El teu blog de Linux en català

Torna el cap de setmana, i torna el nostre recull. Aquesta setmana, moltes notícies mirant cap al futur no molt llunyà:

Ahir mateix es va publicar VirtualBox 4.0, el programa de virtualització d’Oracle, per al qual des de ja fa temps posem a la vostra disposició imatges amb sistema operatiu preinstal·lat perquè els pugueu provar. Aquesta nova versió porta un bon reguitzell de novetats:

  • S’ha reorganitzat la interfície gràfica, que ara es diu «VirtualBox Manager».
  • Les màquines virtuals de 32 bits ara suporten més de 2GB de memòria.
  • Hi ha nou maquinari virtual que podem assignar a les nostres màquines, com ara el chipset Intel ICH9 i Intel HD Audio.
  • Ara es pot limitar el consum de CPU i l’ample de banda que utilitzen les màquines virtuals.
  • Major suport per a OVF (Open Virtualization Format).
  • Es podrà ampliar la mida dels discos durs virtuals (en formats VDI i VHD).
  • S’habilita l’ús d’extensions.

Ara bé, segurament un dels canvis més importants és que s’ha modificat la organització interna del programa. Si recordeu, fins ara teníem a la nostra disposició dues versions de VirtualBox. D’una banda, teníem VirtualBox-OSE, que era completament de codi obert, i d’altra banda teníem una versió més completa, però amb components no oberts. Les diferències entre una i l’altra eren bàsicament que la versió no oberta podia treballar amb dispositius USB i permetia accedir-hi remotament. Amb VirtualBox 4.0, només hi ha una versió del programa i és de codi obert, sota llicència GPL. Amb el VirtualBox 4.0, no podem treballar amb dispositius USB ni podem accedir-hi remotament. Per a fer-ho, ens hem d’instal·lar una extensió que conté els components no oberts.

Per instal·lar-nos VirtualBox 4.0, haurem de configurar-nos els seus repositoris. Si fins ara ja teníem configurats els repositoris, igualment els haurem de modificar, perquè han canviat la secció del repositori on es troba el programa (fins ara estava a la secció «non-free» i ara estarà a la «contrib»). Si utilitzeu Ubuntu o Debian, aneu al Synaptic («Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic») i editeu els repositoris des de «Paràmetres>Diposits». Afegiu-ne un de nou, amb el següent contingut:

deb http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian maverick contrib

Canvieu «maverick» per la vostra versió d’Ubuntu o de Debian. També teniu repositoris específics per a Fedora, RHEL i OpenSUSE.

Després de configurar el repositori, us haureu de baixar la clau d’encriptació i acceptar-la des del vostre gestor de repositoris. Posteriorment, des del gestor de paquets de la vostra distribució, actualitzeu la informació dels repositoris i instal·leu el paquet «virtualbox-4.0». Si teníeu instal·lat VirtualBox 3.2, aquest es desinstal·larà automàticament.

Gestor del VirtualBox 4.0

Gestor del VirtualBox 4.0

Amb això ja tindreu instal·lat VirtualBox 4.0. Si, a més, voleu poder-hi utilitzar dispositius USB i accés remot (via RDP), us heu de descarregar l’Extension Pack, que conté els components no lliures. Un cop descarregat, obriu el VirtualBox (des del menú «Aplicacions>Eines del sistema>Oracle VM VirtualBox») i seleccioneu-hi l’opció «Fitxer>Preferències». A la finestra que s’obri, aneu a la pestanya «Extensions» per a podre instal·lar l’extensió i ja podreu utilitzar les seves característiques.

Gestió de les extensions

Gestió de les extensions

Per últim, volia comentar-vos que he tingut alguns problemes en VirtualBox 4.0 amb algunes màquines virtuals que ja tenia de VirtualBox 3.2. Al final, he vist que el problema sembla provenir del fet que el controlador de vídeo que ve amb les Guest Additions de VirtualBox 3.2 no funciona correctament amb VirtualBox 4.0. Llavors, les màquines virtuals on hi tenia instal·lades les Guest Additions no se’m visualitzaven correctament amb VirtualBox 4.0. La solució que he pres és iniciar aquestes màquines virtuals amb Recovery Mode i instal·lar de nou les Guest Additions, perquè s’instal·lin les corresponents a VirtualBox 4.0. Després, reiniciem la màquina virtual i ja hauria de funcionar correctament.

