El teu blog de Linux en català

S’acaba de publicar la versió 5.1 del LibreOffice, que conté un bon seguit de canvis entre els quals caldria destacar:

  • Canvis visuals relacionats amb la reorganització dels elements de la barra d’eines, així con un accés més fàcil a opcions que abans estaven més «amagades»
  • Inici més ràpid de l’aplicació
  • Millor gestió de documents grans
  • Integració amb serveis de documents en línia (Google Drive, Microsoft OneDrive…)

Instal·lació a Ubuntu amb PPA

Executeu les ordres següents per instal·lar la versió 5.1 del LibreOffice al vostre Ubuntu:
sudo add-apt-repository ppa:libreoffice/libreoffice-5-1
sudo apt-get update
sudo apt-get install libreoffice libreoffice-style-breeze

Les icones breeze són molt boniques. Per seleccionar-les, aneu a Eines » Opcions » Visualització i allà podreu seleccionar-les.

El LibreOffice és un monstre, i no de lleig, sinó de funcionalitats. Hui vos presentem una extensió molt útil per a aquells que necessiten crear continguts per a MediaWiki. L’extensió es diu libreoffice-wiki-publisher i la trobareu com a tal a les vostres distribucions GNU/Linux. Per exemple, a una Debian/Ubuntu:

sudo apt-get install libreoffice-wiki-publisher

Com fer la exportació

Molt senzill: creeu el vostre document fent servir les capçaleres automàtiques del LibreOffice, fent servir negreta, cursiva, podeu fins i tot fer taules. Una volta que l’hàgiu creat, només cal:

  • Aneu a Fitxer » Exporta
  • A la secció de Tipus de fitxer seleccioneu MediaWiki. El fitxer es desarà en format txt amb la sintaxi MediaWiki.

export-mediawiki-libreoffice

A LinuxMagazine han escrit un article molt interessant on fan una comparació de l’estat de salut a nivell de la seua comunitat d’ambdós projectes. Ací vos deixem les dades més rellevants a nivell d’activitat. Què en penseu?

Mitjana de missatges diaris a les llistes de correu
Llista LibreOffice OpenOffice
Usuaris 20-25 5-10
Desenvolupament 2x (doble de missatges que a l'OpenOffice) 1x
Traducció 4 4
Documentació 4-6 2
Estadístiques OpenHub de desenvolupament
Tipus LibreOffice OpenOffice
Nombre actual de contribuïdors actius 298 39
Línies de codi 7.2M 11.2M

Punts importants respecte a esta situació

Pareix molt clar que LibreOffice és viu, està en moviment, té molta gent que hi participa i en tots els àmbits relacionats amb l’estat de la comunitat, el seu estat de salut és millor que el de l’OpenOffice. La raó per això no s’ha de confondre amb el fet que LibreOffice puga considerar-se millor que l’OpenOffice, sinó més bé a tots els factors que l’OpenOffice ha tingut en la seua contra:

  • La gran part dels desenvolupadors de l’OpenOffice.org van marxar al projecte LibreOffice. No va ser després de molts mesos d’inactivitat, d’auditoria de codi i demés que l’Apache Foundation va posar-hi de veres a treballar-hi
  • Les incompatibilitats de llicència entre l’OpenOffice i el LibreOffice fa que l’OpenOffice no puga fer servir codi del LibreOffice, però sí a la inversa
  • No existeix cap àrea en la qual l’OpenOffice sobrepasse el LibreOffice

Interessant reflexió. No vos perdeu l’article original.

Com ho sentiu. LibreOffice 4.1 i Apache OpenOffice 4.0 han arribat amb un parell de dies de diferència. Tots dos amb una novetat important a nivell d’interfície: una barra lateral (que ja fa servir KOffice o el paquet Symfony d’IBM).

