El teu blog de Linux en català

Avui s’ha publicat la versió 2.2.2 del VirtualBox. Normalment no anunciem aquestes “subversions”, però la qüestió és que els desenvolupadors ara sí que inclouen les actualitzacions dels paquets de llengua a les versions de manteniment. La qüestió és que quan instal·leu la versió 2.2.2 ja trobareu TOT en català. Si veieu algun error a la traducció, no dubteu en comentar-ho!.

El dia 8 d’abril es va publicar una nova versió del VirtualBox, un programari lliure de virtualització de sistemes operatius, amb unes quantes interessants novetats que comentarem a continuació.

Primer de tot, el suport 3D a dins de les màquines virtuals ja és estable. Si instal·leu un sistema GNU/Linux a dins amb Compiz, veureu que ja funciona correctament (abans no ho feia, tot i que estava disponible l’opció d’acceleració 3D, o era complicat aconseguir-ho).

Una de les noves opcions és la possibilitat d’importar/exportar màquines virtuals fent servir el format OVF. Això té unes possibilitats molt interessants ja que podrem importar màquines virtuals des d’altres programes de virtualització com l’VMware (si aquests fan servir el mateix format) o el qemu.

Podeu veure la resta de canvis a la pàgina oficial. Respecte a la traducció al català, la trobareu incompleta. La culpa ha estat meua per falta de temps durant aquestes dues setmanes (van publicar els nous paquets per traduir a finals de març i amb el poc temps que he tingut, ja va ser massa tard). La política del VirtualBox no permet afegir traduccions més tard i, a més, les afegeixen a les gran versions (és a dir, caldrà esperar a la versió 2.3 per tindre la traducció completa).

Tot i així, ja tinc els paquets de llengua traduits. Si els voleu descarregar i fer-los servir al vostre VirtualBox, és senzill. Baixeu el següent tar.gz, a dins trobareu dos fitxers que heu de copiar a la carpeta /usr/share/virtualbox/nls:

Sembla que no he estat l’únic traductor que no ha completat la traducció a temps: la traducció castellana, basca, portuguesa i d’altres tampoc es troben completes. Per tant estic pensant en proposar als del VirtualBox que admeten actualitzar els fitxers de llengua a les actualitzacions menors.

Per acabar, veureu que la traducció inicial l’hem passada a la variant central. La idea és aprofitar els scripts de traducció desenvolupats per Toni Hermoso per tal de passar de la variant central a la valenciana. A veure si ho podem fer per a la propera versió.

http://www.virtualbox.org/graphics/vboxlogodown.png

Dissabte de vacances… I sembla que ja tot va tornant a la normalitat: amb el pis ja muntat només queda tornar a les tasques d’abans i tirar endavant. Són les 6.29h de dissabte i als carrers de Barna plou, encara és fosc…

  • Segons un informe d’IDC, GNU/Linux va arribar estar instal·lat al 24% dels ultra-portàtils venuts durant 2008. Segons un altre informe de Microsoft del mes de febrer, el sistema Windows XP va ser al 96% de les vendes d’ultraportàtils. Sembla clar, segons les tendències, que Windows està menjant el poc terreny que ocupava el GNU/Linux. Parlant d’experiència personal, ja fa temps que no veig ultra-portàtils amb GNU/Linux a les respectives seccions dels departaments d’informàtica de les diferents botigues que visite.
  • Llegint TuxJuegos he descobert un joc de simulació de motos anomenat MX Simulator que té com a punt fort el comportament de les físiques. A diferència de la majoria de jocs d’aquest tipus, dóna la sensació d’estar a sobre d’autèntica motocicleta de cross a l’hora d’accelerar, frenar, embragatge i canvi de marxa. Per desgràcia no és un joc lliure ni gratuït, però podem provar una demo o veure un vídeo i gaudir una mica d’ell.
  • Aquesta setmana s’ha publicat el VirtualBox 2.2. No he pogut tindre la traducció a punt per diverses raons, tractaré d’acabar-la avui i demà o despús-demà escriuré un apunt explicant com afegir-la (només cal copiar dos fitxers). Tot i que ja en parlarem de les noves característiques, sembla que la que més ha cridat l’atenció és el suport completament millorat per a l’acceleració 3D a dins de les màquines client.
  • Una altra publicació interessant de la setmana ha estat la primera candidata a versió final del KOffice 2.0. Mirant els canvis que s’han fet, ens podem adonar que el 90% han estat correccions d’errors i alguna reestructuració dels menús, així com l’eliminació d’alguns elements dels mateixos. Els desenvolupadors indiquen que encara no s’ha de fer servir per substituir OpenOffice.org o el KOffice 1.6, sinó que volen acabar de polir KOffice 2.0 per a la versió final.
  • He estat donant una ullada al wiki del GNOME i sembla que ja estan clares les publicacions de la versió 2.28 i la 2.30, que serà la finalment la 3.0. Les dades de publicació seran el 23 de setembre d’aquest any i el 31 de març de 2010 respectivament. Cal recordar que els desenvolupadors del GNOME ja van indicar que la versió 3.0 no suposaria el canvi radical que va suposar el cas de KDE 4.0 respecte a KDE 3.x.
  • Per acabar (els trons que sonen ara, que són les 7.19h ja m’indiquen que he d’anar acabant), una distribució nova anomenada xPUD que s’inicia només en 10 segons. El sistema que arranca és molt bàsic: un navegador, un reproductor multimèdia i poc més. Només ocupa 48Mb i té una interfície agradable i molt senzilleta. Proveu-la!