Aquells que feu servir el VirtualBox coincidireu amb mi que és una mica pesat haver d’obrir el VirtualBox cada cop que volem iniciar alguna de les màquines virtuals que allà tenim configurades.

Existeixen mètodes que ens permeten executar les màquines virtuals per terminal, però és clar que si la solució passa per fer-ho de manera gràfica, molt millor.

Indicator-VirtualBox fa això precisament: afegeix a la nostra safata del sistema un accés directe a totes les nostres màquines virtuals per poder executar-les de forma directa sense haver d’iniciar la interfície principal del VirtualBox.

Llançador de màquines virtuals

La instal·lació d’aquest llançador a l’Ubuntu és molt fàcil, només cal afegir el següent repositori i instal·lar:
sudo add-apt-repository ppa:nilarimogard/webupd8
sudo apt-get update
sudo apt-get install indicator-virtualbox

Per a altres distribucions, la cosa no és tan senzilla. Sembla que baixar el codi font i compilar-lo.

En l’anterior anotació sobre Hurd, havíem explicat com instal·lar-lo en una màquina virtual amb VirtualBox. De moment, només ens funcionava el sistema des de terminal. En aquesta anotació, veurem com instal·lar-hi i arrancar-hi un entorn d’escriptori. També en aquest cas, moltes de les accions a executar me les va comentar el propi Epíleg.

Partirem de la màquina virtual amb entorn de terminal que tindreu si heu seguit les accions de l’anotació anterior. Com a alternativa, podeu baixar-vos la imatge de màquina virtual que us vam preparar en aquella anotació. La podeu trobar a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Recordeu que, per utilitzar Debian Hurd, a la màquina virtual heu d’indicar que el disc dur és de tipus IDE (i no SATA), i que heu d’escollir «PCnet-PCI II» com a adaptador de xarxa. Quan ho tenim tot configurat, iniciem la màquina virtual. Cada cop que engeguem el nostre sistema amb Debian Hurd, ens acabarà mostrant el missatge següent:

login>

Nosaltres hi haurem d’escriure:

login root

Llavors, entrarem al sistema GNU Hurd, en mode terminal. Si us heu baixat la imatge de VirtualBox que us vam preparar nosaltres, el millor és que primer actualitzeu el sistema, per assegurar-vos que teniu el sistema el més actualitzat possible:

apt-get update
apt-get upgrade

En aquest punt, a més, jo m’he instal·lat el paquet «vim», perquè em sento més còmode editant els fitxers amb «vi» que amb «nano», que és l’editor que porta el Debian Hurd. Tot i això, a les instruccions que hi ha a continuació hi poso referència al «nano». Ara, ja podem instal·lar les X:

apt-get install xorg x-window-system-core

Ara arriba el moment d’escollir quin entorn d’escriptori instal·lem. (més…)

Si no sou usuaris habituals de Fedora però voleu provar la nova versió que s’acaba de publicar, o si l’utilitzeu habitualment però voleu veure les novetats que porta abans d’actualitzar-vos, us hem preparat diverses imatges de màquines virtuals amb aquesta distribució, per tal que les pugueu utilitzar en VirtualBox.

Logo de VirtualBox

En total, us hem preparat cinc imatges, una d’elles amb la versió principal de VirtualBox (amb entorn Gnome) i les altres quatre amb alguns dels tiratges (traducció al català del terme «spins» que utilitza Fedora) més interessants. Són aquestes:

Com veieu, hem escollit un tiratge per a cada entorn d’escriptori, perquè pugueu provar com funciona amb Fedora el vostre escriptori preferit. Però, a més, hi ha un petit extra, perquè hem trobat molt interessant el tiratge «Games», que porta entorn Gnome, i moltíssims jocs ja directament instal·lats, com per exemple el Battle for Wesnoth, Alien Arena, Super TuxKart, etc. Aquest tiratge que porta molts jocs i, per tant, ocupa molt espai. Per aquest motiu, hem dividit la imatge virtual de Fedora 14 Games en cinc parts, i per això l’enllaç de descàrrega us porta a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox, on podreu trobar tots els seus enllaços de descàrrega.

Menú de Jocs de Fedora 14 Games

Menú de Jocs de Fedora 14 Games

Per últim, recordeu que a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox hi trobareu moltes màquines virtuals tant amb Fedora com amb altres distribucions preinstal·lades.

