El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Creació d'un bàner senzill amb The Gimp

Crear un bàner de forma senzilla amb «The Gimp» és una tasca molt senzilla que explicarem a continuació pas a pas.

Primer pas

El que farem serà crear un bàner senzill tipus web. Comencem obrint el Gimp, anem a Fitxer » Nou… i al desplegable on posa «Plantilla» seleccionem «Web banner common 468×60» i el creem directament sense tocar res més.

Imatge nova «Web banner common»

Ara hem de crear una capa transparent nova. Anem a Capes » Nova capa i s’obrirà un diàleg que ja tindrà marcat els valors per defecte com ens interessen. Posem el nom com a «Capa 1» i premem «D’acord». Veureu que al diàleg de capes ja apareix la nova capa.

Inserció d'una capa nova

Ara haurem de seleccionar tota la imatge amb Selecciona » Selecciona-ho tot i l’omplirem de negre prement la combinació de tecles «Ctrl + ,» i encongirem la imatge 1px Selecciona » Encongeix (per defecte ja apareix 1px) i premem «D’acord». Finalment esborrem la selecció amb la combinació «Ctrl + x».

Ara podem posar, per exemple, el nostre logo a l’esquerra del bàner. Simplement cal cercar una imatge, millor si és transparent, i enganxar-la. Quan ho hàgiu fet i esteu contents amb com ha quedat la base, aneu a Imatge » Aplana la imatge.

Bàner amb el logo de fons

Segon pas

Ara que ja tenim la base, podem continuar amb allò que serà realment crear l’animació. Bàsicament crearem un bàner que tindrà tres línies de text animat. Cada marc estarà format pel fons que hem creat i una de les frases. Llavors, ara el que farem serà duplicar la capa dos cops més anant a Capes » Duplica la capa dues vegades.

Ara haurem de posar el text que portarà cada una de les capes. Farem servir l’eina estàndard de text (la icona «T» de la barra d’eines) i farem clic allà on volem posar el text. Tingueu en compte que és important posar el text de les tres capes a la mateixa posició per tal que la transició no siga estranya (bé, això també depèn de cada u). Per tant, ara, ens anem movent per les capes posant el text que anirà en cada una d’elles. Cada cop que afegim el text, haurem de fusionar-lo amb la capa a la qual estem. Finalment haurem de tindre tres capes que consistiran en el fons inicial més el text creat per cada una d’elles.

Capes de text

Tercer pas

Ara cal establir el temps que es mostrarà cada una de les capes a l’animació. Ara provarem a crear una animació d’uns 12 segons. El temps de durada de cada animació s’estableix posant un comentari amb el temps de durada en milisegons).

Per tant, al diàleg de capes, fem doble clic sobre qualsevol capa i s’obrirà una finestra amb el nom de la capa (o ens permetrà editar el nom allà directament). Simplement hem d’afegir el temps de durada de la transició en milisegons entre parèntesi. Per exemple: (2000ms):

Temps de visualització de les capes

Per comprovar que tot funciona correctament, podem anar a Filtres » Animació » Reprodueix i s’obrirà una finestreta des d’on podrem veure l’animació. En aquest punt ja tindríem l’animació més senzilla possible: una transició entre capes.

Últim pas

Finalment indexem la imatge anant a Imatge » Mode » Indexat… S’obrirà un nou diàleg, acceptem directament.

Ara ja podeu previsualitzar l’animació com ho hem fet abans o bé desar la imatge en format GIF. En fer-ho, s’obrirà un diàleg que ens demanarà si volem fusionar les capes o bé crear l’animació, marcarem la casella de Anomena i desa com a animació… i al següent diàleg no caldrà tocar res més (recordeu deixat marcat el bucle infinit). Ara ja tindrem l’animació feta. La podreu obrir amb el vostre navegador.

Com posar el TinyCore en català

Fa poc, a partir d’una anotació al bloc del Vinsent Vega, vam presentar-vos la distribució ultralleugera TinyCore (recordeu que el seu LiveCD ocupa 10,5 MB). En una de les consultes l’abdo ens preguntava, entre altres coses, si es podia posar en català. Com que el procediment per posar TinyCore en català és una mica llarg, he preferit dedicar-hi una anotació. Ja de pas, aprofitaré per explicar una mica més àmpliament com es fan algunes tasques a TinyCore, com per exemple instal·lar-hi programes.

