El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Després que fa quinze dies, McAfee enviés a milers de computadors en el món a desplegar pantalles blaves (BSOD) i reiniciar sense control, la companyia ha sortit a parlar en to de pau, oferint reparar els PCs que hagin resultat danyats per aquest problema.

Recordem que una actualització fallida de McAfee va causar que els PC amb Windows XP SP3 confongués arxius legítims amb malware, causant que a Windows li donés un col.lapse i reportar errors que obligaven a l’ordinador a reiniciar. McAfee va corregir el problema algunes hores després, però en el intentar-ho va deixar sense funcionar a moltes companyies arreu del món, incloent també al poder judicial a Xile.

Per demanar una solució, n’hi ha prou trucar per telèfon de suport del teu país on et comunicaran amb un tècnic, a qui hauràs explicar què li va passar al teu PC.

Si el tècnic no pot solucionar el problema per telèfon, t’indicaran on descarregar el programari necessari per reparar l’equip o t’ho enviaran per correu en un CD. Si ja vas gastar diners en un tècnic per a reparar l’assumpte, McAfee està “compromès a reemborsar despeses raonables”.

Els passos a seguir per demanar un reemborsament seran informats en els propers dies. A més, els que hagin resultat severament afectats per aquest problema podran optar a una extensió de dos anys de la subscripció de McAfee gratuïts.

Extret de: us.mcafee.com
(més…)

Ho acabe de llegir a Genbeta i no he pogut esperar ni cinc segons per baixar la beta del VirtualBox 3.2, instal·lar-la i comprovar si era cert o no si es pot instal·lar realment el MacOSX a una màquina virtual o no. Sobretot perquè m’estic ocupant de la traducció i no he vist cap referència (o se m’ha passat per alt). Però bé, m’he baixat el paquet deb per a lucid, l’he iniciat, i un cop he volgut crear una màquina nova m’he trobat amb:

Diàleg de creació d'una màquina virtual nova

Selecció de la versió de MacOSX

O siga, sembla que finalment es podrà virtualitzar el MacOSX a sistemes que no siguen MacOSX. Això és una gran novetat que a molta gent li vindrà molt bé (de fet, a la feina ho vam necessitar no fa molt). Quan isca la versió final ja en parlarem d’altres novetats. Per ara, amb aquesta hi ha més que suficient.

No vull deixar passar l’ocasió per comentar-vos que la traducció del VirtualBox 3.2 serà la millor feta fins ara… i no perquè la faça jo, sinó perquè el Jordi Serratosa, un company de traducció de Softcatalà, ha fet una bona repassada dels errors i possibles millores a la traducció. Ell ha estat també qui s’ha ocupat de millorar la traducció de l’OpenOffice.org, el GNOME, etc., de forma que estem obtenint unes traduccions finals amb una qualitat més que envejable.

Podeu baixar-vos el VirtualBox 3.2 des del seu repositori. Hi ha versions per a Windows, Mac i paquets precompilats per a diferents distribucions (Fedora, OpenSUSE, Ubuntu, etc.).

Qubes_OS

Joanna Rutkowska (hacker i experta en seguretat d’origen polac) i la seva empresa anomenada Invisible Things Lab, han creat fa poc un metasistema operatiu capacitat per dur a terme la seguretat en sistemes, en un alt percentatge segons es diu. Aquest projecte porta el nom de Qubes OS i podria ser que estiguéssim davant del primer projecte punter que revoluciona l’arquitectura dels sistemes operatius. Aquesta distribució basada en la hipervirtualització compta amb el suport de 3 grans de l’Open Source Software com són Xen, X Windows System i Linux, i està planejat que en un futur serveixi també per treballar amb aplicacions de Windows.

Qubes OS és simplement una distribució que implementa la seguretat per aïllament, és a dir, preten evadir els processos (aplicacions) en diferents maquines virtuals per poder gaudir de major seguretat defugint-nos dels bugs i del malware.

A l’hora de treballar amb les aplicacions de Qubes OS s’utilitzen 2 tipus de màquines virtuals, que són: AppVMs i SystemVMS.

  • AppVMs: Estan dedicades a aplicacions de l’usuari, com per exemple el navegador web Mozilla, el processador de text Openoffice, etc.
  • SystemVMs: Dedicades als serveis del sistema com pot ser la xarxa o emmagatzemament.

Sense cap dubte no podem negar que és una brisa d’aire fresc al món dels sistemes operatius, encara que sigui una versió alpha, la pròpia autora declara que ja es pot fer ús d’ell, de fet ella mateixa ja l’utilitza per realitzar els seus treballs, i navegar per internet entre d’altres a la par que ho faci en favor per millorar el seu propi sistema operatiu. Tot i així, malgrat que estigui poc avançat, sí que és veritat que es pot convertir en una alternativa per a la seguretat en els sistemes i que s’incrementi aquesta a mesura que amb el temps la vagin millorant encara més.

(més…)

Ja s’ha parlat d’Openshot en aquest bloc però per aquells qui no el coneguin es tracta d’un editor de vídeo semi-professional, senzill de fer servir i força estable.

