El teu blog de Linux en català

Probablement molts no sabreu que a can Fedora s’estan plantejant crear una versió rolling-release, és a dir, una versió que s’actualitza de forma contínua sense «grans versions» ni «grans actualitzacions», a l’estil d’Arch Linux.

En aquesta discussió s’ha parlat també de la possibilitat d’oferir l’escriptori Unity que actualment només es troba a l’Ubuntu de forma oficial (tot i que s’han fet implementacions per a altres distribucions).

Aquesta possibilitat s’ha acabat descartant per raons diverses: per una part no hi ha mantenidors de paquets interessats en fer la feina de muntar els paquets per la Fedora i cosa que consideren més important: l’Unity no s’aprofita de les APIs d’upstream del GNOME. (més…)

Ahir Mark Shuttleworth va presentar una novetat de cara a Ubuntu 12.04, la nova versió que s’ha de publicar a l’abril d’aquest any. Es tracta de HUD (Head-Up Display) que, segons paraules del propi Mark, són «el futur dels menús». Amb HUD podrem seleccionar les opcions de menú de les aplicacions que ens interessi teclejant el que volem fer, en comptes d’anar-hi amb el ratolí. És a dir, des del HUD podrem anar a les opcions del LibreOffice (per exemple), prement la tecla «Tab» (que és la que crida al HUD i teclejant «Opcions». Amb el mateix podrem accedir a l’historial del Firefox.

Segons el propi Mark, això és només el primer pas, perquè l’evolució natural del HUD l’hauria de portar a que seleccionem els elements del menú amb la nostra pròpia veu. (més…)

Amb l’Ubuntu 11.04 i l’entrada d’Unity com a entorn d’escriptori es va incloure també el conegut com «Unity Global Menu», que bàsicament extrau el menú superior de les aplicacions i el posa a la barra superior del Unity.

Al meu parèixer, aquesta decisió va ser poc encertada. Mai m’havia agradat trobar-me els menús allà dalt com sempre havia estat al Mac OSX. A més, la realitat és que atès que GNU/Linux és un sistema molt obert, és complicat fer que totes les aplicacions siguen compatibles amb l’Unity Global Menu. (més…)

Tots hem sentit a parlar sobre Unity i Gnome 3; i la sensació era que Ubuntu l’havia espifiada escollint Unity, i que Gnome 3 semblava (segons l’enquesta de GNULinux.cat també) ser la millor opció.

Inclús hi havia qui demanava (en to irònic) que a Unity, se l’hi hauria d’anomenar Exodus, en referencia a la gent que s’estava passant des d’Ubuntu fins a altres distribucions com Fedora per tal de poder fer servir Gnome 3 (entorn que per cert, es pot fer servir amb suposada normalitat a la versió 11.10).

Va ser així com davant de la mandra de canviar de distribució i reeducar-me en una distribució diferent, em vaig decidir a actualitzar un portàtil de 13’3″ i un de 15″ a l’última versió de l’Ubuntu. Amb una mica d’escepticisme i pensant: “Si no hem convenç, mantindré el Gnome 2”. Vaig engegar l’ordinador (tot com de costum en les últimes versions, sense massa problema).

La primera impressió va ser el que m’havien dit: no es pot personalitzar pràcticament gens, i es molt senzill, tant senzill que fa cara de ser poc potent. O sigui que vaig tornar a fer servir el Gnome clàssic:

Però un parell de dies més tard vaig pensar: “Donem-li una altra oportunitat”. Vaig engegar amb Unity, i em vaig posar a treballar. Després de les primeres friccions que provoca tot canvi, vaig començar a notar que tenia molt més espai per a fer les meves coses. Això es degut a uns canvis que potser a primera vista no apreciem:

  1. La barra superior on pots accedir a les aplicacions desapareix.
  2. La barra inferior on hi havia les aplicacions obertes, també desapareix (tècnicament es converteix en un dock que s’amaga sol a la barra lateral)
  3. La barra de títol de cada finestra es situa a dalt de tot.
  4. La barra de menú de cada aplicació, substitueix la barra de títol cada cop que hi passem el ratolí.

Així doncs, de les 4 barres que tenia Gnome 2 sempre obertes per a qualsevol aplicació com a mínim, Unity en fa servir només 1.

Gedit amb el Gnome clàssic

Gedit amb el Gnome clàssic: fa servir 5 barres d'espai a dalt, i dues a baix

Gedit amb Unity

Gedit amb Unity: fa servir 3 barres a dalt i una a baix

En un portàtil de 13’3″, però també en un de 15″, això es un canvi molt important. Tant important que dubto que canvii a Gnome 3 ni a cap altre sistema, que no em deixi exprèmer aquestes 13’3″ o 15 polzades al màxim com fa Unity.

Recordeu la diferencia que es notava quan tots els navegadors tenien 6 barres de navegació horitzontal (títol, menú, barra de navegació, accessos directes i barra d’estat) i el Chromimium ho va revolucionar fent-ne servir només 3? Doncs la sensació es similar quan fem servir Unity.