Abans de començar, he de dir que l’entorn d’escriptori que ve amb TinyCore (FLWM) no està traduït al català. O sigui, que podrem tenir en català la majoria de programes que hi vulguem instal·lar, però no l’entorn d’escriptori en sí. Sí que ho tindrem si ens hi instal·lem un altre entorn d’escriptori que estigui traduït al català, com Gnome o KDE, però llavors els recursos consumits pel nostre sistema augmentarien força, i deixaria de poder-se executar en un 486 (per exemple).

El primer problema referent a la llengua amb què ens trobem amb TinyCore és que utilitza la disposició de teclat americana de manera que, per exemple, si premem «-», per pantalla se’ns mostrarà «/». O sigui que, abans de posar el català com a idioma predeterminat, ens interessa posar la disposició de teclat espanyola. Per a fer-ho, obrim el gestor de programari de TinyCore. És la icona que porta per títol «Apps» de la barra inferior del sistema (el dock que ve amb TinyCore).

Gestor de programari de TinyCore

Gestor de programari de TinyCore

Quan obrim el gestor de programari, no ens mostrarà res. Hem de fer clic a «Connect» perquè ens mostri tota la llista de paquets que ens podem instal·lar. Seleccionem el paquet «kmaps.tgz» i fem clic al botó «Go» perquè es baixi el paquet i l’instal·li. Un cop fet, tindrem en el nostre sistema totes les configuracions de teclat, i només cal dir-li que utilitzi l’espanyola. Des de la barra inferior del TinyCad obrim el terminal (icona amb text «Aterm»). En el terminal, canviem l’usuari a «root» i afegim una línia al fitxer «/opt/bootlocal.sh» per mitjà de les ordres següents:

sudo su
echo "loadkmap < /usr/share/kmap/qwerty/es.kmap" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Com que encara tenim el teclat americà, hem de tenir en compte que, per escriure les cometes «”» hem de prémer «”» (dièresi), i per escriure «/» hem de prémer «-». Si reiniciem l’ordinador, ja tindrem activat el teclat espanyol, i podrem començar la configuració del català com a idioma predeterminat del sistema. Per a fer-ho, obrim de nou el gestor de programari i el connectem. Des d’aquí, hem d’instal·lar els paquets «glibc_apps», «glibc_gconv», «glibc_i18n_locale» i «glib2-locale».

Un cop fet, inicieu un terminal i executeu les ordres següents, que afegiran dues línies més al fitxer «bootlocal.sh» per generar el locale català:

sudo su
echo "mkdir -p /usr/lib/locale" >> /opt/bootlocal.sh
echo "localedef -i ca_ES -f ISO-8859-1 ca_ES" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Ara, de nou des del terminal executeu el següent per editar el vostre fitxer de perfil:

vi ~/.profile

Just abans de la darrera línia (la que posa «startx»), afegiu-hi aquesta:

export LANG=ca_ES

Deseu el fitxer, i ja podeu reiniciar el sistema. Ara tindrà el català com a idioma predeterminat. De moment, no hi veureu cap canvi, perquè com he comentat abans, l’entorn d’escriptori FLWM no està traduït al català. Ara bé, a partir d’ara, quan instal·leu un programa mireu si també hi ha disponible el mateix paquet amb el sufix «-locale». Això instal·la les traduccions d’aquell programa. Així, quan l’engegueu el veureu en català.

Per exemple, si us instal·leu el navegador lleuger Midori (paquet «midori.tgz») veureu que també teniu disponible el paquet «midori-locale.tgz». Instal·leu-lo també i tindreu el Midori en català. Bé, en realitat n’hi ha prou a instal·lar el «midori-locale.tgz» perquè per dependències el sistema ja sap que també ha d’instal·lar el «midori.tgz». 🙂

Midori en català a TinyCore

Midori en català a TinyCore

  • Edito: Gràcies al comentari de l’Alex, he arreglat una errada a l’hora de definir el teclat espanyol.

