El teu blog de Linux en català

Aquesta setmana ha estat marcada per l’Ubuntu Development Summit, que va tenir lloc a Orlando entre el 25 i el 29 d’octubre. Algunes de les notícies que us explicarem s’han generat en anuncis fet en aquest esdeveniment:

Nou estil de la web de Fedora

Nou estil de la web de Fedora

Edito: Tot i que estava al títol, no havia posat la notícia relacionada amb la publicació de Meego 1.1. Ja l’he afegit. Gràcies al Rogerc per avisar.

Hui, 28 de setembre de 2010, tenim una de les notícies més importants dels últims anys relacionades amb el programari lliure: una part molt important de la comunitat de l’OpenOffice.org s’escindeix de la branca principal portada per Oracle, amb el suport de Google, l’FSF, Red Hat, Novell, Ubuntu, l’Open Source Initiative i altres entitats i empreses. A més, ja existeix una versió per baixar.

S’ha publicat la nota a Softcatalà, la qual reproduïm íntegra perquè explica fil per randa tot el procés i què passarà amb tot això:

La comunitat de voluntaris que desenvolupa i promou l’OpenOffice.org crea una fundació independent per tal de conduir el creixement del projecte.

Internet, 28 de setembre de 2010 – La comunitat de voluntaris que desenvolupen i promouen l’OpenOffice.org, el programari lliure líder d’ofimàtica, anuncia un important canvi en l’estructura del projecte. Després d’un creixement de deu anys d’èxits amb Sun Microsystems com a fundador i patrocinador principal, el projecte posa en marxa una fundació independent anomenada “The Document Foundation”, per tal de complir la promesa d’independència que està escrita a la carta fundacional.

La Fundació serà la pedra angular d’un nou ecosistema on els individus i les organitzacions poden contribuir i beneficiar-se de la disponibilitat d’una suite d’ofimàtica lliure de veritat. Es generarà una major competència i una més gran capacitat d’elecció pel benefici dels clients i impulsarà la innovació en el mercat de suites d’ofimàtica. A partir d’ara, la comunitat de l’OpenOffice.org es coneixerà com “The Document Foundation”.

Oracle, que va adquirir els actius de l’OpenOffice.org com a resultat de l’adquisició de Sun Microsystems, ha estat convidat a ser membre de la nova Fundació i a donar la marca de la comunitat que ha fet créixer durant els últims deu anys. Tot esperant aquesta decisió, la marca “LibreOffice” ha estat triada per al programari de manera provisional.

The Document Foundation és el resultat d’un esforç col·lectiu pels principals membres independents de l’antiga comunitat OpenOffice.org, incloent diversos membres clau del Consell de la Comunitat. Serà conduït inicialment per un Comitè de Direcció dels desenvolupadors i dels projectes lingüístics nacionals. La Fundació té com a objectiu reduir la barrera d’adopció per part d’usuaris i desenvolupadors, per fer del LibreOffice la suite ofimàtica més accessible.

La Fundació coordinarà i supervisarà el desenvolupament del LibreOffice, que està disponible en versió beta a l’adreça: http://www.libreoffice.org. Els desenvolupadors estan convidats a unir-se al projecte i a col·laborar amb el nou entorn amistós i obert, per donar forma al futur de les suites de productivitat d’oficina juntament amb col·laboradors que tradueixen, proven, documenten, donen suport i promouen el programari.

Parlant en nom del grup de voluntaris, Sophie Gautier -una veterana de la comunitat i l’ex encarregada del projecte de llenguatge de parla francesa- ha declarat: “Creiem que la Fundació és un pas clau per a l’evolució de la suite ofimàtica lliure, ja que allibera el desenvolupament del codi i l’evolució del projecte de les restriccions representades pels interessos comercials d’una sola empresa. Defensors del programari lliure a tot el món tenen l’extraordinària oportunitat d’unir-se al grup de membres fundadors d’avui, per escriure un capítol completament nou en la història del programari lliure “.

El president de la FSF, Richard Stallman va donar la benvinguda a l’alliberament LibreOffice i la seva política declarada de només recomanar el programari lliure. “Estic molt content que la Document Foundation no recomanarà extensions no lliures, ja que són el principal problema de l’actual OpenOffice.org. Espero que els desenvolupadors del LibreOffice i els desenvolupadors d’Oracle seran capaços de cooperar en el desenvolupament del codi”.

