enlloc. (més…)

OpenOffice.org ha mort. Eixa és l’única conclusió que podem extraure dels esdeveniments que s’han produït durant les darreres setmanes que han arribat a un punt al qual a les llistes de traducció no hi ha cap responsable que responga les preguntes dels traductors i que el servidor del pootle (des d’on fem les traduccions) porte inactiu més d’una setmana.

It’s been a few days now, coming up for a week and this is my second email on this topic. Does *anyone* know why Pootle can’t be reached and when it will be back?

No hi ha resposta. Cap responsable no contesta. Tot i que hi havia un calendari per a la publicació de l’OpenOffice.org 3.4, la data ja es va passar fa setmanes i ningú no diu res. Un dia, de cop i sobte, van avisar que s’acabava la data límit de canvis en les traduccions (això fa setmanes): però ni tan sols havíem pogut provar les traduccions que s’havien fet. Ningú no va tornar a dir res i els traductors ens hem trobat amb el no res.

La qüestió és que Oracle va decidir a mitjans de l’abril que cediria OpenOffice.org a la comunitat. Al poc temps vam poder saber que havien enviat tots els programadors a «treballar des de casa», tot i que sembla que això un cop a casa, ningú no ha rebut ordres per fer res.

I ara?

Doncs el millor que podria passar seria que LibreOffice poguera fer servir la marca «OpenOffice.org», que ja té molt de camí i és coneguda a tot arreu. Això podria permetre continuar expandint aquest projecte tan important de programari lliure arreu del món. Amb LibreOffice gairebé comencem des de cero.

Sembla que Oracle i la Document Foundation (TDF) podrien estar tenint algun contacte i que això podria portar (tant de bo!) a la cessió de la marca OpenOffice.org. Creuem els dits i desitgem sort a tota la gent de la TDF per tal que aconseguisquen fer cedir Oracle.

Més info

Oracle ha anunciat la seva intenció que OpenOffice.org esdevingui un projecte purament comunitari. Junt amb aquest anunci, també informa que seguirà treballant amb la comunitat per assegurar que continuï l’èxit que aquest paquet ofimàtic ha tingut fins ara, i que seguirà donant suport a l’adopció dels formats de document oberts.

Segurament aquesta decisió ha estat deguda a les crítiques que ha rebut des que va comprar Sun pel poc cas que ha fet a aquest projecte, i que va desembocar en la creació de LibreOffice (més…)

GNOME3 és a punt d’arribar. L’Ubuntu 11.04 també. Les properes setmanes es presenten molt interessants amb la presentació de dos escriptoris Unity i Shell que enriquiran l’experiència de l’usuari GNU/Linux.

Però mentrestant… (més…)

Tafanejant el bloc d’un dels nostres visitants he descobert aquesta senzilla guia en castellà sobre com no fer una migració a l’OpenOffice.org en 10 passos. Per això he volgut traduir-la i deixar-la aquí, perquè paga la pena.

Les decisions que ha de prendre un empresari per obtindre un fracàs absolut en la migració cap a l’OpenOffice.org són les següents:

  • Ha d’esperar que Microsoft li demane una renovació de llicències per no-sé-quants-mil euros per pensar en canviar de programari.
  • Ha de considerar que aquest estalvi és la principal motivació pel canvi.
  • No ha de comunicar als seus empleats que es canviarà el programari.
  • No ha de fer cap estudi previ dels problemes que puguen sorgir amb el canvi, tampoc no ha de planificar el temps.
  • No ha d’impartir cap tipus de formació al seu personal (que hi haja cursos gratuïts no ha de fer-lo dubtar)
  • Ha de fer la migració de la nit al dia. Microsoft Office s’elimina i s’instal·la l’OpenOffice.org.
  • Ha d’esperar fins que els seus empleats comencen a queixar-se per cercar l’ajuda necessària per resoldre els nous problemes.
  • No ha de cercar al millor expert, ha de confiar en el seu proveïdor informàtic d’outsourcing que ja s’encarregarà de subcontractar algú que subcontractarà a l’especialista.
  • Ha de regatejar al màxim per obtindre el preu més baix (tot i que al final acabarà pagant més, ja que hi ha subcontractistes pel mig).
  • En el moment que l’expert aparega per l’empresa, no se li ha de dir res. Que s’espavile ell solet, que per això és un «expert».

Per contra, el nostre company Albert Baranguer ens ensenya com fer una migració correcta:

Un dels grans avantatges que ens proporcionen els processadors de textos moderns, és la possibilitat de treballar amb estils.

Però que són els estils?

Els estils són una manera de jerarquitzar el text. Per exemple, podem marcar una tros de text amb l’estil “Encapçalament 1”, un altre tros de text amb l’estil “Encapçalament 2”, i un altre tros de text amb l’estil “Cos del text”. D’aquesta manera, i sense tenir més informació sobre el contingut del text, sabrem que hi ha un títol (Encapçalament 1), un subtítol (Encapçalament 2), i un text explanatori del subtítol (Cos del text”).

I de que serveixen?