Gestió de llibres electrònics amb Calibre

Aquest nadal m’han regalat un Nvsbl L337 v2, un magnífic lector de llibres electrònics (que porta un sistema operatiu Linux 🙂 ). De seguida que el vaig tenir, vaig començar a buscar un programa que em permetés gestionar els llibres electrònics que hi volia passar. No vaig haver de buscar massa (amb el Synaptic és molt senzill cercar els programes adequats per a les tasques habituals), i de seguida vaig trobar exactament el que necessitava: Calibre.

Logo de Calibre

La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Només cal que aneu al gestor de programari propi de la vostra distribució (Synaptic en el cas d’Ubuntu) i instal·leu el paquet «calibre».

Calibre pot gestionar una gran quantitat de formats de llibres electrònics, i convertir els nostres llibres entre els diferents formats. Si el vostre lector de llibres electrònics l’accepta, us aconsello el format lliure EPUB. Quan connecteu el vostre lector de llibres electrònics, Calibre hi enviarà de forma automàtica els nous llibres que tingueu.

Pantalla principal de Calibre

Pantalla principal de Calibre

A més, quan convertiu els vostres llibres, podeu indicar-li al programa que faci automàticament algunes transformacions interessants. Per exemple, per aprofitar millor la pantalla del vostre lector, podeu indicar al programa que, en convertir a format EPUB, modifiqui els canvis de paràgraf per tal que, en comptes de veure’s com si hi hagués un doble «Enter», deixi un espai simple entre ells, però que el següent paràgraf comenci amb sagnat.

Una altra opció que trobo molt interessant és poder descarregar-se fonts RSS i crear un llibre electrònic amb ells. D’aquesta manera, per exemple, podem crear-nos un llibre electrònic amb les darreres «x» notícies de les seccions de política, economia, internacional, esports i comunicació del nostre diari preferit. Calibre s’encarrega de descarregar-se totes aquestes fonts (fins i tot li podem dir que ho faci de forma automàtica cada dia) i genera un llibre electrònic amb elles. També podem utilitzar Calibre per descarregar-nos les fonts RSS dels nostres blocs preferits.

Gestió de fonts RSS amb Calibre

Gestió de fonts RSS amb Calibre

A través de Calibre també podrem fer una previsualització dels llibres electrònics que gestioni, per veure si es veuran bé en el nostre lector, o per llegir-los directament des de l’ordinador.

Treballar amb estils a l'openoffice i autoenumerar les seccions

Un dels grans avantatges que ens proporcionen els processadors de textos moderns, és la possibilitat de treballar amb estils.

Però que són els estils?

Els estils són una manera de jerarquitzar el text. Per exemple, podem marcar una tros de text amb l’estil “Encapçalament 1”, un altre tros de text amb l’estil “Encapçalament 2”, i un altre tros de text amb l’estil “Cos del text”. D’aquesta manera, i sense tenir més informació sobre el contingut del text, sabrem que hi ha un títol (Encapçalament 1), un subtítol (Encapçalament 2), i un text explanatori del subtítol (Cos del text”).

I de que serveixen?

Ara ens quan ens preguntem, de que ens serveix establir aquests nivells de categorització. Doncs la resposta és senzilla. Classificant el text segons la seva funció al document ens permet, per exemple, canviar de cop la mida de la lletra de l’estil “Cos del text” sense que afecti els altres estils o no haver de ficar retorns de carro per separar els diferents paràgrafs. També ens permet, enumerar els títols i els subtítols del nostre document de forma automàtica (1. o 1.1, etc.). I aquí no s’acaba tot. Podem també, crear un índex automàtic, que ens mostri els diferents títols i subtítols, així com a la pàgina on es troben. Com veieu, existeixen molts avantatges associats a treballar amb estils.

Cas pràctic: Enumerem els títols

Amb aquest cas pràctic, aprendrem a establir estils al text utilitzant el processador de text Open Office, i a enumerar els títols i els subtítols.
(més…)

Escriptura japonesa amb el mètode d'entrada Anty d'IBus

En la segona anotació d’aquesta sèrie, vam veure com configurar sistemes complexos d’escriptura amb IBus. Entre altres, vam veure com activar el mètode d’entrada japonès, anomenat «Anthy». En aquesta anotació veurem com utilitzar-lo per a escriure en japonès des del nostre ordinador.

