El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Utilització del vi

El vi és un programa editor de fitxers de text que s’utilitza directament des del terminal. És una mica complicat d’utilitzar al principi, però amb el temps l’edició de fitxers de text amb aquest programa és molt ràpida.

Tenint en compte l’èxit que va tenir el document que vaig penjar amb les ordres de terminal, he decidit adaptar un altre que també vaig fer en un principi per la feina. En aquest cas el document explica com s’utilitza l’editor vi. És força més curt que l’altre (només tres pàgines), tot i que també el seu abast és més limitat.

Us el podeu baixar des d’aquest enllaç, o des de la nostra secció de Projectes.

Espero que us resulti interessant.

NOTA IMPORTANT: Hem passat el document a format html, i el teniu disponible des de la nostra secció de documentació. Si hi hem d’afegir noves ordres, ho farem directament a la secció de documentació, o sigui que millor que consulteu aquella versió.

Documentació | Utilització del vi

Kubuntu Netbook Edition

Fa temps, ho vam comentar mig de passada. Ubuntu Lucid Lynx porta una novetat MOLT interessant entre els seus “colors”. Una edició especial per a Netbooks basada en KDE. Pels que tenim un Netbook, fins ara ja teníem la Ubuntu Netbook Edition, basada en Gnome. Doncs bé, ara ja tenim com a alternativa la Kubuntu Netbook Edition.

Jo ja l’he provat i, tot i que em sento una mica més còmode treballant en entorns Gnome, la veritat és que gràficament Kubuntu Netbook Edition està molt aconseguida i, pel que he pogut provar fins ara, el seu funcionament és finíssim. Si vosaltres també el voleu provar, us el podeu descarregar des de la pàgina de baixades de Kubuntu, escollint l’opció “Kubuntu Netbook Edition”.

Tot i que amb una captura de pantalla ja es podria veure l’aspecte que té, he preferit preparar-vos un vídeo per tal que veieu el seu funcionament. I és que ja ho diuen: “Un vídeo val més que mil imatges” (o algo semblant…) 🙂

Revisió ortogràfica en el TexMaker

Per editar fitxers de LaTeX, ja vam veure com instal·lar el TexMaker. Aquest programa, a més, es pot configurar perquè revisi l’ortografia del nostre escrit. Ho pot fer en qualsevol idioma que estigui configurat en el nostre sistema a través del menú “Administració>Sistema>Suport d’idioma”.

Per configurar el TexMaker, l’hem d’obrir i anar al seu menú “Opcions>Configurar TexMaker”. En la finestra que s’obri, seleccionem el panell “Editor”. En el camp “Diccionari ortogràfic”, hi posem el camí al diccionari català:

/usr/share/myspell/dicts/ca_ES.dic

Configuració del TexMaker

Configuració del TexMaker

Si volem revisar l’ortografia en qualsevol altre idioma que estigui configurat en el nostre sistema, fem clic al botó per a navegar que hi ha al costat d’aquest camp, i en la mateixa carpeta “/usr/share/myspell/dicts” hi trobarem tots els diccionaris que tinguem disponibles.

Texmaker

Per una tasca que he emprès fa poc temps, he hagut de començar a treballar amb LaTeX. Pels qui no sabeu què és, LaTeX són una sèrie d’eines que, a partir d’un fitxer de text pla (és a dir, sense format) i per mitjà d’etiquetes determinades, permet generar PDFs molt rics i complets. Realment, és la mateixa idea que hi ha en la codificació html (un fitxer pla, que quan el visualitzes a través d’un navegador té un cert format). El LaTeX és molt utilitzat, per exemple, en l’àmbit científic, perquè té llibreries molt completes per a fórmules matemàtiques.

Treballar directament amb LaTeX com a fitxer pla i posteriorment compilar-lo per obtenir un fitxer PDF és una mica complicat, i hi ha diversos programes editors de LaTeX que ens faciliten aquesta tasca. D’entre els que he provat, el que més em va convèncer va ser el TexMaker (tot i que també em va agradar força el Kile).