Després de l’anotació que us vaig fer sobre el nucli Hurd, he estat intentant instal·lar-lo en una màquina virtual de VirtualBox, però no hi havia manera. No me’n sortia. Però ahir mateix l’Epíleg ens va escriure un comentari en aquella anotació dient que ho havia pogut fer, i explicant els passos per a fer-ho.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Seguint les instruccions de l’Epíleg, he creat una imatge de VirtualBox amb Debian Hurd instal·lat, per si el podeu provar. Us la podeu descarregar des d’aquest enllaç, o des de la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

A més, us reprodueixo aquí les instruccions que ens ha explicat l’Epíleg, per si ho voleu provar (us ho recomano). El primer que cal fer és descarregar-se la imatge del CD d’instal·lació de Debian Hurd. Dins d’aquesta imatge n’hi ha una altra que s’ha d’extreure, i que utilitzarem més endavant. Feu doble clic sobre el fitxer que us heu descarregat, i s’obrirà amb el gestor d’arxius. En aquest, anem dins el directori «install» i, d’aquí dins, seleccionem el fitxer «grub-94.iso» i fem clic a «Extreu» perquè ens el desi en la carpeta que ens interessi.

Ara, obrim el VirtualBox i creem una nova màquina virtual amb un disc de 3 GB. La mida és opcional. A la nova màquina virtual hem de canviar la controladora del disc dur, de SATA (per defecte) a IDE. Com a CD/DVD (IDE esclau) hem de muntar el fitxer imatge «debian-L1-hurd-i386-mini.iso» que ens hem descarregat. A més, hem de canvia el dispositiu de xarxa (apartat «Xarxa»), de «Intel PRO/1000 MT» a «PCnet-PCI II».

Instal·lador de Debian Hurd

Instal·lador de Debian Hurd

(més…)

Sou usuaris d’Ubuntu però de moment no voleu actualitzar-vos a la nova versió (10.10) que acaba de sortir avui mateix? Utilitzeu una altra distribució, però voleu provar les novetats que porta Ubuntu Maverick Meerkat? A GNULinux.cat us hem preparat una imatge de disc dur per a VirtualBox amb el nou Ubuntu 10.10 instal·lat, perquè el pugueu provar.

Logo de VirtualBox

Logo de VirtualBox

Us podeu descarregar aquesta imatge per a VirtualBox des d’aquest enllaç. Recordeu que a la nostra pàgina d’imatges per a VirtualBox ja tenim gairebé 20 imatges disponibles per què proveu algunes de les distribucions més importants.

Fa uns dies explicava al forúm de gnulinux.cat l’experiència que havia tingut amb unes proves de rendiment de diverses maquines virtuals, virtualitzades amb VirtualBox sobre un Linux.

Una de les coses que no explicava i que va fer que pràcticament es dupliques el rendiment en la màquina virtual (que en aquest cas era Windows XP), va ser activar les extensions VT-X (per a processadors Intel a partir del i7) o AMD-V (per processadors AMD a partir de Phenom) i l’anomenada Paginació Imbricada (Nested Paging en anglés).

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Per poder-les aprofitar assegureu-vos que:

  • Teniu les instruccions VT-X o AMD-V al vostre processador (normalment es a partir d’un Intel i7 o d’un AMD Phenom)
  • No teniu processos d’altres sistemes de virtualització corrent, com ara KVM, Xen, VMWare que moltes vegades donen problemes entre si.
  • Teniu les opcions activades a les propietats de cada maquina virtual.
Confirmació de que realment tenim les extensions del processador actives

Confirmació de que realment estem utilitzant les extensions del processador

Doncs bé, resulta que aquestes opcions apareixen als menus del VirtualBox i tot estar activades per defecte, no podem saber fins que executem la màquina virtual si realment funcionaran. Per assegurar-vos-en, poseu el ratolí a sobre d’una de les icones que apareixen a sota i a la dreta de la màquina virtual en qüestió. A mi em va costar força estona de trobar-ho!

Altres consells que us poden ser útils per millorar el rendiment d’una maquina virtual:

  • Instal·lar sempre les guest additions (en el cas de VirtualBox) o equivalents.
  • Assignar memòria suficient.
  • Si virtualitzeu un Linux, podeu triar per fer servir un nucli modificat especialment adaptat per ser virtualitzat (com per exemple els nuclis Xen si virtualitzeu amb el software de virtualització Xen).