Recordem que, un cop configurat, per tal d’utilitzar un mètode d’entrada només cal que premem «CTRL+Espai». Si el mètode que hem configurat és el japonès, a partir d’aquest moment, i fins que tornem a prémer «CTRL+Espai», estarem utilitzant l’Anthy. Aquest mètode d’entrada funciona de la forma següent:

  • Nosaltres hem d’escriure en japonès tal com sona. En un principi, tot el que escrivim es mostrarà en el sil·labari hiragana. El text se’ns mostrarà subratllat. A mida que anem escrivint, si volem confirmar aquest sil·labari per al text, hem de prémer «Retorn». Per exemple, si escrivim «kayoubi» (dimarts), en principi se’ns mostrarà com a «かようび». Si confirmem el text, deixarà d’estar subratllat.
  • Si premem «Espai» ens apareixerà, sempre que sigui possible, el mateix text en logogrames kanji. En el mateix exemple anterior, si premem «Espai» ens mostrarà «dimarts» en kanji: «火曜日».
  • Si premem més d’un cop espai, ens apareixerà un desplegable amb altres combinacions de kanji que formin paraules japoneses que es pronunciïn de la mateixa manera. En aquest desplegable, les dues darreres opcions seran el propi text en hiragana, i el mateix text en el sil·labari katakana. En el nostre exemple (tot i que no té massa sentit escriure aquesta paraula en katakana), aquesta darrera opció seria «カヨウビ». Escollim l’opció que ens interessi i premem «Retorn» per continuar escrivint més paraules.

Escriptura en japonès a GNU/Linux

Escriptura en japonès a GNU/Linux

A més, el sistema va aprenent de les paraules que escrivim, i a mida que l’anem utilitzant, la primera proposta de paraula a escriure quan premem «Espai» es fa més acurada.

Si heu d’escriure en japonès, aquest sistema és força senzill i, amb una mica de pràctica, veureu com podeu escriure en japonès força ràpid (relativament parlant, clar). 🙂

I, com sempre li dic a la meva mare: 日本語は易しいです、ね。 (El japonès és fàcil)

Bloqueig de tecles i notify-osd

A WebUpd8 han publicat una guia per fer que el notify-osd (notificacions de l’Ubuntu) ens avise cada vegada que premem alguna de les tecles de bloqueig (majúscules, números, etc.).

Bloqueig de majúscules al notify-osd

La guia són quatre passos:

  1. El primer que cal fer és afegir un repositori ppa que corregeix el temps de visualització de les notificacions (poden arribar a estar-hi allà fins a 10 segons, cosa que és una mica pesada).
    sudo add-apt-repository ppa:leolik/leolik
    sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
    sudo apt-get install libnotify-bin
    pkill notify-osd
  2. Baixeu-vos aquest script i deseu-lo allà on vulgueu. Dirigiu-vos a la carpeta on l’heu desat amb el nautilus, feu clic amb el botó dret i aneu a propietats. A la pestanya de permisos, marqueu l’opció que permet executar-se al fitxer (a la part inferior).
  3. Si no el teniu instal·lat, instal·leu el ccsm:
    sudo apt-get install compizconfig-settings-managerAra aneu a Sistema » Preferències » Editor de la configuració del Compiz i activeu el connector «Commands» (a dalt a l’esquerra, probablement ja estarà actiu). Feu clic allà per entrar-hi i introduïu a cada fila les tres ordres següents (respectant el camí a la qual teniu el fitxer que heu baixat):
    /cami_a/lock_keys caps
    /cami_a/lock_keys num
    /cami_a/lock_keys scrl

    Ruta a les ordres concretes de bloqueig

  4. Sense eixir de la secció commands, aneu a la pestanya Key bindings. Allà estaran les ordres que s’executen en cada cas. Els «Run command X» es corresponen amb l’ordre de la pestanya anterior. Llavors, haurem de fer clic sobre cada ordre i prémer la tecla de bloqueig en qüestió. Per exemple, al Command line 0 de la pestanya anterior havíem posat la tecla «caps» (majúscules), doncs ara fem clic al botó que posa Desactivat al Run command 0, activem la casella «Activat» i fem clic sobre «Captura la combinació de tecles» i premem la tecla de bloqueig de majúscules, que de seguida apareixerà al botó. Repetiu això per a les altres dues ordres que falten i prement els botons respectius.