Un cop ja tenim totes les millores que ens proporcionen les Guest Additions, anem a configurar VirtualBox per tal de poder-hi utilitzar dispositius USB. Totes el que indicaré en aquest apunt s’ha de fer a la màquina principal (no a la virtual).

El primer que cal és que tots els usuaris que vulguem que puguin utilitzar el VirtualBox estiguin en el grup “vboxusers”. Segurament el nostre usuari principal ja hi és, però es pot comprovar fàcilment des del menú “Sistema > Administració > Usuaris i grups”. Si no hi és, l’afegim des d’aquest mateix menú, o per mitjà de la comanda següent:

sudo usermod -G vboxusers -a usuari

Un cop tenim l’usuari en el grup vboxusers, cal modificar alguns paràmetres del sistema per tal que Ubuntu (i les seves distribucions derivades) puguin utilitzar l’USB en VirtualBox. Les altres distribucions (fins i tot Debian, en la que es basa Ubuntu) en principi no han de fer aquestes comandes que comentaré. Realment, les podeu trobar a un munt de pàgines d’Internet, però a mi no me’n va funcionar cap fins que no vaig seguir l’anotació d’en Faktor.

Primer s’ha d’editar el fitxer “mountdevsubfs.sh”:

sudo gedit /etc/init.d/mountdevsubfs.sh

Darrera de la línia on hi posa “domount devpts…”, cal afegir aquestes:

mkdir -p /dev/bus/usb/.usbfs

domount usbfs "" /dev/bus/usb/.usbfs usbfs -obusmode=0700,devmode=0600,listmode=0644

ln -s .usbfs/devices /dev/bus/usb/devices

mount --rbind /dev/bus/usb /proc/bus/usb

Ara, editem el fitxer “40-permissions.rules”:

sudo gedit /etc/udev/rules.d/40-permissions.rules

I substituim el que hi ha entre les línies ‘LABEL=”usb_serial_start”‘ i ‘LABEL=”usb_serial_end”‘ per aquestes:

ATTRS{idVendor}=="0403", ATTRS{idProduct}=="6001",

GROUP="vboxusers",MODE="0660", GROUP="dialout"

Ara, necessitem saber l’identificador del grup “vobxusers”. Executeu:

grep vboxusers /etc/group

L’identificador és el número que hi ha entre els dos “:”. Per últim, editem el fitxer “fstab”:

sudo gedit /etc/fstab

I hi afegim aquesta línia:

usbfs /proc/bus/usb   usbfs  devgid=125,devmode=666 0 0

Aquí, cal substituir el “125” per l’identificador de “vboxusers” que hem trobat abans.

A partir d’aquí, el que indico ja s’ha de fer en totes les distribucions. Hem de fer que la màquina virtual reconegui un dispositiu USB concret. Per a fer-ho, hem de tenir aturada la màquina virtual i connectat el dispositiu USB que volem que reconegui. Obrim els seus Paràmetres i anem a l’apartat “USB”. Fem clic al botó per a afegir dispositius, i afegim el que ens interessi. Ara ja podem arrancar la màquina virtual, i sempre capturarà aquest dispositiu USB.

Sobretot, cal tenir en compte que si un dispositiu està sent utilitzat per una màquina virtual, no el podem utilitzar des de la nostra màquina principal. Si volem retornar el control d’un dispositiu USB a la màquina principal (tenint la màquina virtual encesa), hem d’anar al menú de la finestra de la màquina virtual de VirtualBox “Dispositius > Dispositius USB” i desmarcar el dispositiu concret.

