El teu blog de Linux en català

Gràcies a l’emulador pSX de l’antiga PlayStation, podrem gaudir des de la nostra distribució preferida de algunes de les joies que hem oblidat amb l’arribada de la PlayStation 3. Em refereixo com no a jocs com Metal Gear Solid, Syphon Filter, Final Fantasy VII

Cal dir que pSX no és programari lliure, tot i això sembla que és l’emulador amb versió per a GNU/Linux que suporta un major nombre de jocs. Us podeu descarregar els fitxers executables directament de http://psxemulator.gazaxian.com/

Un cop descarregat el paquet us situeu amb la terminal a la carpeta on es troba el fitxer i executeu l’ordre:

tar -jxvf pSX_linux_(versió).tar.bz2

on (versio) és la versió del programa descarregat.

Per poder executar l’emulador sense problemes s’hauran d’instal·lar les llibreries necessàries:

sudo apt-get install libgtkglextmm-x11-1.2-0 libgtkglext1 libxml2

Actualització: En sistemes de 64 bits és possible que la llibreria libgtkglext no estigui disponible, almenys sota Ubuntu, per saber com instal·lar-la referiu-vos a aquest enllaç: http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=1299513

Això sota Ubuntu 10.10, n’he omès algunes perquè ja solen venir instal·lades per defecte, com alsa i gtk, tot i això, si utilitzeu una distribució amb entorn d’escriptori no basat en les llibreries gtk, com KDE, és necessari executar la següent:

sudo apt-get install libgtk

Si sou en derivats d’Ubuntu.

Ara simplement ja podem donar persmisos d’execució al programa i executar-lo:

cd /ruta/a/pSX

sudo chmod +x pSX

./pSX

El pròxim que cal fer és aconseguir una BIOS de la PlayStation, com que això està al limit de legalitat no us puc donar cap enllaç, però buscant a Google “SCPH1001.BIN” hauríeu d’aconseguir descarregar el fitxer. Un cop descarregat  aneu a (pot variar segons l’idioma configurat) File -> Configuration -> Bios i seleccioneu la carpeta que conté la BIOS a l’apartat de PS1.

Alguns usuaris (jo m’incloc) han trobat alguns problemes de compatibilitat amb PulseAudio, cosa que provocava finalitzacions del programa inesperades, per solucionar-ho és tan fàcil com dirigir-se a File -> Configuration -> Sound i augmentar la latència. A mi amb un valor d’uns 80 ms em funciona correctament.

Ara simplement es qüestió de carregar el joc utilitzant el menú File, podeu fer-ho o bé directament des de el CD o bé amb una imatge, que pot ser iso, cue, bin i img.

Perquè vegeu que funciona, us deixo una captura del mític Metal Gear Solid:

No us vicieu molt!

Voleu provar com funciona l’Android en el vostre ordinador? Ja podeu fer-ho gràcies al SDK (Software Development Kit) que Google ens proporciona. Amb aquest SDK podreu engegar un sistema Android emulat en una finestra. Aquest SDK us pot servir per:

  • Si desenvolupeu programari per a Android, podreu comprovar si funciona bé i depurar-lo (aquest és l’objectiu principal del SDK).
  • Si no teniu cap telèfon amb Android, podreu provar què tal funciona.
  • Si teniu un telèfon Android, i voleu posar-hi una ROM no oficial (per exemple, amb el procediment que us vam explicar), podreu provar-ho prèviament en aquest SDK. D’aquesta manera, podreu comprovar què tal funciona la ROM que hàgiu escollit, i fins i tot provar-ne més d’una per veure quina us agrada més abans d’instal·lar-la en el vostre telèfon.

El primer que heu de fer és descarregar-vos el SDK d’Android. Hi trobareu versions per a sistemes GNU/Linux, Mac i Windows. Si us descarregueu la versió de Linux, obtindreu un fitxer amb extensió «.tgz.tar». Només cal que la descomprimiu. Per exemple, podeu fer-ho anant al directori on l’hàgiu descarregat amb el vostre explorador de fitxers, fent clic amb el botó dret del ratolí sobre el fitxer i escollint «Extreu aquí». Si preferiu fer-ho per terminal, es faria amb l’ordre següent:

tar -xvzf android-sdk*.tgz.tar

Un cop descomprimit, moveu la carpeta resultant al directori on us interessi tenir aquest emulador. Podreu executar el SDK fent doble clic sobre el fitxer «android» de la subcarpeta «tools». Un cop engegat, us trobareu amb la pantalla principal de l’emulador.