    Captura de les tecles de bloqueig

Impresores Epson a Ubuntu 10.10

Aquest matí he estat imprimint una memòria, en veure el primer full m’he trobat amb el problemeta que imprimia sols el roig, és a dir, o bé no tenia tinta o bé necessitava una neteja de capçals.

Jo tinc una EPSON CX3600 i des que la vaig connectar que imprimeixo sense problemes (i sense instal·lar absolutament res a diferència de Windows 7 que es un maldecap), el problema és que les ferramentes per defecte de l’Ubuntu no funcionaven, així que he instal·lat un paquet que a part de donar-me la possibilitat de fer-ho via consola també em dona la possibilitat de fer-ho  amb les ferramentes per defecte (Administració->Impressores->Propietats).

El programa en qüestió s’anomena Guteprint i és instal·lable amb aquest paquet:

El descomprimim i a un terminal fem el següent:

sudo ./configure
sudo make
sudo make install

Després podem fer el següent:

sudo escputil -i -u -r /dev/usblp0 #(mostra els nivells de tinta)
sudo escputil -c -u -r /dev/usblp0 #(neteja els capçals)
sudo escputil -n -u -r /dev/usblp0 #(imprimeix un full de prova)
escputil -h -u -r /dev/usblp0 #(mostra la llista d'ordres i altres opcions)

Activar sistemes d'escriptura complexos amb IBus

Ja hem vist com configurar el nostre ordinador per a escriure en sistemes d’escriptura «senzills». Avui veurem com fer-ho per a sistemes més complexos, com el japonès, el xinès o el coreà. Perquè veieu per què els anomeno «més complexos», el japonès, per exemple, té dos sil·labaris (hiragana i katakana) amb més de 50 lletres cadascun, més un sistema d’logogrames (kanji) amb uns 2.000 logogrames. El xinès, per la seva part, té més de 50.000 ideogrames, encara que no tots s’utilitzen habitualment. Està clar que amb un teclat d’unes 100 tecles seria realment complicat escriure directament amb aquests sistemes.

Per això, per a aquests idiomes utilitzarem els anomenats «mètodes d’entrada» que, gestionats des de l’IBus, ens permetran escriure perfectament en aquests idiomes. També cal tenir en compte que un mateix idioma pot tenir diversos mètodes d’entrada (això passa amb el xinès), cadascun dels quals pot tenir un funcionament diferent. Per això, per al xinès haurem d’escollir bé el mètode d’entrada que escollim, el que trobem més senzill per a escriure en aquest idioma. L’explicació que faré en aquesta anotació és per utilitzar el mètode d’entrada japonès, que és el que conec, però podeu utilitzar les mateixes instruccions per a qualsevol altre mètode d’entrada.

Per a utilitzar aquests mètodes d’escriptura, el primer que cal fer és obrir el suport d’idioma («Sistema>Administració>Suport d’idioma»). Aquí, premem el botó «Instal·la/suprimeix llengües» i, en la finestra que s’obri, busquem l’idioma del qual ens interessi instal·lar el sistema d’escriptura (en el meu cas, el japonès). Quan tinguem seleccionat l’idioma desitjat, marquem les caselles «Mètodes d’entrada» i «Tipus de lletra addicionals». Si la tenim disponible, també podem marcar «Ajudes de verificació de l’ortografia i d’escriptura», per tal de tenir el corrector ortogràfic d’aquest idioma. En canvi, no cal que marquem la casella «Traduccions», excepte si volem tenir disponibles els menús dels programes en aquest idioma.