Ara ens quan ens preguntem, de que ens serveix establir aquests nivells de categorització. Doncs la resposta és senzilla. Classificant el text segons la seva funció al document ens permet, per exemple, canviar de cop la mida de la lletra de l’estil “Cos del text” sense que afecti els altres estils o no haver de ficar retorns de carro per separar els diferents paràgrafs. També ens permet, enumerar els títols i els subtítols del nostre document de forma automàtica (1. o 1.1, etc.). I aquí no s’acaba tot. Podem també, crear un índex automàtic, que ens mostri els diferents títols i subtítols, així com a la pàgina on es troben. Com veieu, existeixen molts avantatges associats a treballar amb estils.

Cas pràctic: Enumerem els títols

Amb aquest cas pràctic, aprendrem a establir estils al text utilitzant el processador de text Open Office, i a enumerar els títols i els subtítols.
(més…)

Aquesta setmana ha estat mogudeta…

Si no teníem suficient amb l’escissió del projecte OpenOffice.org, ara resulta que Microsoft ha decidit atacar obertament el projecte ofimàtic lliure, i ho fa amb un vídeo que fa referència al canvi de les companyies per passar-se a solucions lliures i que després se centra en l’OOo:

Si el veieu, comprovareu que no són més que una sèrie de tòpics que s’han repetit i que es repeteixen contínuament quan algú es proposa passar-se al programari lliure. No és que allò que diuen al vídeo siga mentida, sinó que està ultra-exagerat.

És clar que et trobaràs problemes a l’hora de canviar a l’OOo i que certes coses que es fan fàcilment amb l’MS Office, amb l’OOo poden no ser tan ràpides i fàcils, però el nombre d’empreses que necessiten eixes característiques concretes són ínfimes. Per posar un exemple, a la meua feina tenim gent a redacció que per escriure tant se li’n fa fer-ho amb MS Word o amb el Gedit (bé, amb l’MS Word no poden perquè tenim gnulinux i no tenim l’MS Office instal·lat). He d’admetre, però, que la nostra gestora es queixa força de l’OpenOffice.org Calc. Aquesta queixa, però, és deguda al fet que ella ha estat sempre acostumada a fer servir l’Excel.

Comenta molta gent que aquest anunci demostra [no per primer cop] que l’OpenOffice.org està demostrant ser una amenaça clara per a Microsoft. Personalment crec que Microsoft està aprofitant que el projecte s’ha dividit per mirar de donar-li un altre cop que, evidentment, no serà de gràcia, però sí que pot fer perdre cert prestigi a l’OOo.

Vist a Genbeta

Des que a l’abril del 2009 Oracle va adquirir Sun, encara no s’havia pronunciat sobre els nombrosos projectes de programari lliure o de codi obert que va heretar. Estem parlant de projectes tan importants com OpenOffice.org, mysql, VirtualBox i OpenSolaris, entre altres.

Logo d'Oracle

En el darrer any i mig, l’únic que hem sabut sobre aquests projectes, apart de rumors, és que alguns d’ells anaven avançant en el seu desenvolupament, i altres semblaven més aturats. Però no hi havia cap notícia oficial. En els dos projectes que romanien més aturats, la comunitat va reaccionar, i van aparèixer alguns forks de mysql, i la comunitat d’OpenSolaris també va crear el seu propi fork, Illumos, i va invitar a Oracle a participar-hi.

Però aquesta situació ha canviat de manera dràstica aquesta setmana. D’una banda, a Oracle Magazine s’ha publicat una entrevista a Edward Screven, Cap Corporatiu Arquitecte d’Oracle, on parla àmpliament (encara que esquivant alguns temes) sobre la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert.

Edward Screven va resumir la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert amb la frase següent:

«Oracle no té realment una estratègia específica per al Codi Obert. El que tenim és una estratègia global d’empresa: entregar solucions completes, obertes i integrades, als nostres clients.»

A més, va destacar les contribucions que Oracle té en el nucli de Linux, com ara el sistema de fitxers Btrfs, i altres relacionats amb els servidors. En concret, va dir el següent sobre Linux:

«Linux continua sent una plataforma de desenvolupament de referència per a Oracle. Segueix sent una plataforma estratègica per a nosaltres en l’arquitectura x86. Tenim avui més enginyers de Linux que mai, i en seguirem contractant més. Linux és absolutament una part central de la nostra estratègia oberta completa i integrada.»

Respecte dels programes implicats, va dir el següent:

  • OpenOffice.org. Des d’Oracle, aquest producte està considerat com una unitat interna separada d’Oracle, amb un equip de desenvolupament i de vendes propi.
  • mysql. Oracle té tres objectius clars: millorar el producte en rendiment i qualitat millorar el suport que s’ofereix per a mysql, i integrar-lo més amb la resta de productes d’Oracle.

Del que no va parlar, és d’OpenSolaris. «Curiosament», fa un parell de dies Oracle ha enviat un missatge a la llista de correus d’OpenSolaris indicant que s’abandona aquest projecte, i que es reemplaçarà per Solaris 11 Express, amb llicència RTU (Right-to-use) per a desenvolupadors. O sigui, que la comunitat OpenSolaris ha vist confirmades les seves pors, que la van encaminar a crear el fork d’OpenSolaris Illumos.

Logo d'Illumos