El teu blog de Linux en català

En la segona anotació d’aquesta sèrie, vam veure com configurar sistemes complexos d’escriptura amb IBus. Entre altres, vam veure com activar el mètode d’entrada japonès, anomenat «Anthy». En aquesta anotació veurem com utilitzar-lo per a escriure en japonès des del nostre ordinador.

Recordem que, un cop configurat, per tal d’utilitzar un mètode d’entrada només cal que premem «CTRL+Espai». Si el mètode que hem configurat és el japonès, a partir d’aquest moment, i fins que tornem a prémer «CTRL+Espai», estarem utilitzant l’Anthy. Aquest mètode d’entrada funciona de la forma següent:

  • Nosaltres hem d’escriure en japonès tal com sona. En un principi, tot el que escrivim es mostrarà en el sil·labari hiragana. El text se’ns mostrarà subratllat. A mida que anem escrivint, si volem confirmar aquest sil·labari per al text, hem de prémer «Retorn». Per exemple, si escrivim «kayoubi» (dimarts), en principi se’ns mostrarà com a «かようび». Si confirmem el text, deixarà d’estar subratllat.
  • Si premem «Espai» ens apareixerà, sempre que sigui possible, el mateix text en logogrames kanji. En el mateix exemple anterior, si premem «Espai» ens mostrarà «dimarts» en kanji: «火曜日».
  • Si premem més d’un cop espai, ens apareixerà un desplegable amb altres combinacions de kanji que formin paraules japoneses que es pronunciïn de la mateixa manera. En aquest desplegable, les dues darreres opcions seran el propi text en hiragana, i el mateix text en el sil·labari katakana. En el nostre exemple (tot i que no té massa sentit escriure aquesta paraula en katakana), aquesta darrera opció seria «カヨウビ». Escollim l’opció que ens interessi i premem «Retorn» per continuar escrivint més paraules.

Escriptura en japonès a GNU/Linux

Escriptura en japonès a GNU/Linux

A més, el sistema va aprenent de les paraules que escrivim, i a mida que l’anem utilitzant, la primera proposta de paraula a escriure quan premem «Espai» es fa més acurada.

Si heu d’escriure en japonès, aquest sistema és força senzill i, amb una mica de pràctica, veureu com podeu escriure en japonès força ràpid (relativament parlant, clar). 🙂

I, com sempre li dic a la meva mare: 日本語は易しいです、ね。 (El japonès és fàcil)

Ja hem vist com configurar el nostre ordinador per a escriure en sistemes d’escriptura «senzills». Avui veurem com fer-ho per a sistemes més complexos, com el japonès, el xinès o el coreà. Perquè veieu per què els anomeno «més complexos», el japonès, per exemple, té dos sil·labaris (hiragana i katakana) amb més de 50 lletres cadascun, més un sistema d’logogrames (kanji) amb uns 2.000 logogrames. El xinès, per la seva part, té més de 50.000 ideogrames, encara que no tots s’utilitzen habitualment. Està clar que amb un teclat d’unes 100 tecles seria realment complicat escriure directament amb aquests sistemes.

Per això, per a aquests idiomes utilitzarem els anomenats «mètodes d’entrada» que, gestionats des de l’IBus, ens permetran escriure perfectament en aquests idiomes. També cal tenir en compte que un mateix idioma pot tenir diversos mètodes d’entrada (això passa amb el xinès), cadascun dels quals pot tenir un funcionament diferent. Per això, per al xinès haurem d’escollir bé el mètode d’entrada que escollim, el que trobem més senzill per a escriure en aquest idioma. L’explicació que faré en aquesta anotació és per utilitzar el mètode d’entrada japonès, que és el que conec, però podeu utilitzar les mateixes instruccions per a qualsevol altre mètode d’entrada.

Per a utilitzar aquests mètodes d’escriptura, el primer que cal fer és obrir el suport d’idioma («Sistema>Administració>Suport d’idioma»). Aquí, premem el botó «Instal·la/suprimeix llengües» i, en la finestra que s’obri, busquem l’idioma del qual ens interessi instal·lar el sistema d’escriptura (en el meu cas, el japonès). Quan tinguem seleccionat l’idioma desitjat, marquem les caselles «Mètodes d’entrada» i «Tipus de lletra addicionals». Si la tenim disponible, també podem marcar «Ajudes de verificació de l’ortografia i d’escriptura», per tal de tenir el corrector ortogràfic d’aquest idioma. En canvi, no cal que marquem la casella «Traduccions», excepte si volem tenir disponibles els menús dels programes en aquest idioma.

Opcions d'idioma per activar els sistemes d'escriptura

Opcions d'idioma per activar els sistemes d'escriptura

Apliquem els canvis, i el sistema començarà a instal·lar els paquets necessaris. Quan tornem a ser a la finestra de suport d’idioma, hem de configurar el sistema perquè utilitzi l’IBus. Al desplegable «Sistema de mètode d’entrada del teclat» seleccionem l’opció «IBus».

Activar l'ús d'IBus

Activar l'ús d'IBus

En aquest punt, el millor és sortir de la nostra sessió d’usuari i tornar-hi a entrar (o reiniciar l’ordinador) perquè el propi sistema engegui els processos d’IBus. Un cop reiniciat, configurarem l’IBus.

