El teu blog de Linux en català

L’efecte cub del Compiz segurament és un dels efectes visuals més coneguts de Linux. Personalment, jo no l’utilitzo, però sí l’he fet servir més d’un cop com a un argument més per mostrar a la gent que GNU/Linux, apart de ser un sistema que funciona molt bé, també és gràficament agradable i potent.

Doncs sembla que aquest efecte podria tenir els dies comptats en els nous escriptoris Gnome 3 i Unity. Això no afecta a l’entorn KDE, que no utilitza Compiz sinó KWin per a generar els seus efectes d’escriptori, ni a distribucions que continuïn utilitzant Gnome 2. Els motius pels quals deixarà de funcionar el cub a Gnome 3 i a Unity són diferents. (més…)

A WebUpd8 han publicat una guia per fer que el notify-osd (notificacions de l’Ubuntu) ens avise cada vegada que premem alguna de les tecles de bloqueig (majúscules, números, etc.).

Bloqueig de majúscules al notify-osd

La guia són quatre passos:

  1. El primer que cal fer és afegir un repositori ppa que corregeix el temps de visualització de les notificacions (poden arribar a estar-hi allà fins a 10 segons, cosa que és una mica pesada).
    sudo add-apt-repository ppa:leolik/leolik
    sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
    sudo apt-get install libnotify-bin
    pkill notify-osd
  2. Baixeu-vos aquest script i deseu-lo allà on vulgueu. Dirigiu-vos a la carpeta on l’heu desat amb el nautilus, feu clic amb el botó dret i aneu a propietats. A la pestanya de permisos, marqueu l’opció que permet executar-se al fitxer (a la part inferior).
  3. Si no el teniu instal·lat, instal·leu el ccsm:
    sudo apt-get install compizconfig-settings-managerAra aneu a Sistema » Preferències » Editor de la configuració del Compiz i activeu el connector «Commands» (a dalt a l’esquerra, probablement ja estarà actiu). Feu clic allà per entrar-hi i introduïu a cada fila les tres ordres següents (respectant el camí a la qual teniu el fitxer que heu baixat):
    /cami_a/lock_keys caps
    /cami_a/lock_keys num
    /cami_a/lock_keys scrl

    Ruta a les ordres concretes de bloqueig

  4. Sense eixir de la secció commands, aneu a la pestanya Key bindings. Allà estaran les ordres que s’executen en cada cas. Els «Run command X» es corresponen amb l’ordre de la pestanya anterior. Llavors, haurem de fer clic sobre cada ordre i prémer la tecla de bloqueig en qüestió. Per exemple, al Command line 0 de la pestanya anterior havíem posat la tecla «caps» (majúscules), doncs ara fem clic al botó que posa Desactivat al Run command 0, activem la casella «Activat» i fem clic sobre «Captura la combinació de tecles» i premem la tecla de bloqueig de majúscules, que de seguida apareixerà al botó. Repetiu això per a les altres dues ordres que falten i prement els botons respectius.

    Captura de les tecles de bloqueig

Durant les properes setmanes s’aproximen alguns canvis a la web, per ara no direm res ja que moltes coses encara estan en l’aire. Quan es concreten les coses, llavors ja us comentarem quins són aquests canvis (no penseu en llums i floretes, simplement són “canvis”). Ja els veurem. Mentrestant…

Els efectes d’escriptori del GNOME, altrament dits els efectes del Compiz Fusion (el cub aquell que gira tan maco, el selector de finestres…), són molt macos i fan que el nostre entorn d’escriptori llueixi molt, però a vegades volem executar algun programa que requereix esforç de la targeta gràfica o renderitzats 3D, i ens dónen problemes.

Des del menú d’Aparença es pot solucionar, però hi ha una manera molt més còmode de fer-ho: la miniaplicació del Fusion Icon! Es tracta d’una petita icona que se’ns posa a la safata del sistema i a través de la qual podem activar i desactivar fàcilment els efectes d’escriptori.

Per instal·lar-la, a la terminal:

sudo apt-get install fusion-icon

I llestos! Entre d’altres coses ens permet recarregar el Gestor d’Efectes d’escriptori per si se’ns penja, activar i desactivar el Compiz, canviar entre els diferents gestors de finestres que tinguem (Compiz, Metacity, KWin…). És senzillíssim, us el deixo per vosaltres 🙂

Ara, però, pot ser interessant configurar el programa per a que s’iniciï automàticament amb l’ordinador (aquest pas no és necessari per al funcionament del programa, però així us estalviareu d’engegar-lo cada cop 😉 ).

Per a configurar-lo per a l’autoarrancada:

Sistema -> Preferències -> Aplicacions d'inici

Se’ns obrirà la següent pantalla, on hem de seleccionar “Afegeix”:

1

I a continuació:

2

A “Nom” podem posar-hi el que vulguem, per exemple, “Fusion-Icon”, i a “Comentari” podem posar-hi qualsevol cosa. El que és important és que al camp “Ordre” hi posem:

fusion-icon

Acceptem i ja està fet: el Fusion Icon s’iniciarà automàticament sempre, permetent-nos accedir amb facilitat al control dels efectes d’escriptori. Noteu que aquest procés serveix per a qualsevol programa que vulgueu executar automàticament.

