El teu blog de Linux en català

Escriptura japonesa amb el mètode d'entrada Anty d'IBus

En la segona anotació d’aquesta sèrie, vam veure com configurar sistemes complexos d’escriptura amb IBus. Entre altres, vam veure com activar el mètode d’entrada japonès, anomenat «Anthy». En aquesta anotació veurem com utilitzar-lo per a escriure en japonès des del nostre ordinador.

Recordem que, un cop configurat, per tal d’utilitzar un mètode d’entrada només cal que premem «CTRL+Espai». Si el mètode que hem configurat és el japonès, a partir d’aquest moment, i fins que tornem a prémer «CTRL+Espai», estarem utilitzant l’Anthy. Aquest mètode d’entrada funciona de la forma següent:

  • Nosaltres hem d’escriure en japonès tal com sona. En un principi, tot el que escrivim es mostrarà en el sil·labari hiragana. El text se’ns mostrarà subratllat. A mida que anem escrivint, si volem confirmar aquest sil·labari per al text, hem de prémer «Retorn». Per exemple, si escrivim «kayoubi» (dimarts), en principi se’ns mostrarà com a «かようび». Si confirmem el text, deixarà d’estar subratllat.
  • Si premem «Espai» ens apareixerà, sempre que sigui possible, el mateix text en logogrames kanji. En el mateix exemple anterior, si premem «Espai» ens mostrarà «dimarts» en kanji: «火曜日».
  • Si premem més d’un cop espai, ens apareixerà un desplegable amb altres combinacions de kanji que formin paraules japoneses que es pronunciïn de la mateixa manera. En aquest desplegable, les dues darreres opcions seran el propi text en hiragana, i el mateix text en el sil·labari katakana. En el nostre exemple (tot i que no té massa sentit escriure aquesta paraula en katakana), aquesta darrera opció seria «カヨウビ». Escollim l’opció que ens interessi i premem «Retorn» per continuar escrivint més paraules.

Escriptura en japonès a GNU/Linux

Escriptura en japonès a GNU/Linux

A més, el sistema va aprenent de les paraules que escrivim, i a mida que l’anem utilitzant, la primera proposta de paraula a escriure quan premem «Espai» es fa més acurada.

Si heu d’escriure en japonès, aquest sistema és força senzill i, amb una mica de pràctica, veureu com podeu escriure en japonès força ràpid (relativament parlant, clar). 🙂

I, com sempre li dic a la meva mare: 日本語は易しいです、ね。 (El japonès és fàcil)

Activar sistemes d'escriptura complexos amb IBus

Ja hem vist com configurar el nostre ordinador per a escriure en sistemes d’escriptura «senzills». Avui veurem com fer-ho per a sistemes més complexos, com el japonès, el xinès o el coreà. Perquè veieu per què els anomeno «més complexos», el japonès, per exemple, té dos sil·labaris (hiragana i katakana) amb més de 50 lletres cadascun, més un sistema d’logogrames (kanji) amb uns 2.000 logogrames. El xinès, per la seva part, té més de 50.000 ideogrames, encara que no tots s’utilitzen habitualment. Està clar que amb un teclat d’unes 100 tecles seria realment complicat escriure directament amb aquests sistemes.

Per això, per a aquests idiomes utilitzarem els anomenats «mètodes d’entrada» que, gestionats des de l’IBus, ens permetran escriure perfectament en aquests idiomes. També cal tenir en compte que un mateix idioma pot tenir diversos mètodes d’entrada (això passa amb el xinès), cadascun dels quals pot tenir un funcionament diferent. Per això, per al xinès haurem d’escollir bé el mètode d’entrada que escollim, el que trobem més senzill per a escriure en aquest idioma. L’explicació que faré en aquesta anotació és per utilitzar el mètode d’entrada japonès, que és el que conec, però podeu utilitzar les mateixes instruccions per a qualsevol altre mètode d’entrada.

Per a utilitzar aquests mètodes d’escriptura, el primer que cal fer és obrir el suport d’idioma («Sistema>Administració>Suport d’idioma»). Aquí, premem el botó «Instal·la/suprimeix llengües» i, en la finestra que s’obri, busquem l’idioma del qual ens interessi instal·lar el sistema d’escriptura (en el meu cas, el japonès). Quan tinguem seleccionat l’idioma desitjat, marquem les caselles «Mètodes d’entrada» i «Tipus de lletra addicionals». Si la tenim disponible, també podem marcar «Ajudes de verificació de l’ortografia i d’escriptura», per tal de tenir el corrector ortogràfic d’aquest idioma. En canvi, no cal que marquem la casella «Traduccions», excepte si volem tenir disponibles els menús dels programes en aquest idioma.