De l’Apache OpenOffice 4.0 no diré gaire cosa. No està traduït al català: des de Softcatalà vam haver de decidir en quin paquet ofimàtic dedicar els nostres esforços, i vam triar LibreOffice (era l’opció més natural i lògica). (més…)

Ara fa ja uns quants anys IBM va agafar el codi de l’OpenOffice.org i va decidir crear un fork al qual s’aplicarien tot un seguit de millores quant a funcionalitats (no quant a rendiment) que va ser anomenat «Lotus Symphony». Aquesta suite ofimàtica tenia tot un seguit de característiques molt interessants, començant per la part visual. (més…)

Bones notícies, companys! Fa pocs dies que la nova versió d’Ubuntu, Precise Pangolin, ha arribat a l’estat de proves final, preparat pel seu alliberament cap al Març. Aquí en teniu les imatges de disc creades a diari, i també disposeu d’un detallat calendari per seguir-ne el progrés.

Quines millores ens portarà, aquesta nova versió?

  • Millores en el consum d’energia del nucli.
  • Nova versió del LibreOffice, 3.5 beta 2.
  • Ens vindrà la nova versió del nucli Linux, la 3.2.
  • Neix HUD, una nova manera de llançar aplicacions i comandes.
  • Canvis generals en l’aparença, com de costum.

També en podeu trobar la llista completa, de novetats. (més…)

Quan, a finals del 2010, es va iniciar el projecte LibreOffice, un dels objectius que es van marcar els seus responsables era netejar-lo de codi innecessari. Com sabreu el LibreOffice va agafar com a base el codi font d’OpenOffice. En aquest codi font hi havia moltes funcions o mètodes que ja no s’utilitzaven, però que seguien estant codificades. I sembla que la feina està sent fructífera. Segons Michael Meeks, el coordinador del desenvolupament de LibreOffice, ja s’ha descartat més de la meitat del codi obsolet.

Podeu veure l’evolució dels mètodes obsolets pendents d’eliminar en el gràfic següent. Com veureu, inicialment hi havia més de 5000 mètodes obsolets, dels quals ja només en queden uns 2000.

Evolució dels mètodes pendents d'eliminar

Evolució dels mètodes pendents d'eliminar

Una de les dificultats amb que es troben a l’hora de netejar el codi és que en eliminar un mètode pot ser que aquest cridi a un altre que ja no utilitzi ningú més, i per tant també es pugui treure. És a dir, a mida que van fent neteja troben més codi a netejar.

I algú pot preguntar-se: “Total, si aquest codi no es crida enlloc, tant mal fa? És realment necessari malgastar el temps a estudiar quins mètodes són obsolets per posteriorment treure’ls?” És cert que en principi pot semblar que aquest temps es podria dedicar a aplicar altres millores a LibreOffice, però en realitat aquesta neteja de codi presenta uns avantatges molt importants, tant a curt com a llarg termini.

D’una banda, una millora immediata que notarem nosaltres és que, en tenir menys codi, el programa serà més petit. Segurament això alleugirà una mica el consum de memòria del LibreOffice. Però les millores més importants seran a llarg termini. Gràcies a aquesta neteja de codi, la implementació de noves funcionalitats també serà molt més senzilla i ràpida. A més, els programadors podran detectar i arreglar més fàcilment bugs.

Per posar un exemple real (extret del propi bloc de Michael Meeks), actualment s’estan adaptant a un nou sistema més eficient moltes de les funcions de LibreOffice. Gràcies a la detecció i neteja de mètodes obsolets, es trigarà molt menys en fer aquesta altra tasca, perquè hi ha moltes funcions que ja no caldrà adaptar.

Segurament a LibreOffice 3.5, que està previst per al mes de febrer, ja s’hauria de notar l’alleugeriment del programa. Efectivament, en aquesta anotació del bloc oficial de LibreOffice, apart de felicitar-nos l’any nou, s’anuncia que aquesta nova versió portarà millores de rendiment i moltes noves característiques interessants.