Per més informació us aconsello que visiteu la secció de documentació de GnuLinux.cat sobre màquines virtuals.

Des que a l’abril del 2009 Oracle va adquirir Sun, encara no s’havia pronunciat sobre els nombrosos projectes de programari lliure o de codi obert que va heretar. Estem parlant de projectes tan importants com OpenOffice.org, mysql, VirtualBox i OpenSolaris, entre altres.

Logo d'Oracle

En el darrer any i mig, l’únic que hem sabut sobre aquests projectes, apart de rumors, és que alguns d’ells anaven avançant en el seu desenvolupament, i altres semblaven més aturats. Però no hi havia cap notícia oficial. En els dos projectes que romanien més aturats, la comunitat va reaccionar, i van aparèixer alguns forks de mysql, i la comunitat d’OpenSolaris també va crear el seu propi fork, Illumos, i va invitar a Oracle a participar-hi.

Però aquesta situació ha canviat de manera dràstica aquesta setmana. D’una banda, a Oracle Magazine s’ha publicat una entrevista a Edward Screven, Cap Corporatiu Arquitecte d’Oracle, on parla àmpliament (encara que esquivant alguns temes) sobre la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert.

Edward Screven va resumir la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert amb la frase següent:

«Oracle no té realment una estratègia específica per al Codi Obert. El que tenim és una estratègia global d’empresa: entregar solucions completes, obertes i integrades, als nostres clients.»

A més, va destacar les contribucions que Oracle té en el nucli de Linux, com ara el sistema de fitxers Btrfs, i altres relacionats amb els servidors. En concret, va dir el següent sobre Linux:

«Linux continua sent una plataforma de desenvolupament de referència per a Oracle. Segueix sent una plataforma estratègica per a nosaltres en l’arquitectura x86. Tenim avui més enginyers de Linux que mai, i en seguirem contractant més. Linux és absolutament una part central de la nostra estratègia oberta completa i integrada.»

Respecte dels programes implicats, va dir el següent:

  • OpenOffice.org. Des d’Oracle, aquest producte està considerat com una unitat interna separada d’Oracle, amb un equip de desenvolupament i de vendes propi.
  • mysql. Oracle té tres objectius clars: millorar el producte en rendiment i qualitat millorar el suport que s’ofereix per a mysql, i integrar-lo més amb la resta de productes d’Oracle.

Del que no va parlar, és d’OpenSolaris. «Curiosament», fa un parell de dies Oracle ha enviat un missatge a la llista de correus d’OpenSolaris indicant que s’abandona aquest projecte, i que es reemplaçarà per Solaris 11 Express, amb llicència RTU (Right-to-use) per a desenvolupadors. O sigui, que la comunitat OpenSolaris ha vist confirmades les seves pors, que la van encaminar a crear el fork d’OpenSolaris Illumos.

Logo d'Illumos

Una cosa que ens agrada a molts usuaris de sistemes GNU/Linux és provar diverses distribucions, per tal de veure com funcionen i quina s’adapta millor a les nostres necessitats. Molts cops, arribem a la conclusió que la nostra distribució actual ja era la apropiada per a nosaltres, però altres cops trobem alternatives interessants.

Una opció molt bona per a fer aquestes proves és per mitjà d’una màquina virtual. Recordeu que a la nostra secció de documentació teniu una sèrie d’articles explicant tot el necessari per a executar màquines virtuals des de VirtualBox.

Per tal de facilitar aquesta «feina», des de GNULinux.cat us hem preparat unes imatges de disc dur que tenen preinstal·lades algunes de les distribucions més interessants. Aquestes imatges estan preparades per ser utilitzades (prèvia descompressió del fitxer descarregat) des de VirtualBox. Podeu trobar com utilitzar-les en aquest article de la nostra documentació.

De moment, us oferim imatges de disc dur amb les següents distribucions (hi indiquem també l’escriptori que tenen instal·lat):

  • Chakra Panora – KDE
  • Debian Stable – Gnome
  • Fedora 13 – Gnome
  • Fedora 13 – LXDE
  • Mandriva 2010.1 – KDE
  • OpenSUSE 11.3 – KDE
  • Ubuntu 10.04 – Gnome
  • Ubuntu Netbook Edition 10.04 – Gnome (Netbook)

Podeu trobar totes aquestes imatges a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Seguim treballant per ampliar ben aviat el nombre d’imatges que us oferim. Lògicament, també estem oberts a suggeriments. 🙂