Bé, i aquí acaba aquesta sèrie d’anotacions sobre màquines virtuals sobre VirtualBox, excepte si d’aquí a un temps recordo alguna altra informació que mereixi ser explicada, o si amb algun dubte sorgeix algun tema.  🙂

Un cop ja tenim una màquina virtual amb el sistema operatiu instal·lat, veiem que tenim certes mancances. Per exemple, la màquina virtual captura el ratolí, i per deixar-lo anar hem de prémer el botó Ctrl dret. A més, la màquina virtual té poques opcions gràfiques (perquè no té controlador gràfic avançat). No té accés als fitxers propis de la màquina física. I alguns altres.

La majoria d’aquests problemes es resolen instal·lant les Guest Additions que proporciona el mateix VirtualBox. Aquestes Guest Additions són un programa que s’ha d’instal·lar a cada màquina virtual com un programa més. Per a instal·lar-les, primer hem d’arrancar la màquina virtual i, des del menú de VirtualBox de la màquina virtual, seleccionar “Dispositius > Instal·la les Guest Additions…”, com es veu a la imatge següent:

Instal·lació del les VirtualBox Guest Additions

Instal·lació del les VirtualBox Guest Additions

Això ens muntarà un CD virtual a la màquina. Si tenim una màquina virtual amb GNU/Linux, hem d’obrir un terminal i executar:

cd /media/cdrom

sudo ./VBoxLinuxAdditions-x86.run

Si a la nostra màquina virtual hi tenim instal·lat Windows, hem d’anar al CD-ROM i executar el fitxer “VBoxWindowsAdditions.exe”. Un cop instal·lades les Guest Additions, tindrem els següents avantatges:

  • Integració del ratolí. El ratolí ja no serà capturat per la màquina virtual, sinó que es comportarà en ella com si fos una finestra més de la nostra màquina principal.
  • Carpetes compartides. Podrem compartir carpetes de la nostra màquina principal perquè es vegin des de la virtual (com si fos a través de la xarxa).
  • Millor suport gràfic. Si redimensionem la finestra del VirtualBox, es modificarà la resolució de la màquina virtual, podrem activar efectes 3D en sistemes GNU/Linux i altres millores gràfiques.
  • Porta-retalls compartit amb la màquina principal.

De tots aquests, l’únic que cal explicar una mica és com compartir carpetes. Amb la màquina virtual aturada, hem de configurar-la per tal que pugui veure certes carpetes. Visualitzem els seus “Paràmetres” i anem a “Carpetes Compartides”. Fem clic al botó per afegir-ne una de nova. Al camp “Ruta cap a la carpeta” hem d’escollir la carpeta de la nostra màquina principal que volem compartir. Al camp “Nom de la carpeta” hem d’escollir amb quin nom volem que es vegi des de la màquina virtual.

Un cop configurades totes les carpetes que volem compartir amb una màquina virtual concreta, l’arranquem. Si la màquina virtual és Windows, per a poder veure la carpeta compartida, hem d’obrir un intèrpret de comandes i executar-hi:

net use x: vboxsvrnom_carpeta

La carpeta compartida la trobarem a “x:”. Si la nostra màquina virtual és GNU/Linux, hem de crear el directori sobre el qual vulguem muntar la carpeta compartida (si no l’hem creat abans), i muntarla:

sudo mkdir /media/nom_carpeta

sudo mount -t vboxsf -o uid=usuari nom_carpeta /media/nom_carpeta

Com a “usuari” hem de posar l’usuari amb que utilitzem la màquina virtual. I amb això tindrem muntada la carpeta compartida, però s’ha d’executar cada sessió. Si voleu que la carpeta quedi compartida per totes les sessions, cal editar el fitxer fstab:

sudo gedit /etc/fstab

I afegir la línia següent:

nom_carpeta  /media/nom_carpeta   vboxsf   defaults,umask=007,gid=46  0   0

Ara sí que la nostra màquina virtual és completa. A la propera anotació veurem com utilitzar dispositius USB des de la màquina virtual.

Un cop tenim instal·lat el VirtualBox, ja podem crear la nostra primera màquina virtual. Obrim el programa des de “Aplicacions > Eines del sistema > Sun xVM VirtualBox” i s’obre la pantalla principal del VirtualBox.