Podem instal·lar el TexMaker, per exemple, des d’un terminal:

sudo apt-get install texmaker

O, si ens sentim més còmodes treballant des d’entorn gràfic, el podem instal·lar des del Synaptic (“Administració>Sistema>Gestor de paquets Synaptic”), escollint el paquet “texmaker”. Quan el tinguem instal·lat, trobarem el programa en el menú “Aplicacions>Ofimàtica>TexMaker”. (Per cert, veig que a Ubuntu Lucid Lynx ha canviat el nom del menú “Aplicacions>Oficina” per “Aplicacions>Ofimàtica”).

Pantalla principal del TexMaker

Pantalla principal del TexMaker

Per treballar amb el TexMaker, podem trobar les etiquetes més utilitzades a través de la barra d’eines que tenim a mà esquerra o a través dels menús (molt complets, per cert). Quan anem escrivint el nostre document en LaTeX, podem compilar-lo per tal de visualitzar el resultat amb la tecla “F1” o a través del menú “Eines>Muntatge ràpid”, que generarà un fitxer DVI i ens el mostrarà directament. Quan hàgim acabat, podem generar el fitxer PDF resultant des del menú “Eines>DVI->PDF” o amb la tecla “F9”.

Catalanitzar el teclat 2: Canviar les tecles del teclat

Seguint amb l’interessantíssim article publicat pel zytum, avui aprendre’m com fer el teclat a mida.

Anem per pams. No us molesta que la tecla que hi ha a l’esquerra de la tecla d’esborrar sigui un signe d’exclamació castellà “¡”? Jo puc comptar amb els dits de la mà els cops que he fet servir aquesta tecla. En canvi, una altra tecla com la tecla d’igual “=” si que la utilitzo i molt, i trobo que és molest haver de prémer “maj+0” per obtenir-lo.

Anem a veure com ho farem. Primer de tot obrim una terminal i hi escrivim:

xmodmap -pke > teclat-catala.txt

Ara obrim el fitxer creat anomenat:

gedit teclat-catala.txt

I canviem aquesta línia
keycode 21 = exclamdown questiondown exclamdown questiondown asciitilde asciitilde

Per aquesta
keycode 21 = equal questiondown exclamdown questiondown asciitilde exclamdown

Ara li diem d’utilitzar la nova disposició del teclat amb aquesta ordre:
xmodmap teclat-catala.txt

Si voleu fer utilitzar el teclat cada cop que s’engegui l’ordinador, heu d’anar a:
Sistema->Preferències->Aplicacions d'inici->xmodmap teclat-catala.txt

Si us heu hi heu fixat, en el fitxer de configuració del teclat, hi han 6 columnes. Les dues primeres són per la tecla amb i sense majúscules canviades per nosaltres. Les dues següents són les que té el sistema per defecte (perquè ens en recordem nosaltres), i les dues últimes són per fer funcionar amb la tecla “alt gr” amb i sense majúscules. Per tant, si voleu fer servir el signe “¡”, l’haureu d’invocar amb “alt gr+maj”.

Ara només us queda si voleu ser imaginatius i fer-vos el vostre teclat personalitzat, ho podeu fer amb aquesta ordre amb la qual podem veure el codi numèric que te cada tecla i la descripció que té:

xev

state 0x0, keycode 21 (keysym 0x3d, equal), same_screen YES,

Referències

http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=1458380

Ordres de terminal

Fa uns quants anys, a la feina vaig crear un document per explicar les ordres de terminal a la gent que entrava nova al departament, i que no havia treballat mai en entorns Unix. Vaig redactar el document per a l’entorn que utilitzàvem en aquell moment, que era AIX.

Arran d’aquesta consulta al fòrum de Cobert.cat, he agafat aquest document i l’he revisat, adaptant algunes coses per tal que s’adeqüi als entorns GNU/Linux. Apart, l’he passat a format odt. El document és una mica llarg (9 pàgines). Segurament hi manquen coses, perquè estava molt enfocat a les tasques que realitzàvem en el departament (i una mica més), però és força complet i està bastant ben explicat (crec). 🙂

Us el podeu baixar des d’aquest enllaç, o des de la nostra secció de Projectes.

NOTA IMPORTANT: Hem passat el document a format html, i el teniu disponible des de la nostra secció de documentació. Si hi hem d’afegir noves ordres, ho farem directament a la secció de documentació, o sigui que millor que consulteu aquella versió.