Opcions d'idioma per activar els sistemes d'escriptura

Opcions d'idioma per activar els sistemes d'escriptura

Apliquem els canvis, i el sistema començarà a instal·lar els paquets necessaris. Quan tornem a ser a la finestra de suport d’idioma, hem de configurar el sistema perquè utilitzi l’IBus. Al desplegable «Sistema de mètode d’entrada del teclat» seleccionem l’opció «IBus».

Activar l'ús d'IBus

Activar l'ús d'IBus

En aquest punt, el millor és sortir de la nostra sessió d’usuari i tornar-hi a entrar (o reiniciar l’ordinador) perquè el propi sistema engegui els processos d’IBus. Un cop reiniciat, configurarem l’IBus.

Anem a «Sistema>Preferències>Mètodes d’entrada del teclat». A la pestanya «Mètodes d’entrada» hi trobarem un desplegable, amb tots els mètodes d’IBus que tenim disponibles al sistema. Veureu que el sistema ja tenia instal·lats alguns mètodes d’escriptura xinesa, però també hi trobareu els mètodes de l’idioma que hàgiu instal·lat. Per exemple, per al japonès trobareu el mètode «Anthy». Seleccioneu-lo i feu clic a «Afegeix». Per al xinès, ja hi ha dos sistemes preinstal·lats («Pinyin» i «Bopomofo»), però si heu seguit les instruccions que he escrit, en tindreu quatre més, i no tinc clar quin és el millor mètode d’entrada (bàsicament, perquè no sé xinès). Nota: Entre els comentaris a aquesta anotació, en trobareu un del Norbux, on comenta els sistemes d’entrada per al xinès. Per al coreà, hi trobareu el mètode «Korean».

Quan hàgiu activat el mètode que us interessi, accepteu els canvis. Quan sortiu de la configuració de l’IBus, en principi no notareu cap diferència. Si escriviu un text a qualsevol programa, us l’escriurà amb lletres «occidentals», com sempre. Això és perquè l’IBus ja està ben configurat, però l’hem d’activar cada cop que vulguem utilitzar els sistemes d’escriptura que vulguem utilitzar. S’activa simplement amb la combinació de tecles «Ctrl+Espai».

Així, si hem configurat per IBus el sistema japonès, inicialment estarem escrivint amb lletres occidentals, quan premem «Ctrl+Espai» començarem a utilitzar el sistema japonès. Si tornem a prémer «Ctrl+Espai» tornarem al sistema occidental. Això ho podem fer en qualsevol programa (OpenOffice, Firefox, Gedit, etc.). El funcionament és idèntic per a qualsevol sistema d’escriptura que hàgim configurat a l’IBus. Si a l’IBus hem configurat més d’un sistema d’escriptura, podem anar canviant entre ells prement «Alt+Majs+L».

La propera anotació ja serà molt més específica, i explicarem com s’utilitza l’Anthy, el sistema d’escriptura japonès de l’IBus.

じゃあ　まった、ね。 🙂

Activar sistemes d'escriptura per a altres idiomes

Antigament, Ubuntu utilitzava SCIM per a gestionar els sistemes d’escriptura complexos d’altres idiomes, com ara el del xinès, el japonès (hiragana, katakana i kanji) o l’àrab, entre altres. Sempre vaig trobar que era un gestor una mica «liat», i al final em vaig instal·lar un editor de text específic de japonès (amb Wine) per a quan havia d’escriure alguna cosa en aquest idioma. Ara bé, a les darreres versions d’Ubuntu, el gestor de mètodes d’entrada és IBus, molt més senzill de configurar i d’utilitzar.

A GNULinux.cat us explicarem com configurar el sistema d’escriptura japonès. Ara bé, amb l’objectiu d’ordenar millor la informació, farem tres anotacions. En aquesta primera explicaré com configurar els sistemes d’escriptura més senzills. És a dir, aquells que, simplificant una mica (o molt), podríem dir que tenen una tecla per cada lletra, com el sistema ciríl·lic (per al rus, entre altres), l’hebreu, l’àrab, etc. En la segona anotació explicarem de forma genèrica com activar amb IBus un sistema d’escriptura complex. És a dir, el que expliqui en la segona anotació, a més de pels hiragana, katakana i kanji japonesos, també us servirà si us voleu activar el d’ideogrames xinesos o els coreans. Més endavant faré una tercera anotació explicant més específicament com treballar amb el sistema japonès de l’IBus.

L’activació dels sistemes d’escriptura que he anomenat «més senzills» (si us plau, que els lingüistes no se’m tirin a sobre 🙂 ) és tan senzill com activar la disposició del teclat específica per a l’idioma que els utilitza. Agafarem com a exemple el rus (sistema ciríl·lic), però les mateixes instruccions us serviran per a altres sistemes com l’àrab, l’hebreu, el bengalí, l’hindú, etc.