Unity es un gran avanç respecte el Gnome clàssic, no només per a netbooks, sinó per a tot tipus de portàtils. L’espai extra i la manera com aprofita l’espai fa que valgui la pena. I sobre Ubuntu, podem esperar a la propera versió on podrem utilitzar Gnome 3 amb la mateixa facilitat que fem servir Gnome Clàssic. O provar una nova distribució, ningú ens ho prohibeix.

Nota posterior: Vaig escriure aquesta entrada abans d’haver provat Gnome 3. Mesos després, inclús tenint instal·lat Gnome 3 en un portàtil de 15″, segueixo tenint Unity en el portàtil. Només trobo a faltar l’efecte Escale integrat a Unity, per a la selecció de totes les finestres.

Una de les característiques més interessants que estem veient amb el llançador del Unity és la possibilitat d’afegir tot tipus de cerques, no només locals, sinó també a la xarxa i fins i tot a pàgines concretes.

A continuació us presentem alguns dels connectors més interessants per al Unity. Visiteu els enllaços per poder instal·lar els diferents llançadors o connectors. (més…)

Arran d’una enquesta que han fet a OMG!Ubuntu, he pensat que és bona idea preguntar-vos quin és l’entorn d’escriptori que esteu fent servir a tots aquells qui feu servir l’Ubuntu.

És molt interessant veure els resultats de l’enquesta de l’OMG!Ubuntu, ja que un 30% afirma que fa servir GNOME-Shell. Estem parlant de gent que ha fet l’esforç de fer la instal·lació del GNOME-Shell i deixar de banda l’escriptori per defecte. Crec que aquesta dada mostra clarament la fallida de l’Ubuntu amb Unity, per no parlar de tota la gent que ha marxat a altres distribucions.

Què en penseu vosaltres?

[poll id=”51″]

Alguns ja sabreu que no sóc cap fan del Unity. No sé si és el global menu o el dash, però no m’acostume. En canvi, al GNOME-Shell m’he acostumat molt ràpid i amb molt de gust.

Així com l’Ubuntu Natty no incloïa una versió completa del gnome-shell, encara que es podia instal·lar, l’Ubunu Oneiric ja permet activar-lo i fer-lo servir com escriptori per defecte, amb una experiència d’usuari molt bona. No només això, sinó que també podeu fer servir l’escriptori clàssic del GNOME que porta millores visuals importants. En aquest article ens centrarem en com posar i adaptar el GNOME-Shell al nostre Ubuntu. (més…)

Ara que el GNOME 3.2 està a punt de publicar-se, a GNULinux.cat hem decidit entrevistar el Gil Forcada, responsable de la traducció catalana d’aquest escriptori des del 2008 i forma part de l’equip de coordinació del GTP. Gil és, a més, fundador de guifi.net.

A l’entrevista parlem sobre la traducció catalana del GNOME, el Gil ens parla del GNOME3, la seua impressió actual i les perspectives futures. També ens dóna la seua opinió sobre el Unity i ens parla per sobre de GNOME OS, una cosa que encara és una idea, però que podria portar-nos moltes alegries en el futur. (més…)

No li donarem voltes. La raó per la que no faig servir Ubuntu és l’Unity i tot allò que aquest canvi ha comportat. Mai vaig actualitzar el meu Ubuntu a la versió 11.04 i va ser llavors quan, en provar Gnome-Shell, vaig decidir canviar a una altra distribució que l’implementara correctament.

https://i2.wp.com/manufacturedenvironments.com/media/2011/gnome-3-logo.png?w=848He passat per OpenSUSE, Fedora i finalment m’he quedat amb Arch. Tot i així, Fedora també era una opció fora vàlida (i millor per a aquells que no volen tindre molts maldecaps a l’hora d’instal·lar una distribució).

El canvi a Arch, amb la qual ja porte uns 2 mesos i mig i pense quedar-m’hi, m’ha suposat un altre canvi important: comprovar que la majoria de blocs parlen sempre de l’Ubuntu. Bé, això ja ho sabia, però la qüestió és que abans es parlava molt de les «novetats de l’ubuntu», i ara ja no tinc coses de les que parlar, ja que Arch s’actualitza de forma constant i sempre estic gairebé a la última.

En definitiva, no faig servir Ubuntu perquè no m’agrada el Unity. Sé que millorarà, però eixa no és la qüestió. La raó per la que no faig servir l’Unity és la mateixa per la qual no faig servir KDE: no m’hi sent còmode. Amb GNOME3-Gnome-Shell, estic encantat de la vida i animat pel seu futur.

En unes setmanes tornarem al debat amb entrevistes.

 

Si utilitzeu Ubuntu 11.04 amb Unity, possiblement trobeu a faltar la simplicitat d’ús del menú clàssic de Gnome. Doncs el podrem recuperar amb ClassicMenu Indicator, un applet que ens mostrarà en el panell d’indicadors de Unity el menú d’aplicacions que teníem a Gnome 2.

(més…)