Panell principal del VirtualBox

Panell principal del VirtualBox

Per donar d’alta una màquina nova, fem clic a “Nova”. Veurem que l’assistent ens facilita molt la feina. Primer s’ha d’indicar quin nom donarem a la màquina i quin tipus de Sistema Operatiu hi executarem. Després ens demana la quantitat de memòria RAM que li volem assignar.

Assignació de memòria a la màquina virtual

Assignació de memòria a la màquina virtual

Per a saber la quantitat òptima, primer cal tenir en compte els requeriments del Sistema Operatiu que hi vulguem instal·lar, però d’altra banda, també hem de saber que la memòria que assignem a aquesta màquina s’agafarà a costa de la nostra real. Jo, normalment, agafo un terç de la RAM que té la meva màquina física.

Després, ens demana la mida del disc dur (virtual) que li volguem assignar. Això depen de l’ús que li vulguem donar a la màquina virtual. Per a una de proves, entre 8 i 10 Gb n’hi ha d’haver prou. El disc dur pot ser de mida fixa, o que es vagi expandint si té més necessitats. Jo el prefereixo de mida fixa (per no trobar-me amb sorpreses si comença a créixer), però l’altra opció també és vàlida. Li hem d’indicar que és un disc dur nou. En el nostre disc dur físic, el disc dur virtual serà un fitxer d’extensió “.vdi”.

Amb això, ja tindrem creada la nostra màquina virtual. Des de la pantalla principal del VirtualBox podem canviar algun altre paràmetre important fent clic a Paràmetres. Algun d’interessant és donar una mica més de memòria a la targeta gràfica (amb 64 Mb està bé), activar l’acceleració 3D (si voleu) o activar l’àudio (també si voleu).

Ara ja tenim una màquina virtual. Però no hi té res. Falta instal·lar-hi el sistema operatiu. Per a fer-ho, hem de tenir el CD/DVD o un fitxer “.iso” d’instal·lació del Sistema Operatiu en qüestió (qualsevol distribució GNU/Linux, MacOS, Windows, Solaris, etc.). Per a instal·lar-lo, anem als Paràmetres de la màquina virtual, apartat CD/DVD-ROM i marquem “Munta la unitat CD/DVD”. Li hem d’indicar que agafi el CD/DVD o el fitxer “.iso” d’instal·lació, i acceptem. Amb el botó “Inicia” de la pantalla principal de VirtualBox arrancarem la màquina virtual, i veurem com s’inicia la instal·lació del Sistema Operatiu que hàgim escollit.

Un cop feta la instal·lació del Sistema Operatiu a la màquina virtual, ja la tindreu completament operativa. Abans de tornar a arrancar la màquina virtual recordeu-vos d’anar a Paràmetres i desactivar l’arranc des del CD/DVD-ROM o la iso d’instal·lació que hem utilitzat.

Amb aquesta màquina ja podrem fer gairebé tot, o sigui que ja hi podeu començar a treballar. Només ens faltarà acabar d’afinar-la. Per exemple, de moment quan fem clic sobre la màquina virtual, aquesta capturarà el ratolí, i no en podrem sortir a menys que premem el botó Ctrl dret. A la propera anotació explicaré com arreglar aquest problema i altres.

A l’anotació anterior vaig explicar per sobre com funcionen les màquines virtuals, i ja vaig comentar que explicaria com instal·lar-les amb el programa VirtualBox. Abans que res, cal saber que hi ha dues versions de VirtualBox. A la versió OSE (Open Source Edition) tot el codi és obert. A la versió completa, tot i ser també gratuïta, part del codi no és obert, però té certes característiques que no té la versió OSE. La més important és el suport per a dispositius USB, però podeu veure la llista completa aquí (no és molt llarga).

Si no necessiteu utilitzar dispositius USB a la màquina virtual, la versió OSE és perfecta. A més, es troba en els repositoris d’Ubuntu, de manera que la podeu instal·lar directament per mitjà del Synaptic, o des d’un terminal:

sudo apt-get install virtualbox-ose

Si voleu instal·lar la versió completa de VirtualBox (és la que jo tinc), primer heu d’afegir un repositori a Ubuntu. Per a fer-ho, editem el fitxer sources.list:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

Al final del fitxer, afegiu la següent línia:

deb http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian intrepid non-free

Després, s’ha d’afegir la clau d’encriptació d’aquest repositori:

wget http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian/sun_vbox.asc

sudo apt-key add sun_vbox.asc

Un cop fet això, ja podem refrescar els repositoris i instal·lar VirtualBox.

sudo apt-get update && sudo apt-get install virtualbox-2.1

Un cop instal·lat el programa, el podrem executar des de “Aplicacions > Eines del sistema > Sun xVM VirtualBox”. La seva aparença és aquesta:

Panell principal del VirtualBox

Panell principal del VirtualBox

En la següent anotació veurem com crear una màquina virtual al VirtualBox.