Opcions d'idioma per activar els sistemes d'escriptura

Opcions d'idioma per activar els sistemes d'escriptura

Apliquem els canvis, i el sistema començarà a instal·lar els paquets necessaris. Quan tornem a ser a la finestra de suport d’idioma, hem de configurar el sistema perquè utilitzi l’IBus. Al desplegable «Sistema de mètode d’entrada del teclat» seleccionem l’opció «IBus».

Activar l'ús d'IBus

Activar l'ús d'IBus

En aquest punt, el millor és sortir de la nostra sessió d’usuari i tornar-hi a entrar (o reiniciar l’ordinador) perquè el propi sistema engegui els processos d’IBus. Un cop reiniciat, configurarem l’IBus.

Anem a «Sistema>Preferències>Mètodes d’entrada del teclat». A la pestanya «Mètodes d’entrada» hi trobarem un desplegable, amb tots els mètodes d’IBus que tenim disponibles al sistema. Veureu que el sistema ja tenia instal·lats alguns mètodes d’escriptura xinesa, però també hi trobareu els mètodes de l’idioma que hàgiu instal·lat. Per exemple, per al japonès trobareu el mètode «Anthy». Seleccioneu-lo i feu clic a «Afegeix». Per al xinès, ja hi ha dos sistemes preinstal·lats («Pinyin» i «Bopomofo»), però si heu seguit les instruccions que he escrit, en tindreu quatre més, i no tinc clar quin és el millor mètode d’entrada (bàsicament, perquè no sé xinès). Nota: Entre els comentaris a aquesta anotació, en trobareu un del Norbux, on comenta els sistemes d’entrada per al xinès. Per al coreà, hi trobareu el mètode «Korean».

Quan hàgiu activat el mètode que us interessi, accepteu els canvis. Quan sortiu de la configuració de l’IBus, en principi no notareu cap diferència. Si escriviu un text a qualsevol programa, us l’escriurà amb lletres «occidentals», com sempre. Això és perquè l’IBus ja està ben configurat, però l’hem d’activar cada cop que vulguem utilitzar els sistemes d’escriptura que vulguem utilitzar. S’activa simplement amb la combinació de tecles «Ctrl+Espai».

Així, si hem configurat per IBus el sistema japonès, inicialment estarem escrivint amb lletres occidentals, quan premem «Ctrl+Espai» començarem a utilitzar el sistema japonès. Si tornem a prémer «Ctrl+Espai» tornarem al sistema occidental. Això ho podem fer en qualsevol programa (OpenOffice, Firefox, Gedit, etc.). El funcionament és idèntic per a qualsevol sistema d’escriptura que hàgim configurat a l’IBus. Si a l’IBus hem configurat més d’un sistema d’escriptura, podem anar canviant entre ells prement «Alt+Majs+L».

La propera anotació ja serà molt més específica, i explicarem com s’utilitza l’Anthy, el sistema d’escriptura japonès de l’IBus.

じゃあ　まった、ね。 🙂

Activar sistemes d'escriptura per a altres idiomes

Antigament, Ubuntu utilitzava SCIM per a gestionar els sistemes d’escriptura complexos d’altres idiomes, com ara el del xinès, el japonès (hiragana, katakana i kanji) o l’àrab, entre altres. Sempre vaig trobar que era un gestor una mica «liat», i al final em vaig instal·lar un editor de text específic de japonès (amb Wine) per a quan havia d’escriure alguna cosa en aquest idioma. Ara bé, a les darreres versions d’Ubuntu, el gestor de mètodes d’entrada és IBus, molt més senzill de configurar i d’utilitzar.

A GNULinux.cat us explicarem com configurar el sistema d’escriptura japonès. Ara bé, amb l’objectiu d’ordenar millor la informació, farem tres anotacions. En aquesta primera explicaré com configurar els sistemes d’escriptura més senzills. És a dir, aquells que, simplificant una mica (o molt), podríem dir que tenen una tecla per cada lletra, com el sistema ciríl·lic (per al rus, entre altres), l’hebreu, l’àrab, etc. En la segona anotació explicarem de forma genèrica com activar amb IBus un sistema d’escriptura complex. És a dir, el que expliqui en la segona anotació, a més de pels hiragana, katakana i kanji japonesos, també us servirà si us voleu activar el d’ideogrames xinesos o els coreans. Més endavant faré una tercera anotació explicant més específicament com treballar amb el sistema japonès de l’IBus.