Aneu a «Sistema>Preferències>Teclat» i, en la finestra que s’obri, seleccioneu la pestanya «Disposicions». De moment, només hi tindreu la disposició que hàgiu seleccionat en la instal·lació del vostre sistema. Per mitjà del botó «Afegeix…» se us obrirà una finestra on podreu afegir-ne altres.

Activació d'una disposició del teclat nova

Activació d'una disposició del teclat nova

A l’hora de buscar el sistema que us interessi, és millor que aneu a la pestanya «Per idioma». En el nostre cas, buscarem l’idioma «rus» i, un cop seleccionat, fem clic a «Afegeix». Això ens retornarà a la pantalla de disposicions del teclat, i veurem que en tenim ja dues (se’n poden tenir fins a quatre). A més, a la barra de tasques del sistema ens apareixerà un teclat, indicant el sistema actual.

Selecció d'una disposició del teclat

Selecció d'una disposició del teclat

Quan en un programa vulguem escriure en el sistema d’escriptura que hàgim configurat, només cal que fem clic en la icona del teclat que ha aparegut, i seleccionar el sistema que ens interessi. Podem tornar fàcilment al nostre sistema original des de la mateixa icona del teclat.

En la propera anotació veurem com configurar el nostre sistema per a poder utilitzar un sistema d’escriptura complex, com el japonès, el xinès o el coreà.

Tot allò que el novell volia saber però no s’atrevia a preguntar: Primeres passes (II)

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu i hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa, segurament ens farem les preguntes següents: “I com hi instal·lo programes? A quina web me’ls puc baixar o en quina botiga hi compro els CD d’instal·lació?”. En Ubuntu (i a qualsevol entorn GNU/Linux en general) ens hem d’oblidar de com es feia això en el món Windows. Realment, un cop configurat, és molt més senzill. La instal·lació/desinstal·lació de programes la farem de forma completament centralitzada a través del programa Synaptic. Des de Synaptic, nosaltres indiquem quins paquets (programes) volem instal·lar, i el sistema s’encarrega de mirar si necessita llibreries extres, baixar el programa, instal·lar-ho tot i deixar l’enllaç corresponent al menú d’aplicacions. Tot això només fent clic a instal·lar el programa. A més, el sistema s’encarrega diàriament d’avisar-nos si hi ha alguna actualització de qualsevol programa que tinguem instal·lat, i fer dita actualització.

I com fa tot això, el Synaptic? Doncs es basa en la informació recollida en una sèrie de repositoris. Per exemple, als repositoris que venen directament amb Ubuntu hi ha uns 30.000 paquets! O sigui, per tal de poder instal·lar-nos els programes que vulguem només hem de tenir ben configurats els repositoris, i utilitzar el Synaptic. A vegades voldrem instal·lar algun programa que no estigui als repositoris d’Ubuntu. Llavors, només caldrà configurar el nou repositori, i des de Synaptic podrem instal·lar el programa (tenint, per tant, actualitzacions automàtiques quan n’hi hagi). Per tenir ben configurats tots els repositoris d’Ubuntu hem de fer el següent:

  • Escollim l’opció del menú “Sistema>Administració>Fonts de Programari”. Com que es tracta d’una gestió d’administració, ens demanarà la paraula de pas del nostre usuari.
  • A la pestanya “Programari Ubuntu” hi marcarem totes les opcions, excepte la que posa “Codi font”, que desmarcarem completament. Aquesta opció serveix per si, apart dels programes volem veure el codi font amb que estan generats, per això la desmarquem. En l’apartat “Baixa de:”, seleccionarem l’opció “Servidor principal”.
  • De moment no entrarem a la pestanya “Programari de tercers”, però aquí serà on podrem afegir repositoris extra. A la pestanya hi podrem importar els arxius de claus per als repositoris que tinguin encriptació.

Un cop tenim ben configurats els repositoris estàndard d’Ubuntu, convé forçar manualment una actualització del sistema, per tal de tenir les últimes versions de tots els paquets. Ho farem de la següent manera:

  • Tenint tancat tant el Synaptic com les Fonts de programari, anem a “Sistema>Administració>Gestor d’Actualitzacions”.
  • Un cop s’obri, premem el botó “Comprova” (ens demanarà la nostra paraula de pas). Aquesta opció farà que el sistema recorri tots els repositoris, es desarà la informació de les últimes versions disponibles dels programes que tenim instal·lats i mirarà si són versions més noves que les que tenim instal·lades.
  • Si troba alguna versió nova dels nostres paquets (sent el primer cop després de la instal·lació segurament en trobarà) ens demanarà si volem instal·lar-los o no. Premem el botó “Instal·la les actualitzacions”. El sistema primer es baixarà les actualitzacions de tots els paquets, i després els instal·larà. Quan acabi, ja tindrem el sistema actualitzat.