Aquesta és la primera d’una sèrie d’anotacions on explicaré per a què serveixen i com instal·lar màquines virtuals. Hi ha diversos programes que permeten tenir màquines virtuals (VMware, Qemu i d’altres), però jo mostraré com fer-ho en VirtualBox per la seva facilitat en la creació i configuració de màquines virtuals, i perquè el seu rendiment també em sembla molt bo. A més, en el seu dia me’l va recomanar en Vicent Cubells, persona de gran criteri en tot el referent a Programari Lliure.

Una màquina virtual pot tenir diverses utilitats. A nivell empresarial permeten reduir despeses (perquè en una sola màquina física hi pots tenir diversos equips virtuals), aprofitar millor els recursos (perquè segurament no totes les màquines virtuals tenen consums elevats alhora) i altres avantatges.

A nivell domèstics, la majoria d’usos són més aviat frikis. 🙂  Actualment, jo utilitzo tres màquines virtuals:

  • Una on hi tinc instal·lada la mateixa versió d’Ubuntu que a la meva màquina real. Em serveix per a fer-hi proves “chungues” sense comprometre el meu sistema real, ni les dades que conté. També per a provar programes que no sé si voldré mantenir després.
  • Una on hi tinc instal·lada la versió d’Ubuntu que encara no ha sortit (actualment, hi tinc la 9.04 Jaunty Jackalope) per poder veure com va, provar les novetats, etc.
  • Una última on hi tinc instal·lat Windows per poder-hi fer les poques coses que no puc fer amb Ubuntu (algun programa relacionat amb la meva feina de consultor de la UOC i l’actualització de mapes del TomTom).
  • Algun cop he utilitzat una màquina virtual per provar diferents distribucions de GNU/Linux.

Lògicament, no tinc alhora totes les màquines virtuals en marxa (cadascuna d’elles té assignada una certa memòria, consumeix CPU, etc.). Normalment, les tinc totes aturades (només treballo amb la meva màquina real) i, quan ho necessito (o vull provar), arrenco la màquina virtual que m’interessa.

Però, com funcionen les màquines virtuals? Un cop tenim instal·lat un programa virtualitzador (com he comentat abans, ho explicaré amb VirtualBox) i hem donat d’alta i instal·lat una màquina virtual, sempre que l’executem veurem la màquina virtual com una finestra dins el nostre escriptori. Simplement, en aquesta vinestra veurem que s’hi està executant un sistema operatiu Windows, un altre Ubuntu, un MacOS, o el sistema operatiu que hi haguem instal·lat. És a dir, com es mostra a la captura de pantalla següent, on es veu el meu escriptori Ubuntu amb una màquina virtual Windows en una finestra:

Escriptori Ubuntu amb finestra VirtualBox amb Windows

Escriptori Ubuntu amb finestra VirtualBox amb Windows

La màquina virtual funciona com si fos un ordinador normal i separada de la real, amb accés a Internet, per exemple. La màquina virtual no “sap” que està executant-se dins d’una altra, de manera que en principi no tindrà accés a les dades de la màquina principal (tot i que més tard veurem com compartir dades entre ambdues).

A la propera anotació explicaré com instal·lar el VirtualBox en Ubuntu.

Sembla que la publicació de KDE 4.2 ha deixat qualsevol altra novetat a la xarxa una mica amagada. De fet, no s’ha produït cap altra “gran novetat” al món del programari lliure (ja, això és relatiu). Així que aprofitem per fer un apunt una mica fora de la temàtica de la web però sí relacionat amb la cultura lliure. Música Lliure, el portal de música lliure en català, ha estat uns mesos refent-se i finalment podrem gaudir de la nova versió el 15 de febrer (ja us informarem quan estiga disponible).