Anem a «Sistema>Preferències>Mètodes d’entrada del teclat». A la pestanya «Mètodes d’entrada» hi trobarem un desplegable, amb tots els mètodes d’IBus que tenim disponibles al sistema. Veureu que el sistema ja tenia instal·lats alguns mètodes d’escriptura xinesa, però també hi trobareu els mètodes de l’idioma que hàgiu instal·lat. Per exemple, per al japonès trobareu el mètode «Anthy». Seleccioneu-lo i feu clic a «Afegeix». Per al xinès, ja hi ha dos sistemes preinstal·lats («Pinyin» i «Bopomofo»), però si heu seguit les instruccions que he escrit, en tindreu quatre més, i no tinc clar quin és el millor mètode d’entrada (bàsicament, perquè no sé xinès). Nota: Entre els comentaris a aquesta anotació, en trobareu un del Norbux, on comenta els sistemes d’entrada per al xinès. Per al coreà, hi trobareu el mètode «Korean».

Quan hàgiu activat el mètode que us interessi, accepteu els canvis. Quan sortiu de la configuració de l’IBus, en principi no notareu cap diferència. Si escriviu un text a qualsevol programa, us l’escriurà amb lletres «occidentals», com sempre. Això és perquè l’IBus ja està ben configurat, però l’hem d’activar cada cop que vulguem utilitzar els sistemes d’escriptura que vulguem utilitzar. S’activa simplement amb la combinació de tecles «Ctrl+Espai».

Així, si hem configurat per IBus el sistema japonès, inicialment estarem escrivint amb lletres occidentals, quan premem «Ctrl+Espai» començarem a utilitzar el sistema japonès. Si tornem a prémer «Ctrl+Espai» tornarem al sistema occidental. Això ho podem fer en qualsevol programa (OpenOffice, Firefox, Gedit, etc.). El funcionament és idèntic per a qualsevol sistema d’escriptura que hàgim configurat a l’IBus. Si a l’IBus hem configurat més d’un sistema d’escriptura, podem anar canviant entre ells prement «Alt+Majs+L».

La propera anotació ja serà molt més específica, i explicarem com s’utilitza l’Anthy, el sistema d’escriptura japonès de l’IBus.

じゃあ まった、ね。 🙂

Antigament, Ubuntu utilitzava SCIM per a gestionar els sistemes d’escriptura complexos d’altres idiomes, com ara el del xinès, el japonès (hiragana, katakana i kanji) o l’àrab, entre altres. Sempre vaig trobar que era un gestor una mica «liat», i al final em vaig instal·lar un editor de text específic de japonès (amb Wine) per a quan havia d’escriure alguna cosa en aquest idioma. Ara bé, a les darreres versions d’Ubuntu, el gestor de mètodes d’entrada és IBus, molt més senzill de configurar i d’utilitzar.

A GNULinux.cat us explicarem com configurar el sistema d’escriptura japonès. Ara bé, amb l’objectiu d’ordenar millor la informació, farem tres anotacions. En aquesta primera explicaré com configurar els sistemes d’escriptura més senzills. És a dir, aquells que, simplificant una mica (o molt), podríem dir que tenen una tecla per cada lletra, com el sistema ciríl·lic (per al rus, entre altres), l’hebreu, l’àrab, etc. En la segona anotació explicarem de forma genèrica com activar amb IBus un sistema d’escriptura complex. És a dir, el que expliqui en la segona anotació, a més de pels hiragana, katakana i kanji japonesos, també us servirà si us voleu activar el d’ideogrames xinesos o els coreans. Més endavant faré una tercera anotació explicant més específicament com treballar amb el sistema japonès de l’IBus.

L’activació dels sistemes d’escriptura que he anomenat «més senzills» (si us plau, que els lingüistes no se’m tirin a sobre 🙂 ) és tan senzill com activar la disposició del teclat específica per a l’idioma que els utilitza. Agafarem com a exemple el rus (sistema ciríl·lic), però les mateixes instruccions us serviran per a altres sistemes com l’àrab, l’hebreu, el bengalí, l’hindú, etc.

Aneu a «Sistema>Preferències>Teclat» i, en la finestra que s’obri, seleccioneu la pestanya «Disposicions». De moment, només hi tindreu la disposició que hàgiu seleccionat en la instal·lació del vostre sistema. Per mitjà del botó «Afegeix…» se us obrirà una finestra on podreu afegir-ne altres.

Activació d'una disposició del teclat nova

Activació d'una disposició del teclat nova

A l’hora de buscar el sistema que us interessi, és millor que aneu a la pestanya «Per idioma». En el nostre cas, buscarem l’idioma «rus» i, un cop seleccionat, fem clic a «Afegeix». Això ens retornarà a la pantalla de disposicions del teclat, i veurem que en tenim ja dues (se’n poden tenir fins a quatre). A més, a la barra de tasques del sistema ens apareixerà un teclat, indicant el sistema actual.

Selecció d'una disposició del teclat

Selecció d'una disposició del teclat

Quan en un programa vulguem escriure en el sistema d’escriptura que hàgim configurat, només cal que fem clic en la icona del teclat que ha aparegut, i seleccionar el sistema que ens interessi. Podem tornar fàcilment al nostre sistema original des de la mateixa icona del teclat.

En la propera anotació veurem com configurar el nostre sistema per a poder utilitzar un sistema d’escriptura complex, com el japonès, el xinès o el coreà.