Jo l’he trastejat una mica (ara que està als repositoris de l’Ubuntu Lucid ja no hi ha excusa per no provar-lo!), i he de confessar que de moment em quedo amb el Kdenlive, tot i que aquest segon també està encara una mica «coix». Els dos permeten fer edicions bàsiques, tenen alguns efectes i transicions senzills, permeten fer fades d’àudio i vídeo, treballar amb títols i exportar a un ventall força ampli de formats.

Però Openshot encara no és capaç de capturar vídeo via firewire i això fa que no puguis treure directament el material de la càmera si treballes amb cintes… és a dir, no pots ni començar a treballar! Així doncs la solució acostuma a passar per capturar via Kino (que és un xurro de programa però que de capturar sí que en sap) o via Kdenlive… Però qualsevol que hagi de fer un treball mitjanament professional trobarà a faltar ràpidament eines de correció de color, alguns efectes més seriosos, poder treballar amb keyframes els efectes o propietats…

I és per això que la gent que hi ha darrere d’Openshot ha preparat una petita enquesta per als usuaris, i així centrar els seus esforços de cara a la propera versió, en les mancances que més preocupin als seus usuaris! L’enquesta només consta de 10 preguntes, és totalment anònima i es pot fer en menys de 5 minuts! així que si teniu algun interès en treballar video a Linux, us animo a que hi participeu el més abans possible ja que l’enquesta finalitza el dia 9 de maig!

Un dels canvis que més controvèrsia ha causat en el nou Ubuntu Lucid Lynx ha estat el referent als botons de minimitzar, maximitzar i tancar les finestres, que s’han mogut a mà esquerra de la barra de títol. Per cert, si no us agrada com ha quedat, podeu tornar aquests botons a mà dreta.

Botons a mà esquerra

Botons a mà esquerra de la barra de títol

Per resumir una mica què va passar exactament, en una de les primeres versions Alpha d’Ubuntu 10.04 (si no recordo malament, a la segona Alpha) es van moure aquests botons a la part esquerra. Molta gent es va queixar per aquest canvi, però Mark Shuttleworth va anunciar que era un canvi temporal, per veure com quedava, i que el canvi es tiraria enrere. Més endavant es va desdir, i va deixar permanentment els botons a mà esquerra, afirmant que el canvi tenia com a objectiu alliberar la part dreta de la barra de títol per posar-hi “altres coses”.

Avui, el propi Mark Shuttleworth ha explicat una mica, per mitjà d’uns esbossos, quines idees té per aquesta part lliure que ha quedat. La idea és que les aplicacions hi puguin posar icones amb diversa funcionalitat que puguin alliberar la barra d’estat. Ell ha anomenat a aquests indicadors “Window Indicators” o “Windicators”. L’únic que quedaria a la barra d’estat serien missatges temporals (per exemple, indicant que s’està carregant una pàgina web), però això es podria fer tal i com ja ho està fent el Google Chrome, amb un indicador temporal que no utilitzi tota una barra d’estat, i es podria eliminar.

Windicators: Indicadors de finestres

Windicators: Indicadors de finestra

Per exemple, ha proposat les següents utilitats que es poden donar a aquests indicadors:

  • Indicadors d’estat (connectat, desconnectat, invisible, compartició, etc.)
  • Algunes eines (control de volum del programa, etc.)
  • Indicacions temporals (desant l’esborrany, arxiu amb modificacions no desades, etc.)

A més, en Ubuntu Netbook Edition (l’edició d’Ubuntu especial per a Netbooks) en tenir finestres maximitzades aquests Windicators s’integraran amb el panell superior del propi sistema.

Windicators en una finestra maximitzada

Windicators en una finestra maximitzada

L’aparició d’aquests Windicators en els nostres sistemes està previst per la propera versió d’Ubuntu (10.10 Maverick Meerkat). La veritat és que jo no li vaig trobar massa problemes al canvi que es va fer als botons de la barra de títol. M’hi vaig acostumar de seguida, i ara mateix amb el canvi m’agrada com queda, o sigui que ja els he deixat així. Cal veure si les funcionalitats que s’acabi donant a aquests indicadors de finestra són prou interessants, o si es queden en un no-res. Segurament començarem a veure el seu funcionament en les primeres versions Alpha d’Ubuntu Maverick Meerkat.

Font: WebUpd8

Després de molts mesos de desenvolupament, per fi s’ha publicat Lubuntu 10.04, una distribució basada en Ubuntu Lucid (i, per tant, amb tots els seus paquets) que prova de ser lleugera però completa quant a programari i compatibilitat i facilitat d’ús.