Bé, ara sí, anem pel recull:

  • Una de les notícies que més ens ha cridat l’atenció ha estat el llançament de SUSE Studio, un lloc web des del qual podrem crear de forma increïblement fàcil una distribució feta al nostre gust, amb el programari que vulguem, basada en OpenSUSE. Pegueu un cop d’ull als vídeos, perquè us impressionarà com de fàcil serà fer-ho. Encara es troba en versió alfa no oberta al públic, però podeu apuntar-vos per saber-ne les novetats.
  • Després de l’enquesta fet a LinuxJuegos sobre quins han estat els millors jocs del 2008, finalment s’ha publicat la llista dels guanyadors i he de dir que em trobe una mica desil·lusionat. Crec que aquesta ha estat la tercera enquesta i les novetats són sempre poques, gairebé sembla que sempre estem fent una votació sobre els mateixos jocs de sempre, amb resultats semblants. Caldrà proposar que la votació es faça amb jocs “nous” (o no, és qüestió de gustos). Ha guanyat el joc Frets on Fire (el que és equivalent al Rock Band de la PlayStation).
  • Respecte al VirtualBox, està evolucionant de valent. Amb la versió 2.1 es va afegir acceleració 3D via OpenGL. Doncs fa poc, uns usuaris han pogut implementar acceleració per als jocs amb DirectX tot aplicant alguns pedaços al codi. Sembla que tot és gràcies al WineD3, que permet la traducció de les ordres DirectX a OpenGL.
  • Respecte a targetes gràfiques tenim dues notícies: la primera és una comparació que s’ha fet sobre el rendiment 2D entre el controlador lliure i privatiu de les targetes ATI. Els resultats: sorprenents. Per altra part, AMD ha publicat una nova versió del controlador privatiu d’ATI per a GNU/Linux, la versió 9.1 que inclou suport per a OpenGL 3.0.
  • Quant a programari, avui us recomanem GNUCash, per gestionar les vostres finances personals i també li tornem a prestar una mica d’atenció a Gbrainy (que fa temps que no en parlem), un programa per fe treballar el vostre cap.
  • Per acabar, aquesta setmana s’ha llançat Knoppix 6.0. Un dels canvis més gran ha estat la migració a l’escriptori lleuger LXDE

A Alacant fa un vent increïble, des de la meua habitació puc veure un parell “d’agüeletes” que s’han enlairat i van camí de l’església. A més, la temperatura ha pujat uns quants graus i gairebé sembla que som a finals de març en lloc de al gener. Per cert, una de les agüeletes ha perdut la bossa i l’he arreplegada. Quan l’he obert m’he trobat…

  • Com ja van fer amb Vista, ara és l’aspecte del Windows 7 que li ho podem donar al GNOME. De tot allò que es comenta a l’article, és interessant l’aplicació TaskDock applet que permet mostrar la llista de finestres com a icones al panell.
  • World of Goo, un joc de trencaclosques que va guanyar el primer premi al disseny més innovador i excel·lència tècnica al festival Independent Games de 2008, està desenvolupant una versió nativa per a GNU/Linux del videojoc.
  • Parlant d’Ubuntu tenim dues notícies interessants: per una part els desenvolupadors que s’ocupen d’Ubuntu per a dispositius mòbils ha decidit que potser seria bo migrar a Qt en lloc de GNOME com s’ha estat fent fins ara. El fet que Nokia estiga darrere de Qt pot haver estat un factor decisiu (sense menysprear les virtuts de Qt). Per altra part, s’ha presentat una nova revisió d’Ubuntu Hardy LTS, la 8.04.2 que és bàsicament la versió inicial incloent totes les actualitzacions.
  • Quant a la propera versió de Fedora 11 que arribarà a finals de maig, ha estat la primera distribució que ha anunciat que farà servir el sistema de fitxers Ext4 per defecte. A més, ja s’ha inclòs el sistema de fitxers Btrfs, del qual ja vam parlar a principis d’any com un dels grans avenços que podien passar al 2009.
  • De programari variat, si necessiteu provar un nou client FTP, potser us interessarà bareFTP, que suporta un gran nombre de protocols però que encara està en desenvolupament. Aquells qui escriviu un diari a ma, podeu fer el salt a la tecnologia i escriure’n un directament a l’ordinador amb RedNotebook.
  • Sobre Virtualització, alguns usuaris han pujat vídeos al Youtube sobre el funcionament de l’acceleració 3D a VirtualBox amb alguns jocs a un Windows XP virtualitzat a una màquina Linux. El rendiment sembla prou acceptable.
  • Per acabar, una gran notícia, i és que Mark Shuttleworth ha dit que Canonical és a punt de ser rendible. La companyia que és darrere d’Ubuntu que té una plantilla de 200 persones i una àmplia base de col·laboradors, només guanya diners pel suport que dóna a les companyies i per l’adaptació d’Ubuntu al maquinari dels ordinadors als quals ve preinstal·lat.