Documentació | Ordres de terminal

I Sant tornem-hi: l'Amarok 1.4 a Ubuntu Lucid

Vaig decidir fer-me una instal·lació del nou Ubuntu Lucid Lynx 10.04 (LTS) des de zero per fer net, i ja m’he instal·lat el nou baixant-me la Release Candidate abans que sortís la versió definitiva.

I com cada vegada que actualitzo la versió d’Ubuntu, he perdut la instal·lació de l’Amarok 1.4, aquest magnífic, eficaç i ja una mica vell reproductor de música de KDE (que en la meva opinió encara ara és millor que la nova versió 2.3!). Si voleu recuperar la 1.4 a Lucid (i suposo que també val per instal·lar-lo a Karmic i Jaunty, tot i que no ho he provat), heus aquí com.

Abans que res, heu d’eliminar qualsevol vestigi que tingueu de l’Amarok 2, especialment el paquet amarok-utils (que porta associades unes quantes dependències que després us poden tocar el voraviu). L’Amarok 2 i l’1.4 no poden coexistir! Per fer net, a la terminal:

sudo apt-get remove amarok amarok-utils amarok-common
sudo apt-get autoremove

Ara passem a instal·lar la versió 1.4. Per fer-ho primer afegim els repositoris que ha creat el company Bogdan Butnaru. A Lucid o Karmic podem fer-ho amb la següent ordre:

sudo add-apt-repository ppa:bogdanb/amarok14

En canvi, si correm Jaunty haurem d’editar el sources.list:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

Afegir les línies:

deb http://ppa.launchpad.net/bogdanb/amarok14/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/bogdanb/amarok14/ubuntu jaunty main

I desar l’arxiu, tancar i obtenir les claus:

sudo apt-key adv –keyserver subkeys.pgp.net –recv-keys AE74AE63 && sudo apt-get update

Ara ja tenim els repositoris adequats.

Podem procedir a instal·lar l’Amarok 1.4. A la terminal:

sudo apt-get install amarok14

I en teoria that’s all, folks! Si us funciona, ja podeu quedar-vos aquí.

Però atenció, jo he tingut un petit problema (que potser és general, o potser es deu a que jo ara mateix vaig amb la Release Candidate de Lucid), que és que aquesta darrera ordre no em funcionava perquè hi havia una fatídica dependència trencada pel paquet libmysqlclient15off. Com arreglar-ho? Fàcil: ens baixem el .deb d’aquí (paquet per arquitectures i386) o d’aquí (link per 64 bits, cortesia d’Anònim 😉 ), l’instal·lem fent-hi doble clic, i tornem a provar de fer un:

sudo apt-get install amarok14

Nota: el dia 29 surt la versió definitiva de Lucid, si veieu que aquest problema no es dóna, aviseu-me i editaré l’entrada! 😉

I amb això hauria d’estar tot enllestit: ja tornem a tenir el vell i simpàtic Amarok 1.4, amb les seves global hotkeys, la seva navegació per fitxers o per col·leccions, el seu eficaç suport per iPod, més lleuger que el 2.3…

Salut i reacció, companys!

Configuració senzilla dels efectes d'escriptori

Quan activem els efectes d’escriptori, se’ns obre un ventall molt gran d’opcions a configurar per fer més espectacular la pantalla del nostre ordinador.  Totes aquestes opcions les trobem en el CompizConfig Settings Manager (ccsm). El problema que té aquest programa és que conté tantes opcions que costa saber per on començar, o on trobar l’opció que ens interessa.

Ja fa temps que, per configurar els efectes d’escriptori, utilitzo un programa alternatiu, el Simple CCSM, que ens permet configurar de forma molt senzilla els efectes d’escriptori que s’utilitzen més habitualment. Aquest programa es troba disponible en els repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que el podem instal·lar directament des d’un terminal:

sudo apt-get install simple-ccsm

També el podem instal·lar per mitjà del paquet “simple-ccsm” des del Synaptic. Un cop instal·lat, podem obrir aquest programa de configuració des de “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”.

Pantalla principal del Simple CCSM

Pantalla principal del Simple CCSM

Veiem que el programa només conté sis pestanyes. Des de la pestanya animacions, per exemple, podem configurar com volem que s’obrin, es tanquin o es minimitzin les finestres. Hi ha diverses opcions per a cada tipus d’acció. A mi m’agrada molt la “Llàntia màgica per a minimitzar finestres. Si la vostra targeta gràfica no és massa antiga, també podeu provar alguns efectes avançats si activeu “Enable extra animations”.