Un repositori extra molt interessant per a configurar-se ja de principi és el de Medibuntu. Amb aquest podrem instal·lar-nos diversos códecs gràfics, el Google Earth, el plugin d’Adobe per al Firefox, el Skype, etc. Ja de pas, ens servirà com a exemple per veure com s’afegeix un repositori. Hem de seguir les següents instruccions:

  • Obrim el programa de configuració de les fonts de programari a través de l’opció de menú indicat abans (“Sistema>Administració>Fonts de Programari”). Anem a la pestanya “Programari de tercers”.
  • Fem clic al botó “Afegeix…”. Ens obrirà una finestra, i al camp “Línia APT:” hi hem d’escriure el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

  • Tanquem les fonts de programari. Ens demana si volem actualitzar els repositoris, i diem que sí. De moment, ens donarà un error, perquè els repositoris de Medibuntu estan encriptats, i necessitem la clau.
  • Obrim el gestor Synaptic (“Sistema>Administracio>Gestor de Paquets Synaptic”) i instal·lem el paquet “medibuntu-keyring”, que conté aquestes claus. Ja podem tornar a actualitzar les fonts de programari per poder utilitzar tots els paquets de Medibuntu (és el botó “Refresca” del mateix Synaptic.
  • Acceptem les modificacions. Ja tenim ben configurats el repositori de Medibuntu.

Un cop configurat aquest repositori, una bona idea és instal·lar els códecs multimèdia que ens proporciona. Per a fer-ho, obrim el Synaptic, instal·lem el paquet “non-free-codecs”. Veureu com directament us instal·la molts altres paquets.

Podeu veure altres exemples sobre com es configuren alguns altres repositoris en aquests enllaços: Wammu, VirtualBox, Shutter i Getdeb. Només cal tenir en compte que molts cops en la línia on afegim el repositori a les fonts de programari hi ha l’identificador de la versió d’Ubuntu. En alguns dels enllaços que us he adjuntat, on hi posa “hardy” (referent a Ubuntu 8.04) o “intrepid” (referent a Ubuntu 8.10), ho heu de canviar per “jaunty” (referent a Ubuntu 9.04).

Quan ja tenim ben configurats els repositoris estàndard de Ubuntu, també podem configurar correctament l’idioma. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Suport d’idioma”. A l’apartat “Idiomes suportats” hem de marcar els idiomes que volem que s’instal·lin, i a l’apartat “Idioma per defecte” escollirem l’idioma que realment volem visualitzar. Acceptem, reiniciem l’ordinador, i ja tindrem tots els menús en el nostre idioma.

Amb això tindrem suport complet per als idiomes que marquem com a “suportats”. Entre d’altres coses, ens instal·larà el corrector ortogràfic per a cadascuna d’aquestes llengües. Però també instal·la molt més. Si d’una llengua no volem el suport “complet”, sinó només el corrector ortogràfic, és millor anar al Synaptic i instal·lar el paquet “language-support-writing-xx“, substituïnt “xx” pel codi de la llengua. Per exemple, per al francès seria el “language-support-writing-fr“, i per a l’alemany seria el “language-support-writing-de“.

Acabaré aquesta anotació amb una última consideració. Instal·lar programes a través del Synaptic és molt senzill, però a vegades és complicat saber quin (o quins) paquet és necessari per a instal·lar un programa. A través dels filtres del propi Synaptic es pot trobar, però hi ha una altra eina que ens pot facilitar molt aquesta tasca. Hi accedim a través del menú “Aplicacions>Afegeix/Elimina…”. El primer cop que hi entrem, hem de configurar-lo (a través del menú desplegable que hi ha a dalt) per tal que ens mostri TOTS els programes. Un cop ben configurat, en aquesta pantalla trobarem els programes (no els paquets) que podem instal·lar. A més, podem filtrar pel tipus de programa (a mà esquerra de la finestra), i veurem una petita descripció de cada programa. Un cop li indiquem que instal·li un programa, s’encarregarà de buscar quins paquets són realment necessaris i els instal·larà. Ull, a través d’aquest menú no hi ha catalogats tots els programes disponibles, però sí gairebé tots, i al principi va molt bé. Quan porteu un cert temps treballant amb Ubuntu veureu com aneu directament al Synaptic (o executeu les ordres de consola corresponent).

En la següent anotació d’aquesta sèrie, que serà la última, veurem com podem solucionar un petit “inconvenient” que ja he comentat sobre l’entorn Gnome (com a mínim, tal i com ve instal·lat per defecte): l’aparença. 🙂

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.