“La Fundació dóna suport al document de format obert, i està disposada a treballar amb OASIS per a la propera evolució de la norma ISO”, diu Charles Schulz, membre del Consell de la Comunitat i líder de la Native Lang Confederation. “La Document Foundation posa sobre la taula el punt de vista dels desenvolupadors, col·laboradors i usuaris, i això podria accelerar el procés d’adopció de l’ODF en el govern i en les empreses”.

Chris DiBona, Open Source Programs Manager de Google, Inc, ha comentat: “La creació de la Document Foundation és un gran pas endavant en el foment d’un major desenvolupament de les suites d’oficina de codi obert ja que permet tenir un nivell d’igualtat de condicions per a tots els contribuents, que és fonamental en la creació d’una comunitat àmplia i activa al voltant d’un projecte de programari de codi obert. Google s’enorgulleix de ser partidari de la Document Foundation i participar en el projecte “.

“Visca la LibreOffice”, va dir Guy Lunardi, director de gestió de producte de Novell. “Esperem amb interès treballar amb la Fundació per ajudar a desenvolupar un producte de codi obert que permeti treballar amb documents estàndards. En última instància, preveiem que LibreOffice farà pel mercat de productivitat d’oficina el que Mozilla Firefox ha fet per als navegadors”.

Jan Wildeboer, EMEA Open Source Affairs de Red Hat, ha comentat: “En tot el món, els usuaris, les empreses i els governs s’estan movent cap a les solucions de tecnologia innovadores basades en estàndards oberts i Red Hat es complau a unir-se a aquest esforç.”.

Mark Shuttleworth, fundador i principal accionista de Canonical, els creadors d’Ubuntu, ha declarat: “El programari de productivitat d’oficina és un component crític de l’escriptori de programari lliure, i el Projecte d’Ubuntu es complau en distribuir LibreOffice a les futures versions d’Ubuntu. La Document Foundation i LibreOffice proporcionen als desenvolupadors d’Ubuntu un fòrum eficaç per a la col.laboració per tal de crear una solució eficaç per a l’escriptori en entorns d’oficina”.

“L’Open Source Initiative ha observat una tendència de retorn cap a comunitats obertes de col.laboració per al programari de codi obert”, va dir Simon Phipps, director de l’Open Source Initiative. “Donem la benvinguda a la iniciativa de la Document Foundation i esperem amb interès la innovació que és capaç de conduir una comunitat veritablement oberta reunida al voltant d’un patrimoni comú de programari lliure, en l’esperit del millor programari de codi obert”.

“Acollim amb beneplàcit el projecte LibreOffice a la comunitat del programari lliure ja que creiem que és una gran oportunitat per a ells per enriquir l’experiència d’escriptori lliure.” diu Stormy Peters, directora executiva de la Fundació GNOME. “Amb els anys la comunitat GNOME ha donat suport a l’OpenOffice juntament amb aplicacions del GNOME Office, com ara Gnumeric, Abiword i Gnucash. LibreOffice s’uneix a la comunitat del programari lliure i creiem que els usuaris d’escriptori lliure es beneficiaran d’un ampli conjunt de opcions. ”

Patrick Luby, Enginyer Cap de NeoOffice diu “Estic content de veure una nova fundació independent per a seguir creant una suite d’oficina amb característiques millorades, tot empenyent OpenOffice.org cap a direccions noves i excitants”. Ed Peterlin, visionari en cap de NeoOffice diu “Estic molt content de poder seguir portant excel·lents característiques de LibreOffice a la plataforma Mac. En el futur espero també poder ampliar les nostres eines basades en web per tal de donar suport als usuaris LibreOffice en totes les plataformes”.

Chris Halls, UK Managing Directorde credativ, una consultora independent i una companyia de serveis especialitzada en el desenvolupament, implementació i suport de solucions de codi obert: “Acollim amb beneplàcit la fundació com una oportunitat per a donar un nou enfocament per als contribuents de la comunitat i ens permet moure el projecte endavant tots plegats. En el nostre negoci, donem suport milers d’escriptoris d’oficina en molts entorns diferents. És vital que els comentaris i el codi que podem aportar com a part del nostre dia a dia pugui fluir fàcilment en el projecte “.