Des de la pestanya “Efectes” podrem configurar com volem que es vegi el cub per canviar d’escriptori (si l’hem activat), podrem activar efectes tan espectaculars com les “Finestres Gelationoses” (a mi m’encanten) o “Expo”. A la pestanya “Escriptori” podrem escollir quants espais de treball té el nostre escriptori, i activar (o no) el cub.

Configuració del Cub amb Simple CCSM

Configuració del Cub amb Simple CCSM

Des de la pestanya “Edges” podem configurar si volem que el nostre ordinador faci alguna opció quan ens acostem a alguna cantonada de la pantalla. Darrerament he descobert les possibilitats d’aquesta opció, i ara tinc configurat que, quan apropo el ratolí a la cantonada inferior esquerra, el sistema em mostra totes les finestres (excepte les maximitzades) per poder escollir a quina vull anar (opció “Canvi de mida: inicia el seleccionador per a totes les finestres”).

Com veieu, amb aquest programa no podem configurar les mil-i-una opcions de què disposa el Compiz, però sí que ens permet canviar de forma molt senzilla els paràmetres més habituals, i ens facilita en gran manera aquesta tasca.

Escriure caràcters unicode al GNU/Linux i a l'openoffice

Si sovint us heu preguntat com escriure en un sistema GNU/Linux aquells caràcters estranys que amb el Windows s’escrivien amb el típic “alt gr”+ “el número que sigui”, avui us explicaré com, i és molt senzill.

Només cal anar a una web com aquesta o anar al mapa de caràcters unicode utf8 a Applicacions->Accessoris->Mapa de caràcters->Common (o Latin o Braille o la categoria que volgueu) i sel·leccioneu el símbol. Us apareixerà a baix i ja el podeu copiar per fer-lo servir.

L’altra manera és fixant-vos amb el codi que te. Per exmple, pel símbol ©, us apareixerà U+00A9. Així, només cal que memoritzeu el codi i en l’editor de text com el gedit, mantingueu apretat la tecla de “ctrl” i la de “maj” mentres escriviu “ua9”, així us apareixerà el símbol directament.

ctrl+maj+ua9

Per aquells que ho vulgueu fer servir per a l’Open Office, el procediment és lleugermanent diferent. Heu d’apretar:

ctrl+maj+u

i llavors deiexeu d’apretar les tecles i hi introduiu el caràcter unicode corresponent (sense la primera lletra, en aquest cas la “u”, que ja l’hem apretada abans:

a9

i Apreteu la tecla d’ “Intro”

Instal·lar JDownloader per mitjà de repositoris

Ja fa un cert temps, vam parlar del JDownloader, un excel·lent programa per a gestionar les descàrregues de pàgines web com Megaupload, Rapidshare, Mediafire, etc. Quan vam fer aquella anotació, la instal·lació del programa era una mica complexa. És a dir, força semblant a com s’instal·len programes en altres sistemes operatius.

Logo del JDownloader

Doncs ja podem instal·lar el JDownloader de forma molt més senzilla. S’ha fet públic uns repositoris PPA del Launchpad a través dels quals podem instal·lar el JDownloader. Si ho volem fer des de terminal, la instal·lació del JDownloader es redueix a executar el següent

sudo add-apt-repository ppa:jd-team/jdownloader
sudo apt-get update
sudo apt-get install jdownloader

Si no ens movem còmodes per terminal, i ho preferim fer de forma gràfica, només cal fer el següent. Primer, hem d’anar a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. A la pestanya “Altre programari” fem clic al botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:” hi escrivim el següent:

ppa:jd-team/jdownloader

Acceptem el canvi i tanquem la finestra de “Fonts de programari”. En tancar, ens preguntarà si volem fer una actualització dels repositoris. Ho fem. Ara, ja podem obrir el Synaptic des de “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”. Per mitjà del botó de cerca, busquem el paquet “jdownloader”. Fem doble clic sobre del paquet, i apliquem el canvi perquè l’instal·li. Un cop acabi la instal·lació, ja ens trobarem el programa a través del menú “Aplicacions>Internet>JDownloader”.

JDownloader

Font: WebUpd8

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.