És un petit truc, espero que us sigui útil!

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu, hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa i a instal·lar-hi nous programes i configurar l’idioma, millorarem una mica la seva aparença. Com vaig comentar en una anotació anterior, crec que l’entorn Gnome és genial a nivell funcional, però francament millorable a nivell estètic (com a mínim, tal i com ve en un principi). Per modificar l’aspecte del nostre escriptori hem d’anar a l’opció del menú “Sistema>Preferències> Aparença”. S’obrirà la següent pantalla:

Preferències de l'aparença

Preferències de l'aparença

A la pestanya “Tema” podrem modificar l’aparença general del nostre escriptori. Si només volem modificar-ne algun aspecte concret (icones, punters del ratolí, vores de les finestres, etc.) hem de prémer el botó “Personalitza…”. Si no hi ha cap tema (o conjunt d’icones, punters de ratolí, etc.) que ens acabi de fer el pes, en podem trobar moltíssims a Gnome Look. Un cop baixat el tema que ens interessa, el podem instal·lar per mitjà del botó “Instal·la”, i després l’haurem d’activar. Per exemple, jo utilitzo el tema d’icones Mashup. A la mateixa finestra de personalització de l’aparença, tenim altres pestanyes per modificar la imatge del fons de l’escriptori, el tipus de lletra que s’utilitzarà i altres paràmetres.

Una pestanya a la que ens aturarem més és la dels “Efectes visuals”. Un cop configurats aquests, ens millorarà molt l’experiència d’usuari a Ubuntu. Però s’ha de tenir en compte que el seu consum és considerable, i en alguns casos presenta incompatibilitats amb algun programa (depenent de la nostra targeta gràfica). És necessari que els controladors que tenim instal·lats puguin aprofitar la potència de la nostra targeta gràfica. Amb algunes targetes, això és possible amb els controladors lliures que venen instal·lats directament. Per comprovar si és així, a la pestanya “Efectes visuals” fem clic als efectes “Normals”. Si ens activa els efectes, ja ho tenim. Si ens diu que no pot activar aquests efectes, haurem d’instal·lar els privatius. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Administració>Controladors de Maquinari”. Aquí ens dirà que ha detectat un controlador privatiu que pot fer funcionar la nostra targeta gràfica. L’activem i tornem a provar si podem activar els efectes d’escriptori.

Si a través de l’opció “Controladors de maquinari” no trobem el controlador de la nostra targeta gràfica, utilitzarem el programa EnvyNG. Per a tenir-lo, instal·lem des del Synaptic els paquets “envyng-core”, “envyng-gtk” i “envyng-qt”. Un cop instal·lats, anem al menú “Aplicacions>Eines del sistema>EnvyNG”. Aquí ens dirà els controladors que poden fer funcionar la nostra targeta gràfica, i quin controlador és el recomanat. L’activem, i tornem a activar els efectes d’escriptori.

Un cop tenim activats els efectes d’escriptori, podem configurar-los a través del menú “Sistema>Preferències>Editor de la configuració del Compiz”. El problema que té aquest editor de configuració és que hi ha tantes opcions que et perds. El millor és oblidar-se d’aquest editor, anar al Synaptic i instal·lar el paquet “simple-ccsm” (editor simple per al Compiz). Un cop instal·lat, anem a “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”. A través d’aquest programa podrem configurar (ara sí, de manera senzilla) els efectes d’escriptori. Us animo a mirar les opcions que hi ha a la pestanya “Animacions” (m’agrada molt la “Llanterna màgica” per a minimitzar”) i la pestanya “Efectes” (proveu les “Finestres gelatinoses”). Mentre ho estigueu activant, aneu provant el que fa cada efecte i, si veieu que us baixa el rendiment de l’ordinador amb un cert efecte, desactiveu-lo. Per exemple, jo no puc utilitzar el “Enable 3D Windows”. Un cop ben configurat el Compiz (efectes d’escriptori), podrem tenir efectes com aquest:

Efecte "Cub" del Compiz

Efecte "Cub" del Compiz

L’últim que farem per millorar l’aparença del nostre escriptori és posar-hi un “dock”. Un dock és una barra que es posa a l’inferior de la pantalla amb accessos directes per obrir programes o on hi podem tenir les finestres obertes (jo només ho faig servir per a aquesta última utilitat). El més senzill per a entendre què és un dock és veure-ho, de manera que aquí teniu una captura de pantalla del meu:

Avant Window Navigator en funcionament

Avant Window Navigator en funcionament

Hi ha diversos programes “dock”. Jo us parlaré de l’Avant Window Navigator. Per a instal·lar-lo, anem al Synaptic i instal·lem el paquet “avant-window-navigator”. Un cop instal·lat, el podem executar des de “Aplicacions>Accessoris>Avant Window Navigator”, i configurar-lo des de “Sistema>Preferències>Awn manager” (hi ha opcions molt interessants, com canviar els efectes de les icones, posar l’aspecte de la barra en “3D look”, i d’altres). L’únic que manca és fer que l’Avant Window Navigator s’arranqui quan s’engega l’ordinador. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Preferències>Sessions” i a la pestanya “Programes d’inici” afegim un nou programa. Com a nom, podem posar “Avant Window Navigator” (per exemple). L’important és que, com a ordre, posem “avant-window-navigator” i acceptem. Per comprovar que ha anat bé, reiniciem l’ordinador i comprovem que tinguem el dock. Si el tenim correcte, podem eliminar la barra inferior que venia amb el Gnome (que estarà darrere del dock) fent-hi clic amb el botó dret i fent “Suprimeix aquest quadre”.