D’entre totes les distribucions lleugeres que he provat, Lubuntu ha estat realment la que millor m’ha funcionat i que més satisfet m’ha deixat: en equips amb només 256Mb de RAM funciona molt bé (penseu que una Ubuntu a un equip amb 256Mb de RAM i el corresponent processador va realment lenta). Això ho fa gràcies a molts factors, però entre ells:

  • Escriptori LXDE (basat en GTK, però molt més lleuger que el GNOME)
  • Fa servir Chromium com a navegador per defecte
  • Alguns canvis al nucli i altres hacks

Jo ja l’he provada en diferents ordinadors i allà s’ha quedat. A més, el fet de tindre-ho tot actualitzat i també tindre una gran part en català, doncs ja està bé (cal tindre en compte que altres versions de distribucions lleugeres no tenen versió en català). Bé, cal dir que la traducció de LXDE al català és incompleta i algunes traduccions estan desfasades, però com a mínim existeix un suport mínim. Si teniu ordinadors amb 256Mb (potser també 128Mb), Lubuntu és una molt bona distro per instal·lar-hi.

downloadlubuntu[4]lubtorr[5]

Aspecte inicial del Lubuntu

Per una tasca que he emprès fa poc temps, he hagut de començar a treballar amb LaTeX. Pels qui no sabeu què és, LaTeX són una sèrie d’eines que, a partir d’un fitxer de text pla (és a dir, sense format) i per mitjà d’etiquetes determinades, permet generar PDFs molt rics i complets. Realment, és la mateixa idea que hi ha en la codificació html (un fitxer pla, que quan el visualitzes a través d’un navegador té un cert format). El LaTeX és molt utilitzat, per exemple, en l’àmbit científic, perquè té llibreries molt completes per a fórmules matemàtiques.

Treballar directament amb LaTeX com a fitxer pla i posteriorment compilar-lo per obtenir un fitxer PDF és una mica complicat, i hi ha diversos programes editors de LaTeX que ens faciliten aquesta tasca. D’entre els que he provat, el que més em va convèncer va ser el TexMaker (tot i que també em va agradar força el Kile).

Podem instal·lar el TexMaker, per exemple, des d’un terminal:

sudo apt-get install texmaker

O, si ens sentim més còmodes treballant des d’entorn gràfic, el podem instal·lar des del Synaptic (“Administració>Sistema>Gestor de paquets Synaptic”), escollint el paquet “texmaker”. Quan el tinguem instal·lat, trobarem el programa en el menú “Aplicacions>Ofimàtica>TexMaker”. (Per cert, veig que a Ubuntu Lucid Lynx ha canviat el nom del menú “Aplicacions>Oficina” per “Aplicacions>Ofimàtica”).

Pantalla principal del TexMaker

Pantalla principal del TexMaker

Per treballar amb el TexMaker, podem trobar les etiquetes més utilitzades a través de la barra d’eines que tenim a mà esquerra o a través dels menús (molt complets, per cert). Quan anem escrivint el nostre document en LaTeX, podem compilar-lo per tal de visualitzar el resultat amb la tecla “F1” o a través del menú “Eines>Muntatge ràpid”, que generarà un fitxer DVI i ens el mostrarà directament. Quan hàgim acabat, podem generar el fitxer PDF resultant des del menú “Eines>DVI->PDF” o amb la tecla “F9”.

Junt amb Ubuntu 10.04, també ha sortit un manual d’instruccions oficial (una guia d’iniciació de fet) que resol els dubtes més comuns que es pot trobar un usuari que comença.
El Manual va des de com descarregar Ubuntu i grabar-lo en un CD, fins a resolució de problemes comuns un cop està instal·lat, passant per a instruccions precises d’instal·lació, i explicació del funcionament dels programes inclosos en l’instal·lació. Encara no me l’he llegit sencer, però m’ha agradat molt que en les explicacions tot i que s’ometin les parts més tècniques, en fa unes pinzellades i dona l’enllaç a la corresponent secció de la documentació on-line d’Ubuntu.
La tria d’errors comuns m’ha semblat molt correcta: Com recuperar el sistema d’arrencada GRUB després d’instal·lar windows, com recuperar el sistema gràfic, com restablir la contrasenya d’administrador…

Us recomano als que vulgueu començar a fer servir GNU/Linux, que ho proveu amb l’ajuda d’Ubuntu i d’aquesta guia d’iniciació, i que abans de preguntar pels fòrums la consulteu.
També als usuaris amb una certa experiència amb Ubuntu us recomano llegir els titulars dels apartats, que potser us desvetlla alguna funció que no coneixíeu, o una forma més ràpida de resoldre certs problemes.

PD: La guia de moment només està disponible en anglès. Amb el temps aniran sortint altres idiomes.

getting-started-with-ubuntu

(més…)

Per celebrar l’1 de maig, m’agradaria presentar-vos un programa molt útil per convertir unitats, el ConvertAll. Aquest programa ens permet, d’una manera senzilla, convertir diferents unitats, per exemple, de polzades a mil·límetres. El seu funcionament és d’allò més intuïtiu.

Per instal·lar-lo només cal que escriviu en una terminal:

sudo aptitude install convertall

Bé, per acabar amb la setmana d’empatxament amb l’Ubuntu, ací teniu unes magdalenes que tenen molt bona pinta… (vist a OMG!Ubuntu)