L’activació dels sistemes d’escriptura que he anomenat «més senzills» (si us plau, que els lingüistes no se’m tirin a sobre 🙂 ) és tan senzill com activar la disposició del teclat específica per a l’idioma que els utilitza. Agafarem com a exemple el rus (sistema ciríl·lic), però les mateixes instruccions us serviran per a altres sistemes com l’àrab, l’hebreu, el bengalí, l’hindú, etc.

Aneu a «Sistema>Preferències>Teclat» i, en la finestra que s’obri, seleccioneu la pestanya «Disposicions». De moment, només hi tindreu la disposició que hàgiu seleccionat en la instal·lació del vostre sistema. Per mitjà del botó «Afegeix…» se us obrirà una finestra on podreu afegir-ne altres.

Activació d'una disposició del teclat nova

Activació d'una disposició del teclat nova

A l’hora de buscar el sistema que us interessi, és millor que aneu a la pestanya «Per idioma». En el nostre cas, buscarem l’idioma «rus» i, un cop seleccionat, fem clic a «Afegeix». Això ens retornarà a la pantalla de disposicions del teclat, i veurem que en tenim ja dues (se’n poden tenir fins a quatre). A més, a la barra de tasques del sistema ens apareixerà un teclat, indicant el sistema actual.

Selecció d'una disposició del teclat

Selecció d'una disposició del teclat

Quan en un programa vulguem escriure en el sistema d’escriptura que hàgim configurat, només cal que fem clic en la icona del teclat que ha aparegut, i seleccionar el sistema que ens interessi. Podem tornar fàcilment al nostre sistema original des de la mateixa icona del teclat.

En la propera anotació veurem com configurar el nostre sistema per a poder utilitzar un sistema d’escriptura complex, com el japonès, el xinès o el coreà.

Com instal·lar fitxers deb de 32 bits a Ubuntu de 64 bits

Si el nostre ordinador és de 64 bits, tot i que hi podem instal·lar una distribució de 32 bits, aprofitarem millor el seu potencial instal·lant-n’hi una de 64 bits. L’únic problema que té això és que alguns programes (per sort, molt pocs) no distribueixen els fitxers «deb» preparats per a sistemes de 64 bits. Una solució és agafar el codi font del programa i compilar-lo, però aquest sistema a vegades és complicat. Aquí us mostrarem una altra solució, que intenta fer funcionar el propi programa de 32 bits en el nostre sistema de 64 bits. He de dir que això no sempre funciona, però la majoria de vegades que l’he utilitzat m’ha anat bé. A més, aquestes instruccions que escric són per a Ubuntu, però també han de funcionar en Debian i en distribucions derivades. Per a distribucions que no deriven de Debian, no ho tinc clar, però segurament es pot utilitzar un procediment anàleg. Bàsicament, el procediment que us presentaré es basa en els següents passos:

  1. Instal·lar les dependències del paquet.
  2. Instal·lar el paquet de 32 bits amb «dpkg», utilitzant el modificador «- -force-architecture».
  3. Intentar executar el programa des d’un terminal. Alguns cops ens funcionarà directament, en altres casos ens dirà que no troba algunes llibreries (que precisament hem instal·lat com a dependències).
  4. Descarregar-nos la versió de 32 bits de les llibreries que ens diu que no troba.
  5. Descomprimir aquests paquets, per extreure’n les llibreries pròpiament dites.
  6. Copiar a «/usr/lib32» les llibreries de 32 bits.

L’explicació més àmplia d’aquest procediment la faré en base al joc Energy Tycoon que us hem presentat avui mateix, tot i que com he comentat es pot utilitzar per a altres programes. Primer, ens descarreguem el fitxer «deb» del programa que ens volem instal·lar (en aquest cas, el «deb» de l’Energy Tycoon). Com que és un programa de 32 bits, i el nostre sistema és de 64 bits, utilitzem el «dpkg» amb el modificador «- -force-architecture»:

sudo dpkg -i --force-architecture energytycoon_release1_package.deb

(més…)

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.