El primer que cal fer és instal·lar-vos alguna de les plataformes disponibles. Aneu a la pestanya «Available Packages», seleccioneu l’únic repositori que hi trobareu, i s’actualitzaran les dades. Veureu que podeu descarregar-vos diverses plataformes. Per exemple, jo m’he instal·lat la 2.2. També m’he instal·lat l’API corresponent.

Paquets disponibles per al SDK d'Android

Paquets disponibles per al SDK d'Android

Després, des de la pestanya «Virtual Devices» creem una nova màquina a emular, fent clic al botó «New». En el camp «Target» de la finestra que s’obri, li hem d’indicar quina versió d’Android volem que tingui. Acceptem els canvis, i tornem a la pantalla principal. Aquí, seleccionem la màquina creada i fem clic a «Start» perquè s’engegui.

Nova màquina Android

Nova màquina Android

El primer cop trigarà una bona estona, però acabarem arrancant la nostra emulació d’Android.

Emulació Android en execució

Emulació Android en execució

Per a entorns GNU/Linux hi ha diversos emuladors per a jugar a les còpies de seguretat que hàgim fet dels nostres jocs de Nintendo DS. Un d’ells és el Desmume, que és molt senzill d’instal·lar, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Tot i que últimament ha millorat força, gràcies a un nivell d’acutalitzacions prou bo, el seu rendiment no ha arribat a un nivell òptim (com a mínim en el meu ordinador, que no és que sigui molt nou) i, a més, no acaba d’emular bé alguns dels jocs d’aquesta consola de vídeojocs, sobretot als que aprofiten els efectes 3D de la Nintendo DS. Entre altres, no es pot jugar a “New Super Mario Bros” ni al “Zelda Phantom Hourglass”. I per a mi, que sóc molt de Mario i MOLT de Zelda, això suposa un gran inconvenient.

Com a alternativa, he trobat l’emulador iDeaS. El rendiment d’aquest emulador és molt bo i, a més, em permet jugar amb els meus estimats Mario i Zelda (bé, amb el Link). Tot i que iDeaS no es troba en els repositoris d’algunes distribucions de GNU/Linux (entre elles, Ubuntu), és molt senzill instal·lar-lo.

Primer, ens hem de baixar l’última versió d’iDeaS des de la pàgina de descàrrega de l’emulador (actualment és la versió 1.0.3.1). El fitxer que ens baixem tindrà extensió “tar.bz2”. El podem descomprimir des del Nautilus (l’explorador de fitxers), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Extreu aquí”. Es descomprimirà en una carpeta que es dirà “ideas1031” (com a mínim es dirà així per a la versió 1.0.3.1) i que podem renombrar, per exemple com a “iDeaS”. També el podem extreure des d’un terminal, executant la comanda següent:

tar -xvf ideas1031.tar.bz2

Un cop descomprimit, ja podem executar l’emulador (no cal compilar res). Podem fer-ho des d’un terminal, anant al directori on tenim instal·lat iDeaS i executant el següent:

./ideas

Una opció més senzilla és crear-nos un enllaç al menú d’aplicacions. Per a crear-lo, anem al menú “Sistema>Preferències>Menú Principal”. Al panell esquerre, escollim “Jocs” (per tal que iDeaS ens quedi sota “Aplicacions>Jocs”), i premem el botó “Element nou”. En la pantalla que se’ns obre, hi posarem els següents valors (tenint en compte que jo he desat iDeaS al directori “/home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS”):

Tipus: Aplicació
Nom: iDeaS
Ordre: /home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS/ideas
Comentari: Emulador de Nintendo DS

Havent fet això, ja podrem executar iDeaS des del menú “Aplicacions>Jocs>iDeaS”. Quan obrim algun joc amb iDeaS (“File>Open…”), si veiem que ens va una mica lent, podem millorar el seu rendiment augmentant el percentatge de “fotogrames” que es pot saltar per mitjà del menú “Options>Frames Skip” o augmentant la velocitat de CPU amb “Options>Increase CPU Speed”. També podem augmentar la mida de les pantalles a “Options>Rotation and Zoom”.

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Una altra opció que també us pot interessar és fer que la segona pantalla de la DS estigui en una finestra (de forma predeterminada és com una imatge sense finestra en el nostre escriptori). Per a fer-ho, hem de desactivar l’opció “Options>Lock Windows”.

Perdoneu, us he de deixar, que he de continuar la partida… 🙂