Darrerament s’ha estat discutint a les llistes de desenvolupament del LibreOffice quin hauria d’ésser l’aspecte futur del paquet ofimàtic. Al llarg dels anys hem vist moltes propostes de canvi que mai han vist la llum, de forma que gairebé portem 10 anys amb una interfície que ha canviat ben poc. (més…)

El Jesús Corrius ens informa:

Si sou usuaris del LibreOffice, assegureu-vos d’estar actualitzats a les versions 3.3.4 o 3.4.3 com a mínim, que es van publicar el mes d’agost passat.

Totes les versions anteriors contenen un forat de seguretat que pot permetre que algú es faci amb el control del vostre ordinador si obriu amb el LibreOffice un fitxer amb format  Microsoft Word que estigui manipulat de manera especial. (més…)

Una de les millors maneres d’ajudar als projectes de programari lliure és fer una donació econòmica. Per petita que siga, una donació sempre suposarà un plus als programadors que hi ha darrere a l’hora de continuar desenvolupant i millorar els seus programes. Al final ens beneficiem tots.

Al GNU/Linux tenim mancances importants respecte a eines d’edició de vídeo i gràfiques en general. Tenim eines mitjanament potents, però que tenen mancances importants que els seus desenvolupadors no tenen temps per solucionar. I no tenen temps perquè la majoria de vegades fan les aplicacions en el seu temps lliure sense rebre res a canvi.

Aquí és on entrem els usuaris. Com podem ajudar? Doncs fàcil: fent una donació petita… molt petita. 5€, per exemple. No estaria de més que cada X temps donàrem aquesta petita quantitat a algun projecte del nostre gust: el Gimp, Inkscape, Mozilla, Novacut… el que siga.

Llavors els desenvolupadors sabrien que la gent té interès i, fins i tot, podrien començar a viure de la feina que fan amb el programari lliure. A més, el resultat final seria per tots, altres podrien aprofitar-ho i seríem una societat una mica més lliure.

Però hem de posar el nostre granet de sorra. Les quantitats que hem de donar són ínfimes, però el resultat de tot plegat és incalculable. Alguns projectes als quals podeu fer una donació:

Novacut, editor de vídeo

Novacut és un projecte per crear un editor de vídeo professional per a GNU/Linux. L’any passat van fer campanya per reunir 25.000$, però no van arribar als 12.000$. Ara tornen a posar-se en marxa i demanen la nostra ajuda. Mínim 1$, i el resultat és que tindríem un editor collonut per a GNU/Linux.

Feu una donació al projecte Novacut »

The Gimp

Probablement ja vos n’heu adonat que el Gimp avança molt lentament. De la mateixa manera que altres projectes, els desenvolupadors no poden dedicar-s’hi tant com volgueren. Una petita donació també ajudarà a avançar en aquest projecte.

Feu una donació al projecte The Gimp »

Mozilla

Actualment Mozilla sobreviu gràcies a Google. Si vos agraden els productes Firefox, Thunderbird i altres, no dubteu en posar el vostre granet de sorra.

Feu una donació al projecte Mozilla »

Inkscape

Una de les millors alternatives a Freehand/Illustrator. Realment potent, però una mica pesat. La nostra ajuda servirà de molt!

Feu una donació al projecte Inkscape »

LibreOffice

LibreOffice és un fork que es va crear un cop es va saber que Oracle no tenia intencions d’assegurar la continuïtat de l’OpenOffice.org. Aquest projecte és important perquè el paquet ofimàtic ha deixat de dependre d’una companyia per ser controlar per la comunitat d’usuaris.

Feu una donació al projecte LibreOffice »

Altres projectes

Hi ha molts projectes on donar suport econòmic. Penseu en els programes que feu servir i quin vos serveix de més ajuda. Llavors visiteu la pàgina web i comproveu si demanen ajuda econòmica per continuar avançant.