El teu blog de Linux en català

Fa poc, a partir d’una anotació al bloc del Vinsent Vega, vam presentar-vos la distribució ultralleugera TinyCore (recordeu que el seu LiveCD ocupa 10,5 MB). En una de les consultes l’abdo ens preguntava, entre altres coses, si es podia posar en català. Com que el procediment per posar TinyCore en català és una mica llarg, he preferit dedicar-hi una anotació. Ja de pas, aprofitaré per explicar una mica més àmpliament com es fan algunes tasques a TinyCore, com per exemple instal·lar-hi programes.

Abans de començar, he de dir que l’entorn d’escriptori que ve amb TinyCore (FLWM) no està traduït al català. O sigui, que podrem tenir en català la majoria de programes que hi vulguem instal·lar, però no l’entorn d’escriptori en sí. Sí que ho tindrem si ens hi instal·lem un altre entorn d’escriptori que estigui traduït al català, com Gnome o KDE, però llavors els recursos consumits pel nostre sistema augmentarien força, i deixaria de poder-se executar en un 486 (per exemple).

El primer problema referent a la llengua amb què ens trobem amb TinyCore és que utilitza la disposició de teclat americana de manera que, per exemple, si premem «-», per pantalla se’ns mostrarà «/». O sigui que, abans de posar el català com a idioma predeterminat, ens interessa posar la disposició de teclat espanyola. Per a fer-ho, obrim el gestor de programari de TinyCore. És la icona que porta per títol «Apps» de la barra inferior del sistema (el dock que ve amb TinyCore).

Gestor de programari de TinyCore

Gestor de programari de TinyCore

Quan obrim el gestor de programari, no ens mostrarà res. Hem de fer clic a «Connect» perquè ens mostri tota la llista de paquets que ens podem instal·lar. Seleccionem el paquet «kmaps.tgz» i fem clic al botó «Go» perquè es baixi el paquet i l’instal·li. Un cop fet, tindrem en el nostre sistema totes les configuracions de teclat, i només cal dir-li que utilitzi l’espanyola. Des de la barra inferior del TinyCad obrim el terminal (icona amb text «Aterm»). En el terminal, canviem l’usuari a «root» i afegim una línia al fitxer «/opt/bootlocal.sh» per mitjà de les ordres següents:

sudo su
echo "loadkmap < /usr/share/kmap/qwerty/es.kmap" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Com que encara tenim el teclat americà, hem de tenir en compte que, per escriure les cometes «”» hem de prémer «”» (dièresi), i per escriure «/» hem de prémer «-». Si reiniciem l’ordinador, ja tindrem activat el teclat espanyol, i podrem començar la configuració del català com a idioma predeterminat del sistema. Per a fer-ho, obrim de nou el gestor de programari i el connectem. Des d’aquí, hem d’instal·lar els paquets «glibc_apps», «glibc_gconv», «glibc_i18n_locale» i «glib2-locale».

Un cop fet, inicieu un terminal i executeu les ordres següents, que afegiran dues línies més al fitxer «bootlocal.sh» per generar el locale català:

sudo su
echo "mkdir -p /usr/lib/locale" >> /opt/bootlocal.sh
echo "localedef -i ca_ES -f ISO-8859-1 ca_ES" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Ara, de nou des del terminal executeu el següent per editar el vostre fitxer de perfil:

vi ~/.profile

Just abans de la darrera línia (la que posa «startx»), afegiu-hi aquesta:

export LANG=ca_ES

Deseu el fitxer, i ja podeu reiniciar el sistema. Ara tindrà el català com a idioma predeterminat. De moment, no hi veureu cap canvi, perquè com he comentat abans, l’entorn d’escriptori FLWM no està traduït al català. Ara bé, a partir d’ara, quan instal·leu un programa mireu si també hi ha disponible el mateix paquet amb el sufix «-locale». Això instal·la les traduccions d’aquell programa. Així, quan l’engegueu el veureu en català.

Per exemple, si us instal·leu el navegador lleuger Midori (paquet «midori.tgz») veureu que també teniu disponible el paquet «midori-locale.tgz». Instal·leu-lo també i tindreu el Midori en català. Bé, en realitat n’hi ha prou a instal·lar el «midori-locale.tgz» perquè per dependències el sistema ja sap que també ha d’instal·lar el «midori.tgz». 🙂

Midori en català a TinyCore

Midori en català a TinyCore

  • Edito: Gràcies al comentari de l’Alex, he arreglat una errada a l’hora de definir el teclat espanyol.

Aquesta setmana, el Vinsent Vega ha fet una anotació molt interessant (com és habitual en el seu bloc) on feia un recull de 13 distibucions lleugeres. En llegir-lo, m’ha cridat l’atenció TinyCore. El seu CD d’instal·lació ocupa només 10 MB, i el propi Vinsent comenta que és de les millors. Així que m’he decidit a provar-la, i realment m’ha impressionat.

El LiveCD, efectivament, ocupa només 10,5 MB. Els requeriments mínims per executar-lo són un 486DX amb 48MB de memòria, tot i que TinyCore té una versió anomenada MicroCore que pot executar-se amb 36 MB de memòria. De tota manera, si voleu instal·lar-hi i executar alguns programes addicionals segurament necessitareu una mica més de memòria.

Logo de TinyCore

El sistema s’engega molt ràpid, i em va sorprendre que l’entorn d’escriptori FLWM ja vingués amb un dock instal·lat (molt senzill, clar). TinyCore porta instal·lats de forma predeterminada molt pocs programes: un explorador de fitxers, un editor de fitxers de text, el gestor de configuració i poca cosa més. Però a través del seu gestor de programari podem instal·lar-nos gairebé de tot.

Per exemple, jo he considerat convenient instal·lar-hi un navegador d’internet. Com que es tracta d’un sistema lleuger, no tenia sentit instal·lar un navegador com Firefox o Chromium, que consumeixen molts recursos. Estava dubtant entre Midori o Arora, però finalment m’he decidit per aquest darrer. Simplement, obrim el gestor de programari (la icona «Apps» del dock de TinyCore) he cercat «arora» i l’he instal·lat.

TinyCore amb Arora

TinyCore amb Arora

El gestor de programari funciona a partir de paquets «tgz» i la llista de programes que es poden instal·lar és realment impressionant.

Si us voleu instal·lar aquesta distribució, només cal que inicieu el sistema amb el seu LiveCD i que seguiu les instruccions que els propis desenvolupadors de TinyCore ens proporcionen.

Si voleu provar com funciona el sistema, podeu utilitzar la imatge de VirtualBox que us hem preparat amb TinyCore instal·lat. En aquesta imatge, apart del sistema inicial, hi ha afegit l’Arora, com us he explicat anteriorment. Recordeu que teniu molts més sistemes disponibles a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.