El teu blog de Linux en català

Fa uns dies explicava al forúm de gnulinux.cat l’experiència que havia tingut amb unes proves de rendiment de diverses maquines virtuals, virtualitzades amb VirtualBox sobre un Linux.

Una de les coses que no explicava i que va fer que pràcticament es dupliques el rendiment en la màquina virtual (que en aquest cas era Windows XP), va ser activar les extensions VT-X (per a processadors Intel a partir del i7) o AMD-V (per processadors AMD a partir de Phenom) i l’anomenada Paginació Imbricada (Nested Paging en anglés).

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Per poder-les aprofitar assegureu-vos que:

  • Teniu les instruccions VT-X o AMD-V al vostre processador (normalment es a partir d’un Intel i7 o d’un AMD Phenom)
  • No teniu processos d’altres sistemes de virtualització corrent, com ara KVM, Xen, VMWare que moltes vegades donen problemes entre si.
  • Teniu les opcions activades a les propietats de cada maquina virtual.
Confirmació de que realment tenim les extensions del processador actives

Confirmació de que realment estem utilitzant les extensions del processador

Doncs bé, resulta que aquestes opcions apareixen als menus del VirtualBox i tot estar activades per defecte, no podem saber fins que executem la màquina virtual si realment funcionaran. Per assegurar-vos-en, poseu el ratolí a sobre d’una de les icones que apareixen a sota i a la dreta de la màquina virtual en qüestió. A mi em va costar força estona de trobar-ho!

Altres consells que us poden ser útils per millorar el rendiment d’una maquina virtual:

  • Instal·lar sempre les guest additions (en el cas de VirtualBox) o equivalents.
  • Assignar memòria suficient.
  • Si virtualitzeu un Linux, podeu triar per fer servir un nucli modificat especialment adaptat per ser virtualitzat (com per exemple els nuclis Xen si virtualitzeu amb el software de virtualització Xen).

Per més informació us aconsello que visiteu la secció de documentació de GnuLinux.cat sobre màquines virtuals.

A Phoronix van publicar ahir una comparació de rendiment entre l’Ubuntu 10.04 i el MacOSX 10.6.2. Per fer les proves s’han fet servir les darreres versions disponibles fins al moment de tots dos sistemes operatius a un Mac Mini amb un processador Intel Core 2 Due a 2.00GHz amb 1GB de memòria RAM DDR3 i una targeta gràfica NVIDIA GeForce 9400. S’han fet les proves deixant les configuracions per defecte de tots dos sistemes.

Els tests realitzats inclouen: Urban Terror, OpenArena, Warsow, X-Plane 9, MPlayer, Codificació MP3 Lame, Mencoder, dcraw, compressió 7-Zip i Gzip, GraphicsMagick, John The Ripper, MAFFT, PostgreSQL, Sudokut, Crafty, TSCP, Tachyon, C-Ray i Bork. A continuació teniu els resultats:

Joc Urban Terror

Joc OpenArena

(més…)

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

  • 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
  • 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

Alguns usuaris sembla que s’han adonat que la freqüència d’escalat del processador (habilitada per defecte) fa que els ordinadors que facen servir Ubuntu funcionen més lentament en alguns casos.

Bàsicament, sembla que el processador no actua ràpidament a l’hora de cobrir puntes de demanda que poden ser causades per Gmail o vídeos del Youtube quan naveguem per Internet. Segons el que s’explica en aquest lloc web, si executem les dues següents ordres, el sistema sembla que respondrà millor:

echo 1 > /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/ondemand/ignore_nice
echo 40 > /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/ondemand/up_threshold

Si teniu Ubuntu Jaunty, la primera ordre acaba amb “ignore_nice_load”. A més, a mi no m’ha fet cas fet-lo amb “sudo”, ho he hagut de fer com a root directament. Supose que també servirà per a altres distribucions…

Això canvia el gestor ondemand per tal que tinga en compte el processos de rerefons i obliga a que la freqüència de la CPU augmente quan l’ús sobrepassa el 40% en lloc del 95% que té com a valor per defecte. Això no sobreviu a un reinici, per la qual cosa haureu de crear un script o executar-lo en cada cas.