“La creació de la Document Foundation està d’acord amb la visió de BrOffice.org, projecte brasiler de la comunitat OpenOffice.org. El nostre país ja compta amb una gran inversió en el format Open Document i les eines de programari complet que suporten, compartim els mateixos valors i objectius, i estem més que feliços de ser part d’ella.”, diu Claudio Filho, president de l’ONG BrOffice.org del Brasil.

Podeu trobar més informació sobre el projecte a la pàgina web de la Document Foundation: http://www.documentfoundation.org

Biografies i fotos dels membres fundadors de la Fundació de documents estan disponibles aquí: http://www.documentfoundation.org/foundation/

Hi ha una pàgina específica per a les persones interessades en contribuir al desenvolupament del codi: http://www.documentfoundation.org/contribution/

La Document Foundation té un compte de Twitter en http://twitter.com/docufoundation i un compte a Identi.ca http://identi.ca/docufoundation

La llista de correu d’anuncis és a: announce+subscribe@documentfoundation.org

La llista de correu de discussions és a: discuss+subscribe@documentfoundation.org

El canal d’IRC és #documentfoundation a irc.freenode.net

La Document Foundation

La Document Foundation és una fundació independent d’autogovern democràtic creada pels principals membres de l’antiga comunitat de OpenOffice.org. Es construeix sobre la base dels deu anys de treball dedicats de la comunitat OpenOffice.org, i ha estat creada en la creença que una fundació independent és el què millor s’ajusta als valors fonamentals d’obertura, transparència i la valoració de les persones segons la seva contribució. Està oberta a qualsevol persona que estigui d’acord amb els nostres valors fonamentals i contribueixi a les nostres activitats, i acull amb satisfacció la participació de les empreses, per exemple, mitjançant el patrocini de les persones a treballar d’igual a igual al costat d’altres col.laboradors en la comunitat.

Aprofitant l’avinentesa de l’anunci de Chrome i algun enllaç que ens ha proporcionat l’Aljullu, un parell de anuncis comercials de Linux produïts per IBM i Redhat.

En el primer Linux representa que és un nen prodigi (ros com si fos finlandès), que esta aprenent molt ràpidament.

En el segon es fa un repàs d’alguns grans invents de la història, seguida d’algunes de les afirmacions més incorrectes fetes a la història, per acabar fent un paralel·lisme amb Linux, i la famosa frase de Gandhi:

Primer t’ignoren…
Després s’en riuen…
Després et combaten…
Llavors guanyes…

Molt bé, ja ha passat una altra setmana i fem un recull de bolets del món GNU/Linux (esperem que a ningú li toque cap enverinat):

  • Sembla que finalment s’ha filtrat la versió final de l’OpenOffice.org 3.0 (descarregueu-la!)
  • En Quim ens parla d’un nou sistema de fitxers amb etiquetes per a GNOME (no tinc clar si “sistema de fitxers” és el nom correcte, però deixa ben clar el que es vol dir).
  • S’ha publicat (per fi), la versió final del nucli 2.6.27, famós perquè inclou suport per a gairebé totes les targetes sense fils i càmeres web. Cal recordar que una de les rc del nucli 2.6.27 va tindre una fallada ben gran: amb xips e1000 d’Intel, el nucli podia carregar-se del tot el dispositiu. Això es va solucionar ràpidament, però és possible que algú isquera mal parat.
  • També sobre el nucli Linux, aquesta setmana ha arribat als 17 anys. Així que felicitats i que es continue treballant tan bé com sempre…
  • S’ha publicat la versió final de Mandriva 2009 (i ja inclou el darrer nucli, GNOME 2.24, KDE 4.1.2, OpenOffice.org 3.0, els darrers controladors privatius d’NVIDIA i ATi, Google Gadgets, etc.). Descarregueu-la!
  • Amarok 2.0 continua el seu avenç (una mica lent) i ja s’ha presentat la segona Beta. He d’admetre que fa un any estava molt més emocionat que ara amb l’eixida de la versió final. Supose que alternatives com Songbird han estat algunes de les raons.
  • Els servidors de la Viquipèdia passaran de Fedora/Red Hat a Ubuntu. Aquests és un dels camps on Ubuntu encara no ha aconseguit fer-se espai.
  • Els que hageu tingut problemes amb l’idioma del Firefox, mireu aquest missatge al fòrum d’Ubuntu en català on expliquen com solucionar-ho (gràcies a en Josep Maria Miquel per l’avís).