Apart de l’Avant Window Navigator, hi ha altres dock prou interessants. Alguns d’ells no necessiten tenir activats els efectes d’escriptori, com el Cairo Dock (el més utilitzat, apart del Avant Window Navigator), el SimDock (no l’he provat, però fa molt bona pinta), el Kiba Dock (molt interessant per a provar-lo, però la seva utilització habitual és una mica marejant) o el Kooldock (molt senzill, però força lleuger i interessant per a ordinadors poc potents). Tots els que us he indicat, excepte el Kiba Dock, estan disponibles des del Synaptic.

Compiz és bàsicament el gestor que ens permet gaudir d’efectes als nostres escriptoris GNU/Linux. El nombre d’efectes dels que disposem és espectacular i interminable, el problema és que molts dels efectes no tenen cap utilitat real o la tenen molt limitada o per a casos massa concrets.

La gran majoria de distribucions, quan s’activen els efectes d’escriptori, s’activen alguns efectes concrets com l’esvaiment de les finestres en obrir-les o tancar-les, les finestres que se sacsejen o d’altres… pocs són d’utilitat. ¿Quins efectes són realment útils? o, millor dit, ¿quins efectes podríem considerar útils? (és clar que sempre és una qüestió relativa).

A LinuxHaxor s’ho han rumiat una estona i han arribat a la conclusió que hi ha 5 efectes realment útils. Personalment considere que, efectivament, aquests 5 efectes que us mostrem a continuació són els més útils del compiz. Tot i així, he de dir que ja fa temps que no faig servir els efectes del compiz perquè mai m’ha funcionat de forma totalment suau.

  • El mur de l’escriptori. Si normalment treballeu amb molts espais de treball, aquest efecte us permet fer una ullada ràpida a tots els escriptoris virtuals. A més, permet arrossegar finestres des d’uns escriptoris als altres. A mi m’agrada sobretot el funcionament amb el VirtualBox: a un escriptori tinc la finestra del Windows i a l’altra tinc la de GNU/Linux.

  • Escalat. Aquest efecte mostra totes les finestres que es troben actualment actives a un escriptori virtual. A l’igual que l’efecte de mur d’escriptori, es pot activar de forma que al passar el punter per una de les vores de la pantalla, s’active l’efecte. Una ullada ràpida a les finestres i només fent clic sobre la que volem, s’activarà.

compiz-escalat

  • Agrupació de finestres en pestanyes. Un altre gran efecte és el d’agrupació de diferents aplicacions en una sola finestra de forma que es pot canviar d’una a altra aplicació mitjançant pestanyes. Com que això és complicat d’explicar amb només una captura de l’escriptori, mireu aquest vídeo.

  • Canviador de finestres. Aquesta característica ja es trobava a Linux i a Windows des de feia molt de temps. Compiz simplement ha afegit una captura de les finestres entre les que volem canviar. Sense cap mena de dubte aquest efecte és un dels més útils i que les usuaris més aprecien.

canviador de finestres

  • Previsualització de finestres. Aquesta, personalment, no em fa el paper ara mateix, tot i que sí que puc entendre que a la llarga podria crear dependència: passar el punter per la llista de finestres i que se’ns mostre una miniatura de la finestra està molt bé. Aquesta característica està molt bé implementada al KDE 4.2.

miniatures

Alguns d’aquests efectes s’activen per defecte, altres hem d’activar-los nosaltres. En general, la millor manera de configurar els efectes és des del gestor de configuració del compiz (paquet compizconfigsettings-manager, depèn de la distribució). Una vegada instal·lat apareixerà a Sistema > Preferències i des d’allà podrem configurar els efectes.

És ben conegut que els diferents connectors del Compiz no sempre són útils. Però avui volem parlar-vos d’un de nou que ha estat desenvolupat a partir d’una idea de Mark Shuttleworth (el mecenes d’Ubuntu).

Li van demanar què volia per a Compiz, i ell va presentar una idea que l’equip de Compiz a dut a terme. I sembla que el connector té la seua utilitat.

Stackswitch no és un connector completament nou, sinó que sembla més bé una millora molt gran d’altre connector anomenat Place Windows amb el qual, executant l’ordre adequada, es presentaven totes les finestres a l’escriptori (molt útil, per cert).

Stackswitch permet separar les finestres de manera semblant a l’Exposé de Mac, però en tres dimensions, com si estigueren a una taula. Amb el ratolí o el teclat es poden revisar les finestres i cada vegada que ens posem a sobre d’una, es mourà i es farà una mica més gran per mostrar el seu contingut.